ENTREVISTA

Jordi Martí: «Colau té ganes de presentar-se a la reelecció»

El regidor de Presidència sosté que l'alcaldessa vol "veure culminar" el projecte de transformació de Barcelona i l'equipara al de Pasqual Maragall: "S'estan posant els fonaments d'un canvi estructural"

per Joan Serra Carné / Andreu Merino, 17 d'abril de 2021 a les 20:00 |
Jordi Martí | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 d'abril de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Jordi Martí Grau (Barcelona, 1965) és regidor de Presidència i Pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona, a més de ser l’encarregat de coordinar l’acció del govern municipal dels comuns i el PSC. Coneixedor al detall de la maquinària administrativa -va assumir responsabilitats en la seva etapa com a dirigent socialista i el mandat passat va exercir de gerent-, Martí assegura que l’arribada d'Ada Colau a l’alcaldia va ser el punt de partida d'una transformació que equipara a la de Pasqual Maragall, que encara no es pot valorar en la seva totalitat, perquè recorda que l'obra de govern no està culminada.

En aquesta conversa amb NacióDigital, quan falta poc més d'un mes per assolir l'equador del mandat, el regidor avança que l’alcaldessa vol tornar a optar al càrrec -en un tercer mandat- per completar el seu projecte polític. Martí fa un balanç positiu de la relació entre comuns i socialistes, tot i les discrepàncies dels dos socis de govern en qüestions cabdals -com la seguretat-, i considera que la capital catalana té l’assignatura pendent de transformar el seu model socioeconòmic.


- Ada Colau ha abandonat Twitter. Vostè s'hi sent còmode, a Twitter?

- Jo soc molt antic i faig un ús de les xarxes socials amb distància. No soc un bon exemple. Les xarxes socials, en general, són un instrument indiscutible dels temps actuals. A mi també m’insulten i ho trobo una barbaritat. Crec que l’Ada ha estat molt valenta i ha fet un gest que hauríem d’aprofitar per debatre què està passant amb un element fonamental de la democràcia, que és el debat públic. Les xarxes estan condicionant que el debat públic sigui extremadament polaritzat i impedeixi qualsevol tipus de matís. Funciona a garrotades.

 
- Des del seu càrrec de regidor de Pressupostos, creu que la ciutat ha estat a l’altura a l’hora de destinar recursos per pal·liar els efectes de la pandèmia?


- Sense cap mena de dubte. La reacció immediata sempre la situo amb les converses amb el president de Metges Sense Fronteres, advertint que el que vindria seria molt greu i el sistema sanitari podia col·lapsar. L’Ajuntament va posar totes les àrees i els recursos al servei de la resposta a la pandèmia. Primer, donant suport a la Generalitat amb temes sanitaris, i habilitant quatre pavellons hospitalaris amb molt poc temps.
 
- Amb la inversió social també s’ha estat a l’altura?

- També, sense cap mena de dubte. L’Ajuntament sempre ha dedicat una part important dels recursos a la inversió. Quan vam fer la modificació pressupostària amb un acord de plenari, vam passar molts diners previstos per a inversió a un fons Covid que va destinar 35 milions d’euros a la resposta social. Les targetes moneder, el pla de barris o les beques menjador en són exemples. Les coses sempre es poden fer millor, però crec que l’Ajuntament ha estat a l’altura.
 
- Tot i això, els serveis socials han viscut reivindicacions laborals i de canvi de model, les cues dels bancs d’aliments són ben visibles i alguns ja han demanat a l’Ajuntament que no els derivi més usuaris. Com viu la paradoxa que Barcelona sigui Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i cada cop més veïns tinguin dificultats per menjar?

- La Covid ha empitjorat l’emergència social. El codi postal ha tingut més importància que el codi genètic, fins i tot en relació als contagis. La crisi socioeconòmica ha impactat més en les classes populars i la pregunta que ens hem de fer és com ha estat la resposta pública. Des del meu punt de vista, en general ha estat fer créixer la despesa, el contrari del que es va fer després de la crisi del 2008. Mai és suficient perquè l’emergència social és molt greu. Hi ha elements d’una cruesa esfereïdora, com els bancs d’aliments o l’onada de salut mental que arribarà.
 
"La Covid ha empitjorat l’emergència social. El codi postal ha tingut més importància que el codi genètic, fins i tot en relació als contagis"

- La coordinació entre administracions ha estat l’adequada durant la pandèmia, sobretot entre l’Ajuntament i la Generalitat?

- En la resposta d’emergència sanitària, sí. A la Generalitat el que li falta, també en condicions de normalitat, és més impuls. Perden temps amb les seves picabaralles internes i amb debats com el de comarques o vegueries, que és absurd. Tot, per no voler fer una cosa singular a Barcelona, que és on tenim la densitat més alta d’Europa. No al Ripollès. Es van aixecar les restriccions pressupostàries de la Unió Europea, i no pot ser que el Govern tanqui uns números gairebé iguals que en un any normal. Hauries pogut fer molt més. Quan no hi ha impuls polític, això és difícil.
 

Jordi Martí Foto: Adrià Costa


- Aquest impuls polític ha de servir per replantejar també canvis de model? El Consell de Ciutat fa molts anys que reclama que l’alimentació es consideri un dret bàsic a Barcelona i que no es depengui tant d’entitats del tercer sector.

- Quan hem de sortir d’atzucacs com el que hem viscut, podem pensar canvis en l’estructura socioeconòmica barcelonina. Tenim l’assignatura pendent de canviar l’estructura econòmica, massa dependent dels serveis i del turisme, i no basada en la reindustrialització i la recerca. És indiscutible que hem d’aprofitar aquests moments per fer-ho. Pel que fa al model d’actuació pública en el terreny social, en situacions de no emergència, el que es va treballant no és un model assistencial, sinó exemples com la targeta moneder o la renda garantida, que et permeten actuar com un ciutadà com qualsevol altre.
 
- La seva altra gran responsabilitat política és el desenvolupament del Pla de Barris. En quin punt es troba en aquest mandat, després d’anunciar que la mesura beneficiaria un total de 23 barris?

- Ara hem tancat tot el procés participatiu i hem presentat les actuacions a Nou Barris i Horta-Guinardó, perquè ja tenim acabats els plans. El 2022 i el 2023 és quan les inversions s’hauran de veure al conjunt de la ciutat.
 
"El PSC es va equivocar [quan va denunciar un alt grau d'incompliment dels projectes del Pla de Barris]. Si alguna cosa hem fet, és accelerar els plans"

- Abans de les darreres eleccions municipals, el PSC va denunciar un alt grau d’incompliment dels projectes del Pla de Barris. S'ha progressat?

- No només s’ha progressat sinó que el PSC es va equivocar. El Pla de Barris és hereu directe de la llei de barris, impulsada pel PSC durant el tripartit. Si alguna cosa hem fet, és accelerar els plans. L’emergència social es manifesta a les ciutats amb la segregació entre barris rics i pobres. Moltes ciutats ens pregunten per l’experiència del Pla de Barris, perquè és el millor instrument per combatre la segregació. Ara, la segregació és metropolitana i tindria sentit que el pla fos metropolità. El percentatge d’execució del pla és l’esperat. De les més de 300 i escaig actuacions previstes, se n’han acabat fent 500. En molts casos, el pla és un procés d’orfebreria, però quan, per exemple, arregles una finca que estava apuntalada des de fa 20 anys i la converteixes en un habitatge digne, les condicions de vida d’aquelles persones canvien.
 

El tinent d'alcalde de Presidència, en una terrassa de l'Ajuntament de Barcelona Foto: Adrià Costa


- Falta poc per arribar a l’equador del mandat. Com a coordinador de l’acció de govern, quin balanç fa de la relació entre els dos socis?

- Molt bo. És obvi que tenim posicionaments diferents en algunes coses, i que això s’ha manifestat amb normalitat al plenari i les comissions. La relació ha estat molt franca. Nosaltres ens ho mirem fent un balanç de sis anys, no de dos. Ara comencem a visualitzar que el canvi del maig del 2015 tenia una transcendència molt important, amb un projecte de transformació de la ciutat molt gros, com no n’hi havia hagut cap altre des de la transformació olímpica dels anys 80.

"El canvi del maig del 2015 tenia una transcendència molt important, com no n’hi havia hagut cap altre des de la transformació olímpica dels anys 80"

Després va haver-hi una sèrie de governs hereus d’aquella transformació i el 2015 comença una transformació molt important del sistema operatiu de la ciutat, en termes socials i ambientals. Ara, ens adonem que comencem a tenir alguns rèdits tangibles d’aquesta transformació; no estem governant per administrar, sinó per donar resposta als reptes. També en polítiques d’habitatge, que han canviat radicalment. Estem comprant sòl, pisos i n’estem construint de propietat pública i lloguer. Tornant al Pla de Barris, ens permet canviar la manera de gestionar i fer-ho de manera integral a través de les diverses àrees. Quan tu participes d’un projecte en què veus que la transformació avança, les discrepàncies es minimitzen.
 
- Colau pretenia un tomb a les polítiques municipals. En el primer mandat, a Catalunya es van produir els fets del 2017. En el segon, hi ha hagut l'impacte de la pandèmia. Això ha minat l'agenda política dels comuns?

- No. Potser no s’ha pogut veure amb tanta nitidesa, però no ha quedat minada. El 1985 ja es podia preveure l’enorme transformació que significaven els Jocs Olímpics? No. Quan canvies estructures fonamentals i pressupostàries, ha de passar temps per veure el llegat. Respecte del procés, Barcelona ha estat una anomalia en el debat polaritzat. Per això, hem molestat tanta gent en els dos extrems, perquè no responíem a la picabaralla entre una Catalunya dividida en dos blocs homogenis. Un que ataca amb la presó injusta i l’altre que fa un ús de les institucions més que dubtós. Alguns ens han acusat d’equidistants, segurament és el paper de la capital d’aquest país, que és la síntesi de les tensions que hi ha hagut sempre.

"El 1985 ja es podia preveure l’enorme transformació que significaven els Jocs Olímpics? No. Quan canvies estructures fonamentals i pressupostàries, ha de passar temps per veure el llegat"

- Per fer una síntesi del relat. El que ens està dient és que les dues grans transformacions de la Barcelona democràtica porten el nom de Pasqual Maragall i d'Ada Colau?

- Sens dubte. Però s'ha de fer un matís. A Pasqual Maragall ens el mirem ara amb una obra de govern completa i, en canvi, a Ada Colau ens la mirem amb una obra de govern que tot just està posant els fonaments del canvi. Ara, a la pregunta de si s'estan posant els fonaments d'un canvi estructural en termes socials, econòmics i ambientals, jo no en tinc cap dubte. És més, fins i tot diré que tot això perdurarà passi el que passi en els resultats electorals. A mi m'agradaria que agaféssim els programes electorals dels partits de l'any 2015 a Barcelona i el que estan defensant avui. En les eleccions municipals del 2015, el programa dels comuns era molt diferent al de la resta, perquè la resta encara estava ancorada en el discurs hegemònic d'una ciutat olímpica. Recordem que Xavier Trias, en el seu mandat, encara flirteja amb la possibilitat de pactar amb el PP. En aquell moment, la política encara no ha captat les onades que venen, i els comuns sí que ho han fet. Avui tothom defensa aquell programa dels comuns.
 

Martí, durant la conversa amb NacióDigital Foto: Adrià Costa


- Els debats que eren perifèrics el 2015, ara són centrals.

- Exacte. Això és el que senyala quines són les forces del canvi, qui és capaç de fer que allò és perifèric passi a ocupar la centralitat. I és indiscutible que Ada Colau ha portat debats que havien estat perifèrics, també a l'esquerra, al centre. I, en aquest moviment, arrossega els partits a aquestes posicions. És veritat que això, al mig del procés, encara es veu emboirat. I la pandèmia ho ha acabat d'emboirar encara més. Però, com sempre en política, allò que canvi des del punt de vista més estructural acaba emergint al cap dels anys, siguin quin siguin els resultats electorals. El programa de govern que s'ha encetat en aquests sis anys ha vingut per quedar-se i estic convençut que hi ha bases sòlides perquè continuï.

"És indiscutible que Ada Colau ha portat debats que havien estat perifèrics, també a l'esquerra, al centre"

- Hi ha debats importants sobre els quals les dues cares més visibles del govern municipal, Ada Colau i Jaume Collboni, expressen postulats molt diferents. Ho vam veure, per exemple, en la inauguració del Barcelona React. L'alcaldessa citava referents anticapitalistes, de canvi de model econòmic, mentre el primer tinent d'alcalde insistia en la versió més business friendly, molt lligada al turisme. Com es coordina una acció de govern que té dos punts de partida aparentment tan diferents?

-Els fets, portar-ho tot als fets. Aquest és el primer govern que ha fet una cosa com el PEUAT [Pla especial urbanístic d'allotjament turístic]. Ara tothom hi està d'acord, però quan es va presentar, semblava que hi havia en marxa una revolució contra el turisme. A Barcelona s'han fet dos plans d'hotels i el sector sempre hi ha estat en contra: el primer, va ser pels Jocs Olímpics per construir hotels i llavors es queixaven que en fèiem massa; i, el segon, és el PEUAT, que és un pla de control de l'activitat hotelera. Qui ha fet la gran actuació per tancar els pisos turístics il·legals? Aquest govern. Qui ha entès que avui els grans projectes de transformació passen per coses que no són l'activitat turística? Aquest govern. És obvi que som dues forces polítiques diferents i que els tons són també diferents, però progressivament s'ha anat imposant el discurs dels comuns, que és el que Colau va fer guanyador a les eleccions del 2015.

ERC és el nostre soci principal i, a més a més, amb unes relacions cada vegada més cordials i coincidents"

- ERC s'ha convertit en el soci convenient per desplegar l'acció de govern?

- Més que el convenient, diria que el preferent. ERC és el nostre soci principal i, a més a més, amb unes relacions cada vegada més cordials i coincidents. ERC, per exemple, és clarament favorable a les tesis econòmiques dels comuns. Hi ha un regidor, que sempre recomano escoltar-lo en termes del debat turístic, que és Miquel Puig. ERC ha contribuït a l'aprovació dels pressupostos i, en el model de ciutat, hem anat trobant els espais de coincidència.
 

Jordi Martí, aquest divendres, a l'Ajuntament de Barcelona Foto: Adrià Costa


- Per què el que és possible a l'Ajuntament de Barcelona no és possible al Govern de la Generalitat?

- La Jéssica Albiach ja ha repetit que el que havia d'haver-hi és una entesa de totes les forces progressistes i d'esquerres al Parlament, amb la fórmula de govern que fos. Crec que no ha estat possible allà i sí aquí perquè Barcelona sí que pot fer de ròtula del país. És un espai en què els debats no són tan viscerals i hi ha més matís. Aquí, Ernest Maragall ha fet una feina molt important d'anar portant ERC cap a posicions d'acord i de contribució a la governabilitat, disposat al pacte. En els darrers anys, ERC havia mostra poc aquest esperit constructiu. I hi ha hagut un canvi molt important. Quan poses per davant les idees i els projectes, i no les tàctiques i els interessos més partidistes, l'entesa amb ERC és fàcil en moltes coses.

- Els comuns han estat tan solidaris al Parlament com ERC ho ha estat a l'Ajuntament de Barcelona? ERC ho podria haver estat més a Barcelona i, els comuns, també al Parlament?

- Si considerem que l'aprovació dels pressupostos és el moment polític més significatiu després de les investidures, hi hagut una acció recíproca en un lloc i l'altre. El grup parlamentari dels comuns va facilitar que l'últim pressupost de la Generalitat aprovat s'assemblés més a allò que volia ERC que el que volia Junts. Quan tu acordes, no només estàs fent un exercici de responsabilitat política, sinó que també estàs ajudant a aquell amb qui acordes. Per exemple, en aquest cas, en termes fiscals. Es van acordar coses als pressupostos de la Generalitat que després Junts, en campanya, negava. El paper del grup parlamentari dels comuns ha estat central, i potser els resultats electorals no han acompanyat prou aquesta mirada del partit de cosir i mantenir ponts amb el Govern, en un moment preocupant, per la paràlisi política de la Generalitat.

- Argumentava que els comuns han aconseguit posar al centre els seus postulats polítics. En matèria de seguretat a Barcelona, també? No s'ha sacrificat això cedint el control d'aquesta carpeta a Albert Batlle?

- Crec que també s'ha aconseguit, sí. S'ha anat canviant l'hegemonia del discurs.

- Li preguntàvem perquè s'ha fet una determinada defensa d'actuacions policials en controls d'estrangeria a Barcelona, s'ha desplegat una estratègia amb els manters, l'Ajuntament ha tingut una actuació concreta en el cas del sensesostre tirotejat... Se senten còmodes?

- Tenim posicions diferents. I, en algun cas del que esmenteu, hem sigut molt contundents a l'hora d'exigir que s'ha d'arribar fins al final, per exemple, amb l'actuació que va afectar aquesta persona sense llar.
 

Martí, en un instant de la conversa amb aquest diari Foto: Adrià Costa


- Arribar fins al final vol dir que ara cal apartar l'agent que va disparar al sensesostre?

- Primer, que s'ha de reconèixer que no es pot acceptar l'actuació com a correcta i que, per tant, s'ha d'investigar fins al final i introduir mesures per evitar que es torni a repetir en el futur. Hi ha hagut qüestions, com aquesta, en què hem posicions diferents, i els comuns hem hagut d'exigir actuacions. Però, en termes generals, l'aposta per la policia de barri és indiscutible. Un exemple: ara, a l'Eixample, davant de qualsevol denúncia veïnal per temes de convivència, s'ofereix una mediació. A la prova pilot, en un 80% dels casos, la mediació ha funcionat. Aquest és un model que s'escapa del model de seguretat de sempre. Crec que la llavor que es va plantar en el mandat passat per part de l'Amadeu Recasens i del seu equip ha anat impregnant el discurs del govern municipal. Això no treu que hi hagi hagut posicions diferents. Una de les coses que hem fet, i que a les dues parts ens ha donat molta comoditat, és no negar la diferència.

- Com a regidor de l'Eixample, li volíem preguntar pel projecte de superilla. Com ens hem d'imaginar l'Eixample del futur?

- Serà més Eixample que mai. Ens han criticat perquè diuen que ens estem carregant Cerdà. I això no és veritat. Cerdà fa el Pla Cerdà per dos motius, coincidents amb els actuals: el primer, per qüestions de salut, perquè veu que la densitat de la ciutat entre muralles provoca de tot i cal una qualitat de l'aire millor; i, el segon, per fer una ciutat igualitària. És un avançat a les idees que després del socialisme acabaria articulant. Doncs, aquestes són les dues emergències que tenim avui: la sanitària i la social. Per tant, estem fent més Eixample que mai. Cerdà no va fer aquests carrers tan amples perquè hi passessin cotxes, els va fer per la ventilació; i no va fer els interiors d'illes perquè sí, sinó perquè havien d'aprofitar-se com a espai públic i de trobada. Ell creia que la ciutat exigia i necessitava aquests espais.

Quan fem aquests eixos verds, estem fent més Eixample que mai. Hi ha una dada esfereïdora: travessen l'Eixample cada dia el mateix nombre de cotxes que els que circulen per les dues rondes, fins a 370.000 vehicles. És evident que això no pot ser així. L'Eixample ha de ser un gran espai de vida. Hem fet un urbanisme tàctic que ha servit per avançar-se i ensenyar cap a on anem. I això ha generat molta discussió.

- Quan veu un tuit de Quim Torra mofant-se de l'urbanisme tàctic, què pensa?

- Llegeixo poc el que diu Quim Torra. I hi he tingut poca relació. Jo li reconeixia una dimensió cultural.
 

Jordi Martí Foto: Adrià Costa


- Va dirigir el Born Centre Cultural.

- Sí, molt mal dirigit, des del meu punt de vista. Molt mal dirigit perquè el va convertir en el pot de les essències, que era tot el contrari del que havíem imaginat amb el Born. Jo vaig tenir un paper molt preeminent en la definició del Born actual, primer en el combat que va haver-hi sobre si havíem de mantenir-hi pedres o llibres. Defensava mantenir-hi les restes arqueològiques i ens en vam sortir. El Born ens ha de parlar de la història de la ciutat, que és aquesta superposició de capes que fan la complexitat urbana. Convertir-ho en el flascó de les essències, en la zona zero de l'independentisme, com algú ha dit, és una barbaritat. És atacar aquesta mirada complexa. I en Quim Torra ha acabat representant això, la mirada simple, poc urbana, de la història del nostre país. Ha acabat sent, pràcticament, una caricatura de si mateix.

"Quim Torra ha acabat representant la mirada simple, poc urbana, de la història del nostre país"

- Parlava de l'Eixample i dels espais verds. L'altra cara de la moneda és que, si hi ha més qualitat de vida, el preu de l'habitatge s'encarirà si no hi ha eines que ho reguli?

- Sí.

- Tot fa pensar que el Tribunal Constitucional tombarà la llei de regulació de lloguers catalana i el PSOE no està per la labora d'aprovar una llei estatal. Què en pensa que el PSOE hagi tret de l'agenda política la regulació dels lloguers? I l'Ajuntament té alguna eina a l'abast per evitar que els preus s'encareixin?

- La regulació dels lloguers estic convençut que arribarà, més tard o més d'hora. La política és una batalla i aquí hi ha interessos molt poderosos que defensen el contrari. El sòl urbà és un dels actius més llaminers pels fons d'inversió internacionals, perquè és una gran inversió comprar un pis o un bloc i mantenir-lo buit, per com es revaloritza. L'increment de preus fa que sigui millor que invertir en borsa. Això algú ho ha d'aturar. Això sí que es carregarà la ciutat. L'especulació amb l'habitatge és una barbaritat, que ja ens ha provocat una de les crisi més bèsties del sistema. Per tant, ha d'haver-hi un control dels lloguers. Què pot fer l'Ajuntament mentre no es regulen? Habitatge públic, habitatge públic i habitatge públic, comprant i construint. La planificació d'habitatge públic s'ha de fer amb escala metropolitana, perquè els 2.000 pisos que estem construint són només una gota en la trama urbana.

- En quin estat es troba l'operador metropolità?

- Està a punt d'adjudicar-se. Ha estat molt complicat. Això de les operacions público-privades estan molt bé i s'han de fer, però tampoc és tan fàcil. L'operador metropolità no ho ha tingut fàcil per atraure inversors privats. Quan vas en contra del curs del riu, les coses costen i s'han de batallar. El concurs no tornarà a quedar desert. Es podrà adjudicar i podrem començar a construir i comprar. Una altra manera d'operar al mercat és si els ajuntaments aconsegueixen ser propietaris de parts significatives del seu parc d'habitatges i d'edificis. Per què? Per ampliar el parc de pisos però també per afavorir la instal·lació de comerços. En alguns llocs de la ciutat, obrir una carnisseria és pràcticament impossible, pel cost del lloguer. Si l'Ajuntament o una entitat pública disposa de baixos comercials, pot llogar a un preu raonable per afavorir l'obertura de comerços. Tot això són potes d'una estratègia conjunta, que en necessita una d'indispensable, que és la regulació dels lloguers. Això és indiscutible.
 

Martí, en una terrassa de l'Ajuntament de Barcelona Foto: Adrià Costa


- Com es pot explicar al ciutadà de Barcelona que s'anuncien moratòria dels desnonaments i cada dia es lleva amb nous desnonaments?

- És molt difícil d'explicar. És inhumà. No hi ha un altre qualificatiu. Són d'aquelles coses que et superen. Encara que l'estat de dret hagi de ser garantista amb els drets dels propietaris, és obvi que cal actuar. Si algú concep l'habitatge com un dret, automàticament s'ha de trobar la manera de regular qüestions com les que estem parlant. I tenim instruments per fer-ho.

- El ministre Ábalos considera que l'habitatge també és un bé de mercat.

- És evident que és un bé de mercat, perquè ens passa el que ens passa per això. La qüestió és com treballes políticament. Ho fas perquè continuï sent un bé de mercat o per garantir el dret a l'habitatge? El senyor Ábalos té l'obligació de treballar per garantir els drets dels ciutadans. És curiós com la socialdemocràcia, que va ser la força de canvi els anys 40 a Europa i, més tard, a casa nostra, de cop i volta ha perdut aquest alè que l'esquerra sempre ha de tenir. Si l'esquerra no disposa d'aquest alè, deixa de ser esquerra, perquè deixa de voler transformar la injustícia social. La socialdemocràcia ha perdut aquest punt de rebel·lió arreu i, per això, han aparegut les forces del canvi.

"Com qualsevol líder política que és conscient que està transformant la realitat de veritat, Colau vol veure culminar [el seu projecte]"

- Veu Ada Colau amb ganes de presentar-se a la reelecció?

- I tant. Com qualsevol líder política que és conscient que està transformant la realitat de veritat, ho vol veure culminar. Per descomptat, sí.

- Per tant, som davant la possibilitat d'un tercer mandat? Colau encapçalaria la candidatura dels comuns a les pròximes eleccions municipals?

- Ho espero del tot. I les normes pròpies dels comuns ho permeten. El 2015 va marcar un canvi significatiu: la primera dona alcaldessa, la incorporació del feminisme en les polítiques municipals, una mirada diferent sobre la ciutat... I a això encara li queda tram per consolidar-se. Això espero i desitjo. Almenys és un desig del regidor de Presidència de l'Ajuntament.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació