15
d'abril
del
2021
Actualitzat
el
17
d'abril
a les
11:51h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom, la pensió de jubilació (contributiva) mitjana del desembre de 2019, el nombre de jubilats que hi viuen, la població total i el percentatge que hi representen els jubilats. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
El sistema de pensions estatal està en debat. La seva reforma és una de les exigències de la Comissió Europea per fer arribar els fons de reactivació i l'Estat ja ha plantejat fórmules per avançar en la seva sostenibilitat. En tot cas, la realitat dels jubilats és molt diversa, fins i tot dins mateix de Catalunya, ja que les diferències entre comarques pel que fa a la pensió que ingressen és fins i tot un 57% major, de mitjana, a la comarca on és més elevada respecte la que la que es troba a la cua.
Així ho assenyalen les dades de la Seguretat Social del desembre del 2019 recollides per l'Idescat -i tenint en compte tan sols les pensions contributives-, segons les quals la prestació mitjana més baixa la perceben els jubilats de la Terra Alta, de tan sols 808,7 euros, mentre que, al Barcelonès, arriba fins als 1.272,6 euros. Un diferencial que respon bàsicament a les divergències de salaris -i per tant, de cotitzacions- que tenien lloc durant la vida laboral, ja que la base imposable mitjana de l'IRPF a la Terra Alta va ser de 14.160 euros, el 2018, la més baixa de totes, mentre que la de Barcelonès, de 26.939 euros, era la més elevada.
Sigui com sigui, en la franja inferior de les pensions de jubilació es troba també les Garrigues, amb 863,9 euros mensuals, així com el Priorat (868), el Pallars Sobirà (908,7) i la Noguera (912,3). En canvi, són força més altes, a banda del Barcelonès, al Tarragonès (1.267,9 euros), el Baix Llobregat (1.236,1) i el Garraf (1.212,1).
Una altra diferència en aquest àmbit emergeix pel que fa al percentatge de jubilats amb pensions contributives respecte el conjunt de la població. Hi ha tres comarques on aquest col·lectiu representa més del 22% del total, mentre que, en quatre, no arriben ni al 12%. On n'hi ha més és al Ripollès (23,6%), la Terra Alta (22,8%) i el Berguedà (22,2%) i, a l'altre extrem, es troben l'Aran (10%), la Cerdanya (11,5%), el Tarragonès (11,8%) i l'Alt Empordà (11,9%), tal com es pot observar al següent mapa.
A nivell municipal, aquestes diferències encara s'accentuen molt més, com és lògic pel fet les realitats extremes són molt més divergents. La pensió més baixa la perceben els 20 jubilats de Sagàs (Berguedà), amb una quantitat mitjana de només 568,9 euros, essent l'únic cas en què aquesta se situa per sota dels 600 euros, trobant-s'hi just per sobre Cabó (Alt Urgell), amb 613,2 euros, i la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), amb 623,9 euros.
A l'altre cantó de la balança, els 633 jubilats de Flix (Ribera d'Ebre) cobren 1.602 euros de pensió mitjana, fins a 2,8 cops més que a Sagàs. Tot seguit, a certa distància, es troba Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà), amb 1.494,1 euros de mitjana, per davant de Saldes (Berguedà), amb 1.489,5, i Sant Cugat del Vallès, amb 1.466,1. Matadepera (Vallès Occidental), amb 1.427,3 euros, se situa en vuitè lloc, Tarragona, amb 1.356,3 euros, en el divuitè, i Barcelona, amb 1.307,2 euros, en el vint-i-setè.
Pel que fa a la quantitat de jubilats que perceben pensions contributives, Vilada (Berguedà) és l'únic municipi on aquest col·lectiu suposa més d'un terç de la població, essent-ne un 33,7%, seguit d'Algerri (Noguera), amb un 32,6%, la Palma d'Ebre (Ribera d'Ebre), amb un 31,8%, Fulleda (Garrigues), amb un 30,6%, i la Pobla de Lillet (Berguedà), amb un 30,4%.
En canvi, només set veïns de Vilamòs (Vall d'Aran) i de Renau (Tarragonès) són jubilats, cosa que representa un 3,7% i un 4,5% del total de població, respectivament. Just per darrere, es troben Pobla de Mafumet (Tarragonès), amb un 5,1%, Tiurana (Noguera), amb un 5,5%, i Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), amb un 5,6%. En tot cas, a la Febró (Baix Camp) i Fígols (Berguedà), pobles de 40 i 42 habitants, respectivament, n'hi ha menys de 4 a cadascun, sense especificar la quantitat pel fet de tractar-se de xifres molt baixes.
Totes aquestes dades es poden consultar de forma interactiva en les taules interactives següents, amb la possibilitat de buscar les comarques i municipis pel nom i de reordenar les columnes en funció de les diferents variables, com la pensió mitjana o el nombre de persones jubilades:
El sistema de pensions estatal està en debat. La seva reforma és una de les exigències de la Comissió Europea per fer arribar els fons de reactivació i l'Estat ja ha plantejat fórmules per avançar en la seva sostenibilitat. En tot cas, la realitat dels jubilats és molt diversa, fins i tot dins mateix de Catalunya, ja que les diferències entre comarques pel que fa a la pensió que ingressen és fins i tot un 57% major, de mitjana, a la comarca on és més elevada respecte la que la que es troba a la cua.
Així ho assenyalen les dades de la Seguretat Social del desembre del 2019 recollides per l'Idescat -i tenint en compte tan sols les pensions contributives-, segons les quals la prestació mitjana més baixa la perceben els jubilats de la Terra Alta, de tan sols 808,7 euros, mentre que, al Barcelonès, arriba fins als 1.272,6 euros. Un diferencial que respon bàsicament a les divergències de salaris -i per tant, de cotitzacions- que tenien lloc durant la vida laboral, ja que la base imposable mitjana de l'IRPF a la Terra Alta va ser de 14.160 euros, el 2018, la més baixa de totes, mentre que la de Barcelonès, de 26.939 euros, era la més elevada.
Sigui com sigui, en la franja inferior de les pensions de jubilació es troba també les Garrigues, amb 863,9 euros mensuals, així com el Priorat (868), el Pallars Sobirà (908,7) i la Noguera (912,3). En canvi, són força més altes, a banda del Barcelonès, al Tarragonès (1.267,9 euros), el Baix Llobregat (1.236,1) i el Garraf (1.212,1).
Una altra diferència en aquest àmbit emergeix pel que fa al percentatge de jubilats amb pensions contributives respecte el conjunt de la població. Hi ha tres comarques on aquest col·lectiu representa més del 22% del total, mentre que, en quatre, no arriben ni al 12%. On n'hi ha més és al Ripollès (23,6%), la Terra Alta (22,8%) i el Berguedà (22,2%) i, a l'altre extrem, es troben l'Aran (10%), la Cerdanya (11,5%), el Tarragonès (11,8%) i l'Alt Empordà (11,9%), tal com es pot observar al següent mapa.
A nivell municipal, aquestes diferències encara s'accentuen molt més, com és lògic pel fet les realitats extremes són molt més divergents. La pensió més baixa la perceben els 20 jubilats de Sagàs (Berguedà), amb una quantitat mitjana de només 568,9 euros, essent l'únic cas en què aquesta se situa per sota dels 600 euros, trobant-s'hi just per sobre Cabó (Alt Urgell), amb 613,2 euros, i la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), amb 623,9 euros.
A l'altre cantó de la balança, els 633 jubilats de Flix (Ribera d'Ebre) cobren 1.602 euros de pensió mitjana, fins a 2,8 cops més que a Sagàs. Tot seguit, a certa distància, es troba Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà), amb 1.494,1 euros de mitjana, per davant de Saldes (Berguedà), amb 1.489,5, i Sant Cugat del Vallès, amb 1.466,1. Matadepera (Vallès Occidental), amb 1.427,3 euros, se situa en vuitè lloc, Tarragona, amb 1.356,3 euros, en el divuitè, i Barcelona, amb 1.307,2 euros, en el vint-i-setè.
Pel que fa a la quantitat de jubilats que perceben pensions contributives, Vilada (Berguedà) és l'únic municipi on aquest col·lectiu suposa més d'un terç de la població, essent-ne un 33,7%, seguit d'Algerri (Noguera), amb un 32,6%, la Palma d'Ebre (Ribera d'Ebre), amb un 31,8%, Fulleda (Garrigues), amb un 30,6%, i la Pobla de Lillet (Berguedà), amb un 30,4%.
En canvi, només set veïns de Vilamòs (Vall d'Aran) i de Renau (Tarragonès) són jubilats, cosa que representa un 3,7% i un 4,5% del total de població, respectivament. Just per darrere, es troben Pobla de Mafumet (Tarragonès), amb un 5,1%, Tiurana (Noguera), amb un 5,5%, i Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), amb un 5,6%. En tot cas, a la Febró (Baix Camp) i Fígols (Berguedà), pobles de 40 i 42 habitants, respectivament, n'hi ha menys de 4 a cadascun, sense especificar la quantitat pel fet de tractar-se de xifres molt baixes.
Totes aquestes dades es poden consultar de forma interactiva en les taules interactives següents, amb la possibilitat de buscar les comarques i municipis pel nom i de reordenar les columnes en funció de les diferents variables, com la pensió mitjana o el nombre de persones jubilades: