habitatge

El degoteig de desnonaments no s'atura en el tram final de la moratòria per la Covid

Colau assegura que ja ha demanat a la Moncloa allargar el decret per paralitzar els desallotjaments

per Andreu Merino , 12 d'abril de 2021 a les 18:00 |
Desplegament d'antiavalots dels Mossos en un desnonament a Sant Andreu | Carlos Baglietto
La moratòria estatal de desnonaments i el decret antidesallotjaments del Govern continuen en vigor, però el degoteig de llançaments no s'atura a Barcelona i arreu del país. La Barceloneta ha estat escenari aquest dilluns d'un nou desnonament. La llista és llarga i la pregunta obligada. Si ni l'estat d'alarma ha servit per aturar-los, què passarà a partir del 9 de maig, quan caduca la moratòria estatal?

Avui a la Barceloneta els antiavalots dels Mossos d'Esquadra han desallotjat d'un pis del carrer del Mar una família amb dos menors. Segons el Sindicat d'Habitatge de la Barceloneta, feia quatre anys anys que la família hi vivia i pagaven en negre perquè la propietat – un gran tenidor - no els volia fer contracte. Segons fonts del sindicat l'avís de desnonament era amb data oberta i, per tant, la família desconeixia el moment exacte en què arribaria la comitiva judicial.


Fonts municipals confirmen la vulnerabilitat de la família i la unitat antidesnonaments (SIPHO) ha estat present avui al llançament. El sindicat assegura que la propietat s'ha negat a negociar i en aquesta situació, el pare de la família ha amenaçat de suïcidar-se, cosa que ha obligat sanitaris i bombers a aplicar el protocol corresponent.


El del carrer del Mar no és l'únic desnonament amb data oberta previst a la Barceloneta. Al carrer Balboa dues famílies s'enfronten a un desallotjament dictat com a mesura cautelar pel jutjat, que pot arribar en qualsevol moment. Segons el sindicat les dues famílies -amb dos menors d'edat- han ocupat un edifici que fa vint anys que és buit i fonts municipals confirmen que part dels afectats compten amb un informe de vulnerabilitat social de l'Ajuntament. "Estem recollint informació sobre el cas per poder veure quines opcions d'acompanyament hi ha, també sobre la propietat", diuen fonts municipals.

Sense marxar de Ciutat Vella, al Raval hi ha un altre cas de desnonament amb data oberta en marxa. És el de l'Anwar, que viu al carrer Aurora amb dos menors a càrrec seu. El propietari del seu pis ja ha intentat desnonar la família nou cops i ara plana l'amenaça d'una data oberta. "No té cap sentit, ja que hem intentat negociar moltes vegades amb la propietat però no ha volgut arribar a cap acord", asseguren des del Sindicat d'Habitatge del Raval. 


"Els serveis socials no han ofert cap solució real més enllà d'un alberg", denuncien, mentre que l'Ajuntament afirma que segueix treballant per trobar allotjaments temporals, tot i que encara no s'ha pogut concretar cap solució. L'Anwar i la seva família són musulmans i el sindicat denuncia que la seva llibertat de culte  queda vulnerada, ja que el Ramadà comença demà i en un allotjament temporal no seria possible la pràctica religiosa. La reivindicació del sindicat és que les administracions garanteixin un habitatge per la família al barri, amb un cost basat en els seus ingressos.

Dos decrets qüestionats pels jutges

Per què no s'aturen els desnonaments si així ho estableixen els decrets aprovats per l'Estat i la Generalitat? La resposta cal trobar-la en les diferents interpretacions que fan el poder legislatiu i el judicial de les mesures aprovades.

Al desembre, la Moncloa aprovava la moratòria de desnonaments que continua vigent fins al 9 de maig. Sobre el paper la mesura ampliava la cobertura a totes les famílies vulnerables, després que durant els primers mesos de pandèmia només es poguessin paralitzar els desallotjaments de famílies que poguessin acreditar una vulnerabilitat causada directament per la Covid-19.

Els jutges de Barcelona, però, han expressat dubtes en aquest punt i consideren que no queda clar que el decret cobreixi tots els casos de vulnerabilitat. Aquest dilluns l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha assegurat haver traslladat a la Moncloa la petició d'allargar la moratòria. "Al maig no s’haurà resolt la crisi econòmica i s’està parlant que el decret es pugui allargar més enllà", ha afirmat.

Mentrestant també continua vigent el darrer decret antidesnonaments de la Generalitat, aprovat el novembre del 2020. Els jutges, però, ja van expressar dubtes sobre la seva constitucionalitat i van avisar que l'aplicarien de manera "restrictiva".

Una llei de paper mullat

No és l'única interpretació restrictiva que els jutges de Barcelona fan en l'àmbit de l'habitatge. Un altre exemple d'aquest tarannà són els desnonaments oberts, que afecten els casos de la Barceloneta i el Raval. Una pràctica pensada per esquivar la resistència dels grups d'habitatge que aconsegueixen evitar en moltes ocasions els llançaments concentrant-se a les portes dels immobles.

Els desnonaments oberts van començar a incrementar-se a Barcelona a partir del 2018 quan n'hi va haver 47. El primer semestre del 2019 -últimes dades disponibles- la xifra pujava fins als cinc de mitjana al mes. La desprotecció que provoquen els desnonaments oberts van fer que el govern espanyol mogués fitxa i reformés la llei d'enjudiciament civil  a principis del 2019 per especificar que els desnonaments s'havien de comunicar amb dia i hora "exactes".

Una reforma de la qual el TSJC ha fet cas omís. Els jutges interpreten que la mesura només afecta el primer avís de desnonament, però no els següents. Entre altres coses, defensen que presentar-se sense avisar és l'única manera de no suspendre desnonaments de manera continuada. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació