Fons europeus

Recta final cap als fons europeus: un manà de subsidis o posar al dia l'economia?

El consell de ministres els analitza aquest dimarts; es mobilitzaran fins a 70.000 milions fins al 2023 i obligaran a reformes estructurals. Us ho expliquem amb 10 preguntes amb resposta

per Oriol March , 13 d'abril de 2021 a les 06:40 |
La planta de Seat de Martorell | Europa Press
La gestió dels fons europeus entra en la recta final a l'Estat. El consell de ministres d'aquest dimarts servirà per analitzar el pla de recuperació, condició indispensable per accedir als recursos, i la setmana vinent ja es podrà aprovar definitivament. L'encarregat d'explicar-lo públicament serà Pedro Sánchez, immers també en la precampanya de les eleccions madrilenyes del 4 de maig, que aquest dilluns ja ha avançat que hi haurà 212 mesures -102 reformes i 110 projectes- a les quals aniran destinats els 70.000 milions d'euros que li pertoquen a Espanya. Aquestes són deu preguntes i respostes sobre els fons comunitaris, qüestió cabdal per a la recuperació i per a la definició del model econòmic posterior a la crisi del coronavirus.

1. Quants diners es mobilitzaran en total? Els anomenats fons Next Generation UE tenen una dotació global de 750.000 milions d'euros, dels quals 390.000 són subvencions i 360.000 es reparteixen en forma de préstec. Dins d'aquests fons, la gran majoria aniran destinats al que es coneix com a mecanisme de recuperació i de resiliència (MRR), que està dotat amb 672.000 milions d'euros. Uns altres 47.500 milions seran transferits als països sota el paraigua del programa anomenat React UE, que canalitzarà els diners a través de programes ja existents.


2. Quants diners pertoquen a Espanya? La quantitat que li toca a l'Estat és de 140.000 milions d'euros, dels quals 72.000 seran ajudes a fons perdut. Es tracta del segon país més beneficiat per aquest mecanisme després d'Itàlia.

3. Quan començaran a arribar els recursos? Sánchez ha explicat que les 110 mesures que s'inclouran en el "pla de recuperació, transformació i resiliència", a les quals es destinaran 72.000 milions d'euros hauran de rebre el finançament pertinent entre el 2021 i el 2023. Els préstecs estan pensats perquè després es pugui mantenir el finançament dels projectes en marxa. Aquest mes d'abril es tanca el termini perquè el plans estatals de recuperació estiguin presentats davant la Comissió Europea, que emetrà el seu dictament sobre els projectes presentats. L'execució de les iniciatives aprovades no pot anar, segons el calendari aprovat, més enllà del 2026.


4. Quines recomanacions ha fet a Espanya la Comissió Europea? L'organisme comunitari ha fet arribar deu principis a l'Estat per guiar les àrees on centrar els esforços. Són aquestes: digitalització a l'administració i a les empreses; investigació i innovació; transició ecològica; sanitat -els pressupostos per al 2021 ja inclouen una partida de prop de 3.000 milions per aquest àmbit-; transport sostenible, amb especial atenció per al vehicle elèctric; educació; incrementar la capacitat dels governs per coordinar-se i facilitar la recuperació; utilitzar més la llei d'unitat de mercat per reglamentar la competència; reorientar la política fiscal; i reformular el mercat laboral.

5. Seran necessàries reformes estructurals? Sí, especialment en dos àmbits: pensions i mercat laboral. En el primer aspecte, el govern espanyol ja ha comunicat a Europa nou reformes del sistema de retribucions que inclouen l'enduriment de la jubilació anticipada i la revalorització en funció de l'IPC. Pel que fa al mercat laboral, la recomanació de la Comissió és eliminar de manera gradual els expedients de regulació temporals d'ocupació (ERTO), que han servit per matisar les xifres d'atur en plena pandèmia.


6. Quins criteris es faran servir pel repartiment? Les paraules que es fan servir més en els criteris per accedir els fons són "transformació" i "competitivitat". També es valorarà que tinguin capacitat per crear llocs de treball estables i de qualitat, així com fomentar la participació de petites i mitjanes empreses en els projectes.

7. Quins instruments es crearan per gestionar els fons? Existeixen tres línies de distribució dels recursos. La primera es basa en els projectes estratègics per la recuperació i la transformació econòmica (PERTE), que constitueix una nova figura de col·laboració público-privada per identificar projectes concrets. El consell de ministres serà l'encarregat de determinar què és un PERTE i, per tant, assenyalar-lo com a receptor de recursos. Els altres dos instruments per rebre els fons europeus són les subvencions per a actius privats i els contractes a través de licitacions.

8. Té capacitat de decisió, la Generalitat? En el marc de l'última pròrroga de l'estat d'alarma durant la primavera passada, ERC va acordar amb el govern espanyol que els fons es gestionarien des de Catalunya. Junts, aquest dilluns, ha volgut deixar clar que aquesta condició no s'havia complert. La Generalitat, segons determinen fonts del Govern consultades per NacióDigital, no té poder de decisió directa sobre on aniran els recursos, però sí que ha accelerat el consell assessor per tenir tota la documentació preparada. El comitè el coordina l'economista Miquel Puig i en formen part personalitats com Andreu Mas-Colell, Guillem López-Casasnovas i Joaquim Coello.

Bona part de la feina recau en Vicepresidència i Economia, tot i que també hi participa Empresa i Coneixement. Una de les prioritats del Govern és que els projectes vectors ungits per la Generalitat també afavoreixin les petites i mitjanes empreses. Els fons són aspecte de debat per la investidura d'Aragonès: el candidat d'ERC aposta per crear un comissionat específic que pengi de Presidència, mentre que Junts insisteix que, com fins ara, aquesta carpeta ha de dependre d'Economia en el futur Govern. 

9. Quins projectes catalans opten a rebre recursos? La Generalitat ha seleccionat 27 projectes per valor de 41.000 milions d'euros. No hi ha una assignació concreta de fons per a Catalunya. "No està a les nostres mans [que siguin escollits], però demanem que es tinguin en compte", va ressaltar Meritxell Budó, portaveu del Govern, el 2 de febrer, quan els va explicar. Tres projectes -un de bateries, un de descarbonització i un d'hidrogen- sumen més de la meitat dels diners a invertir. En els projectes hi participen empreses multinacionals com Naturgy, Suez i Agbar.

10. Qui va aprovar el govern espanyol el decret al Congrés? El decret necessari per desplegar els fons europeus va generar una situació controvertida a la cambra baixa espanyola. El text va rebre els suports del PSOE, Unides Podem, el PNB i Bildu, però un altre partit essencial per la governabilitat -ERC- s'hi va situar en contra a les portes de la campanya de les eleccions catalanes. El govern espanyol va necessitar l'abstenció de Vox per suplir la manca de suports i evitar una derrota que hauria estat dolorosa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació