Nova legislatura

ERC i Junts aborden com ha de ser el Govern davant la falta d'avenços en el full de ruta

El futur executiu presentarà canvis en l'estructura respecte les dues últimes legislatures, en la línia del que planeja fa mesos Aragonès; l'intercanvi de documents entre equips ha continuat lentament aquesta setmana

per Oriol March , 10 d'abril de 2021 a les 20:00 |
Reunió del consell executiu celebrada aquest dimarts. | Rubén Moreno / Govern
La negociació entre ERC i Junts, pràcticament dos mesos després de les eleccions, continua lluny de desembocar en un acord. Tot i això, aquesta setmana s'ha registrat un petit avenç. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, les dues formacions ja s'han endinsat en el disseny del nou Govern i en la seva agenda política i legislativa davant dels esculls existents per pactar un full de ruta global sobre el procés, aspecte que es dirimirà més endavant.

Aquest nou executiu, que es treballa amb la idea que sigui compartit tot i el flirteig públic de Junts sobre la possibilitat de quedar-se a l'oposició -un guant que Pere Aragonès encara no recull-, tindrà també una estructura diferent del de les dues últimes legislatures.


En el debat d'investidura, Aragonès ja va clarificar que volia crear tres noves conselleries -Feminismes, Acció Climàtica i Universitats i Recerca-, de manera que n'hi haurà que desapareixeran o es fraccionaran. En aquest sentit, hi haurà àrees que canviaran de mans a l'espera de definir els noms que les lideraran i qui les gestionarà, un assumpte en el qual encara no s'ha entrat en el marc de les negociacions.


Que ja s'estigui parlant què ha de fer el Govern en el marc de les seves competències i com ha de ser representa un canvi rellevant, perquè fins ara -sobretot per la insistència de Junts- les converses s'havien centrat de manera pràcticament exclusiva en buscar una entesa global sobre el procés. Això inclou, per exemple, el paper que ha de jugar el Consell per la República -convertit en escull des de les primeres reunions negociadores- i també la definició de l'acció política a Madrid, on els de Gabriel Rufián no volen veure's sotmesos als quatre diputats de Junts.

Les dues carpetes han ocupat part de les trobades -l'última va ser dimecres d'aquesta setmana-, però no s'ha arribat a cap entesa. El Consell, obert a reformular-se, no és considerat com una discrepància insalvable en públic, però ha tornat a aparèixer en les negociacions -ho ha fet en els contactes d'aquesta setmana- i ERC ja ha avisat, com ha fet en reiterades ocasions als mitjans comunicació i també al Parlament, que no supeditaran l'estratègia d'Aragonès com a president al que defensi Waterloo.



Els republicans i Junts tenen fins a finals de maig per evitar noves eleccions, un escenari que cap dels dos desitja. De fet, abans de la segona investidura fallida d'Aragonès, un dels compromisos -sense signar- dels dos equips va ser conjurar-se per no precipitar nous comicis. De fet, Jordi Sànchez, secretari general del partit que lidera Puigdemont, ja ha verbalitzat en públic que no s'especularà amb cap escenari electoral i que, arribat el cas, investirà Aragonès i es quedarà a l'oposició

Aquesta és una opció que genera un fort debat dins de Junts, on els sectors governamentals hi estan en contra. "Ens interessa ser-hi", remarcava durant la setmana un dels consultats. "A l'oposició hi fa molt de fred", assenyala una segona veu. Un altre implicat, però, assegura que pot existir la temptació de deixar governar ERC en solitari i "desgastar-la" en cada votació al Parlament.

Tot i això, dirigents consultats mantenen que "no s'entendria" que, en una legislatura sorgida d'unes eleccions en què l'independentisme ha superat per primera vegada el 52% dels vots, les dues forces governin per separat. Junts ha viscut una setmana complicada amb el relleu de Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Puigdemont i un dels vencedors de les primàries celebrades a la tardor per encapçalar la llista al Parlament, perquè ha destapat un debat latent dins la formació sobre l'abast exacte de l'estratègia de confrontació amb l'Estat. A la mesa hi entrarà Aurora Madaula, si es compleix el pacte existent, amb els vots d'ERC. Els republicans han aprofitat l'episodi per assenyalar el debat intern a Junts i pressionar per un acord global que porti Aragonès a Palau.


El presidenciable republicà porta mesos dissenyant el Govern, amb decisions com el fraccionament o supressió de departaments com Territori i Polítiques Digitals damunt la taula. Els consellers -també en el cas de Junts- tenen poca informació directa sobre com avancen les converses entre partits i també sobre els organigrames que hi ha damunt la taula. La majoria aposten per repetir en el futur executiu, però la decisió final no dependrà d'ells. En el cas de Junts, per exemple, qui tindrà pes en la tria serà Sànchez, erigit com a principal negociador. La pèrdua del tercer grau, revocat pel jutjat de vigilància penitenciària a instàncies de la Fiscalia, no ha impedit que continuessin els contactes directes amb Aragonès, tot i que la presó els fa menys àgils.

Canvi de guió

Des de la mateixa nit de les eleccions, Junts va pressionar per un acord global -inclòs el Consell per la República-, mentre que ERC ha insistit en la idea de posar ja en marxa l'executiu i, després, tancar tots els serrells de la legislatura. De fet, abans de la primera investidura fallida, dirigents republicans defensaven un "acord marc" que permetés desbloquejar la tria del president i, després, acabar de desgranar el full de ruta de la legislatura. La negativa de Junts a moure's de l'abstenció va impedir aquest escenari. Les dues formacions, quan Aragonès va defensar el programa de Govern des del faristol del Parlament, no havien abordat encara l'organigrama de l'executiu.


"Es continua anant lent, però hi ha coses que es mouen", remarca un dels consultats. El ritme, això sí, haurà d'accelerar-se en els propers dies si la intenció, com van expressar els negociadors durant la Setmana Santa, és arribar a un acord per Sant Jordi. Junts té un congrés el dia 24 d'abril, l'endemà de la diada, que ha de servir per escollir el president o presidenta del consell nacional i així desplegar el màxim organisme entre congressos. Dirigents del partit de Puigdemont esperen entrar al Govern -la plaça de vicepresidenta apareix com a reservada per Elsa Artadi-, però caldrà tenir en compte el compromís de la paritat. Això pot suposar un fre a les aspiracions de diputats destacats com Albert Batet, que podria deixar la presidència del grup parlamentari.

Un dels interrogants que plana sobre la nova fase de les converses entre ERC i Junts, en tot cas, és com fer encaixar la CUP dins d'aquesta equació. Els republicans tenen un acord tancat amb els anticapitalistes, i les dues parts han insistit que és una entesa de mínims, de manera que no està subjecte a canvis. La CUP ha recelat de determinats perfils de Junts a l'hora de formar part d'un Govern en el qual, per ara, no hi entraran. Si hi ha acord, el partit de Puigdemont i el d'Oriol Junqueras no només hauran de decidir les àrees i els noms que les lideraran, sinó també com greixar uns mecanismes de coordinació que, en les dues últimes legislatures, han fet grinyolat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació