Els deu interrogants que encara no ha resolt la negociació entre ERC i Junts

El repartiment del Govern, l'estratègia a Madrid, el nou referèndum i la substitució de Cuevillas al Parlament condicionen la represa de les converses

Laura Borràs i Pere Aragonès, en la conferència de Jordi Sànchez.
Laura Borràs i Pere Aragonès, en la conferència de Jordi Sànchez. | Junts
07 d'abril del 2021
Actualitzat el 08 d'abril a les 17:40h
D'aquí a una setmana es compliran dos mesos de la celebració de les eleccions del 14-F i, per ara, ERC i Junts continuen sense trobar el desllorigador de l'acord que permeti formar un nou Govern i arrencar la legislatura. Són múltiples les carpetes obertes que les formacions d'Oriol Junqueras i Carles Puigdemont hauran d'abordar en els propers dies, contactes represos aquest mateix dimecres, després dies d'anàlisi per separat, un cop Junts va tombar la segona investidura de Pere Aragonès. Aquesta setmana s'esperen més trobades entre els equips negociadors, tal com reconeixen les fonts consultades per NacioDigital. Repassem quines són les deu qüestions que es mantenen obertes quan el calendari de les noves eleccions, que tothom assegura voler evitar, ja està en marxa.

1. Repartiment del Govern. Els negociadors asseguren, en públic i en privat, que encara no s'ha entrat al detall de com ha de ser el futur executiu. Sí que hi ha, això sí, un parell de certeses: el Govern serà paritari -condició que impacta en l'alineació definitiva de consellers- inclourà tres nous departaments. Seran Acció Climàtica, Feminismes i Universitats i Recerca, segons el plantejament que té dissenyat Aragonès. Això obligarà a una remodelació global que inclou, per exemple, la supressió o fraccionament de conselleries existents, com Territori o Polítiques Digitals.

Un cop definit l'organigrama serà el moment d'abordar les cares que es posen al capdavant de cada departaments. Junts continua defensant un intercanvi de conselleries respecte el repartiment actual, de manera que entenen que els hauria de pertocar Salut, Educació i també Acció Exterior. ERC, per la seva banda, fa mesos que es prepara per assumir Interior, tot i que el conseller Miquel Sàmper, de Junts, assegura que vol continuar en el càrrec. Una sortida podria ser que es quedés Justícia, especialment si Ester Capella, la seva titular, fa el salt a Interior.

Entre els noms que esperen per entrar a l'executiu hi ha, sobretot, el d'Elsa Artadi com a vicepresidenta i consellera d'Economia, i en les travesses de Junts també hi apareixen Josep Rius, Gemma Geis i Albert Batet. Pel que fa a ERC, dues incorporacions es donen per segures: Laura Vilagrà -a Presidència, per bé que deslligada de la funció de portaveu- i Roger Torrent, expresident del Parlament, que aquest dimecres s'ha posat a disposició del partit i d'Aragonès per integrar-s'hi si així se li demana.

Tot i això, en els últims dies Junts ha flirtejat públicament amb la idea de quedar fora de l'executiu, tot i avalar la investidura d'Aragonès. Ho han verbalitzat Artadi i també Jordi Sànchez, secretari general del partit i timoner de les negociacions per part dels de Puigdemont. ERC interpreta que es tracta d'una maniobra per condicionar les converses, mentre que sectors de Junts assenyalen que la prioritat continua sent formar part del Govern. "Ens interessa", mantenien ahir fonts consultades per NacióDigital, en referència als rèdits de ser a l'executiu i la capacitat de projectar lideratges.

2. El rol del Consell per la República (i de Puigdemont). La recta final de les negociacions per la primera investidura d'Aragonès va posar en alerta els responsables del Consell per la República. Consolidat ja com a escull de les converses, centrades en aquell moment en la necessitat de crear un nou organisme de coordinació del procés, el Consell -liderat per Puigdemont- va encetar un debat telemàtic intens que va culminar amb un document de quatre pàgines. En el text, polit pels integrants de la direcció i amb el silenci dels membres d'ERC que en formen part, l'organisme s'obria a reformular la cúpula per desencallar la investidura. Un posicionament que va fer que, en el segon debat d'Aragonès, Junts i ERC deixessin de considerar el Consell com un obstacle. 


Poc després, però, als passadissos del Parlament ja hi havia dirigents republicans que pronosticaven que la qüestió tornaria a primera fila. El motiu? El debat sobre el Consell és també un debat sobre el paper de Puigdemont, per a qui Junts demana un protagonisme en l'estratègia independentista. L'acord entre ERC i la CUP inclou un nou estat major format per partits i entitats, i el Consell assegura que podria funcionar sota el seu paraigua perquè ja està dotat -defensen- de legitimitat  institucional. Aragonès no vol "substitucions" ni "tuteles" mentre sigui al capdavant del Govern, mentre que Junts aposta per una "bifurcació" que situï Waterloo al centre de l'equació.

3. Hi haurà referèndum aquesta legislatura? En l'entesa entre republicans i els anticapitalistes es fa servir aquesta fórmula per determinar quina ha de ser l'estratègia quan culminin els dos anys de marge que es donen a la taula de diàleg: "Plantejar un embat democràtic per la via que el conjunt de l'independentisme valori com la més adequada". Es prioritzarà, diuen, el referèndum. Junts, únic partit que es manté ancorat en la legitimitat del resultat de l'1-O, dubta d'aquest plantejament en la mesura que aparca el referèndum del 2017 i no detalla com hauria de ser la votació.

El programa electoral de Laura Borràs i Puigdemont defensava la idea de forçar un referèndum amb mediació internacional si l'independentisme superava el 52% dels vots a les urnes, i també es comprometia amb la unilateralitat en cas que el govern espanyol no fes passos cap a l'autodeterminació i l'amnistia. Junts, això sí, s'ha compromès a desplegar una actitud "lleial" amb ERC de cara a la taula de diàleg, per bé que no s'està d'expressar la desconfiança que li genera un mecanisme com aquest tenint en compte que el PSOE no ha fet cap gest concret per millorar la situació dels presos polítics.

4. Una via per encaixar Junts i la CUP. El partit de Puigdemont va viure amb malestar que ERC es dirigís primer a la CUP per tancar una entesa de legislatura. A banda de criticar l'estratègia negociadora dels republicans, Junts insisteix que no se sent "interpel·lada" per l'acord i que no representa el seu model de país. Fonts coneixedores de les converses assenyalen el temor que, en cas que ERC i Junts arribin a un pacte, la CUP no en validi els termes globals i bloquegi la investidura. Republicans i anticapitalistes asseguren, en tot cas, que el seu acord bilateral no es tocarà.

5. Unitat estratègica al Congrés. És un dels punts que més ulls de poll trepitja. Ho exemplifica el que ha assegurat aquest dimecres Gabriel Rufián, portaveu d'ERC a Madrid: "Crec que tothom ha d'assumir els resultats electorals: nosaltres tenim 13 diputats i ells quatre, i és complicat voler imposar les teves condicions quan en tens quatre". Junts va obtenir vuit escons a les eleccions del 2019, però n'hi ha quatre que pertanyen al PDECat i que s'han desmarcat de l'obediència a Puigdemont des del precís instant en què l'expresident va estripar el carnet dels postconvergents.

Junts aspira a una acció conjunta de tot l'independentisme al Congrés, plaça en la qual s'han registrat discrepàncies al llarg de tota la legislatura, ja sigui per la investidura de Pedro Sánchez com les pròrrogues dels successius estats d'alarma. En essència, la petició dels de Puigdemont és que es pacti com facilitar o dificultar l'estabilitat de Sánchez per obtenir contrapartides en clau de resolució del conflicte i que no es protagonitzin votacions "a canvi de res". L'escenari electoral a Madrid també impacta en l'actitud del líder del PSOE i en la represa -si arriba- de la taula de diàleg.

6. Pressupostos per al 2021. Ja en campanya, Aragonès va posar sobre la taula que qualsevol acord d'investidura passés també per una entesa pressupostària. El Govern va aprovar els últims comptes fa un any, en plena primera onada, i encara continuen vigents en pròrroga. La pandèmia ha trastocat les finances de totes les administracions, ha alterat el dèficit i també el repartiment de recursos de cada conselleria. Si Artadi és vicepresidenta i consellera d'Economia, serà l'encarregada d'elaborar-los. Per aprovar-los es compta amb la CUP, però sempre amb un ull posat als comuns per ampliar la majoria, tenint en compte que es van abstenir en els anteriors.

7. La substitució de Cuevillas. El primer sobresalt de la legislatura ha arribat amb la sortida de Jaume Alonso-Cuevillas de la mesa del Parlament després de qüestionar la confrontació "simbòlica". L'episodi va generar turbulències a Junts, Cuevillas va posar el càrrec a disposició de la direcció i es va consensuar el relleu per Aurora Madaula, que no és automàtic perquè requereix del vot d'ERC per convertir-se en secretària segona de l'òrgan rector de la cambra. El relleu de l'advocat serà complex perquè, tal com ha indicat Roger Torrent a Catalunya Ràdio, la investidura d'Aragonès i col·locar Madaula a la mesa són dues qüestions que estan vinculades i cal valorar-les de manera global.

Fonts de Junts asseguren, en tot cas, que existeix un acord explícit amb ERC per tal que qualsevol substitució d'un membre independentista de la cambra sigui automàtica. Els comuns proposaran que Lucas Ferro assumeixi el lloc de Cuevillas, i el PSC ha demanat als republicans que li facin costat. La decisió, assegura ERC, la prendrà la permanent del partit. La qüestió s'ha convertit en un nou front de la negociació.

8. Estratègica per preservar els encausats al Parlament. En l'acord de legislatura, ERC i la CUP es comprometien a protegir la mesa del Parlament perquè pugui garantir els drets materials, civils i polítics dels diputats. Els diputats republicans i anticapitalistes assenyalaven, en aquest sentit, que garantirien aquests drets "malgrat les conseqüències que pugui suposar". El 15 de març, una setmana abans que es fes pública l'entesa, Junts va anunciar un preacord per protegir els diputats encausats fins que no hi hagi una sentència ferma sobre el seu cas.

Quins són els nou dirigents investigats? Torrent, expresident del Parlament, i Eusebi Campdepadrós, secretari de la mesa en l'anterior legislatura, van veure el 17 de març com el TSJC admetia la querella de la Fiscalia per haver desobeït les directrius del Tribunal Constitucional (TC). Meritxell Serret afrontarà en les properes setmanes una  una declaració al Tribunal Suprem -havia de ser aquest dijous, però està confinada- després d'haver tornat de l'exili, on ha afrontat ordres de detenció enviades per Pablo Llarena, mentre que Lluís Puig continua a Brussel·les, pendent de les qüestions prejudicials que ha enviat el Suprem al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per esclarir l'abast de les euroordres i el marge de Bèlgica per tombar-les. Cuevillas es va abstenir a l'hora d'avalar el vot delegat de Puig i això, segons Borràs, li va costar el lloc.

Pau Juvillà, membre de la mesa i representant de la CUP, té pendent un procés per desobediència, mentre que Dolors Sabater, cap de files dels anticapitalistes, està imputada per suspendre la llicència urbanística a una constructora a favor d’una entitat cultural quan era alcaldessa de Badalona. Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, d'ERC, són protagonistes per la causa oberta al jutjat d'instrucció número 13 sobre el referèndum, fet que els va portar a ser detinguts el 20 de setembre del 2017. Borràs està sent investigada pel presumpte fraccionament de contractes mentre dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), un cas que sempre ha vinculat al lawfare de l'Estat. De fet, el desenllaç del cas Borràs és el que pot tenir major impacte en el mandat.

9. Fons europeus. Serà un aspecte troncal de la legislatura i tant ERC com Junts aspiren a tenir-lo sota control, per bé que qui repartint els fons serà l'Estat. Aragonès ja ha deixat clar que vol crear un comissionat específic per gestionar-los -al capdavant hi vol situar Miquel Puig, regidor a Barcelona-, però els negociadors de Junts ja li han traslladat que la carpeta ha de penjar d'Economia.

10. Mitjans públics i comunicació. El control de la CCMA i de les secretaries de Comunicació i Difusió són sempre peces cobejades en qualsevol negociació per formar Govern. En el cas de la Corporació, ERC aspira a tenir-ne la presidència en el marc de la renovació que s'ha de fer aquesta legislatura. Les subvencions als mitjans privats i la publicitat institucional han provocat múltiples conflictes entre els dos partits al llarg de les tres últimes legislatures i, en aquesta, res fa pensar que es reverteixi la tendència.
Arxivat a