04
d'abril
del
2021
Actualitzat
el
06
d'abril
a les
10:25h
La tria definitiva de consellers que integraran un Govern acostuma a ser un moment de molts nervis. Sobretot a les files dels partits que en formaran part. Els membres de l'executiu de l'etapa d'Artur Mas, per exemple, encara recorden viure neguitosos durant les festes de Nadal dels anys 2010 i 2012 per conèixer de manera precisa quin lloc ocuparien en el seu gabinet. Les negociacions llargues, com la que estan protagonitzant ERC i Junts des de l'endemà del 14-F, són terreny abonat per les travesses sobre els noms i el disseny definitiu del Govern. En aquest cas, s'hi suma un factor preeminent: les dues formacions -ho va verbalitzar Pere Aragonès en el debat d'investidura- estan d'acord en què l'executiu sigui paritari tant a nivell de consellers com en el sottogoverno. Una circumstància que condicionarà la tria, que encara s'ha d'abordar oficialment.
La paritat no es compleix en l'actual Govern. Si es compta la figura de la presidència de la Generalitat, en mans de Quim Torra fins que va ser inhabilitat, l'executiu té nou homes i cinc dones. El mateix passa en el cas de les secretaries generals, els principals responsables del dia a dia de cada conselleria. El Govern disposa de 13 departaments, dels quals set són per a ERC i sis per a Junts, que igualava el recompte gràcies a l'assumpció de la presidència de la Generalitat. L'executiu es veurà abocat, assenyalen diverses fonts de la negociació consultades, a un redisseny per encabir-hi fins a tres conselleries noves: Feminismes, Acció Climàtica i Universitats i Recerca.
Pel que fa a números absoluts, el repartiment tornarà a ser del 50-50, tot i que pot variar en relació al pes pressupostari. En l'anterior legislatura, la insistència de Junts en disposar de la conselleria de Cultura -que, després de passar fugaçment i sense efectes pràctics per les mans de Lluís Puig, va recaure en Laura Borràs- va fer que ERC acabés disposant de Salut i Educació, dos dels departaments amb més recursos. Les polítiques socials, de fet, van anar a parar totes cap als republicans, que mantenien la conselleria d'Economia associada a la vicepresidència amb Pere Aragonès. Ara, com a futur president -sempre i quan s'arribi a un acord-, té intenció de sacsejar l'organigrama. Les tres noves conselleries obligaran a fraccionar-ne o suprimir-ne alguna.
Aquesta possibilitat plana sobre Territori i Sostenibilitat -que veuria reduïdes les competències per la creació d'Acció Climàtica-, Polítiques Digitals i Administració Pública -tot i que l'enlairament del nanosatèl·lit Enxaneta l'ha posat en valor- i Empresa i Coneixement. En aquest últim cas, la conselleria que lidera Ramon Tremosa aglutina les competències sobre universitats que anirien a parar a un departament específic. També es dona per fet que la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies serà reformulada, i que les competències sobre residències es quedaran a Salut, com ja va entrar en vigor en plena primera onada arran del descontrol als centres de gent gran.
Els negociadors encara no han abordat l'organigrama definitiu, però Junts desitja que per dalt es mantinguin els principals departaments. Això vol dir que la vicepresidència continuï associada a Economia, plaça reservada per a Elsa Artadi. Presidència quedaria en mans d'ERC -Laura Vilagrà, número dos d'Aragonès a les urnes, té tots els números per ocupar-la tot i que quedaria deslligada de les funcions de portaveu- i Acció Exterior, la tercera per protocol, apunta a enfrontament. Junts preferiria tenir-la sota el seu control i, de passada, potenciar l'estructura a l'exili. Josep Rius, de l'estricta confiança de Puigdemont, és un dels noms que apareixen en les travesses per aquest càrrec.
Tot i això, qualsevol entrada -com seria el cas de Rius- es veuria condicionada pel compromís amb la paritat. La majoria de consellers de Junts són homes: Miquel Sàmper (Interior), Damià Calvet (Territori), Jordi Puigneró (Polítiques Digitals) i Ramon Tremosa (Empresa). En una alineació igualitària, alguns d'ells haurien de deixar pas en cas que altres perfils com Albert Batet, fins ara president del grup parlamentari i proper a Puigdemont, vulguin formar part de l'executiu. Entre els noms que apareixen com a possibles conselleres també hi ha Gemma Geis, portaveu parlamentària i una figura ascendent de la formació que té bona relació amb Artadi.
El mateix passa en el cas d'ERC. Una incorporació prevista com la de Roger Torrent, expresident del Parlament i que es postula per una conselleria amb pes polític, està pendent també de l'equilibri definitiu. Es dona per feta la sortida de Chakir el Homrani, ara al capdavant de Treball i tocat per la gestió durant la pandèmia -residències i autònoms, entre d'altres, depenien d'ell en un moment o altre- i també està en dubte la continuïtat de Josep Bargalló, un dels més veterans del Govern, al capdavant d'Educació. A diferència de l'anterior negociació, les polítiques socials seran la prioritat de Junts, amb la conselleria de Salut com a principal objectiu.
En campanya, la candidata Laura Borràs es va comprometre a situar-hi al capdavant Josep Maria Argimon, que substituiria una dona, Alba Vergés, de manera que s'hauria d'equlibrar per una altra banda i, al seu torn, complicaria les opcions d'algun dels consellers de Junts per quedar-se a l'executiu. Entre les fixes per continuar en el nou executiu hi ha Ester Capella, actualment a Justícia i que és un dels noms que es tenen en compte per a Interior. ERC fa mesos que treballa per assumir una de les conselleries més complexes, però tampoc es descarta que la lideri una independent. Aragonès, en campanya, va assenyalar la seva preferència pel fet que Interior fos per una dona.
L'actual titular de la cartera, Miquel Sàmper, sempre en l'ull l'huracà per les actuacions dels Mossos i escrutada per la CUP, té el compromís de Junts que continuarà al Govern. Una de les opcions és que ho faci a Justícia si Capella es mou de departament. Sàmper va veure desbrossat el camí quan Jaume Alonso-Cuevillas, per petició expressa de Laura Borràs, va assumir una de les secretaries de la mesa del Parlament. Si Borràs s'hagués sumat al Govern com a vicepresidenta d'Aragonès, Cuevillas hauria estat l'escollit per presidir la cambra, segons es va parlar en el tram final de les converses que van desembocar en la tria de Borràs com a presidenta del Parlament.
A banda de l'equilibri de gènere també hi ha el territorial, que en el disseny de l'anterior Govern no es va tenir tant en compte. Per exemple, hi ha tres consellers que provenen de Sant Cugat del Vallès, com és del cas de Calvet, Puigneró i Àngels Ponsa, titular de Cultura des del cessament de Mariàngela Vilallonga. A l'espera d'obrir el meló del repartiment de conselleries i del redisseny de l'executiu, que va quedar a mitges en la negociació del 2018, són múltiples els factors que en condicionaran l'alineació definitiva. Cap d'elles, això sí, com el compromís d'ERC i Junts amb la paritat.
La paritat no es compleix en l'actual Govern. Si es compta la figura de la presidència de la Generalitat, en mans de Quim Torra fins que va ser inhabilitat, l'executiu té nou homes i cinc dones. El mateix passa en el cas de les secretaries generals, els principals responsables del dia a dia de cada conselleria. El Govern disposa de 13 departaments, dels quals set són per a ERC i sis per a Junts, que igualava el recompte gràcies a l'assumpció de la presidència de la Generalitat. L'executiu es veurà abocat, assenyalen diverses fonts de la negociació consultades, a un redisseny per encabir-hi fins a tres conselleries noves: Feminismes, Acció Climàtica i Universitats i Recerca.
Pel que fa a números absoluts, el repartiment tornarà a ser del 50-50, tot i que pot variar en relació al pes pressupostari. En l'anterior legislatura, la insistència de Junts en disposar de la conselleria de Cultura -que, després de passar fugaçment i sense efectes pràctics per les mans de Lluís Puig, va recaure en Laura Borràs- va fer que ERC acabés disposant de Salut i Educació, dos dels departaments amb més recursos. Les polítiques socials, de fet, van anar a parar totes cap als republicans, que mantenien la conselleria d'Economia associada a la vicepresidència amb Pere Aragonès. Ara, com a futur president -sempre i quan s'arribi a un acord-, té intenció de sacsejar l'organigrama. Les tres noves conselleries obligaran a fraccionar-ne o suprimir-ne alguna.
Aquesta possibilitat plana sobre Territori i Sostenibilitat -que veuria reduïdes les competències per la creació d'Acció Climàtica-, Polítiques Digitals i Administració Pública -tot i que l'enlairament del nanosatèl·lit Enxaneta l'ha posat en valor- i Empresa i Coneixement. En aquest últim cas, la conselleria que lidera Ramon Tremosa aglutina les competències sobre universitats que anirien a parar a un departament específic. També es dona per fet que la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies serà reformulada, i que les competències sobre residències es quedaran a Salut, com ja va entrar en vigor en plena primera onada arran del descontrol als centres de gent gran.
Els negociadors encara no han abordat l'organigrama definitiu, però Junts desitja que per dalt es mantinguin els principals departaments. Això vol dir que la vicepresidència continuï associada a Economia, plaça reservada per a Elsa Artadi. Presidència quedaria en mans d'ERC -Laura Vilagrà, número dos d'Aragonès a les urnes, té tots els números per ocupar-la tot i que quedaria deslligada de les funcions de portaveu- i Acció Exterior, la tercera per protocol, apunta a enfrontament. Junts preferiria tenir-la sota el seu control i, de passada, potenciar l'estructura a l'exili. Josep Rius, de l'estricta confiança de Puigdemont, és un dels noms que apareixen en les travesses per aquest càrrec.
Tot i això, qualsevol entrada -com seria el cas de Rius- es veuria condicionada pel compromís amb la paritat. La majoria de consellers de Junts són homes: Miquel Sàmper (Interior), Damià Calvet (Territori), Jordi Puigneró (Polítiques Digitals) i Ramon Tremosa (Empresa). En una alineació igualitària, alguns d'ells haurien de deixar pas en cas que altres perfils com Albert Batet, fins ara president del grup parlamentari i proper a Puigdemont, vulguin formar part de l'executiu. Entre els noms que apareixen com a possibles conselleres també hi ha Gemma Geis, portaveu parlamentària i una figura ascendent de la formació que té bona relació amb Artadi.
El mateix passa en el cas d'ERC. Una incorporació prevista com la de Roger Torrent, expresident del Parlament i que es postula per una conselleria amb pes polític, està pendent també de l'equilibri definitiu. Es dona per feta la sortida de Chakir el Homrani, ara al capdavant de Treball i tocat per la gestió durant la pandèmia -residències i autònoms, entre d'altres, depenien d'ell en un moment o altre- i també està en dubte la continuïtat de Josep Bargalló, un dels més veterans del Govern, al capdavant d'Educació. A diferència de l'anterior negociació, les polítiques socials seran la prioritat de Junts, amb la conselleria de Salut com a principal objectiu.
En campanya, la candidata Laura Borràs es va comprometre a situar-hi al capdavant Josep Maria Argimon, que substituiria una dona, Alba Vergés, de manera que s'hauria d'equlibrar per una altra banda i, al seu torn, complicaria les opcions d'algun dels consellers de Junts per quedar-se a l'executiu. Entre les fixes per continuar en el nou executiu hi ha Ester Capella, actualment a Justícia i que és un dels noms que es tenen en compte per a Interior. ERC fa mesos que treballa per assumir una de les conselleries més complexes, però tampoc es descarta que la lideri una independent. Aragonès, en campanya, va assenyalar la seva preferència pel fet que Interior fos per una dona.
L'actual titular de la cartera, Miquel Sàmper, sempre en l'ull l'huracà per les actuacions dels Mossos i escrutada per la CUP, té el compromís de Junts que continuarà al Govern. Una de les opcions és que ho faci a Justícia si Capella es mou de departament. Sàmper va veure desbrossat el camí quan Jaume Alonso-Cuevillas, per petició expressa de Laura Borràs, va assumir una de les secretaries de la mesa del Parlament. Si Borràs s'hagués sumat al Govern com a vicepresidenta d'Aragonès, Cuevillas hauria estat l'escollit per presidir la cambra, segons es va parlar en el tram final de les converses que van desembocar en la tria de Borràs com a presidenta del Parlament.
A banda de l'equilibri de gènere també hi ha el territorial, que en el disseny de l'anterior Govern no es va tenir tant en compte. Per exemple, hi ha tres consellers que provenen de Sant Cugat del Vallès, com és del cas de Calvet, Puigneró i Àngels Ponsa, titular de Cultura des del cessament de Mariàngela Vilallonga. A l'espera d'obrir el meló del repartiment de conselleries i del redisseny de l'executiu, que va quedar a mitges en la negociació del 2018, són múltiples els factors que en condicionaran l'alineació definitiva. Cap d'elles, això sí, com el compromís d'ERC i Junts amb la paritat.