Nova legislatura

Aragonès tampoc se'n surt a la segona i evidencia el xoc estratègic amb Junts

El candidat d'ERC no rep els suports necessaris per a la investidura i la negociació es desenvoluparà sota la pressió d'evitar la convocatòria automàtica d'eleccions

per Joan Serra Carné / Bernat Surroca / Oriol March , 30 de març de 2021 a les 14:18 |
Pere Aragonès observa els diputats de Junts aquest dimarts. | Adrià Costa
Pere Aragonès ha sortit una vegada més del Parlament sense ser escollit president de la Generalitat i amb la certesa que l'acord amb Junts per desbloquejar la situació no serà immediat. És així perquè, en la segona volta de la investidura, el candidat d'ERC i Junts han evidenciat les discrepàncies estratègiques que els separen. En essència, són tres: la direcció del procés -que els de Carles Puigdemont volen estructurar al voltant de l'exili i que Aragonès es nega a convertir en una "tutela" o "substitució" de la presidència-; la unitat independentista a Madrid -és a dir, que els dos partits actuïn de manera conjunta al Congrés-; i el programa de Govern. Tres qüestions nuclears que han portat Junts a no moure's de l'abstenció i han generat una votació calcada a la de divendres: 42 vots a favor d'Aragonès -ERC i CUP-, 32 abstencions i 61 en contra.


La jornada ha arrencat amb Aragonès presentant una versió reduïda del discurs de divendres passat, al qual ha afegit un reconeixement explícit de l'exili i de la feina feta per Puigdemont des que va encetar l'etapa a Brussel·les després de la declaració d'independència del 27-O. El candidat, però, ha insistit que no acceptarà "tuteles" ni "substitucions" -ho ha dit dos cops-, perquè no vol que el Consell per la República es dediqui a governar el procés i tapi la representació institucional de la Generalitat a l'hora d'abordar el diàleg amb l'Estat. Un diàleg que Aragonès ha considerat urgent, malgrat l'escepticisme de Junts i de la CUP. Els anticapitalistes, avui amb el to més pujat que la setmana passada, han avisat els de Puigdemont que no poden fer servir la unitat com a "arma llancívola". Sergi Sabrià, diputat d'ERC, ha retret a Junts que no "practiqui" la unitat que "predica", i ha posat de manifest que al Consell hi havia "disfuncions". No s'ha estat d'acusar-los d'estar desaprofitant una "oportunitat històrica" per posar en marxa el Govern.

Les ferides de la tardor del 2017 no han desaparegut, i tampoc les discrepàncies estratègiques que han supurat al llarg de tota la legislatura passada. Aragonès ha insistit que la ciutadania està "esgotada", i que no hi ha motius per demorar més la investidura. La negociació entra ara en una fase d'incertesa i té un nou condicionant: si en els propers dos mesos no hi ha tria d'un nou president, el país s'encaminarà cap a unes eleccions automàtiques que tothom assegura voler evitar. Fonts de la negociació assenyalaven ahir a la tarda que diumenge es va arribar al preacord entre ERC i Junts per evitar nous comicis, però veus republicanes ho negaven. El topall dels dos mesos, si es fa cas a les declaracions públiques, no es vol esgotar ni portar al límit.


Ho ha tornat a reiterar Gemma Geis, portaveu parlamentària de Junts, que ha substituït Albert Batet, en quarantena perquè va ser contacte -juntament amb Elsa Artadi- d'un positiu per coronavirus. Geis ha apuntat que no pretenen cap "tutela" per part de l'exili, i ha demanat "flexibilitat" a Aragonès per tal d'acceptar el suport electoral al programa de Junts. Una afirmació que lliga amb el que ja va assenyalar Puigdemont en campanya, quan va condicionar el suport a Aragonès a l'assumpció del full de ruta independentista. "Tenim disposició de fer president al [representant de] la força majoritària independentista en un programa que coincideixi amb el programa de mínims que nosaltres plantegem, naturalment", va indicar en una entrevista el 4 de febrer a RAC1.


Segons Geis, les "victòries polítiques" de l'exili han de ser tingudes en compte. "A l'independentisme no li sobra cap lideratge", ha recalcat la diputada de Junts, en referència a Puigdemont, sense citar-lo. El front de Madrid és nuclear en les discrepàncies, i la diputada ha posat en dubte els acords als quals ha arribat ERC al Congrés dels Diputats. Els 23 escons independentistes, segons Junts, haurien d'actuar de manera unitària. "Fa falta aquesta unitat per continua demanant les infraestructures necessàries i la fi del dèficit fiscal. No podem arribar a Madrid sense aquesta unitat d'acció", ha ressaltat Geis, que també ha criticat el suport dels republicans a la llei Celaá perquè no blinda la immersió lingüística, com demostra la sentència del TSJC sobre el 25% de les classes en castellà a l'escola pública. "Hem de passar del pacte màgic al pacte efectiu. No es pot continuar així", ha remarcat. "Necessitem concretar", ha dit Geis en la intervenció final per justificar l'abstenció del seu grup.

Un dels punts de malestar de Junts amb el discurs de divendres d'Aragonès va ser que no va fer esment a l'1-O, i que no el considerés la pedra angular de la "nova Generalitat republicana" que defensa. En aquesta ocasió, el candidat d'ERC sí que s'ha referit al referèndum, però ha volgut posar de manifest que la manca de reconeixement internacional i el fet de no haver estat capaços de "mobilitzar" els votants contraris a la independència li resten valor a l'hora de voler aplicar-ne el mandat. "Mai havíem arribat tant lluny com l'1-O i el 3-O, ni mai l'independentisme havia tingut tanta força. Per això ara podem recuperar la iniciativa i el lideratge, per fer una República que duri per sempre. Hem de vitaminar les confiances i superar els retrets", ha ressaltat.


Es tracta, ha indicat, de superar el "bloqueig". "Ens fa falta un diagnòstic compartit. Podem partir d'allò que vam fer bé l'octubre del 2017 i del que hem de millorar. La fortalesa va ser associar la independència a la democràcia i la unitat estratègica", ha assenyalat, ha ressaltat Aragonès, que ha proposat situar l'autodeterminació al centre, juntament amb l'amnistia. La idea del referèndum és central per "fer créixer l'independentisme en la seva pluralitat" amb les "lluites compartides". "Hem d'estendre la mà al sobiranisme", ha indicat el dirigent d'ERC, que ha vinculat l'ampliació de suport al fet de "governar excel·lentment". En l'executiu, molt probablement, no hi serà la CUP, que ha avisat els republicans i Junts que la propera legislatura ha de ser la del nou "embat" amb l'Estat i que hauran d'anar alerta que no sigui el moment en què la ciutadania decideixi posar en marxa un altre embat contra el seu propi Govern.

L'advertència del PSC

El cap de files del PSC, Salvador Illa, ha advertit Aragonès que es pot convertir en el "vicari" de Carles Puigdemont i del Consell per la República. "Què més ha de passar perquè deixi de ser ostatge dels antisistema i de Waterloo?", ha preguntat Illa al candidat d'ERC. En un discurs dur, en què ha alternat el català i el castellà, Illa ha considerat que la proposta independentista està basada en els "enganys" i ha acusat Aragonès de "repetir" una "gran mentida". També li ha recomanat un "pas al costat" si no disposa d'un projecte per al conjunt dels catalans i no pot brandar els suports suficients al Parlament. "Deixin de culpar els altres dels seus fracassos", ha exposat, en referència a l'independentisme. Per a Illa, els últims deu anys Catalunya no ha tingut "bons governs". "Ara necessitem un Govern que estigui a l'alçada", ha reblat.


La presidenta del grup parlamentari d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, ha insistit en una "alternativa" al govern d'ERC i Junts per fer front a la crisi econòmica i social, i ha recordat que el número 3 de Junts, Joan Canadell, s'oposa al "govern d'esquerres" de què parla Aragonès i que Geis tampoc veu bé l'acord amb la CUP. Més enllà de qüestions socials, Albiach també ha defensat una alternativa que impedeixi que la Generalitat "no estigui sotmesa a una entitat privada com el Consell per la República". "Podem construir una nova Generalitat republicana aprenent d'experiències passades", ha reclamat.

El cap de files de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha començat la seva intervenció criticant Laura Borràs per no mantenir la imparcialitat de la presidència del Parlament i ha assegurat que l'independentisme menysprea les institucions catalanes. "A mi el Consell per la República m'importa un rave", ha dit, i ha criticat que ERC i Junts passin tant temps discutint sobre aquest "artefacte fantasmal". Carrizosa ha assegurat que l'independentisme no sap què fer amb Puigdemont i que volen muntar "un govern paral·lel a Waterloo". "Qui frena un senyor que es munta uns xiringuitos a Waterloo?", s'ha preguntat. Vox ha continuat en la mateixa línia de la setmana passada i els diputats han tornat a protestar amb l'exhibició de cartells antifeixistes.


Les intervencions dels grups les ha tornat a tancar Alejandro Fernández, del PP, que ha advertit Aragonès que l'objectiu de Junts és "desprestigiar-lo" abans d'investir-lo i evitar noves eleccions. El compte enrere, amb la votació d'avui, ja està oficialment en marxa. La investidura ha servit per evidenciar les discrepàncies entre ERC i Junts i per constatar que el rumb del nou Govern, si es posa en marxa, continuarà empeltat de la dinàmica en què va entrar l'independentisme durant la tardor del referèndum.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació