27
de març
del
2021
Actualitzat
el
29
de març
a les
11:01h
El procés sobiranista ha generat una bibliografia abundant en què han destacat les obres memorialistes i d'autoafirmació, sovint amb un fort component voluntarista. N'hi ha menys d'escrites des d'una reflexió crítica pensant en el mentrestant i en el com més que no pas des de l'afirmació d'una victòria a tocar. És el cas dePicar pedra (Saldonar), que no amaga des de la primera pàgina el seu objectiu.
"L'independentisme necessita un GPS", diu en el pròleg del llibre el periodista de NacióDigital Àlvar Llobet, que ha tingut cura i ha prologat un text en què Joan Puigcercós, Josep Huguet i Francesc Codina presenten, com diu el subtítol, "50 reflexions republicanes sense jugades mestres". L'obra va ser presentada dimecres a Vic i aquest dilluns ho serà a la llibreria Ona de Barcelona (Pau Claris, 94) a les set del vespre.
"Aquest no és un llibre sobre el procés", assegura Joan Puigcercós, exlíder d'Esquerra Republicana, en conversa amb aquest diari. L'historiador Josep Huguet, exconseller i expresident de la Fundació Irla, ho subratlla: "No hem volgut fer un treball memorialista, sinó un manual d'ús".
Puigcercós explica que el concepte de picar pedra no és aleatori. Recorda que ell hi va treballar de picapedrer, a Núria, "i és una feina que no sap de jugades mestres". L'expresident d'ERC i director de l'Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI-UB) assenyala que amb el llibre han volgut "desmuntar alguns mantres".
De les il·lusions als il·lusionistes
Mantres que des d'abans de l'1-O van nodrir afirmacions com que una Catalunya independent pagaria 1.000 euros mensuals als pensionistes, o que ja hi havia sis països que tenien preparat el reconeixement de la Catalunya sobirana. "Quan s'acaben les il·lusions, venen els il·lusionistes", afegeix Puigcercós.
En el llibre es proposa un full de ruta ampli, no pas rígid ni precís, que els autors formulen com un programa d'alternativa democràtica, amb quatre punts que poden sumar moltes complicitats: llibertat dels presos i retorn dels exiliats; defensa de llibertats i drets socials; eliminació de les estructures franquistes; i exercici del dret d'autodeterminació i fraternitat amb tots els pobles ibèrics.
Huguet entronca aquesta plataforma amb les reivindicacions i el llegat de l'Assemblea de Catalunya, que precisament ara celebra els seus 50 anys. "Sovint busquem referents als Estats Units o a l'Índia. Aquí en tenim un com l'Assemblea de Catalunya, fonamental en un moment com l'actual d'emergència democràtica".
L'obsessió per sumar més
Els autors no amaguen l'obsessió per sumar suports i apunten unes xifres que tenen estudiades. Entre l'independentisme que oscil·la entre el 40 i el 50% i un bloc espanyolista hostil que es mou entorn el 25-30%, cal anar a buscar l'ampliació del suport en les bases de PSC i comuns, el que els autors anomenen "federalisme en interrogant i protoindependentisme dubitatiu" i que volta el 30%.
Huguet insisteix en la necessitat de bastir coalicions polítiques i socials robustes. "El Consell de la República no és suficient, ens cal un front més ampli". Huguet furga en la urgència de treballar a fons la "zona gris", allí on pot haver-hi gent que no se sent encara independentista, però que pot compartir-hi objectius. "Hi ha urgències que requereixen actuar sense esperar a la independència. Són temes com la defensa de la llengua, que ha reculat en àmbits com el jove i el digital. O la transició energètica, que no s'aturarà". L'historiador recorda que "Catalunya es va salvar el segle XIX perquè havia fet la Revolució Industrial. Si no, ara seria Galícia".
"No imitar l'espanyolisme"
El filòleg i professor emèrit de la Universitat de Vic Francesc Codina assenyala la necessitat de "posar el debat estratègic fora del focus". No fer-ho ha estat una de les dificultats de la legislatura anterior. Codina explica que han volgut transmetre la idea que "l'independentisme no ha d'imitar l'espanyolisme, que es basa en la catalanofòbia". El filòleg insisteix a "obrir fissures" dins del bloc espanyolista per crear escenaris nous i favorables. I fa referència també el discurs de l'Assemblea de Catalunya, que enarborava la solidaritat amb els altres pobles de l'estat.
Un bon retrat de l'Estat
Àlvar Llobet destaca les "reflexions serioses i serenes" de Picar pedra, un llibre fet a foc lent a través de trobades fetes entre el 2019 i el 2020. I assenyala que una de les aportacions de l'obra és el retrat que fa de l'Estat. Un aspecte aquest a destacar i que el lector agraeix quan s'endinsa en l'anàlisi del caràcter oligàrquic de l'estat espanyol i el seu "capitalisme de BOE", com també la revisió que es fa del poder mediàtic, que ha jugat un paper central en la intoxicació contra el procés.
S'equivocarà qui cregui que el llibre inclou algun tipus de missatge pessimista. Els autors estan convençuts que la independència és un objectiu a l'abast. Però requereix intel·ligència i suports al màxim, aprendre de l'experiència i, sobretot, picar pedra.
"L'independentisme necessita un GPS", diu en el pròleg del llibre el periodista de NacióDigital Àlvar Llobet, que ha tingut cura i ha prologat un text en què Joan Puigcercós, Josep Huguet i Francesc Codina presenten, com diu el subtítol, "50 reflexions republicanes sense jugades mestres". L'obra va ser presentada dimecres a Vic i aquest dilluns ho serà a la llibreria Ona de Barcelona (Pau Claris, 94) a les set del vespre.
"Aquest no és un llibre sobre el procés", assegura Joan Puigcercós, exlíder d'Esquerra Republicana, en conversa amb aquest diari. L'historiador Josep Huguet, exconseller i expresident de la Fundació Irla, ho subratlla: "No hem volgut fer un treball memorialista, sinó un manual d'ús".
Puigcercós explica que el concepte de picar pedra no és aleatori. Recorda que ell hi va treballar de picapedrer, a Núria, "i és una feina que no sap de jugades mestres". L'expresident d'ERC i director de l'Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI-UB) assenyala que amb el llibre han volgut "desmuntar alguns mantres".
De les il·lusions als il·lusionistes
Mantres que des d'abans de l'1-O van nodrir afirmacions com que una Catalunya independent pagaria 1.000 euros mensuals als pensionistes, o que ja hi havia sis països que tenien preparat el reconeixement de la Catalunya sobirana. "Quan s'acaben les il·lusions, venen els il·lusionistes", afegeix Puigcercós.
En el llibre es proposa un full de ruta ampli, no pas rígid ni precís, que els autors formulen com un programa d'alternativa democràtica, amb quatre punts que poden sumar moltes complicitats: llibertat dels presos i retorn dels exiliats; defensa de llibertats i drets socials; eliminació de les estructures franquistes; i exercici del dret d'autodeterminació i fraternitat amb tots els pobles ibèrics.
Huguet entronca aquesta plataforma amb les reivindicacions i el llegat de l'Assemblea de Catalunya, que precisament ara celebra els seus 50 anys. "Sovint busquem referents als Estats Units o a l'Índia. Aquí en tenim un com l'Assemblea de Catalunya, fonamental en un moment com l'actual d'emergència democràtica".
L'obsessió per sumar més
Els autors no amaguen l'obsessió per sumar suports i apunten unes xifres que tenen estudiades. Entre l'independentisme que oscil·la entre el 40 i el 50% i un bloc espanyolista hostil que es mou entorn el 25-30%, cal anar a buscar l'ampliació del suport en les bases de PSC i comuns, el que els autors anomenen "federalisme en interrogant i protoindependentisme dubitatiu" i que volta el 30%.
Huguet insisteix en la necessitat de bastir coalicions polítiques i socials robustes. "El Consell de la República no és suficient, ens cal un front més ampli". Huguet furga en la urgència de treballar a fons la "zona gris", allí on pot haver-hi gent que no se sent encara independentista, però que pot compartir-hi objectius. "Hi ha urgències que requereixen actuar sense esperar a la independència. Són temes com la defensa de la llengua, que ha reculat en àmbits com el jove i el digital. O la transició energètica, que no s'aturarà". L'historiador recorda que "Catalunya es va salvar el segle XIX perquè havia fet la Revolució Industrial. Si no, ara seria Galícia".
"No imitar l'espanyolisme"
El filòleg i professor emèrit de la Universitat de Vic Francesc Codina assenyala la necessitat de "posar el debat estratègic fora del focus". No fer-ho ha estat una de les dificultats de la legislatura anterior. Codina explica que han volgut transmetre la idea que "l'independentisme no ha d'imitar l'espanyolisme, que es basa en la catalanofòbia". El filòleg insisteix a "obrir fissures" dins del bloc espanyolista per crear escenaris nous i favorables. I fa referència també el discurs de l'Assemblea de Catalunya, que enarborava la solidaritat amb els altres pobles de l'estat.
Un bon retrat de l'Estat
Àlvar Llobet destaca les "reflexions serioses i serenes" de Picar pedra, un llibre fet a foc lent a través de trobades fetes entre el 2019 i el 2020. I assenyala que una de les aportacions de l'obra és el retrat que fa de l'Estat. Un aspecte aquest a destacar i que el lector agraeix quan s'endinsa en l'anàlisi del caràcter oligàrquic de l'estat espanyol i el seu "capitalisme de BOE", com també la revisió que es fa del poder mediàtic, que ha jugat un paper central en la intoxicació contra el procés.
S'equivocarà qui cregui que el llibre inclou algun tipus de missatge pessimista. Els autors estan convençuts que la independència és un objectiu a l'abast. Però requereix intel·ligència i suports al màxim, aprendre de l'experiència i, sobretot, picar pedra.