28
de març
del
2021
Actualitzat
el
06
d'abril
a les
12:42h
Durant quasi quaranta anys, la figura de Joan Carles de Borbó ha restat fora dels més mínims controls democràtics. Malgrat que les informacions -sobretot de la premsa internacional- entorn les seves suposades corrupteles i excessos anaven proliferant, el rei emèrit, mitificat i aplaudit, s'ha sentit impune. La irrupció de Corinna Larsen i la caiguda de Botswana van acabar sent dinamita per a la monarquia espanyola i van precipitar l'abdicació del monarca.
Ana Pardo de Vera, Eider Hurtado i Albert Calatrava, tres periodistes que coneixen profundament el Madrid polític, han escritL'armadura del rei (Ara Llibres), on disseccionen l'estat de la monarquia i com es va anar construint un potent engranatge per blindar Joan Carles I. Hem entrevistat Calatrava perquè posi llum sobre alguns dels capítols més escandalosos del règim del 78.
- Asseguren, només començar el llibre, que no han escrit un al·legat contra la monarquia.
- No és un llibre contra la monarquia. De la mateixa manera que si féssim un llibre sobre la comisió d'investigació al Congrés sobre el cas Kitchen, ningú qüestiona les forces de seguretat com a institució. Volem posar llum sobre determinades actuacions que s'allunyen del que serien uns paràmetres correctes. Sí que creiem que han sortit aquests mesos informacions i confirmacions de suposades corrupteles del rei Joan Carles que han fet que molta gent s'hagi posat les mans al cap i es pregunti com ha estat això possible. Nosaltres intentem esbrinar com s'ha construït una armadura des de molts sectors, del món polític, econòmic, mediàtic, perquè en aquestes quatre dècades hagi pogut fer i desfer al seu antull.
- L'armadura, el blindatge que durant dècades ha protegit Joan Carles I, té uns estrategs amb noms i cognoms?
- Hi ha moltes persones al voltant d'aquesta armadura. Nosaltres sí que detectem figures clau. Per mi, un nom que hi ha per damunt de tots és Felipe González. Ell i el rei emèrit tenien uns interessos mutus. Al monarca li interessava estar a bones amb el PSOE. A la dreta ja la tenia guanyada. En els àmbits de l'esquerra hi havia molts més dubtes. Després, ell es va agafar en el 23-F per captar més l'atracció d'un sector ampli de la societat, malgrat els punts foscos que encara resten. Una altra figura important és l'exdirector del CNI [Félix Sanz Roldán].
- És una peça clau, també?
- Sí, i permet entendre el paper jugat pels serveis d'intel·ligència els darrers anys entorn la figura del monarca. Hem de tenir present que tant Felipe González com Sanz Roldán són amics íntims del monarca. L'exdirector del CNI va visitar Joan Carles de Borbó a Abu Dhabi. Ho hem sabut perquè es va vacunar. En el moment de l'abdicació, el rei ho consulta amb un grup de persones, i una va ser González, que li va aconsellar fer un pas al costat i que el seu fill pogués regnar, obretot per mantenir la institució. González i Joan Carles de Borbó connecten, s'entenen perfectament.
- Expliquen en el llibre l'obsessió del rei emèrit pels diners ja de ben petit.
- Sí, expliquem el que ell comentava com el seu primer mal negoci, quan, de petit, una persona li va regalar una estilogràfica al seu pare, que ell es va quedar i va voler intercanviar amb el porter de l'hotel on eren, que li va donar cinc francs. Un mal negoci.
- Llegint el llibre, el que sobta més en l'actitud de Joan Carles de Borbó és la seva imprudència a l'hora d'elegir els amics. Relaten el moment que accepta que Javier de la Rosa li regali un Porsche. Quina podria ser la fortuna del monarca emèrit?
- Si sumem tots els diners que hauria guanyat amb l'assignació de l'Estat durant el seu regnat serien uns 10 milions d'euros. Però la revista Euromoney va calcular-li una fortuna d'uns 2.000 milions. El nivell de vida que ha dut és impossible amb la partida pressupostària que se li assignava.
- Expliquen que els pressupostos de la Casa Reial són públics, però que els diners totals destinats a Zarzuela són molt més elevats.
- És un tema difícil d'esbrinar i, a més, no hi ha cap voluntat de fer-ho. L'assignació oficial a la Casa Reial per aquest 2021 és de 8,4 milions d'euros. Però a això cal afegir-hi capítols de seguretat, defensa, patrimoni de l'Estat. Rep fons per al parc de vehicles. En molts casos es neguen a donar les xifres perquè diuen que són dades confidencials que podrien afectar la seguretat del monarca. Fins al 2011 no es va saber quin era el sou del rei. S'ha dit que està sotmès a la llei de transparència, però l'únic que s'ha donat a conèixer és l'assignació a cada membre de la família. Fins que no es publiquin els béns i el patrimoni dels membres de la família reial no s'assolirà una transparència plena.
- La carta que envia al xa de l'Iran el 1977 impressiona. Són els inicis de la Transició i parla del PSOE com d'una amenaça, demanant-li 10 milions de dòlars per ajudar la monarquia i a la UCD de Suárez.
- I sabem pel testimoni del mateix Adolfo Suárez a un grup de periodistes que UCD que no havia vist ni cinc d'aquests diners. El mateix xa li contesta que aquest tema és millor no tractar-lo per escrit.
- La irrupció de Corinna Larsen en la vida del monarca va suposar un salt qualitatiu.
- Sí, sobretot perquè té interessos econòmics, que juga molt bé en l'àmbit dels països àrabs i de Rússia.
- Hi ha un episodi durant el govern de Rodríguez Zapatero amb la pista russa pel mig.
- Sí, és quan el rei mou fils perquè la companyia russa Lukoil es faci amb el control de Repsol. I Joan Carles pressiona el govern de Zapatero, que arriba a parlar amb Mariano Rajoy, líder de l'oposició en aquell moment, i veuen que el que s'està plantejant és un perill, que amb el seu amor amb Corinna el rei ha perdut el nord. Veien, com també ho fa Sanz Roldán, que el rei està disposat a casar-se amb una Corinna Larsen, una dona que no està disposada a cenyir-se al paper de reina. Corinna vol mantenir una xarxa de negocis.
- Es una barreja d'amant i de Manuel Prado.
- Sí. Manuel Prado y Colón de Carvajal era qui li portava els negocis en la primera etapa. Era qui gestionava les comissions amb els països àrabs. Prado acaba a la presó i aquest paper l'assumeix Corinna. De fet, la irrupció d'ella coincideix amb l'entrada a la presó de Prado, el 2004. Corinna comença a aparèixer en alguns viatges oficials de Zarzuela, inclosos algun amb la reina Sofía. En un viatge en què anaven empresaris, quasi bé tots homes, hi anava ella. No passava desapercebuda. Quedava clar que aquesta dona no volia ser només una amant, volia anar més enllà. I quan es produeix la caiguda a Botswana, mentre a Espanya es fan retallades socials, ja queda clar que Joan Carles I ha perdut totalment el nord.
- Dieu que Corinna entrava al despatx de Putin sense demanar audiència.
- Sí, sí, és el que ens han explicat. Actuava com una ambaixadora dels interessos de Rússia a Europa. La pressió que es va fer perquè Lukoil entrés a Repsol no va ser una idea de Joan carles I sinó traslladada per Corinna. El projecte no va tirar endavant i aleshores es va fer una mena de conferència hispanorussa per mirar que Putin no acabés gaire decebut.
- A Palau, només Sabino Fernández Campo controlava el rei.
- Era dels que més el coneixia, el seu braç dret a Zarzuela. Però hi ha un moment en què s'adona que la situació s'ha sortit de mare i el rei està descontrolat.
- Una de les obligacions d'un primer ministre en una monarquia parlamentària és, quan convé, posar el rei al seu lloc. Ho va fer Stanley Baldwin al Regne Unit davant Eduard VIII, que va acabar abdicant. Joan Carles I s'ha trobat amb algun president del govern que l'hagi volgut moderar?
- Mariano Rajoy va advertir al rei que no es podia casar amb Corinna. Va ser una reunió una mica tensa i Joan Carles va acabar dient que, si calia, abdicaria. Amb Felipe González van ser amics. Amb Zapatero i Rajoy era un tracte cordial, sense més. Amb Aznar el que hi havia era una incompatibilitat de caràcter. Aznar era una persona que volia ser estricte en les formes. En els consells de ministres exigia que els ministres interlocutessin sense tutejar-se. Aquesta campetxania de Joan Carles Aznar no la suportava. El rei menyspreava Aznar, li feia bromes, se'n reia del seu físic.
- Què diu?
- Sí, sí. Se'n reia del seu bigoti, de la seva alçada. L'imitava. Però no el va tallar, tret d'algun viatge. Però això ho feia amb molta gent. També amb persones del cos diplomàtic. En alguna ocasió va fer comentaris molt explícits sobre una diplomàtica d'un país africà.
- En el llibre el PSOE apareix com un aliat estratègic de la monarquia, més que no pas el PP. Continua sent la peça clau?
- El PSOE ha fet una contribució més important a la consolidació de la monarquia que no pas el PP. El paper d'Alfredo Pérez Rubalcaba va ser rellevant durant l'abdicació de Joan Carles I. En contra d'alguna veu interna, d'alguns diputats, el govern de Pedro Sánchez i el PSOE no deixarà caure la monarquia perquè és la peça clau de sosteniment del sistema bipartidista i el règim del 78, més enllà de les friccions que hagin pogut tenir Felip VI i Pedro Sánchez.
- No en té dubte.
- La demostració és que en tots aquests mesos, sempre que el focus mediàtic s'ha posat sobre de la monarquia i les suposades corrupteles de Joan Carles, el PSOE ha sortit al rescat. per exemple, el juliol de l'any passat, quan la situació era insostenible, Sánchez va apuntar el tema de replantejar els aforaments, però han passat els mesos i no s'ha fet res. Desembre passat, quan s'especulava si Joan Carles tornaria, Sánchez va parlar en roda de premsa d'una llei de la Corona. On és aquesta llei? S'insisteix en què aquest rei és molt diferent, però la realitat és que la institució monàrquica continua sent igual de transparent ara que fa deu o vint anys.
- Creu que Felip VI és el darrer cartutx de la monarquia?
- Cal veure què passarà amb la investigació del seu pare i que no aparegui cap investigació de Suïssa que pugui involucrar Felip VI. Cal recordar que el 2019, al març, Felip VI ja sabia que el seu pare era beneficiari d'una fundació offshore i ell també ho era. No ho denuncia públicament, sinó que va al notari per dir que si això es feia públic, ell no en volia saber res. Però no ho va denunciar. Jo sí que crec que alguna cosa ha de fer. Felip VI ha hagut d'escollir entre el seu pare i la seva filla, i ha escollit la seva filla. Si no fa alguna cosa, potser la seva filla no arriba a regnar. I la reina Letizia està obsessionada en què la seva filla sigui reina.
- Aquesta anava a ser la darrera pregunta. Creu que regnarà Elionor?
- Jo crec que sí, però hauran de fer un canvi. Durant molts anys hi ha hagut el que es va dir Joancarlistes. Ja han desaparegut. Alguns al PSOE parlen de fer el trànsit cap a una monarquia republicana, que no sé què vol dir això. Però en el fons estan dient que alguna cosa haurà de fer Felip VI si vol que la institució perduri. Un dels temors de gent del PSOE que nosaltres traslladem en el llibre és que acabi convertint-se en un monarca de part, és a dir, en el rei de només una part, la de dretes.
- Un altre Alfons XIII.
- Exacte. Són els mateixos que creuen que ha d'aprendre del seu pare, no en la part dels negocis, sinó en saber guanyar-se l'esquerra. En el discurs del 3 d'octubre, ell va voler tenir el seu 23-F, però una gran part de la societat catalana i també un sector de l'espanyola no es van veure reflectits en aquest discurs.
- Veu factible que Felip VI pugui congraciar-se amb Catalunya o amb els sectors més escèptics envers la monarquia?
- No ho espero perquè ha tingut temps i no ho ha fet. Amb tota la informació que ha anat apareixent sobre el seu pare, encara no n'ha parlat públicament. En el discurs de Cap d'Any, només va fer una referència implícita a les conductes exemplars. L'única cita explícita va ser amb motiu de l'aniversari del 23-F, quan va elogiar públicament el seu pare. No diria que la visita a la fàbrica de Seat sigui un intent d'acostar-se a la societat catalana.
- En el comportament personal, és diferent al pare?
- Totalment. És molt reservat. Quan parla amb gent d'altres sectors, intenta demostrar que està informat. Però aquest caràcter reservat també el pot penalitzar.
Ana Pardo de Vera, Eider Hurtado i Albert Calatrava, tres periodistes que coneixen profundament el Madrid polític, han escritL'armadura del rei (Ara Llibres), on disseccionen l'estat de la monarquia i com es va anar construint un potent engranatge per blindar Joan Carles I. Hem entrevistat Calatrava perquè posi llum sobre alguns dels capítols més escandalosos del règim del 78.
- Asseguren, només començar el llibre, que no han escrit un al·legat contra la monarquia.
- No és un llibre contra la monarquia. De la mateixa manera que si féssim un llibre sobre la comisió d'investigació al Congrés sobre el cas Kitchen, ningú qüestiona les forces de seguretat com a institució. Volem posar llum sobre determinades actuacions que s'allunyen del que serien uns paràmetres correctes. Sí que creiem que han sortit aquests mesos informacions i confirmacions de suposades corrupteles del rei Joan Carles que han fet que molta gent s'hagi posat les mans al cap i es pregunti com ha estat això possible. Nosaltres intentem esbrinar com s'ha construït una armadura des de molts sectors, del món polític, econòmic, mediàtic, perquè en aquestes quatre dècades hagi pogut fer i desfer al seu antull.
- L'armadura, el blindatge que durant dècades ha protegit Joan Carles I, té uns estrategs amb noms i cognoms?
- Hi ha moltes persones al voltant d'aquesta armadura. Nosaltres sí que detectem figures clau. Per mi, un nom que hi ha per damunt de tots és Felipe González. Ell i el rei emèrit tenien uns interessos mutus. Al monarca li interessava estar a bones amb el PSOE. A la dreta ja la tenia guanyada. En els àmbits de l'esquerra hi havia molts més dubtes. Després, ell es va agafar en el 23-F per captar més l'atracció d'un sector ampli de la societat, malgrat els punts foscos que encara resten. Una altra figura important és l'exdirector del CNI [Félix Sanz Roldán].
"Un nom clau en l'armadura entorn del rei és Felipe González, que tenia interessos comuns amb el monarca"
- És una peça clau, també?
- Sí, i permet entendre el paper jugat pels serveis d'intel·ligència els darrers anys entorn la figura del monarca. Hem de tenir present que tant Felipe González com Sanz Roldán són amics íntims del monarca. L'exdirector del CNI va visitar Joan Carles de Borbó a Abu Dhabi. Ho hem sabut perquè es va vacunar. En el moment de l'abdicació, el rei ho consulta amb un grup de persones, i una va ser González, que li va aconsellar fer un pas al costat i que el seu fill pogués regnar, obretot per mantenir la institució. González i Joan Carles de Borbó connecten, s'entenen perfectament.
- Expliquen en el llibre l'obsessió del rei emèrit pels diners ja de ben petit.
- Sí, expliquem el que ell comentava com el seu primer mal negoci, quan, de petit, una persona li va regalar una estilogràfica al seu pare, que ell es va quedar i va voler intercanviar amb el porter de l'hotel on eren, que li va donar cinc francs. Un mal negoci.
- Llegint el llibre, el que sobta més en l'actitud de Joan Carles de Borbó és la seva imprudència a l'hora d'elegir els amics. Relaten el moment que accepta que Javier de la Rosa li regali un Porsche. Quina podria ser la fortuna del monarca emèrit?
- Si sumem tots els diners que hauria guanyat amb l'assignació de l'Estat durant el seu regnat serien uns 10 milions d'euros. Però la revista Euromoney va calcular-li una fortuna d'uns 2.000 milions. El nivell de vida que ha dut és impossible amb la partida pressupostària que se li assignava.
- Expliquen que els pressupostos de la Casa Reial són públics, però que els diners totals destinats a Zarzuela són molt més elevats.
- És un tema difícil d'esbrinar i, a més, no hi ha cap voluntat de fer-ho. L'assignació oficial a la Casa Reial per aquest 2021 és de 8,4 milions d'euros. Però a això cal afegir-hi capítols de seguretat, defensa, patrimoni de l'Estat. Rep fons per al parc de vehicles. En molts casos es neguen a donar les xifres perquè diuen que són dades confidencials que podrien afectar la seguretat del monarca. Fins al 2011 no es va saber quin era el sou del rei. S'ha dit que està sotmès a la llei de transparència, però l'únic que s'ha donat a conèixer és l'assignació a cada membre de la família. Fins que no es publiquin els béns i el patrimoni dels membres de la família reial no s'assolirà una transparència plena.
"Fins que no es publiquin els béns i el patrimoni dels membres de la família reial no s'assolirà una transparència plena per part de la monarquia"
- La carta que envia al xa de l'Iran el 1977 impressiona. Són els inicis de la Transició i parla del PSOE com d'una amenaça, demanant-li 10 milions de dòlars per ajudar la monarquia i a la UCD de Suárez.
- I sabem pel testimoni del mateix Adolfo Suárez a un grup de periodistes que UCD que no havia vist ni cinc d'aquests diners. El mateix xa li contesta que aquest tema és millor no tractar-lo per escrit.
- La irrupció de Corinna Larsen en la vida del monarca va suposar un salt qualitatiu.
- Sí, sobretot perquè té interessos econòmics, que juga molt bé en l'àmbit dels països àrabs i de Rússia.
- Hi ha un episodi durant el govern de Rodríguez Zapatero amb la pista russa pel mig.
- Sí, és quan el rei mou fils perquè la companyia russa Lukoil es faci amb el control de Repsol. I Joan Carles pressiona el govern de Zapatero, que arriba a parlar amb Mariano Rajoy, líder de l'oposició en aquell moment, i veuen que el que s'està plantejant és un perill, que amb el seu amor amb Corinna el rei ha perdut el nord. Veien, com també ho fa Sanz Roldán, que el rei està disposat a casar-se amb una Corinna Larsen, una dona que no està disposada a cenyir-se al paper de reina. Corinna vol mantenir una xarxa de negocis.
- Es una barreja d'amant i de Manuel Prado.
- Sí. Manuel Prado y Colón de Carvajal era qui li portava els negocis en la primera etapa. Era qui gestionava les comissions amb els països àrabs. Prado acaba a la presó i aquest paper l'assumeix Corinna. De fet, la irrupció d'ella coincideix amb l'entrada a la presó de Prado, el 2004. Corinna comença a aparèixer en alguns viatges oficials de Zarzuela, inclosos algun amb la reina Sofía. En un viatge en què anaven empresaris, quasi bé tots homes, hi anava ella. No passava desapercebuda. Quedava clar que aquesta dona no volia ser només una amant, volia anar més enllà. I quan es produeix la caiguda a Botswana, mentre a Espanya es fan retallades socials, ja queda clar que Joan Carles I ha perdut totalment el nord.
"Corinna Larsen actuava com una ambaixadora dels interessos russos i entrava al despatx de Putin sense demanar audiència"
- Dieu que Corinna entrava al despatx de Putin sense demanar audiència.
- Sí, sí, és el que ens han explicat. Actuava com una ambaixadora dels interessos de Rússia a Europa. La pressió que es va fer perquè Lukoil entrés a Repsol no va ser una idea de Joan carles I sinó traslladada per Corinna. El projecte no va tirar endavant i aleshores es va fer una mena de conferència hispanorussa per mirar que Putin no acabés gaire decebut.
- A Palau, només Sabino Fernández Campo controlava el rei.
- Era dels que més el coneixia, el seu braç dret a Zarzuela. Però hi ha un moment en què s'adona que la situació s'ha sortit de mare i el rei està descontrolat.
- Una de les obligacions d'un primer ministre en una monarquia parlamentària és, quan convé, posar el rei al seu lloc. Ho va fer Stanley Baldwin al Regne Unit davant Eduard VIII, que va acabar abdicant. Joan Carles I s'ha trobat amb algun president del govern que l'hagi volgut moderar?
- Mariano Rajoy va advertir al rei que no es podia casar amb Corinna. Va ser una reunió una mica tensa i Joan Carles va acabar dient que, si calia, abdicaria. Amb Felipe González van ser amics. Amb Zapatero i Rajoy era un tracte cordial, sense més. Amb Aznar el que hi havia era una incompatibilitat de caràcter. Aznar era una persona que volia ser estricte en les formes. En els consells de ministres exigia que els ministres interlocutessin sense tutejar-se. Aquesta campetxania de Joan Carles Aznar no la suportava. El rei menyspreava Aznar, li feia bromes, se'n reia del seu físic.
"El rei menyspreava Aznar, se'n reia del seu físic, del seu bigoti, de la seva alçada, hi havia incompatibilitat entre ells"
- Què diu?
- Sí, sí. Se'n reia del seu bigoti, de la seva alçada. L'imitava. Però no el va tallar, tret d'algun viatge. Però això ho feia amb molta gent. També amb persones del cos diplomàtic. En alguna ocasió va fer comentaris molt explícits sobre una diplomàtica d'un país africà.
- En el llibre el PSOE apareix com un aliat estratègic de la monarquia, més que no pas el PP. Continua sent la peça clau?
- El PSOE ha fet una contribució més important a la consolidació de la monarquia que no pas el PP. El paper d'Alfredo Pérez Rubalcaba va ser rellevant durant l'abdicació de Joan Carles I. En contra d'alguna veu interna, d'alguns diputats, el govern de Pedro Sánchez i el PSOE no deixarà caure la monarquia perquè és la peça clau de sosteniment del sistema bipartidista i el règim del 78, més enllà de les friccions que hagin pogut tenir Felip VI i Pedro Sánchez.
- No en té dubte.
- La demostració és que en tots aquests mesos, sempre que el focus mediàtic s'ha posat sobre de la monarquia i les suposades corrupteles de Joan Carles, el PSOE ha sortit al rescat. per exemple, el juliol de l'any passat, quan la situació era insostenible, Sánchez va apuntar el tema de replantejar els aforaments, però han passat els mesos i no s'ha fet res. Desembre passat, quan s'especulava si Joan Carles tornaria, Sánchez va parlar en roda de premsa d'una llei de la Corona. On és aquesta llei? S'insisteix en què aquest rei és molt diferent, però la realitat és que la institució monàrquica continua sent igual de transparent ara que fa deu o vint anys.
- Creu que Felip VI és el darrer cartutx de la monarquia?
- Cal veure què passarà amb la investigació del seu pare i que no aparegui cap investigació de Suïssa que pugui involucrar Felip VI. Cal recordar que el 2019, al març, Felip VI ja sabia que el seu pare era beneficiari d'una fundació offshore i ell també ho era. No ho denuncia públicament, sinó que va al notari per dir que si això es feia públic, ell no en volia saber res. Però no ho va denunciar. Jo sí que crec que alguna cosa ha de fer. Felip VI ha hagut d'escollir entre el seu pare i la seva filla, i ha escollit la seva filla. Si no fa alguna cosa, potser la seva filla no arriba a regnar. I la reina Letizia està obsessionada en què la seva filla sigui reina.
- Aquesta anava a ser la darrera pregunta. Creu que regnarà Elionor?
- Jo crec que sí, però hauran de fer un canvi. Durant molts anys hi ha hagut el que es va dir Joancarlistes. Ja han desaparegut. Alguns al PSOE parlen de fer el trànsit cap a una monarquia republicana, que no sé què vol dir això. Però en el fons estan dient que alguna cosa haurà de fer Felip VI si vol que la institució perduri. Un dels temors de gent del PSOE que nosaltres traslladem en el llibre és que acabi convertint-se en un monarca de part, és a dir, en el rei de només una part, la de dretes.
"Un dels temors de gent del PSOE és que Felip VI acabi convertint-se en un monarca de part, en un rei de dretes"
- Un altre Alfons XIII.
- Exacte. Són els mateixos que creuen que ha d'aprendre del seu pare, no en la part dels negocis, sinó en saber guanyar-se l'esquerra. En el discurs del 3 d'octubre, ell va voler tenir el seu 23-F, però una gran part de la societat catalana i també un sector de l'espanyola no es van veure reflectits en aquest discurs.
- Veu factible que Felip VI pugui congraciar-se amb Catalunya o amb els sectors més escèptics envers la monarquia?
- No ho espero perquè ha tingut temps i no ho ha fet. Amb tota la informació que ha anat apareixent sobre el seu pare, encara no n'ha parlat públicament. En el discurs de Cap d'Any, només va fer una referència implícita a les conductes exemplars. L'única cita explícita va ser amb motiu de l'aniversari del 23-F, quan va elogiar públicament el seu pare. No diria que la visita a la fàbrica de Seat sigui un intent d'acostar-se a la societat catalana.
- En el comportament personal, és diferent al pare?
- Totalment. És molt reservat. Quan parla amb gent d'altres sectors, intenta demostrar que està informat. Però aquest caràcter reservat també el pot penalitzar.