24
de març
del
2021
Actualitzat
el
27
de març
a les
14:06h
El Consell per la República és al centre de les negociacions entre Junts i ERC. Els primers assenyalen que ha de ser el motor de l'estratègia independentista, mentre que els segons reclamen que es "reformuli" i es limiti a l'acció exterior mentre defensen, al mateix temps, que es posi en marxa una nova direcció col·legiada del procés per evitar les topades que han marcat la relació entre els socis de Govern durant l'última legislatura. De fet, a l'acord entre ERC i la CUP es parla d'un nou organisme amb els partits independentistes, Òmnium i l'ANC, el Consell per la República i l'Assemblea d'Electes que hauria de fer funciona l'Associació de Municipis per la Independència. Aquests són els punts clau d'un organisme nascut després de l'1-O i que, des del febrer de l'any passat, s'erigeix d'estendard de l'estratègia de confrontació amb l'Estat liderada des de l'exili.
- Qui en forma part? El principal organisme és el consell de govern, presidit per Carles Puigdemont i amb Toni Comín com a director. També en formen part Clara Ponsatí -eurodiputada de Junts, com els altres dos dirigents-, Lluís Puig -exconseller de Cultura i diputat de Junts-, Toni Castellà -portaveu polític de Demòcrates i a les llistes de Junts el 14-F-, Elisenda Paluzie -presidenta de l'ANC-, Guillem Fuster -responsable de Poble Lliure, organització integrada dins la CUP-, Isaac Peraire -vicesecretari general d'ERC-, Neus Torbisco Casals -doctora en Dret i representant d'Òmnium-, Aurora Madaula -representant d'Acció per la República i diputada de Junts-, Carme Garcia -exdirigent d'ICV- i Lluís Llach -cantautor i exdiputat de Junts pel Sí durant la legislatura de l'1-O-. Torbisco ja va ser convidada en la seva condició de jurista per Puigdemont a formar-ne part abans que Òmnium entrés formalment al Consell i la designés com la seva representant. La CUP sempre ha rebutjat formar-ne part.
Al consell de govern ampliat també hi ha Enric Folch -representant de Solidaritat Catalana-, Jordi Pessarrodona -representant d'Independentistes d'Esquerres- i Josep Serra -representant de Moviment d'Esquerres-. Aquestes tres organitzacions van fer costat a la candidatura de Junts a les últimes eleccions, que va liderar Puigdemont com a número u simbòlic al costat de Laura Borràs, candidata efectiva a la Generalitat.
- Quants afiliats té i com s'estructura al territori? Segons l'últim recompte, fet aquest dimecres, el Consell per la República disposa de 92.000 associats. Ja té vora 500 consells locals formats arreu de Catalunya, que es van impulsar amb el suport de l'ANC. L'organisme liderat per Puigdemont també va posar en marxa l'Assemblea de Representants, que també va aplegar els diputats independentistes del Parlament en la trobada fundacional que es va celebrar després de la sentència de l'1-O. Amb el temps, aquesta Assemblea de Representants haurà de ser escollida pels afiliats.
- Quina estratègia defensa? La de la confrontació amb l'Estat. Tots els detalls apareixen en el document Preparem-nos. "Proposem que les institucions activin la declaració d'independència, que la societat es mobilitzi per defensar aquesta posició el temps que faci falta i que el Govern, el Parlament i els ajuntaments despleguin els efectes de la declaració d'independència i s'acabin constituint en institucions provisionals de la República", apunta el document impulsat per l'entitat.
L'itinerari plantejat pel Consell defensa la constitució d'un govern independentista amb l'objectiu de "fer efectiva la república proclamada", posar en marxa iniciatives "públiques i privades orientades a la conquesta d'espais de sobirania" i impulsar "l'estructura digital de la República i dels serveis essencials" per al període de transició entre l'autonomia i l'eventual estat independent. L'òrgan presidit per Puigdemont emplaça l'Estat "a donar una resposta clara" a la demanda dels partits independentistes d'un referèndum d'autodeterminació, que seria la primera opció. El "desbordament democràtic" proposat pel Consell s'activaria després d'una negativa al referèndum.
- Com es finança? A través de les aportacions dels afiliats. L'entitat es troba inscrita a Bèlgica, fora del control de l'Estat. Aquesta és una de les qüestions que permeten al Consell erigir-se com a punta de llança de l'independentisme en un moment en què les institucions autonòmiques es troben sota la lupa del govern espanyol. El Consell va explicar fa uns dies com es distribuïen les seves despeses en partides genèriques. No va detallar quines eren ni les seves fonts de finançament (asseguren que quotes dels adherits i donatius de persones físiques) i les quantitats de tot plegat.
- Per què ERC demana que es reformuli? Els republicans, tot i validar el Consell com a organisme d'acció internacional en el pacte de legislatura que va permetre la investidura de Quim Torra, no hi han destinat mai figures de primera línia. Marta Rovira, exiliada a Suïssa, no s'hi ha integrat mai malgrat que se l'havia convidada a ser-ne vicepresidenta. Abans de la campanya electoral, els republicans -així ho va fer Isaac Peraire- van reclamar que es congelés el Consell amb l'argument que se l'havia d'allunyar de la lluita "partidista". Era una manera de referir-se al fet que Puigdemont no només és líder de Junts, sinó que també va liderar la llista del 14-F. En precampanya va presentar el seu full de ruta, fet que va provocar que ERC es despengés de l'Assemblea de Representants.
- Quin és l'acte més gran que ha protagonitzat? El de Perpinyà, el 29 de febrer del 2020. Va aplegar més de 150.000 persones a la capital de la Catalunya del Nord per celebrar que Puigdemont, Comín i Ponsatí havien pogut entrar com a diputats al Parlament Europeu després d'una dura batalla legal. Aquell acte va projectar l'expresident com a líder de la confrontació amb l'Estat només tres dies després que Torra presidís la primera trobada de la taula de diàleg amb el govern espanyol.
- Quines campanyes ha impulsat? Una d'elles ha estat la de "desobediència fiscal" per destinar els diners a organitzacions al marge de la monarquia. També té en cartera un projecte d'identitat digital que ha de permetre participar de les decisions internes.
- Qui en forma part? El principal organisme és el consell de govern, presidit per Carles Puigdemont i amb Toni Comín com a director. També en formen part Clara Ponsatí -eurodiputada de Junts, com els altres dos dirigents-, Lluís Puig -exconseller de Cultura i diputat de Junts-, Toni Castellà -portaveu polític de Demòcrates i a les llistes de Junts el 14-F-, Elisenda Paluzie -presidenta de l'ANC-, Guillem Fuster -responsable de Poble Lliure, organització integrada dins la CUP-, Isaac Peraire -vicesecretari general d'ERC-, Neus Torbisco Casals -doctora en Dret i representant d'Òmnium-, Aurora Madaula -representant d'Acció per la República i diputada de Junts-, Carme Garcia -exdirigent d'ICV- i Lluís Llach -cantautor i exdiputat de Junts pel Sí durant la legislatura de l'1-O-. Torbisco ja va ser convidada en la seva condició de jurista per Puigdemont a formar-ne part abans que Òmnium entrés formalment al Consell i la designés com la seva representant. La CUP sempre ha rebutjat formar-ne part.
Al consell de govern ampliat també hi ha Enric Folch -representant de Solidaritat Catalana-, Jordi Pessarrodona -representant d'Independentistes d'Esquerres- i Josep Serra -representant de Moviment d'Esquerres-. Aquestes tres organitzacions van fer costat a la candidatura de Junts a les últimes eleccions, que va liderar Puigdemont com a número u simbòlic al costat de Laura Borràs, candidata efectiva a la Generalitat.
- Quants afiliats té i com s'estructura al territori? Segons l'últim recompte, fet aquest dimecres, el Consell per la República disposa de 92.000 associats. Ja té vora 500 consells locals formats arreu de Catalunya, que es van impulsar amb el suport de l'ANC. L'organisme liderat per Puigdemont també va posar en marxa l'Assemblea de Representants, que també va aplegar els diputats independentistes del Parlament en la trobada fundacional que es va celebrar després de la sentència de l'1-O. Amb el temps, aquesta Assemblea de Representants haurà de ser escollida pels afiliats.
- Quina estratègia defensa? La de la confrontació amb l'Estat. Tots els detalls apareixen en el document Preparem-nos. "Proposem que les institucions activin la declaració d'independència, que la societat es mobilitzi per defensar aquesta posició el temps que faci falta i que el Govern, el Parlament i els ajuntaments despleguin els efectes de la declaració d'independència i s'acabin constituint en institucions provisionals de la República", apunta el document impulsat per l'entitat.
L'itinerari plantejat pel Consell defensa la constitució d'un govern independentista amb l'objectiu de "fer efectiva la república proclamada", posar en marxa iniciatives "públiques i privades orientades a la conquesta d'espais de sobirania" i impulsar "l'estructura digital de la República i dels serveis essencials" per al període de transició entre l'autonomia i l'eventual estat independent. L'òrgan presidit per Puigdemont emplaça l'Estat "a donar una resposta clara" a la demanda dels partits independentistes d'un referèndum d'autodeterminació, que seria la primera opció. El "desbordament democràtic" proposat pel Consell s'activaria després d'una negativa al referèndum.
- Com es finança? A través de les aportacions dels afiliats. L'entitat es troba inscrita a Bèlgica, fora del control de l'Estat. Aquesta és una de les qüestions que permeten al Consell erigir-se com a punta de llança de l'independentisme en un moment en què les institucions autonòmiques es troben sota la lupa del govern espanyol. El Consell va explicar fa uns dies com es distribuïen les seves despeses en partides genèriques. No va detallar quines eren ni les seves fonts de finançament (asseguren que quotes dels adherits i donatius de persones físiques) i les quantitats de tot plegat.
- Per què ERC demana que es reformuli? Els republicans, tot i validar el Consell com a organisme d'acció internacional en el pacte de legislatura que va permetre la investidura de Quim Torra, no hi han destinat mai figures de primera línia. Marta Rovira, exiliada a Suïssa, no s'hi ha integrat mai malgrat que se l'havia convidada a ser-ne vicepresidenta. Abans de la campanya electoral, els republicans -així ho va fer Isaac Peraire- van reclamar que es congelés el Consell amb l'argument que se l'havia d'allunyar de la lluita "partidista". Era una manera de referir-se al fet que Puigdemont no només és líder de Junts, sinó que també va liderar la llista del 14-F. En precampanya va presentar el seu full de ruta, fet que va provocar que ERC es despengés de l'Assemblea de Representants.
- Quin és l'acte més gran que ha protagonitzat? El de Perpinyà, el 29 de febrer del 2020. Va aplegar més de 150.000 persones a la capital de la Catalunya del Nord per celebrar que Puigdemont, Comín i Ponsatí havien pogut entrar com a diputats al Parlament Europeu després d'una dura batalla legal. Aquell acte va projectar l'expresident com a líder de la confrontació amb l'Estat només tres dies després que Torra presidís la primera trobada de la taula de diàleg amb el govern espanyol.
- Quines campanyes ha impulsat? Una d'elles ha estat la de "desobediència fiscal" per destinar els diners a organitzacions al marge de la monarquia. També té en cartera un projecte d'identitat digital que ha de permetre participar de les decisions internes.