nova legislatura

Del nou estat major al rescat social: les claus de l'acord ERC-CUP

El document, que hauran de ratificar els òrgans interns, situa el referèndum com a eina per al nou "embat" amb l'Estat i defineix com fer front a la crisi des de l'esquerra

per Bernat Surroca, 23 de març de 2021 a les 15:20 |
Pere Aragonès i Dolors Sabater | ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de març de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després de setmanes de negociacions, ERC i la CUP van anunciar diumenge un acord per a la investidura de Pere Aragonès. Aquest matí s'ha fet públic el text, de 16 pàgines, que inclou propostes per avançar en els drets socials -abordar l'emergència habitacional, impulsar un pla de rescat social, establir un pla pilot de renda bàsica universal- i també el els drets nacionals per preparar un nou embat amb l'estat per la via, preferiblement, d'un nou referèndum aquesta legislatura. ​Aquest dimecres les assemblees de la CUP han de ratificar l'acord. Divendres està previst el ple d'investidura i les dues formacions esperen que Junts es posicioni i faci públic el seu vot.

El pacte inclou que durant la primera meitat del 2023 es valorin els treballs de la taula de diàleg amb l'Estat, s'analitzi si ha donat els seus fruits i es decideixi si es manté o es dona per finalitzada. L'acord amb ERC també inclou una taula de partits i entitats independentistes per fixar una estratègia i preparar un "nou embat democràtic" amb l'Estat. Un òrgan que també coordinaria els espais existents, com és el Consell per la República. Repassem a continuació els 10 punts principals de l'acord de les dues formacions:

Taula de diàleg fins al 2023
L'estratègia d'ERC i la CUP en relació al procés és diferent, i per això un dels punts de l'acord entre les dues formacions fa referència a la taula de diàleg. La CUP, crítica amb aquest mecanisme, es compromet a "donar-li un cert marge de temps" i només es plantejaria formar-ne part en cas d'acord per abordar la resolució del conflicte a través de l'amnistia i l'autodeterminació. ERC, compromesa a explorar un procés de negociació amb l'Estat, proposa rendir comptes -de manera pública però també de manera "discreta"- para avaluar els passos que vagi fent la taula. En tot cas, ERC i CUP acorden que durant la primera meitat de 2023 s'analitzarà la situació de la taula de diàleg i es decidiran els futurs passos, inclosa una possible finalització. Totes dues formacions coincideixen en que la resolució del conflicte a través d'aquest mecanisme només pot passar per l'autodeterminació i l'amnistia, dos elements que el PSOE no vol sentir-ne a parlar.

La legislatura ha de servir per preparar un nou "embat democràtic" amb l'Estat. Així, si la taula de diàleg no funciona, ERC i la CUP es comprometen a "generar les condicions i els acords necessaris" per plantejar un nou "embat democràtic per la via que el conjunt de l'independentisme valori com la més adequada", prioritzant la via del referèndum.
Protegir la mesa del Parlament
ERC i la CUP es comprometen a protegir la mesa del Parlament perquè aquesta pugui garantir els drets materials, civils i polítics dels diputats. Aquest va ser un dels punts de disputa dins de l'independentisme la passada legislatura. Els diputats republicans i anticapitalistes es comprometen a garantir aquests drets "malgrat les conseqüències que pugui suposar". Així mateix, les dues formacions es comprometen a reformar el reglament del Parlament per garantir-ne la sobirania. La dirigent de Junts Laura Borràs també es va pronunciar en aquest sentit en el seu discurs després de ser escollida presidenta del Parlament. En l'acord, ERC i CUP coincideixen que la cambra ha de poder desplegar propostes de "defensa i blindatge" de drets socials i també avançar en la confrontació per aconseguir-ho. Els àmbits on es podria produir aquesta confrontació són l'habitatge, els drets de ciutadania, els drets i llibertat, els subministraments, l'antifeixisme i l'ecologisme. Així, les dues formacions també acorden crear un grup de treball "de caràcter jurídicopolític" per fer seguiment d'aquest "empoderament democràtic" i analitzar com evitar conseqüències sobre els funcionaris.
Un nou estat major del procés
El paper del Consell per la República bloqueja ara com ara les negociacions per desbloquejar la investidura. En aquest àmbit, ERC i CUP acorden la creació d'un espai de debat estratègic "fora del focus". Això és una "taula de direcció estratègica" que es generi independentment de les negociacions de la investidura i la governabilitat. En aquesta taula hi haurien de participar els partits i les entitats independentistes i serviria per traçar les línies estratègiques i preparar les condicions per al nou embat democràtic amb l'Estat. En aquesta taula també s'haurà d'acordar com s'estableix la coordinació entre tots els espais existents, com ara el Consell per la República, que presideix Carles Puigdemont a Waterloo, i l'Assemblea de Càrrecs Electes. El Consell per la República, doncs, no seria l'òrgan de coordinació estratègica del procés, sinó que passaria a ser-ho aquest espai, un nou "estat major del procés", integrat pels principals actors de l'independentisme. Aquesta taula s'ha de reunir "el més aviat possible" i ha d'estar al marge de disputes conjunturals o tàctiques.
Pla pilot de renda bàsica universal i rescat social
Un dels eixos que han guiat les negociacions entre ERC i la CUP és el pla de rescat social per fer front a la crisi econòmica i social provocada per la pandèmia. En aquest sentit, una de les propostes estrella de la CUP, detallada durant la campanya electoral, és la creació d'una renda bàsica universal. L'acord amb ERC inclou la implementació d'un pla pilot destinat a determinades franges d'edat i dividit entre fases, fins al 2023. La primera fase ha de servir per d'estudiar les millors opcions de polítiques per a l'erradicacio de la pobresa, incloent aquest pla pilota de renda bàsica. De cara al 2022 s'hauria d'implementar aquestes millores i el pla de renda bàsica universal per franges d'edats més vulnerables. L'última fase ha de ser d'avaluació i de propostes per tal d'ampliar-la. 

Les dues formacions també acorden desplegar un pla de rescat social per garantir drets i cohesió social. Així, segons es detalla en el document acordat per ERC i CUP, es preveu, entre d'altres, augmentar els recursos per reduir ràtios a primària i secundària, elaborar un pla de i calendari de recuperació de centres privats i concertats cap a l'educació pública, elaborar un pla de xoc contra la pobresa severa, un pla per combatre la pobresa energètica i per reactivar el sector cultural, i exigir a l'Estat atorgar el permís de residència amb permís de treball pels joves migrants per facilitar la seva inclusió al mercat laboral. També combatre les ideologies d'odi i implementar desplegar la llei d'igualtat de tracte i no discriminació.
Estatut del treballador català
Un dels punts de l'acord fa referència a la necessitat d'establir un treball digne per a tothom. ERC i CUP es comprometen a impulsar un pla d'estabilització per als més de 90.000 interins i temporals del sector públic i treballar per una proposta per l'estatut del treballador català per "avançar cap a un canvi profund i radical" de l'actual marc jurídic laboral. Aquesta proposta ha d'incorporar, pel que fa a la subcontractació d'obra, una limitació d'activitats que no siguin permanents a l'empresa o amb retribucions iguals iguals a les de l'empresa principal i amb subrogació directa. També l'eliminació de la preferència aplicativa del conveni d'empresa, i també un repartiment del temps per maternitat i paternitat després d'haver constatat que l'actual model de condiciació labora "fracassa estrepitosament en els seus objectius".
Afrontar l'emergència habitacional
La qüestió de l'habitatge també és central. L'acord ressalta la importància de donar resposta a l'emergència habitacional a curt termini i gener "un canvi de model" a mig termini. Així, ERC i CUP es comprometen a impulsar una agenda legislativa per "blindar drets", recuperar el decret de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge, aprovar una llei de contractes de lloguer, lluitar contra els pisos turístics il·legals i destinar un pressupost de 1.000 milions anuals en polítiques d'habitatge per posar a disposició 5.000 habitatges anual mobilitzant habitatges ja construïts. Recuperar un mínim del 30% d'habitatges propietat de l SAREB per destinar-los a habitatge social. Protegir les persones hipotecades i difondre "de manera efectiva" a la ciutadania els drets que tenen en matèria d'habitatge. Així, també es vol modificar el protocol de desnonaments, que no hi puguin intervenir ni la Brimo ni l'Arro i es puguin suspendre fins que no es garanteixi el dret a l'habitatge a través del parc públic. ERC i CUP també es comprometen a desplegar una estratègia per pal·liar el sensellarisme. 
Reforçar el sistema de salut
L'acord d'ERC i la CUP també passa per reforçar el sistema públic de salut, especialment colpejat arran de la pandèmia. Els dos partits es comprometen a estabilitzar la plantilla i millorar-ne les condicions laborals i retributives. Es vol construir una taula permanent de diàleg professional a tres bandes per resoldre conflictes i avançar cap a un sistema de titularitat, aprovisionament i gestió pública que inclogui també la xarxa de serveis auxiliars.  Les dues formacions treballaran perquè l'Atenció Primària sigui "la base i la centralitat" del sistema sanitari i això passa, entre d'altres, per arribar al 25% pressupostari i augmentar, si es pot, la plantilla. També es vol impulsar una campanya comunicativa a través dels mitjans per potenciar l'ús de la xarxa pública i informar sobre la universalitat sobretot dels col·lectius més vulnerables, i definir un model residencial de suport a la llar i sociosanitari per a persones dependents. 
Suspensió de les pilotes de foam i retirada de les acusacions
La reforma del model policial ha estat un dels elements que la CUP ha posat damunt la taula. L'acord amb ERC estableix que es prohibeixin les bales de Foam fins que no sigui públic el protocol, que s'haurà de complir estrictament. També s'acorda la retirada de les acusacions particulars de la Generalitat contra manifestants, excepte en aquelles on hi hagi agents lesionats amb la corresponent acreditació. "La personació de la Generalitat es limitarà a aquells casos de lesions acreditades", estableix el document. També s'acorda posar en marxa mecanisme i protocols per no aplicar la llei mordassa "quan vulneri el dret de manifestació", i s'acorda impulsar la mediació a través del Departament de Justícia des que comença una investigació als jutjats. Les dues formacions també es comprometen a implementar un programa que lluiti contra les identificacions per perfil ètnic i la creació d'una comissió parlamentària sobre el model d'ordre públic i policial a Catalunya.
Impulsar els sectors estratègics públics
ERC i CUP també han acordat la implementació d'una banca pública a curt termini, crear el marc normatiu per facilitar la remunicipalització de serveis públics com l'aida i crear una companyia energètica pública per "recuperar el control públic de l'energia". Les dues formacions es comprometen a avançar en la transició ecològica i, en aquest sentit, a crear una conselleria d'Acció pel Clima que haurà de fer complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible i impulsar un pla integral de protecció del Delta de l'Ebre i aprovar una llei de transició energètica abans de 2022. L'acord també estableix una sèrie de punts per fomentar l'ocupació, la indústria i el cooperativisme que passin, entre d'altres, per dissenyar un pla nacional per a la indústria i elaborar i desplegar el pacte nacional per una economia per la vida, a curt termini. A mig termini, les dues formacions es proposen impulsar una economia plural a través de les cooperatives de l'economia social i solidària i implementar mecanismes peruqè cap empresa que pugui ser viable perdi llocs de feina per "situacions conjunturals" provocades per l'actual crisi.
Qüestió de confiança i grups de treball de coordinació
ERC i la CUP es comprometen a mantenir "dinàmiques d'estabilitat" i aprofundir en la "confiança mútua, la transparència i la claredat" per aconseguir que els acords assolits es puguin dur a terme. La CUP es compromet a treballar per facilitar la governança en aquells aspectes vinculats als compromisos adquirits i ERC es compromet a sotmetre's a una qüestió de confiança a mig mandat, el 2023. Perquè la col·laboració sigui "estable i fructífera", ERC i CUP posaran en marxa mecanismes de coordinació sigui quin sigui el resultat de la negociació. Es detallen tres espais de coordinació: el comitè permanent de seguiment, per avaluar de manera permanent el compliment dels acords signats; la comissió de coordinació Parlament-Govern, que es reunirà setmanalment per fer un seguiment tècnic i polític dels acords assolits i la coordinació de Govern; i els grups de treball sectorials per abordar conjuntament els temes en els quals no hi ha un acord tancat.

 

Acord ERC-CUP by edicio naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació