llei d'amnistia

El PSOE s'alia amb PP i Vox a la mesa del Congrés per tombar la llei d'amnistia

La proposta de l'independentisme per "fer net" a la causa contra el procés no es podrà ni tramitar ni debatre al ple

per Bernat Surroca , 23 de març de 2021 a les 11:00 |
ERC, Junts, el PDECat, la CUP, Òmnium i Amnistia i Llibertat a les portes del Congrés abans de registrar la llei d'amnistia | ACN
Tal com estava previst. El PSOE s'ha alineat amb PP i Vox a la mesa del Congrés per bloquejar la tramitació de la llei d'amnistia que van presentar la setmana passada els partits independentistes. La majoria de la mesa considera que la proposta de llei registrada xoca contra la Constitució i ha impedit ni tan sols que es pugui debatre al ple. Ahir, els lletrats de la cambra ja van proposar a la mesa que rebutgés l'admissió a tràmit del text argumentant que l'amnistia plantejada per ERC, Junts, el PDECat i la CUP, amb el suport d'Òmnium i Amnistia i Llibertat des de la societat civil, era equivalent a un "indult general", que està prohibit. Només Podem hi ha votat a favor. 

La mesa s'ha fet seu l'informe dels lletrats, contrari a la tramitació de la proposta de llei, per inadmetre-la a tràmit. Fa unes setmanes, en el marc de la creació d'una comissió d'investigació sobre la monarquia espanyola i les presumptes trames de corrupció que esquitxen el rei emèrit, els lletrats s'hi van mostrar favorables. En aquell cas, però, el PSOE no en va fer cas.


Òmnium ha denunciat el veto del Congrés a la llei d'amnistia i ha dit que és "inacceptable" impedir un debat democràtic, legal i legítim. "Els consensos de la societat catalana no es trepitgen, continuarem treballant per la fi de la repressió, l'amnistia i l'autodeterminació", ha dit l'entitat a través de Twitter. El seu president, Jordi Cuixart, també ha criticat la decisió i ha assegurat que això no els farà desistir en a lluita per l'amnistia i la república.

Des dels partits, ERC ha anunciat que presentaran un recurs amb la resta de partits independentistes amb representació a la cambra perquè la mesa reconsideri la decisió, tot i que les possibilitats d'èxit són escasses. Els socis d'investidura del PSOE han criticat l'alineament amb PP i Vox. El PNB s'ha mostrat "sorprès" per la decisió de la mesa i des de Bildu han lamentat el posicionament del PSOE tot i admetre que no és "estrany". 


Un "punt de partida" per "fer net"

L'independentisme va registrar dimarts passat la llei al Congrés. Les quatre formacions amb representació a la cambra espanyola van situar la iniciativa com a "punt de partida" per resoldre el plet català i l'única manera de "fer net" a la causa que afecta més de 3.000 persones i que va més enllà dels "pedaços" de l'indult o la reforma de la sedició. Aquestes dues vies, ara com ara, no tenen un calendari definit. La qüestió de l'amnistia, impulsada per Òmnium i a la qual s'ha sumat la majoria de l'independentisme, ha permès mostrar unitat entre les formacions. El revés al Congrés, previsible per l'equilibri de forces a la cambra espanyola, obligarà l'independentisme a buscar alternatives.


La proposta de llei orgànica, de dotze pàgines, es presenta com l'eina per donar resposta política al conflicte entre Catalunya i Espanya, i com a "punt de partida" per garantir la fi de la repressió i l'exercici legítim del dret a l'autodeterminació, reconegut pel dret internacional i que no hauria de ser respost per la via de la justícia penal, com ha passat en el cas català. La proposta fa un repàs del procés independentista des del fracàs de l'Estatut, passant per la consulta del 9 de novembre de 2014, pels moments més intensos del procés amb l'1-O i la declaració d'independència de 2017, i fins arribar a la sentència del procés que va dictar el Tribunal Suprem l'any 2019. El text denuncia una causa general contra l'independentisme que ha deixat més de 3.000 represaliats des de 2013.

És per donar resposta a aquesta situació que es planteja la llei d'amnistia, que té precedents tant a Espanya com a Europa. La proposta de llei repassa els casos de l'amnistia de 1936, que va deixar sense efecte les penes de 30 anys de presó pel president Lluís Companys pels fets del 6 d'octubre de 1934, i també la llei d'amnistia de 1977, que va permetre l'alliberament dels presos polítics del franquisme però també que els crims de la dictadura quedessin impunes. A Europa també s'han aprovat lleis d'amnistia, per exemple a França o Portugal.

En el cas espanyol, segons els ponents de la proposta, la llei d'amnistia seria constitucional i seria potestat del Congrés tramitar-la i aprovar-la. La mesa, però, ha tirat pel dret i ha tombat la llei abans de poder-la debatre.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació