22
de març
del
2021
Actualitzat
a les
19:48h
Els lletrats del Congrés dels Diputats han recomanat a la mesa que rebutgi la tramitació de la llei d'amnistia que van presentar la setmana passada els partits independentistes de la cambra. La seva opinió no és vinculant, però sí que pot donar arguments a la mesa per impedir el debat i votació de la proposta de llei registrada per ERC, Junts, el PDECat i la CUP i que vol ser un "punt de partida" per a la resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya. Segons els serveis jurídics de la cambra, l'amnistia es podria equiparar a un indult general, cosa que no està permesa per la Constitució.
L'informe dels lletrats ho posa encara més fàcil a la mesa per rebutjar la llei d'amnistia, una proposta que va arribar al Congrés amb poques possibilitats d'èxit, per l'equilibri de forces a la cambra espanyola. El PSOE preveu tancar files dimarts amb PP i Vox i impedir que la proposta passi a debatre's al Congrés. Les tres formacions són contràries a la llei perquè la consideren inconstitucional. Només hi votarà a favor Podem. Aquest cap de setmana, Jordi Cuixart, president d'Òmnium, va exigir al PSOE que no s'alinies amb Vox i permetés el debat parlamentari de l'amnistia.
L'independentisme va registrar dimarts passat la llei al Congrés. Les quatre formacions amb representació a la cambra espanyola van situar la iniciativa com a "punt de partida" per resoldre el plet català i l'única manera de "fer net" a la causa que afecta més de 3.000 persones i que va més enllà dels "pedaços" de l'indult o la reforma de la sedició. Aquestes dues vies, ara com ara, no tenen un calendari definit. La qüestió de l'amnistia, impulsada per Òmnium i a la qual s'ha sumat la majoria de l'independentisme, ha permès mostrar unitat entre les formacions.
La proposta de llei orgànica, de dotze pàgines, es presenta com l'eina per donar resposta política al conflicte entre Catalunya i Espanya, i com a "punt de partida" per garantir la fi de la repressió i l'exercici legítim del dret a l'autodeterminació, reconegut pel dret internacional i que no hauria de ser respost per la via de la justícia penal, com ha passat en el cas català. La proposta fa un repàs del procés independentista des del fracàs de l'Estatut, passant per la consulta del 9 de novembre de 2014, pels moments més intensos del procés amb l'1-O i la declaració d'independència de 2017, i fins arribar a la sentència del procés que va dictar el Tribunal Suprem l'any 2019. El text denuncia una causa general contra l'independentisme que ha deixat més de 3.000 represaliats des de 2013.
És per donar resposta a aquesta situació que es planteja la llei d'amnistia, que té precedents tant a Espanya com a Europa. La proposta de llei repassa els casos de l'amnistia de 1936, que va deixar sense efecte les penes de 30 anys de presó pel president Lluís Companys pels fets del 6 d'octubre de 1934, i també la llei d'amnistia de 1977, que va permetre l'alliberament dels presos polítics del franquisme però també que els crims de la dictadura quedessin impunes. A Europa també s'han aprovat lleis d'amnistia, per exemple a França o Portugal.
En el cas espanyol, segons els ponents de la proposta, la llei d'amnistia seria constitucional i seria potestat del Congrés tramitar-la i aprovar-la. Els lletrats han deixat clar el seu posicionament i la mesa el certificarà dimarts.
L'informe dels lletrats ho posa encara més fàcil a la mesa per rebutjar la llei d'amnistia, una proposta que va arribar al Congrés amb poques possibilitats d'èxit, per l'equilibri de forces a la cambra espanyola. El PSOE preveu tancar files dimarts amb PP i Vox i impedir que la proposta passi a debatre's al Congrés. Les tres formacions són contràries a la llei perquè la consideren inconstitucional. Només hi votarà a favor Podem. Aquest cap de setmana, Jordi Cuixart, president d'Òmnium, va exigir al PSOE que no s'alinies amb Vox i permetés el debat parlamentari de l'amnistia.
L'independentisme va registrar dimarts passat la llei al Congrés. Les quatre formacions amb representació a la cambra espanyola van situar la iniciativa com a "punt de partida" per resoldre el plet català i l'única manera de "fer net" a la causa que afecta més de 3.000 persones i que va més enllà dels "pedaços" de l'indult o la reforma de la sedició. Aquestes dues vies, ara com ara, no tenen un calendari definit. La qüestió de l'amnistia, impulsada per Òmnium i a la qual s'ha sumat la majoria de l'independentisme, ha permès mostrar unitat entre les formacions.
La proposta de llei orgànica, de dotze pàgines, es presenta com l'eina per donar resposta política al conflicte entre Catalunya i Espanya, i com a "punt de partida" per garantir la fi de la repressió i l'exercici legítim del dret a l'autodeterminació, reconegut pel dret internacional i que no hauria de ser respost per la via de la justícia penal, com ha passat en el cas català. La proposta fa un repàs del procés independentista des del fracàs de l'Estatut, passant per la consulta del 9 de novembre de 2014, pels moments més intensos del procés amb l'1-O i la declaració d'independència de 2017, i fins arribar a la sentència del procés que va dictar el Tribunal Suprem l'any 2019. El text denuncia una causa general contra l'independentisme que ha deixat més de 3.000 represaliats des de 2013.
És per donar resposta a aquesta situació que es planteja la llei d'amnistia, que té precedents tant a Espanya com a Europa. La proposta de llei repassa els casos de l'amnistia de 1936, que va deixar sense efecte les penes de 30 anys de presó pel president Lluís Companys pels fets del 6 d'octubre de 1934, i també la llei d'amnistia de 1977, que va permetre l'alliberament dels presos polítics del franquisme però també que els crims de la dictadura quedessin impunes. A Europa també s'han aprovat lleis d'amnistia, per exemple a França o Portugal.
En el cas espanyol, segons els ponents de la proposta, la llei d'amnistia seria constitucional i seria potestat del Congrés tramitar-la i aprovar-la. Els lletrats han deixat clar el seu posicionament i la mesa el certificarà dimarts.