Crònica

Junts pressiona per un acord global i deixa en l'aire el suport a Aragonès

El partit de Puigdemont reclama un pacte d'estabilitat per evitar més pugnes al Govern mentre Aragonès pacta amb la CUP sotmetre's a una qüestió de confiança a mig mandat

per Oriol March , 22 de març de 2021 a les 21:00 |
Pere Aragonès, el dia que es va constituir el Parlament. | ACN
Les negociacions al límit són una constant des que va arrencar el procés. Cap investidura ha fet córrer tant els seus protagonistes com la de Carles Puigdemont a principis de gener del 2016, quan la CUP va forçar el pas al costat d'Artur Mas. Els protagonistes han anat variant, les cares són diferents, però els actors negociadors representen els mateixos espais. I, quan queden només quatre dies perquè es posi en marxa el debat d'investidura, Pere Aragonès no té garantit sortir de l'auditori del Parlament -les restriccions sanitàries impediran ocupar l'hemicicle- com a president de la Generalitat. Per què? En essència, perquè només té tancat un preacord amb la CUP -inclosa una qüestió de confiança a mig mandat, com remarca Aragonès en un article a l'Ara- i necessita els vots de Junts, que intenta espolsar-se la pressió i insisteix, al seu torn, en un acord global de legislatura que doti el Govern d'estabilitat.

En aquests termes s'ha expressat aquest dilluns la portaveu de la formació, Elsa Artadi, després d'una reunió de l'executiva en la qual no s'ha valorat el detall de l'entesa entre republicans i anticapitalistes perquè en desconeixen la lletra petita. El suport a Aragonès, si arriba, serà "a l'últim moment". Artadi ha indicat que no volen que el Govern -com ha passat en l'última legislatura per les picabaralles constants- es converteixi en un "Vietnam" o en un "Dragon Khan". Les línies mestres de Junts les definirà aquest dimarts el seu secretari general, Jordi Sànchez, en una conferència a la seu de l'ONCE. El partit no té intenció de validar cap entesa que no contingui el marc global de la legislatura, el full de ruta independentista i també l'estratègia a Madrid, on la llei d'amnistia ja ha topat amb el posicionament contraris dels lletrats al Congrés.


Aquesta visió contrasta amb el que la setmana passada transmetien els negociadors d'ERC davant la dificultat d'arribar a una entesa de legislatura amb Junts. Segons aquestes fonts consultades per NacióDigital, els republicans es resignaven a bastir un acord d'investidura que permetés fer arrencar la legislatura, posar en marxa el Govern i, a partir d'aquí, desplegar les línies mestres pactades per situar Aragonès a Palau. Els equips negociadors s'han tornat a trobar aquesta tarda i ho continuaran fent en les properes hores, moment en què ja s'haurà activat la ronda de contactes amb els grups parlamentaris que preceptivament ha de posar en marxa Laura Borràs. 


La presidenta del Parlament rebrà aquest dimarts els representants del PP, Ciutadans, els comuns, la CUP i Vox, i dimecres farà el mateix amb Junts, ERC i el PSC, que va ser qui va guanyar les eleccions. Salvador Illa insisteix que es vol presentar a la investidura, però disposa de suports numèricament -el PSC i els comuns sumen 41 escons- més escassos que Aragonès, que si aferma el vot afirmatiu dels anticapitalistes en sumarà 42 a l'espera de què facin els 32 representants de Junts. La formació de Puigdemont no ha volgut valorar l'entesa feta pública diumenge al vespre -ERC assegura que la va traslladar abans que transcendís-, ni tan sols pel que fa al nou "embat democràtic" en forma de referèndum que esbossen els republicans i la CUP.

Què ha de passar entre aquest dilluns i divendres? Bàsicament, que els actuals socis de Govern es posin d'acord sobre l'organisme que ha de coordinar el procés i, en cas que se'n surtin, començar a posar les bases del Govern. Oficialment, els equips negociadors no han abordat l'estructura ni els noms del futur executiu, per bé que cada partit gestiona llistes amb futuribles consellers. Des de fa aproximadament deu dies, un cop votat el suplicatori al Parlament Europeu, Puigdemont s'ha implicat més en la negociació i, immediatament, Junts ha redoblat la pressió per dotar d'un paper preponderant el Consell per la República a l'hora de dirigir l'estratègia independentista.


Aquest organisme, privat i inscrit a Bèlgica, compta amb una representació de perfil baix d'ERC i la CUP no hi està formalment integrada. La portaveu dels republicans, Marta Vilalta, ha insistit que cal "reformular" el Consell. Marta Vilagrà, número dos d'Aragonès a les eleccions i amb totes les paperetes per assumir la conselleria de Presidència quan es formi Govern, ha remarcat des de Ràdio 4 que se li ha de trobar "un paper" a Puigdemont en aquesta legislatura, i l'ha definit com un "president important" en lloc de referir-s'hi, com sempre fa Junts, com a president "legítim". Mesurar les paraules és un dels principals maldecaps que tenen els equips negociadors quan parlen en públic.


Vilagrà, per referir-se al Consell, ha fet servir aquesta apreciació: "La Generalitat de Catalunya és el Govern i no pot estar condicionat per aquest òrgan, tal com està pensat ara. Si es reformula, a mig termini, veurem. [...] El Consell per la República ha de fer funcions internacionals, però no és l'òrgan de direcció col·legiada que cal, tal com ho veiem ERC i també la CUP". Les dues formacions, en una de les primeres trobades que van mantenir, van posar damunt la taula una "direcció col·legiada" integrada pels tres partits independentistes i els seus principals dirigents -Puigdemont, Oriol Junqueras i qui escullin els anticapitalistes- i també l'ANC i Òmnium Cultural.

És en aquest organisme que s'hauria de decidir el marge temporal del diàleg amb l'Estat i també s'hi duria a terme la monitorització del Govern, que tindria a mig mandat d'Aragonès una fita en forma de qüestió de confiança. "Estic convençut i així ho hem convingut amb la CUP que és bo i sa que quan sigui president de la Generalitat em sotmeti a una qüestió de confiança a meitat de legislatura per avaluar-nos, per renovar l'acord i per reforçar l'estabilitat del Govern", remarca el presidenciable a l'Ara. També aposta per vincular investidura i pressupostos. En els propers dies, la militància de la CUP ha de validar el preacord per decidir el sentit del vot d'aquest divendres.

Fonts coneixedores dels contactes de les últimes hores, en tot cas, assenyalen que és "complicat" arribar a una entesa abans de finals d'aquesta setmana. La posició dins de Junts no és monolítica: existeixen sectors, fora de l'àmbit governamental, que dubten de la idoneïtat d'alinear-se al costat d'ERC, a qui es va criticar amb duresa en campanya. Si Aragonès no disposa dels suports necessaris en primera i segona votació, es posarà en marxa el rellotge dels dos mesos per, si no hi ha cap investidura, anar a eleccions automàtiques. És un escenari que cap dels tres actors implicats desitja, perquè la pandèmia i la interinitat, que s'allarga des de fa més d'un any, els impel·leix a formar el nou executiu. A la presidència d'Aragonès s'hi suma com a element pràcticament tancat que Elsa Artadi en serà vicepresidenta, preferiblement amb la conselleria d'Economia sota el braç. Roger Torrent i Laura Vilagrà també hi seran, mentre que Gemma Geis, portaveu de Junts al Parlament, apareix en les travesses.


Un dels aspectes que ha impactat en les últimes hores en la negociació és un escrit del Palau de la Música en el qual situa Junts com a "continuadora" de Convergència, condemnada pel cas Palau. L'escrit és rellevant en la mesura que és la primera vegada que se'ls situa com a successors de la formació nacionalista, de la qual se n'ha intentat desmarcar des del principi. El partit de Puigdemont se n'ha desmarcat ràpidament amb l'argument que el successor "únic" de CDC és el PDECat, partit que prepara un congrés de reconstrucció pels dies 15 i 16 de maig. Unes dates en què Pere Aragonès espera portar unes quantes setmanes instal·lat a Palau com a president de la Generalitat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació