90 ANYS D'ERC

ERC no llença la tovallola per un Govern «fort i transformador»

Els republicans urgeixen a tancar una aliança que vagi més enllà de "l'intercanvi de responsabilitats" en un acte on Junqueras i Rovira han lloat els 90 anys de batalla contra l'"oligarquia"

per Sara González , 20 de març de 2021 a les 14:00 |
Pere Aragonès, durant la seva intervenció a l'acte del 90è aniversari d'ERC | Marc Puig
El calendari corre a una velocitat vertiginosa sense que es visualitzi encara un acord sòlid per formar Govern. Queden només sis dies per a la data del 26 de març, quan s'hauria de produir una votació d'investidura, i no sembla que hi hagi d'haver fumata blanca de forma imminent. Davant les dificultats per avançar i el risc que tot s'acabi resolent amb un acord de mínims en el darrer sospir, ERC ha aprofitat l'acte de commemoració dels 90 anys del naixement del partit per reclamar, un cop més, un Govern "fort", amb un projecte "transformador" i que vagi més enllà d'un "simple intercanvi de responsabilitats". La batalla contra la crisi derivada de la pandèmia i la lluita contra la repressió, han insistit els republicans, urgeixen la formació "sense més demores" d'una aliança per pilotar la Generalitat.


Els republicans s'han aplegat al barri de Sants, a escassos metres del Foment Republicà on va néixer el partit el 19 de març de 1931, per reivindicar els valors que han estat el fil conductor de la seva història, un trajecte que ara esperen continuar amb Pere Aragonès comandant la Generalitat. Tot i això, són conscients que amb les discrepàncies estratègiques no resoltes amb Junts corren el risc de bastir un executiu que no respongui a les expectatives que consideren com a necessàries per fer front a la crisi derivada de la pandèmia i a la resolució del conflicte amb l'Estat.

Més enllà de l'estructura i del repartiment de les quotes de poder, ambdues parts saben que, després d'una legislatura de xoc, la solidesa del Govern dependrà, en bona part, de si hi ha o no un camí conjunt compartit que superi el bloqueig de la coalició dels darrers tres anys. 



La idea del Govern ampli, o almenys que sigui capaç d'anar més enllà del mer acord amb el partit de Laura Borràs, continua vigent en l'esquema d'Aragonès, que insisteix en articular un acord entre les formacions defensores del referèndum i la llibertat dels presos. Però de portes endins admeten que cada cop és més difícil que la CUP entri al Govern i que els comuns entrin en algun tipus d'aritmètica. El rellotge juga a la contra, especialment davant les temptacions de Junts de, fins i tot, allargar la data de la investidura. Davant d'aquest escenari, el presidenciable d'ERC ha fet una crida a formar Govern "sense demores" que estigui disposat a "picar pedra" des de l'esquerra i amb valors com el republicanisme, el feminisme i l'ecologisme. 


Junqueras: "No ens pertoca lamentar-nos davant la repressió"

Tant el líder d'ERC, Oriol Junqueras, com la secretària general, Marta Rovira, han centrat els seus discursos en la base que hauria de tenir el projecte que ha de representar el retorn republicà a la presidència de la Generalitat 90 anys després. Uns fonaments que han ubicat en les arrels de la formació. Tots dos han reivindicat que la raó de ser de la història dels republicans ha estat la de batallar contra una "oligarquia" -tant catalana com espanyola, ha recordat la dirigent des de Ginebra- que s'ha centrat en erosionar la llibertat, la igualtat i la fraternitat. 


Junqueras ha argumentat que, precisament per aquesta trajectòria, ERC és el partit "més represaliat" i que no respon a una casualitat que l'aniversari se celebri amb dirigents a la presó i a l'exili. "No ens pertoca ni queixar-nos ni lamentar-nos, ens pertoca guanyar. Ningú s’assembla més a la diversitat de la societat catalana que ERC", ha proclamat Junqueras tot erigint la formació com "el partit de la història de Catalunya".

Tot plegat, un discurs per dotar èpica unes negociacions que s'encallen en allò més prosaic. Durant l'acte, s'ha rendit tribut a les figures de Francesc Macià i Lluís Companys, però també a líders més recents de la formació, com Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós. La secretària general adjunta, Marta Vilalta, ha atribuït a aquests dos últims el mèrit d'haver posat rumb a fer del republicanisme un projecte "hegemònic" en base a un discurs social i "allunyant-lo del nacionalisme excloent". 

Una definició que ha de conviure ara amb unes negociacions amb l'òrbita postconvergent marcades no només per les diferències estratègiques en el camí cap a la independència que reivindiquen, sinó també pel canvi que suposa que, per primera vegada des de fa quasi 90 anys, la presidència de la Generalitat pugui recaure, de nou, en un dirigent republicà. 



 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació