PDECat

El PDECat enfila el congrés de reconstrucció del 15 i 16 de maig a l'espera de Chacón

La direcció fixa data per al conclave pendent de si la candidata aposta sense fissures per liderar el projecte; l'horitzó de les municipals i la relació amb Junts, punts de debat

per Oriol March , 22 de març de 2021 a les 12:20 |
David Bonvehí i Àngels Chacón, en un acte de campanya. | ACN
Estarà disposada Àngels Chacón a ser la nova líder del PDECat a partir del congrés de reconstrucció? Aquesta és la pregunta que recorre el partit postconvergent, encara sota l'impacte d'haver-se quedat fora del Parlament. La direcció de la formació s'ha reunit aquest dilluns per fixar els dies 15 i 16 de maig com a jornades del conclave extraordinari, que ha de servir per triar el rumb del partit. La cúpula sosté que el PDECat no pot desaparèixer, perquè existeix un "espai central" al qual adreçar-se en futures eleccions, però admet la dificultat de tirar endavant el projecte sense la visibilitat que donen el Parlament i, en cas d'haver-hi entrat, el Govern.

És per això que totes les mirades estan posades en Chacón, que aquesta setmana va assenyalar en una entrevista a Ràdio 4 que està disposada a liderar les sigles postconvergents. La situació és complexa, perquè la carpeta econòmica pesa sobre el partit -la despesa de 690.000 euros de la campanya, les causes obertes amb la justícia derivades de CDC i haver fet front a les despeses judicials de Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn fins la tardor passada han llastat el balanç, ja minvat- i perquè la visibilitat, un cop acabada la campanya, és menor que abans. La candidata, consellera fins a principis de setembre, va connectar amb la militància camí del 14-F, però no té el mateix perfil que l'actual president, David Bonvehí, acostumat a fer territori tot l'any.


Després de la trencadissa amb Junts, concretada a la tardor, les fugues cap al projecte de Carles Puigdemont s'han anat disminuint. Això no vol dir, però, que a la sala de màquines del PDECat no temin que, camí de les eleccions municipals del 2023, es produeixin baixes cap al projecte de Junts. Un dirigent consultat, per exemple, assumeix que caldrà encetar converses arreu del país perquè és probable que, si els dos projectes competeixen a cada municipi, això suposi "entregar moltes alcaldies a ERC". Josep Rull i Jordi Turull, abans de tornar a la presó per la revocació del tercer grau, van ser proactius a l'hora d'intentar convèncer alcaldes del PDECat per sumar-se a Junts.


El partit de Bonvehí assegura disposar encara de més de 150 alcaldies, entre les quals la de Mollerussa -Marc Solsona-, Calella de Mar -Montserrat Candini-, Puigcerdà -Albert Piñeira- i Tortosa -Meritxell Roigé-, entre d'altres. Són els que es van quedar al partit quan Puigdemont en va marxar, i la relació amb Junts ha estat especialment tensa. Només calia fer una repassada lleugera a xarxes durant la campanya per veure que hi ha ferides que no són fàcils de cicatritzar. El nucli dur de Bonvehí -Solsona, Marc Castells i Ferran Bel- es considera "enganyat" per Puigdemont en la negociació, i precisament per això és tan difícil que s'abordi seriosament una reunificació global. L'existència d'un procés judicial obert pel pols per les sigles tampoc ajuda a la reconciliació.

Una de les veus que s'ha pronunciat a favor de recosir els projectes és Artur Mas. La figura de l'expresident de la Generalitat, que va fer campanya pel PDECat, ha generat crítiques dins la formació. Chacón, per exemple, va assenyalar aquesta setmana que els missatges que va fer servir camí del 14-F no havien ajudat del tot a l'hora de diferenciar les dues sigles. En campanya, dirigents consultats remarcaven que la presència de Mas havia estat "poc entusiasta", tot i que admetien que haver-lo tingut als mítings ja era suficient per identificar la seva figura amb el partit. L'expresident no va voler entrar al cos a cos amb Puigdemont, tot i deixar clar per què no s'havia fet de Junts.


Tercer congrés des del 2016

El del maig serà el tercer conclave de la història del PDECat. El primer, el fundacional, es va celebrar al Fòrum l'any 2016 per enterrar Convergència i posar en marxa un nou partit que també estaria liderat per Artur Mas. Les discrepàncies entre sectors -representants per les figures de Rull i Turull- van acabar propiciant que agafessin les regnes Marta Pascal i David Bonvehí. Al cap de dos anys, Pascal va ser descavalcada per les desavinences amb Puigdemont, i les regnes les va agafar l'actual president amb el mandat d'integrar el partit dins la Crida Nacional per la República.


Al final, el procés d'integració s'havia de fer sota les sigles de Junts per Catalunya, però el trencament ho va fer impossible. Aquest tercer conclave, que segons fonts del partit serà bàsicament organitzatiu -el programa electoral ja actua com a cos ideològic postconvergent-, és vital per al futur del partit, perquè el risc de desaparició un cop fora del Parlament no deixa de ser real. La formació té encara 4 diputats al Congrés i forma part dels governs a les diputacions de Barcelona, Lleida i Tarragona al costat del PSC i d'ERC, respectivament. Aquests pactes també van tensar la relació amb Puigdemont.

El PDECat, d'aquesta manera, afronta un congrés transcendental a l'espera que Chacón es decideixi a liderar el partit. L'exconsellera d'Empresa està fent consultes amb dirigents de la formació a l'espera de prendre la decisió definitiva. Ja sense els presos i sense els exiliats, fora del Parlament i sense possibilitats de tenir visibilitat en el Govern, pocs lideratges com el de l'exconsellera poden acabar donant la cara per un projecte devaluat després del fracàs de les negociacions amb Waterloo i Lledoners.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació