17
de març
del
2021
Actualitzat
el
18
de març
a les
10:37h
En l'any de pandèmia que duem, Internet ha estat clau per a seguir treballant i mantenir les relacions socials. Fins i tot els més grans, que potser eren la franja d'edat menys acostumada, han après a fer servir les xarxes. La major part de les llars n'han incrementat l'ús de manera notable, malgrat la inoblidable bretxa digital —representada pels nens que no han pogut seguir les classes online, perquè en la família nombrosa hi havia el mòbil de la mare per fer-ho.
Molts de nosaltres ens hem abocat a mòbils amb càmera, ordinadors i tabletes per mantenir una comunicació que no podia ser presencial. Però no només ha augmentat la comunicació, també l'ús de tots els altres serveis que es troben a internet: les aplicacions de música, de salut, de teleassistència, d'àudios gravats, de compres...
El creixement de l'ús d'internet queda reflectit en el Mapa d'Internet Mundial del 2021, que elabora Telegeógraphy, una empresa d'Estats Units especialitzada en la recerca i l'anàlisi del sector de les telecomunicacions, amb dades obtingudes de fonts diverses sobre la capacitat global, el tràfec, les dades de preus i els principals proveïdors de núvol. Podem quantificar-ho?
La taxa de creixement de l'ús d'internet a nivell global en l'any de pandèmia ha estat del 47%, tot i que s'havia previst que fos d'entorn el 28%. És un augment anual considerable, considerant que entre 2016 i 2020 havia augmentat a un ritme anual del 30%. En números, entre el 2019 i el 2020, el trànsit internacional global d'internet mundial va augmentar d'entorn 120 Tbps a 170 Tbps. [TBps = terabits per segon]. Si tenim en compte que una fotografia d'una certa qualitat penjada a internet pesa entorn 200 kilobytes (kB), el trànsit global va augmentar de més de 75 milions a més 106 milions de fotos per segon.
En el mateix període, la capacitat internacional d'internet ha augmentat un 35%: ha passat de 450 a 600 Tbps (un 35% més). Com es veu en el mapa mencionat, la regió que més ha augmentat la capacitat d'internet i la que ha experimentat el creixement més gran ha estat Europa. Gràcies a aquesta velocitat podem descarregar-nos el catàleg de proveïdors de films com Netflix en un segon. I aquestes dades globals, quantes persones i aparells involucren?
A nivell global, durant el darrer any l'increment d'usuaris d'internet ha estat superior al 7% i el d'usuaris de xarxes, del 13%. Cada minut circulen per internet 150 milions de missatges SMS, 45 milions de whatsapps i es fan gairebé 2,5 milions de cerques. La distribució, però, no és uniforme. Segons l'Informe Digital 2021 de Hootsuite, A nivell estatal, tenim més d'un mòbil per persona, més del 90% de la població fem servir internet, i més del 80%, xarxes socials. Això vol dir que durant la pandèmia no ha pujat gaire el nombre d'usuaris, però sí l'ús que en fem: els gairebé 43 milions d'usuaris estem més de sis hores diàries de mitjana navegant per internet.
Tots aquests moviments que en diem virtuals, no en tenen res, de virtual. L'anomenat «núvol» comporta l'ús de cables, antenes, els encaminadors (routers) i centres de dades, les anomenades «granges». La informació que busquem o enviem pot anar a un centre de processament de dades de l'altra banda del planeta i tornar en segons, gràcies als enormes cables submarins, on es concentra més del 90% del tràfic mundial.
Encara que no el veiem, tot el tràfic descrit i les infraestructures que el suporten tenen un consum energètic: s'estima que és entorn el 7% del consum global. Bona part de la despesa energètica està vinculada als immensos centres de dades i servidors que formen part de la rebotiga d'internet; per això Europa ha desenvolupat una agenda digital on se'ls insta a fer servir fonts pròpies d'energia renovable per minvar l'impacte ecològic.
S'estima que l'impacte ecològic de les telecomunicacions representa més d'un 2% de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Com cada correu electrònic genera 4 grams de CO₂, en escriure 65 correus electrònics, és com si haguéssim recorregut un quilòmetre en cotxe. Per donar-nos eines per pal·liar l'impacte, Greenpeace va publicar l'informe ClickingClean, un estudi de les diferents xarxes segons l'ús d'energies netes o brutes. En aquest còmput, no s'han tingut en compte els processos de fabricació i el de desfer-se dels dispositius.
Cal mirar altre consum energètic i impacte ecològic que estalviem amb l'ús de les reunions virtuals. Però no oblidem tampoc que no és innocu. Així que potser estaria bé de prendre consciència d'aquestes dades, atès que difícilment tornarem als hàbits pre-pandèmics.
Molts de nosaltres ens hem abocat a mòbils amb càmera, ordinadors i tabletes per mantenir una comunicació que no podia ser presencial. Però no només ha augmentat la comunicació, també l'ús de tots els altres serveis que es troben a internet: les aplicacions de música, de salut, de teleassistència, d'àudios gravats, de compres...
El creixement de l'ús d'internet queda reflectit en el Mapa d'Internet Mundial del 2021, que elabora Telegeógraphy, una empresa d'Estats Units especialitzada en la recerca i l'anàlisi del sector de les telecomunicacions, amb dades obtingudes de fonts diverses sobre la capacitat global, el tràfec, les dades de preus i els principals proveïdors de núvol. Podem quantificar-ho?
La taxa de creixement de l'ús d'internet a nivell global en l'any de pandèmia ha estat del 47%, tot i que s'havia previst que fos d'entorn el 28%. És un augment anual considerable, considerant que entre 2016 i 2020 havia augmentat a un ritme anual del 30%. En números, entre el 2019 i el 2020, el trànsit internacional global d'internet mundial va augmentar d'entorn 120 Tbps a 170 Tbps. [TBps = terabits per segon]. Si tenim en compte que una fotografia d'una certa qualitat penjada a internet pesa entorn 200 kilobytes (kB), el trànsit global va augmentar de més de 75 milions a més 106 milions de fotos per segon.
En el mateix període, la capacitat internacional d'internet ha augmentat un 35%: ha passat de 450 a 600 Tbps (un 35% més). Com es veu en el mapa mencionat, la regió que més ha augmentat la capacitat d'internet i la que ha experimentat el creixement més gran ha estat Europa. Gràcies a aquesta velocitat podem descarregar-nos el catàleg de proveïdors de films com Netflix en un segon. I aquestes dades globals, quantes persones i aparells involucren?
A nivell global, durant el darrer any l'increment d'usuaris d'internet ha estat superior al 7% i el d'usuaris de xarxes, del 13%. Cada minut circulen per internet 150 milions de missatges SMS, 45 milions de whatsapps i es fan gairebé 2,5 milions de cerques. La distribució, però, no és uniforme. Segons l'Informe Digital 2021 de Hootsuite, A nivell estatal, tenim més d'un mòbil per persona, més del 90% de la població fem servir internet, i més del 80%, xarxes socials. Això vol dir que durant la pandèmia no ha pujat gaire el nombre d'usuaris, però sí l'ús que en fem: els gairebé 43 milions d'usuaris estem més de sis hores diàries de mitjana navegant per internet.
Tots aquests moviments que en diem virtuals, no en tenen res, de virtual. L'anomenat «núvol» comporta l'ús de cables, antenes, els encaminadors (routers) i centres de dades, les anomenades «granges». La informació que busquem o enviem pot anar a un centre de processament de dades de l'altra banda del planeta i tornar en segons, gràcies als enormes cables submarins, on es concentra més del 90% del tràfic mundial.
Encara que no el veiem, tot el tràfic descrit i les infraestructures que el suporten tenen un consum energètic: s'estima que és entorn el 7% del consum global. Bona part de la despesa energètica està vinculada als immensos centres de dades i servidors que formen part de la rebotiga d'internet; per això Europa ha desenvolupat una agenda digital on se'ls insta a fer servir fonts pròpies d'energia renovable per minvar l'impacte ecològic.
S'estima que l'impacte ecològic de les telecomunicacions representa més d'un 2% de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Com cada correu electrònic genera 4 grams de CO₂, en escriure 65 correus electrònics, és com si haguéssim recorregut un quilòmetre en cotxe. Per donar-nos eines per pal·liar l'impacte, Greenpeace va publicar l'informe ClickingClean, un estudi de les diferents xarxes segons l'ús d'energies netes o brutes. En aquest còmput, no s'han tingut en compte els processos de fabricació i el de desfer-se dels dispositius.
Cal mirar altre consum energètic i impacte ecològic que estalviem amb l'ús de les reunions virtuals. Però no oblidem tampoc que no és innocu. Així que potser estaria bé de prendre consciència d'aquestes dades, atès que difícilment tornarem als hàbits pre-pandèmics.