Suplicatori

Puigdemont recorrerà davant la justícia europea la pèrdua de la immunitat

L'expresident, Comín i Ponsatí consideren una "victòria política" el 42% de rebuig al suplicatori i es posen a disposició de les autoritats belgues si Llarena reactiva les euroordres

per Oriol March , 9 de març de 2021 a les 12:50 |
Puigdemont, Comín i Ponsatí, en la protesta per l'aixecament de la immunitat. | ACN
Propera estació: Tribunal General de la Unió Europea (TGUE). Aquest és el missatge que han llançat Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí des del Parlament Europeu un cop els ha estat retirada la immunitat. Puigdemont ha indicat que el tràmit del suplicatori validat -amb menys suports dels previstos- pel ple de l'Eurocambra serà objecte de recurs a la justícia europea i que, si es reactiven les euroordres per part del magistrat Pablo Llarena, es posarà a disposició dels tribunals belgues. Els tres eurodiputats de Junts han considerat una "victòria política" que un 42% dels membres de la institució comunitària s'hagin posicionat en contra de l'aixecament de la immunitat. Una vuitantena d'eurodiputats han trencat la disciplina de vot dels tres grans grups.

La votació, secreta, a grans trets ha anat en la mateixa línia de la que es va produir en comissió fa dues setmanes. El suport de populars, socialistes i liberals, principals grups de la cambra, s'ha revelat com a decisiu per la retirada de la immunitat. Els Verds, on estan enquadrats els eurodiputats d'ERC, s'han posicionat en contra del suplicatori, com també l'Esquerra Unitària Europea. En el cas de Puigdemont, el suplicatori ha rebut 400 vots a favor, 248 en contra i 45 abstencions. En els casos de Comín i Ponsatí, els suports han arribat als 404 sufragis, mentre que els vots en contra i les abstencions han estat 247 i 42, respectivament. Els eurodiputats de l'N-VA, el partit flamenc que ha ofert suports als exiliats, han rebutjat el tràmit impulsat pel Suprem, de la mateixa manera que ho han fet els quatre eurodiputats d'Unides Podem. Una nova bretxa oberta amb el PSOE, que com Ciutadans i Vox l'ha avalat sense fissures.


"Vull agrair el suport rebut, que ha estat més del previst", ha ressaltat Puigdemont en l'arrencada de la roda de premsa. "És un dia trist pel Parlament Europeu. Hem perdut la nostra immunitat, però la democràcia europea ha perdut més. Aquest és un cas clar de persecució política", ha reflexionat l'expresident de la Generalitat, que ha criticat la ministra d'Afers Estrangers, Arancha González Laya, per haver estat l'encarregada de valorar la decisió del suplicatori. Puigdemont també ha posat de manifest que, poc després del suplicatori, s'ha tombat el tercer grau dels presos polítics. "Nosaltres ens posem a disposició del jutge belga, però presentarem recurs al Tribunal Europeu de Justícia", ha remarcat el dirigent independentista, acompanyat de Comín i Ponsatí.

L'exconseller de Salut ha mostrat "preocupació", però no "sorpresa". "Sempre hem dit que era molt difícil guanyar la votació. Si hi ha sorpresa, és positiva: el rebuig al suplicatori ha estat excepcional, amb un 42% dels vots que han optat pel no o l'abstenció, més que en comissió", ha indicat Comín. "És possible que sigui el suplicatori amb més rebuig de la història", ha apuntat. Una vuitantena de diputats han trencat la disciplina de vot de socialistes, populars i liberals. És per això que ha enviat un missatge a la ministra: "Quan diu que el Parlament Europeu confia en la justícia espanyola, la frase correcta és que un 42% dels eurodiputats no hi confia", ha indicat.


Puigdemont també ha volgut enviar un missatge al PSOE pel fet d'haver votat com Vox en el tràmit del suplicatori. "Com se sent el partit de Pedro Sánchez coincidit amb l'extrema dreta", ha assenyalat l'expresident, que no ha fet cap crítica sobre el suport que ha rebut per part d'alguns diputats que provenen, també, de l'extrema dreta. En referència al PSOE, ha insistit que és incoherent votar a favor d'aixecar la immunitat i, al mateix temps, defensar "passar pàgina" com va remarcar Salvador Illa, candidat dels socialistes a la presidència de la Generalitat, en la campanya de les eleccions catalanes.

Un any de tràmit


L'alt tribunal espanyol va demanar el suplicatori fa un any, quan els dirigents de Junts van aconseguir l'acta d'eurodiputat després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre Oriol Junqueras. El procés del suplicatori, que ja és llarg de per si, s'ha vist afectat per la pandèmia, que l'ha anat ajornant. Es va començar a tramitar el gener de l'any passat, i es va reprendre a finals d'any. Els tres eurodiputats van defensar-se en comissió al desembre. Van argumentar que el Suprem no era competent per reclamar l'extradició i que hi havia una persecució política. Un argument que van tornar a fer servir fa dues setmanes, quan la comissió d'afers jurídics va validar l'informe per retirar-los la immunitat. "Volen que anem a la presó", va dir Puigdemont, que sempre ha estat a disposició de la justícia belga des que resideix al país.

Quan l'expresident es va exiliar la tardor del 2017, just després de la declaració d'independència, el país centreeuropeu va denegar l'extradició immediata demanada en primer moment per l'Audiència Nacional, que és on penjava la causa sobre el procés. La reactivació de les euroordres a partir del març del 2018 va provocar que el detinguessin a Alemanya quan tornava de Finlàndia, i Puigdemont va esperar -primer des de la presó de Neumünster, després des de Berlín- la decisió del tribunal d'Schleswig-Holstein sobre el seu retorn a Espanya. En ser descartada la rebel·lió, l'expresident va tornar a Bèlgica, des d'on va afrontar la campanya de les eleccions europees. Va imposar-se a Oriol Junqueras per un ampli marge gràcies a l'obtenció de més d'un milió de vots.


La seva defensa, encapçalada per Gonzalo Boye, sosté que la resolució de la justícia belga un cop aixecada la immunitat no serà immediat. "Això serà llarg. Nosaltres plantegem la falta de competència del Tribunal Suprem. Qui primer ho va fer va ser la mateixa Fiscalia del Suprem el novembre de 2017, quan es va oposar a que Llarena s'emportés la causa que hi havia a l'Audiència Nacional. En aquell escrit, el fiscal deixa molt clar que el Suprem no té competència per als no aforats. Això ja ho estem utilitzant. La Fiscalia va ser qui primer va agafar aquesta bandera. Després l'han deixat de banda, però el que van dir, dit està", assenyalava aquest dissabte Boye en una entrevista a NacióDigital. La defensa també està pendent de què passa amb la maniobra que ha posat en marxa Llarena davant del TJUE per clarificar les euroordres.

En essència, el magistrat ha engegat una qüestió prejudicial a la justícia europea sobre el funcionament de les ordres de detenció europees amb la finalitat de poder "establir criteris estables que condueixin a la decisió de mantenir, retirar o emetre" euroordres contra tots o alguns dels processats en la causa en qüestió. En la providència dictada fa dues setmanes, que ocupa dues pàgines, Llarena va donar tres dies a les parts perquè presentin al·legacions sobre la necessitat de preguntar al TJUE sobre l'abast de les euroordres i les raons per denegar-les, d'acord a la Decisió Marc 2002/584/JAI. Boye va enviar fins a vint qüestions, però no tenen per què ser acceptades.

El precedent de Puig

Malgrat que es retiri la immunitat, la defensa dels eurodiputats té motius per ser optimista. A l'exili, les batalles compten per victòries, i el Suprem encara no ha pogut fer-los tornar a Espanya. La justícia belga ja s'ha pronunciat una vegada sobre la qüestió i ho va fer per al cas de Lluís Puig. Va denegar la petició d'extradició amb l'argument que el Suprem no era competent per sol·licitar-la, i la Fiscalia va descartar presenta-hi recurs. L'exconseller de Cultura ha estat escollit com a diputat al Parlament després de les eleccions del 14-F, i té intenció d'exercir a distància. Si la justícia belga manté el criteri per a Puigdemont i Comín, hauria de rebutjar la sol·licitud de Llarena. En tot cas, la decisió anirà per llarg perquè es pot recórrer fins a tres vegades i la justícia belga ha demostrat no tenir pressa per prendre una decisió sobre aquests casos.

Els tres dirigents continuen sent eurodiputats, no perdran el seu escó. La decisió que s'ha pres és sobre la retirada d'una prerrogativa parlamentària, la immunitat, que fa que els eurodiputats no puguin ser jutjats sense el permís del Parlament Europeu. Això vol dir que Puigdemont, Comín i Ponsatí podrien ser detinguts en qualsevol país de la Unió Europea a partir de l'euroordre del Tribunal Suprem, com passava abans que fossin eurodiputats. Fins ara, podien viatjar lliurement per Europa, excepte a Espanya, on el Suprem ja va dir que no retiraria l'ordre de cerca i captura malgrat la immunitat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació