Barcelona: pobresa

Bancs d'aliments de Barcelona freguen el col·lapse: «Estem totalment desbordats»

La saturació d'algunes entitats, que ja han demanat a l'Ajuntament que no els derivin més llars necessitades, fa que els serveis socials optin per ajudes econòmiques directes a les famílies

per Andreu Merino , 6 de març de 2021 a les 08:22 |
Una treballadora atén un usuari en un centre de serveis socials | ACN
"Estem totalment desbordats i no tenim capacitat per acceptar nous usuaris". Qui parla és Amelia Triviño, secretària i tresorera de Mano Amiga, una de les entitats de banc d'aliments on l'Ajuntament de Barcelona deriva famílies empobrides, en aquest cas del Raval i el Barri Gòtic. Triviño assegura que abans de la pandèmia atenien a 80 famílies i que ara la xifra ha arribat a les 260. La situació de l'entitat serveix per entendre l'impacte de la Covid-19 a la ciutat i la situació en què es troben els serveis socials.

Des d'aquesta àrea han rebut instruccions de l'Ajuntament per buscar alternatives a la impossibilitat de fer derivacions a les entitats, almenys a Ciutat Vella i Sant Andreu, segons ha pogut saber NacióDigital. "Des que s'ha generat aquesta situació, fem ajudes econòmiques directes", expliquen treballadors del Raval. 


A Sant Andreu, els treballadors diuen que actualment pot passar un mes entre que els serveis socials deriven una família a un banc d'aliments i aquest la pot atendre. "Fem ajudes econòmiques puntuals per descongestionar les llistes d'espera", diu un empleat. "La setmana passada vaig intentar fer una derivació i no hi havia tanda fins a finals d'abril", apunta un altre.

Els treballadors també relaten que el protocol acostuma a ser diferent entre les persones que acudeixen als serveis socials per primera vegada, a les quals es prioritza l'accés a un banc d'aliments, i aquelles a les quals ja es fa seguiment, per les quals es prioritza ara l'ajuda econòmica. Des del Raval i Sant Andreu es posa el focus sobre les persones sense papers. No tenir regularitzada la situació administrativa impossibilita obrir un compte bancari i, per tant, rebre ajudes econòmiques de l'administració. "Cal fer un tràmit específic que tarda dies", explica un treballador dels serveis socials de Sant Andreu.


A preguntes de NacióDigital sobre la saturació dels bancs d'aliments, fonts municipals oficials responen que el consistori ha donat "més diners i més ajudes que mai". Els serveis socials, la competència dels quals és compartida entre l'Ajuntament i la Generalitat a través d'un consorci, van atendre l’any 2020 un total de 88.375 persones, un 11% més que el 2019. Es tracta d'un màxim històric provocat per la pandèmia i un 32% dels usuaris atesos a partir del març no havien demanat ajuda abans. 

Pel que fa a les ajudes d'alimentació, l'Ajuntament va atorgar l’any 2020 28.213 ajuts per valor de 6,4 milions d’euros i va servir 557.068 àpats a 17.482 persones en menjadors socials. El consistori també explica que durant el 2020 es van atorgar 19 subvencions a entitats per atendre 59.600 persones, però no es pronuncia sobre la saturació d'alguns bancs d'aliments.


Donatius i despeses personals

"Abans de la pandèmia començàvem a repartir a les deu i acabàvem a un quart de dues. Ara comencem a dos quarts de deu i acabem a dos quarts de quatre". Així resumeix Triviño l'efecte de la pandèmia en l'activitat de Mano Amiga. La Fundació Prodein, que també ofereix el servei de banc d'aliments al Raval, està en una situació idèntica. "No podem atendre nous usuaris, ja ho hem comunicat a l'Ajuntament", expliquen. "Sempre hem anat al límit però ve molta més gent des de l'inici de la pandèmia", afegeixen.

Prodein rep els aliments del Banc d'Aliments i de la Creu Roja però algunes entitats no n'han tingut prou amb l'abastiment d'aquestes organitzacions i han hagut de recórrer a altres vies. "Hem estat comprant aliments de la nostra butxaca. Vam posar una guardiola i cada voluntari hi va posar 20 euros", explica Triviño. L'Hora de Déu és una altra de les entitats que atén persones derivades des de l'Ajuntament. El seu president, Josep Maria Mòdol, explica que han pogut comprar aliments "addicionals" gràcies als donatius de particulars. "Fins ara no hem hagut de demanar que no ens derivin més usuaris, ho hem pogut suportar", diu. 

Ja des de l'inici de la pandèmia, la situació de necessitat sobrevinguda de moltes famílies va provocar el sorgiment de xarxes populars d'aliments, impulsades majoritàriament per moviments socials de la ciutat. La Xarxa Popular d'Aliments del Raval fa repartiment cada dimarts i dissabte a l'antiga Escola Massana -ocupada des del juny- i atén actualment 85 famílies, segons expliquen fonts del col·lectiu. Les mateixes fonts asseguren que la situació de la xarxa ha canviat des de l'inici de la pandèmia. "Abans rebíem donacions del Banc d'Aliments però des del setembre ja no", diuen. Des d'aleshores, els aliments que poden repartir provenen de donatius d'altres organitzacions i comerços del barri o del reciclatge d'aliments.

El 21 de febrer les xarxes d'aliments de Barcelona es manifestaven a la plaça de Sant Jaume i asseguraven que atenien 900 famílies cada setmana i n'han atès 3.000 des de l'inici de la pandèmia. En un comunicat, denunciaven que serveis socials no garantia l'accés a l'alimentació de totes les famílies que demanen ajuda.

Un model qüestionat

La pandèmia ha portat al límit els bancs d'aliments que treballen amb l'Ajuntament però el model d'ajudes alimentàries als veïns fa temps que és qüestionat, a Barcelona i arreu del país. El Consell de Ciutat és el màxim òrgan de participació ciutadana a la capital i compta amb la participació de diverses entitats. Ja el 2013, un informe de l'òrgan demanava acabar amb l'assistencialisme i prioritzar les polítiques d'inclusió social. El 2019, un altre informe del Consell de Ciutat insistia en la necessitat de fer més "accessible i assequible" una alimentació adequada i saludable, en un marc d'impuls de la "política alimentària" a la ciutat.

Enric Canet és membre del Casal d'Infants del Raval, de la xarxa d'entitats Tot Raval i membre del Consell de Ciutat. Explica que per ara les entitats en què participa no han tingut constància de la impossibilitat de bancs d'aliments d'atendre nous usuaris però demana que, independentment d'això, Barcelona canviï el seu model de serveis socials. "Des de l'anterior crisi el Consell de Ciutat ja demanava cobrir les necessitats alimentàries d'una altra manera. Hauria de ser el propi Ajuntament qui subministrés els recursos a les famílies i no a través d'entitats", diu. 

En resum, Canet entén la cobertura de les necessitats alimentàries com un dret i no com la prestació d'un servei i alerta que la situació al Raval va a pitjor. "El problema de moltes famílies és que si paguen l'habitatge i els subministraments, no poden pagar el menjar" explica, alhora que xifra en 15 les famílies d'infants del casal que estan en procés de desnonament. 

Després d'anys de debat sobre el model, alguns dels bancs d'aliments de Barcelona han arribat al límit. Ho han fet el mateix any en què Barcelona ostenta el títol de capital mundial de l'alimentació sostenible. Paradoxalment, l'honor arriba en un moment en què cada cop més veïns tenen dificultats per menjar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació