25
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
11:03h
El judici entre del PDECat i Junts per les sigles del partit de Carles Puigdemont es farà finalment el dia 7 d'octubre a les 10 del matí. Aquest matí s'ha celebrat una audiència prèvia per aportar proves després que a l'octubre de la jutge desestimés les mesures cautelars sol·licitades pel partit de David Bonvehí i permetés a Junts utilitzar la marca per al nou partit i de cara a les eleccions.
En la vista d'avui, l'advocada del PDECat ha acusat Junts d'apropiar-se del seu capital polític i d'afavorir, amb el ball de sigles i la separació dels dos partits, a la confusió de la ciutadania, amb efectes perjudicials també a les últimes eleccions, que han deixat el PDECat fora del Parlament. Junts ho nega, i recorda que els drets electorals i les subvencions van anar per al partit d'Àngels Chacón.
Entre els fets controvertits, la defensa del PDECat posa en dubte la valiesa de l'assemblea que es va celebrar el 27 de juny de 2020 i sosté que la junta executiva que en va sortir no tenia empara estatutària. L'ús de les sigles de JxCat per part del partit de Puigdemont, sosté el partit de Bonvehí, té una "afectació reputacional" i critica que l'expresident a l'exili parli de fundació d'un nou partit quan, diu la defensa, el partit ja es va fundar. "Existeix una confusió per part dels ciutadans respecte a la relació de Junts i el PDECat", assegura l'advocada.
Per tot plegat, el PDECat demana interrogar Carles Valls, Laia Sarri i Montserrat Morante. Demana citar com a testimonis Pol Xart i Anna Soriano, que formaven part de la direcció de JxCat abans del canvi. També demana la testifical d'Irene Negre, Josep Pagès i Roser Olondri.
Junts, per altra banda, rebutja el prejudici econòmic que al·lega el PDECat. Per això, ha demanat aportar com a prova l'acord de la JEC per a les eleccions del 14-F que estableix que tots els drets electorals i les subvencions són per al partit de David Bonvehí. De la mateixa manera, rebutja que es pugui parlar d'apropiació del capital polític perquè Junts ja tindria un capital propi arran de les eleccions del 2019. "No tot és el PDECat", ha dit l'advocat Agustí Carles en la vista d'aquest matí, que ha recordat en aquest sentit que la JEC va reconèixer el partit de Puigdemont com un "grup polític significatiu". Tot això s'aportarà com a prova de cara al judici.
A l'octubre, el jutge va rebutjar les mesures cautelars sol·licitades pel PDECat i va permetre que Puigdemont continués utilitzant la marca Junts. Això va permetre crear sense problemes el nou partit i concórrer a les eleccions del 14-F. El partit de Bonvehí demanava prohibir emprar la marca JxCat fins a determinar a qui pertanyien les sigles.
El PDECat va registrar Junts per Catalunya com a partit instrumental el juliol del 2018, després d'haver concorregut sota aquestes sigles a les eleccions catalanes del 2017. Gairebé dos anys després, afins a Puigdemont van prendre el control del partit a la formació de David Bonvehí en una assemblea telemàtica celebrada el 27 de juny.
El PDECat va dur la maniobra als tribunals per entendre que la reunió en què se li va arrabassar la titularitat de les sigles va ser irregular. A més, el PDECat al·lega que en cas de desacord amb Puigdemont, havien acordat que cap de les dues parts pogués emprar la denominació Junts per Catalunya.
En la vista d'avui, l'advocada del PDECat ha acusat Junts d'apropiar-se del seu capital polític i d'afavorir, amb el ball de sigles i la separació dels dos partits, a la confusió de la ciutadania, amb efectes perjudicials també a les últimes eleccions, que han deixat el PDECat fora del Parlament. Junts ho nega, i recorda que els drets electorals i les subvencions van anar per al partit d'Àngels Chacón.
Entre els fets controvertits, la defensa del PDECat posa en dubte la valiesa de l'assemblea que es va celebrar el 27 de juny de 2020 i sosté que la junta executiva que en va sortir no tenia empara estatutària. L'ús de les sigles de JxCat per part del partit de Puigdemont, sosté el partit de Bonvehí, té una "afectació reputacional" i critica que l'expresident a l'exili parli de fundació d'un nou partit quan, diu la defensa, el partit ja es va fundar. "Existeix una confusió per part dels ciutadans respecte a la relació de Junts i el PDECat", assegura l'advocada.
Per tot plegat, el PDECat demana interrogar Carles Valls, Laia Sarri i Montserrat Morante. Demana citar com a testimonis Pol Xart i Anna Soriano, que formaven part de la direcció de JxCat abans del canvi. També demana la testifical d'Irene Negre, Josep Pagès i Roser Olondri.
Junts, per altra banda, rebutja el prejudici econòmic que al·lega el PDECat. Per això, ha demanat aportar com a prova l'acord de la JEC per a les eleccions del 14-F que estableix que tots els drets electorals i les subvencions són per al partit de David Bonvehí. De la mateixa manera, rebutja que es pugui parlar d'apropiació del capital polític perquè Junts ja tindria un capital propi arran de les eleccions del 2019. "No tot és el PDECat", ha dit l'advocat Agustí Carles en la vista d'aquest matí, que ha recordat en aquest sentit que la JEC va reconèixer el partit de Puigdemont com un "grup polític significatiu". Tot això s'aportarà com a prova de cara al judici.
A l'octubre, el jutge va rebutjar les mesures cautelars sol·licitades pel PDECat i va permetre que Puigdemont continués utilitzant la marca Junts. Això va permetre crear sense problemes el nou partit i concórrer a les eleccions del 14-F. El partit de Bonvehí demanava prohibir emprar la marca JxCat fins a determinar a qui pertanyien les sigles.
El PDECat va registrar Junts per Catalunya com a partit instrumental el juliol del 2018, després d'haver concorregut sota aquestes sigles a les eleccions catalanes del 2017. Gairebé dos anys després, afins a Puigdemont van prendre el control del partit a la formació de David Bonvehí en una assemblea telemàtica celebrada el 27 de juny.
El PDECat va dur la maniobra als tribunals per entendre que la reunió en què se li va arrabassar la titularitat de les sigles va ser irregular. A més, el PDECat al·lega que en cas de desacord amb Puigdemont, havien acordat que cap de les dues parts pogués emprar la denominació Junts per Catalunya.