Parlament Europeu

Crit d'alerta de Puigdemont als eurodiputats: «Volen que anem a la presó»

L'expresident reclama a l'Eurocambra que protegeixi les "minories nacionals" amb un vot contrari al suplicatori i avisa la UE que fixarà un "precedent molt negatiu" si se'ls aixeca la immunitat

per Oriol March , 24 de febrer de 2021 a les 11:35 |
Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, aquest dimecres al Parlament Europeu. | ACN
L'endemà que la comissió d'afers jurídics del Parlament Europeu fes el primer pas per retirar la immunitat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, els tres eurodiputats de Junts han alertat que si el ple de l'Eurocambra adopta la mateixa decisió existeix el risc d'empresonament. "Volen que anem a la presó", ha ressaltat Puigdemont, en referència a la intenció dels partits espanyols -del PSOE a Vox, passant per PP i Ciutadans- de privar-los de llibertat. L'expresident ha reclamat a tots els eurodiputats que protegeixin les "minories nacionals" i, malgrat que veu difícil que l'aritmètica els permeti sortir airosos del tràmit, ha assenyalat que aniran "fins al final" per defensar el seu cas. El precedent, ha dit, pot ser molt negatiu per a Europa, també per les pressions "descomunals" exercides pels representants espanyols.

"La decisió d'ahir era previsible, però no per això deixa de ser lamentable. Hi ha hagut una reacció política entre el partit feixista Vox, el PP i Ciutadans de satisfacció, cosa que demostra el que intentem explicar des del primer moment: la naturalesa política d'aquest procés. Hi ha un objectiu sense fissures, del PSOE a Vox: que anem a la presó. Una decisió, la d'empresonar-nos, que el grup de treball de detencions arbitràries ja va definir com a arbitràries", ha ressaltat Puigdemont. "Si s'aixeca la nostra immunitat, la democràcia europea haurà marcat un precedent molt negatiu perquè les minories representem els ciutadans en igualtat de condicions", ha remarcat. L'expresident ha indicat que l'Eurocambra haurà de decidir si "cedeix" al les pressions.


Segons l'eurodiputat de Junts, "protegir les minories" és una "obligació" de la democràcia europea. "Anirem fins al final per defensar-ho", ha apuntat Puigdemont. Ponsatí ha indicat que els suplicatoris s'haurien d'haver gestionat de manera diferent, tenint en compte que el seu cas depèn del Regne Unit. "Els meus drets no s'han respectats. Hi ha moltes coses que no s'han fet com tocava", ha insistit l'exconsellera d'Ensenyament, que veu "evidències" del fet que hi ha "irregularitats" i també un component "polític" en la situació que pateixen els tres eurodiputats. "Si el Parlament Europeu cedeix, estarà cedint a les pressions espanyoles per tal que anem a la presó pel que representem", ha resumit la dirigent independentista.
 

"Ahir va ser un dia negre per la democràcia europea. Els eurodiputats espanyols han arrossegat els seus companys a prendre la decisió. Es confirma el que diem fa tres anys: Europa es troba en un dilema entre la democràcia o continuar callant davant la deriva antidemocràtica de l'Estat. I ahir va escollir del costat trist", ha apuntat Comín. "Això porta Europa a perdre autoritat moral davant la comunitat internacional. El cost és dramàtic", ha recalcat l'exconseller de Salut, que també s'ha referit als problemes de Josep Borrell davant la diplomàcia russa per l'existència de presos polítics.

Puigdemont també ha estat molt crític amb Pedro Sánchez i la seves reticències a abordar el diàleg amb Catalunya tot i les apel·lacions "retòriques" constants a aquest concepte. "Va dir que adoptava el compromís de desjudicialitzar. I ara què voten amb el suplicatori? Judicialitzar la política. Sánchez ha fet apel·lacions retòriques al diàleg. Quin és el resultat concret? Cap. Diu que s'ha de reformar el codi penal perquè la sedició és una mica vergonyós. Han dit que tramitarien els indults. Els seus companys de partit condemnats per la guerra bruta dels GAL, criminals i terroristes, van ser indultats als 4 mesos, i estaven condemnats a molts anys. Els nostres companys porten més de tres anys a la presó. Algú se sorprèn que Sánchez sigui tan contradictori?", s'ha preguntat.


Aquestes paraules arriben en un moment en què ERC i Junts es troben negociant la investidura de Pere Aragonès i la formació d'un nou Govern. De moment, això sí, les dues formacions es troben immerses en converses sobre la unitat estratègica, que pivota al voltant de com concretar el camí cap a la independència. Puigdemont no s'ha volgut referir a la situació de les negociacions ni a l'aproximació que ha de tenir el nou Govern pel que fa al diàleg amb l'Estat, tot i que Junts situa com a prioritat disposar d'una estratègia pactada a Madrid per relacionar-se amb Sánchez. 

Què passa a partir d'ara?

Els tres dirigents independentistes continuaran sent eurodiputats, no perdran el seu escó. La decisió que es pren és sobre la retirada d'una prerrogativa parlamentària, la immunitat, que fa que els eurodiputats no puguin ser jutjats sense el permís del Parlament Europeu. Això vol dir que Puigdemont, Comín i Ponsatí podrien ser detinguts en qualsevol país de la Unió Europea a partir de l'euroordre del Tribunal Suprem, com passava abans que fossin eurodiputats. Fins ara, podien viatjar lliurement per Europa, excepte a Espanya, on el Suprem ja va dir que no retiraria l'ordre de cerca i captura. 

L'alt tribunal espanyol va demanar el suplicatori fa un any, quan els dirigents de Junts van aconseguir l'acta d'eurodiputat després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre el cas d'Oriol Junqueras. El procés del suplicatori és llarg, i la pandèmia l'ha allargat encara més. Es va començar a tramitar al gener, i es va reprendre a finals d'any. Els tres eurodiputats van defensar-se en comissió al desembre. Van argumentar que el Suprem no era competent per reclamar l'extradició i que hi havia una persecució política. Aquest setmana el procés ha entrat a la recta final amb la votació al JURI. El cas passa ara al ple del Parlament Europeu per prendre la decisió final.


El 8 de març està fixat el ple que hauria d'abordar la decisió sobre el suplicatori i, tot apunta, ratificar la votació d'aquest dimarts a JURI. Quan això passi, els tres eurodiputats de Junts perdran la immunitat, però la decisió es pot recórrer a la justícia europea. És en aquest punt on les defenses confien que s'escoltaran els seus arguments i on presentaran tot un seguit de vulneracions que s'han produït durant el procés, des del fet que no s'ha respectat la confidencialitat del procediment fins a la manca d'imparcialitat del ponent encarregat de redactar l'informe. També plantejaran els arguments que van dir en comissió, qüestionant la competència del Suprem i alertant d'una persecució política. Al Parlament Europeu hi ha certa preocupació en aquest sentit, perquè hi ha hagut vulneracions flagrants pel que fa a la confidencialitat. 

La retirada de la immunitat no prejutja els afectats. De fet, el procés de suplicatori no aborda el fons del cas que porta Puigdemont, Comín i Ponsatí a perdre la immunitat i no en determina la seva culpabilitat. Per tant, si finalment el Parlament Europeu decideix aixecar-los aquesta protecció no vol dir que els consideri culpables, només que considera que poden ser jutjats. Serà el tribunal -en aquest cas la justícia belga, per a Puigdemont i Comín, i escocesa, per a Ponsatí- qui determinarà si han de ser extradits a Espanya, tal com demana Pablo Llarena. Quan l'Eurocambra prengui la decisió, el seu president, David Sassoli, ho comunicarà als eurodiputats afectats i a l'autoritat competent, en aquest cas el Suprem, que haurà de reactivar les eurorodres, bloquejades des que van obtenir l'acta a principis del 2020.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació