CONGRÉS DELS DIPUTATS

El PSOE, el PP i Vox es neguen a revisar la inviolabilitat del rei

La proposta d'ERC ha tornat a dividir els dos socis del govern espanyol: el PSOE rebutjarà la moció i Podem votarà a favor

per Joan Obiols , Barcelona, 23 de febrer de 2021 a les 20:30 |
Felip VI i Joan Carles I, en una imatge d'arxiu. | Europa Press
El Congrés dels Diputats rebutjarà aquest dijous la moció presentada per ERC que s'ha debatut aquest dimarts i que instava al govern espanyol a retirar la inviolabilitat al Rei i la condició d'aforats als membres de la Corona espanyola. La proposta ha tornat a dividir l'executiu espanyol. Així, el PSOE s'ha alineat amb PP, Vox i Ciutadans anunciant que rebutjaria la proposta. Mentrestant, Podem votarà a favor de la moció amb ERC, Junts, la CUP, EH Bildu, PNB i BNG. 

La proposta, defensada per la republicana Carolina Telechea, ha exposat les diferents investigacions obertes contra el rei emèrit i membres de la Casa Reial per suposats delictes de corrupció. Telechea ha interpel·lat directament al PSOE acusant-lo de "protegir una monarquia corrupta" i ha recordat les "contradiccions de Sánchez" pel fet de defensar suprimir la inviabilitat del Rei abans de ser secretari general del PSOE i ara voti en contra de les comissions d'investigació de la figura de l'emèrit. ERC demanava als socialistes "fets i no paraules".


Des de la CUP, Albert Botran ha recordat "l'origen franquista de la figura del Rei" i Jon Iñarritu, d'EH Bildu, ha demanat al PSOE "avançar en transparència i claredat sobre què passa dins la Casa Reial". Per altra banda, el diputat de Junts per Catalunya, Jaume Alonso-Cuevillas, ha estat un dels més contundents dient que "els Borbons s'han caracteritzat pel seu despotisme, corrupció i els escàndols sexuals", i com Esquerra, ha assenyalat les "contradiccions" que s'enfronta el govern de PSOE-Podemos davant la moció.


A la rèplica, Jaume Asens, portaveu d'Unides Podem, s'ha limitat a contestar a les interpel·lacions dels grups independentistes responent a Junts: "Cap lliçó de republicanisme d'un partit hereu de la Convergència monàrquica", ha afirmat. Asens ha marcat distàncies amb la monarquia "opaca" dient que "va ser una condició dels franquistes per tenir democràcia" i ha qualificat "d'operació de màrqueting i blanqueig" el paper de Joan Carles I durant el 23-F. El diputat de Podem ha expressat el suport a la moció "per imposar el principi democràtic" davant la corrupció de la Monarquia, l'empresonament de Hasél, Oriol Junqueras i Jordi Cuixart, i l'exili de Valtònyc. 

En sentit oposat s'ha expressat l'altra part del govern. Els socialistes han volgut "reeditar el compromís i respecte a les institucions i la Constitució". Gran part de la intervenció s'ha allunyat del tema de debat i l'han fet servir per treure pit del paper del PSOE en els darrers 40 anys d'història. Han justificat el "no" a la proposta "perquè es necessita el consens majoritari de la càmera i posa entredit la independència judicial" a més, diuen que "el socialisme no és incompatible a la monarquia quan aquesta institució no és incompatible amb la voluntat popular".


La rèplica de Vox ha servit per qualificar als republicans "d'especialistes en cops d'Estat i reincidents" i acusar al govern de PSOE i Podemos "d'imposar la sortida de Juan Carlos d'Espanya". El diputat de Vox ha acabat dient que "no és respectable que s'impulsin accions per derrocar la Monarquia perquè és una deslleialtat constitucional".

En defensa de Joan Carles I malgrat tot

Els populars han començat la intervenció recordant "el paper democràtic de Juan Carlos I el 23-F" i han defensat la monarquia parlamentària perquè és "el model d'organització que ha donat més estabilitat i pau, i perquè així ho van triar els ciutadans".

El diputat de Ciutadans, Edmundo Bal, ha estat dels més agressius titllant a ERC "d'enemics d'Espanya" i "partit d'origen totalitari i xenòfob". El diputat de Ciutadans ha volgut defensar la figura del monarca dient que encarna "els valors de la constitució, la igualtat i la llibertat dels espanyols".

La Constitució Espanyola és la garant de la inviolabilitat de la figura del monarca espanyol, que en l'article 56.3 estableix que "la persona del Rei és inviolable i no està subjecte a responsabilitat". Així doncs, Felip VI i Joan Carles I no es poden sotmetre a un procés judicial pels actes comesos durant el període dels seus regnats.

Inviolable mentre era rei i no després

Tot i això, el Rei Joan Carles I va perdre el privilegi d'inviolabilitat el 2014 després d'abdicar. En aquell mateix any el Congrés va aprovar la Llei Orgànica 4/2014, que establia que el rei emèrit podia ser jutjat per qualsevol acte comès des de l'abdicació. Altrament, Joan Carles I segueix ostentant privilegis, com el de mantenir la condició d'aforat, que estableix que l'emèrit només pot respondre davant el Tribunal Suprem, un jutjat superior a l'ordinari. Així doncs, el procés judicial i les regles per Joan Carles I són diferents de les que se sotmeten a la resta de ciutadans.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació