18
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
18:13h
Laura Borràs i Carles Puigdemont s'han reunit a Waterloo per abordar l'estratègia negociadora de Junts després de les eleccions del 14-F, segons diverses fonts consultades per NacióDigital. El motiu de la trobada, la primera després dels comicis, és abordar l'estratègia negociadora de cara a la legislatura que arrenca i els pactes amb ERC i la CUP. Els republicans, liderats per Pere Aragonès, han obert la ronda de contactes per la investidura i per formar Govern amb la CUP, i tenen previst reunir-se abans que acabi la setmana amb els representants de Junts. Borràs i Aragonès han tingut contacte telefònic des que es va fer públic l'escrutini i van coincidir breument aquest dilluns a la sortida de l'edifici de RAC1. El primer horitzó temporal amb el qual es treballa és el 12 de març, data límit per engegar el nou Parlament.
La trobada ha estat confirmada per Junts a través d'un comunicat en el qual destaquen que Puigdemont i Borràs han coincidit en "remarcar la importància" d'haver superat el 51% dels vots en el camp independentista. Consideren, en aquest sentit, que el resultat "afavorirà" la posada en marxa d'un Govern "independentista" encarregat d'aplicar el "mandat electoral". A la trobada hi ha hagut més dirigents de Junts al marge dels màxims representants de la candidatura del 14-F, que va ser tercera.
L'executiva de Junts ha decidit aquesta tarda la delegació negociadora del partit per parlar amb ERC i amb la CUP. Es tracta de Jordi Sànchez, secretari general de la formació; Elsa Artadi i Josep Rius, diputats electes i vicepresidents del partit; Francesc de Dalmases, també diputat electe i home de la màxima confiança de Borràs; i Míriam Nogueras, nova portaveu de Junts a Madrid en substitució de la candidata. La primera reunió ha estat amb la CUP, a qui ha traslladat el malestar pels "errors comesos" per alguns agents de la Brimo en els aldarulls per l'empresonament de Pablo Hasél.
Fonts coneixedores de les converses dels últims dies assenyalen que la voluntat és "anar ràpid", és a dir, arribar a mitjans de març no només amb la mesa pactada -no es descarta que, a diferència d'altres legislatures, la CUP en pugui formar part-, sinó també amb els primers compassos del Govern pactats. Aragonès vol que a l'executiu hi entrin els anticapitalistes i Junts, però també els comuns. De fet, els missatges d'ERC de les últimes hores orbiten al voltant de la idea que els de Jéssica Albiach i els de Borràs han d'aparcar el veto creuat que mantenen. "Que deixin de barallar-se", va assenyalar ahir Oriol Junqueras. "No podem perdre ni un segon", va insistir Aragonès.
El cert, però, és que Junts no té intenció d'entrar en un Govern on els comuns hi siguin, perquè assumeixen que això impediria que es posés en marxa un full de ruta independentista. I els d'Albiach, a banda, no tenen intenció de compartir consell executiu amb la formació de Puigdemont perquè entenen que no estan a favor del diàleg i que volen "excloure mig país", en referència a posicionaments expressats per membres de la llista com Joan Canadell, número tres per Barcelona. També hi ha veus dins de Junts que no descarten quedar-se fora del Govern i col·laborar-hi des de fora. L'ombra del tripartit continua sent atiada per part de membres de la formació.
Al marge de qüestions relacionades amb la formació de l'executiu -en el qual Aragonès planteja suprimir o fraccionar els departaments de Territori i de Polítiques Digitals, tal com ha avançat NacióDigital-, la formació de Puigdemont i Jordi Sànchez atorga prioritat a pactar un full de ruta compartit per fer avançar el procés i també una estratègia conjunta a Madrid, on l'independentisme hi actua ara per separat. L'horitzó, va assenyalar Sànchez dilluns, és exercir de manera "real" el dret a l'autodeterminació. En campanya, Junts ha defensat "activar" i "defensar" la declaració d'independència en paral·lel a la negociació del referèndum i de l'amnistia amb l'Estat.
En cas d'entrar a l'executiu, una de les qüestions que es plantejaria és el rol que ha de tenir Borràs. Si es repeteix l'esquema de l'anterior legislatura -i tenint en compte que Aragonès assegura voler els líders de Junts, ERC i els comuns al Govern-, a la candidata li podria correspondre la vicepresidència, que en les dues últimes legislatures ha anat associada a la conselleria d'Economia. Una altra de les opcions és que es quedi al Parlament, la qual cosa obriria un meló: la tria de la persona de referència de Junts dins del Govern, sempre i quan la negociació derivi en un acord.
La trobada ha estat confirmada per Junts a través d'un comunicat en el qual destaquen que Puigdemont i Borràs han coincidit en "remarcar la importància" d'haver superat el 51% dels vots en el camp independentista. Consideren, en aquest sentit, que el resultat "afavorirà" la posada en marxa d'un Govern "independentista" encarregat d'aplicar el "mandat electoral". A la trobada hi ha hagut més dirigents de Junts al marge dels màxims representants de la candidatura del 14-F, que va ser tercera.
L'executiva de Junts ha decidit aquesta tarda la delegació negociadora del partit per parlar amb ERC i amb la CUP. Es tracta de Jordi Sànchez, secretari general de la formació; Elsa Artadi i Josep Rius, diputats electes i vicepresidents del partit; Francesc de Dalmases, també diputat electe i home de la màxima confiança de Borràs; i Míriam Nogueras, nova portaveu de Junts a Madrid en substitució de la candidata. La primera reunió ha estat amb la CUP, a qui ha traslladat el malestar pels "errors comesos" per alguns agents de la Brimo en els aldarulls per l'empresonament de Pablo Hasél.
Fonts coneixedores de les converses dels últims dies assenyalen que la voluntat és "anar ràpid", és a dir, arribar a mitjans de març no només amb la mesa pactada -no es descarta que, a diferència d'altres legislatures, la CUP en pugui formar part-, sinó també amb els primers compassos del Govern pactats. Aragonès vol que a l'executiu hi entrin els anticapitalistes i Junts, però també els comuns. De fet, els missatges d'ERC de les últimes hores orbiten al voltant de la idea que els de Jéssica Albiach i els de Borràs han d'aparcar el veto creuat que mantenen. "Que deixin de barallar-se", va assenyalar ahir Oriol Junqueras. "No podem perdre ni un segon", va insistir Aragonès.
El cert, però, és que Junts no té intenció d'entrar en un Govern on els comuns hi siguin, perquè assumeixen que això impediria que es posés en marxa un full de ruta independentista. I els d'Albiach, a banda, no tenen intenció de compartir consell executiu amb la formació de Puigdemont perquè entenen que no estan a favor del diàleg i que volen "excloure mig país", en referència a posicionaments expressats per membres de la llista com Joan Canadell, número tres per Barcelona. També hi ha veus dins de Junts que no descarten quedar-se fora del Govern i col·laborar-hi des de fora. L'ombra del tripartit continua sent atiada per part de membres de la formació.
Al marge de qüestions relacionades amb la formació de l'executiu -en el qual Aragonès planteja suprimir o fraccionar els departaments de Territori i de Polítiques Digitals, tal com ha avançat NacióDigital-, la formació de Puigdemont i Jordi Sànchez atorga prioritat a pactar un full de ruta compartit per fer avançar el procés i també una estratègia conjunta a Madrid, on l'independentisme hi actua ara per separat. L'horitzó, va assenyalar Sànchez dilluns, és exercir de manera "real" el dret a l'autodeterminació. En campanya, Junts ha defensat "activar" i "defensar" la declaració d'independència en paral·lel a la negociació del referèndum i de l'amnistia amb l'Estat.
En cas d'entrar a l'executiu, una de les qüestions que es plantejaria és el rol que ha de tenir Borràs. Si es repeteix l'esquema de l'anterior legislatura -i tenint en compte que Aragonès assegura voler els líders de Junts, ERC i els comuns al Govern-, a la candidata li podria correspondre la vicepresidència, que en les dues últimes legislatures ha anat associada a la conselleria d'Economia. Una altra de les opcions és que es quedi al Parlament, la qual cosa obriria un meló: la tria de la persona de referència de Junts dins del Govern, sempre i quan la negociació derivi en un acord.