15
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
16
de febrer
a les
18:13h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom, els percentatges de vot obtinguts per les forces independentistes, les forces unionistes i les partidàries del dret a decidir però no de la independència, tant del 14-F com del 2017, i l'evolució entre els dos comicis per a cadascuna d'elles. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
Una de les notícies de la nit electoral ha estat que l'independentisme ha superat per primer cop la frontera del 50% de vots a nivell nacional. Una realitat que també s'ha traslladat amb força claredat al món local, ja que pràcticament a nou de cada deu municipis s'ha assolit aquest llindar. En concret, ERC, Junts, la CUP, el PDECat i les altres forces independentistes minoritàries han sumat més de la meitat de suports a 837 dels 947 municipis, el 88,4% del total.
En són 25 més que el 2017, quan el 50% es va superar a 812 municipis. En tot cas, aquells on no s'ha assolit se situen majoritàriament a l'entorn de Barcelona o a la línia de costa entre la capital catalana i Tarragona, agrupant algunes de les ciutats més poblades, com Barcelona mateixa (47,1%), Sant Coloma de Gramenet (23,4%), Cornellà de Llobregat (25,5%), l'Hospitalet de Llobregat (27,3%), el Prat de Llobregat (29,8%), Sant Adrià del Besòs (30,3%), Badalona (37,9%), Tarragona (40,8%), Terrassa (45,5%) o Sabadell (46,3%). On el percentatge ha estat més baix és a Vilamòs (18,3%) i Badia del Vallès (18,8%).
En canvi, hi ha hagut 35 municipis -tots ells petits- on l'independentisme ha aconseguit fins i tot aglutinar el 90% dels sufragis, encapçalats per Sant Martí d'Albars (Osona), amb un 97,1% -i l'únic vot no independentista ha estat per als comuns-, seguits de Capolat (Berguedà) amb el 95,1%, la Quar (Berguedà) amb el 95% i Castellar del Riu (Berguedà) amb el 94,8%. Els municipis més grans on aquestes formacions han superat el 50% són Lleida (52,6%), Reus (52,2%), Girona (64,7%) i Sant Cugat del Vallès (55,2%).
A nivell supralocal, ERC, Junts, la CUP i les altres formacions del "sí" han aglutinat més de la meitat dels suports a 35 de les 42 comarques, dues més que que fa tres anys. En tot cas, s'han situat per sota del 40% al Baix Llobregat (36,6%) i l'Aran (32,2%), mentre que es troben entre aquest percentatge i el 50% al Tarragonès (41,2%), el Barcelonès (43,2%), el Baix Penedès (44,8%), el Vallès Occidental (45,4%) i el Garraf (48%). En canvi, han superat el 80% al Pla de l'Estany (83,2%), el Priorat (80,5%), el Pallars Sobirà (80,3%) i el Berguedà (80,3%).
Pel que fa a l'evolució dels sufragis, el percentatge de vot independentista s'ha incrementat a 661 municipis i ha caigut a 286, cosa que evidencia que el suport a aquestes formacions s'incrementa de forma força generalitzada, a més de dos terços del total de localitats. En general, a més, allà on cau són llocs on el nivell d'implantació era ja força majoritari, mentre que segueix creixent a les zones tradicionalment més unionistes. Cal tenir en compte, però, que l'abstenció ha crescut de forma molt generalitzada, així que rarament aquest augment de vots en termes percentuals equival a més vots absoluts.
Aquesta evolució és veu més clarament a nivell supramunicipal, ja que el percentatge de vots independentistes només cau a dues comarques, el Pallars Jussà (-1,8 punts) i el Priorat (-0,4 punts), amb un total aconseguit el 14-F del 71,4% i el 80,5%, respectivament. A les altres 40 comarques, el nivell de suport creix, incloent totes les que encara es troben per sota del 50%, com el Baix Penedès (+5,2 punts), el Vallès Occidental (+4,6), el Tarragonès (+4,5), el Baix Llobregat (+3,4), el Garraf (+3) i el Barcelonès (+2,4).
Una de les notícies de la nit electoral ha estat que l'independentisme ha superat per primer cop la frontera del 50% de vots a nivell nacional. Una realitat que també s'ha traslladat amb força claredat al món local, ja que pràcticament a nou de cada deu municipis s'ha assolit aquest llindar. En concret, ERC, Junts, la CUP, el PDECat i les altres forces independentistes minoritàries han sumat més de la meitat de suports a 837 dels 947 municipis, el 88,4% del total.
En són 25 més que el 2017, quan el 50% es va superar a 812 municipis. En tot cas, aquells on no s'ha assolit se situen majoritàriament a l'entorn de Barcelona o a la línia de costa entre la capital catalana i Tarragona, agrupant algunes de les ciutats més poblades, com Barcelona mateixa (47,1%), Sant Coloma de Gramenet (23,4%), Cornellà de Llobregat (25,5%), l'Hospitalet de Llobregat (27,3%), el Prat de Llobregat (29,8%), Sant Adrià del Besòs (30,3%), Badalona (37,9%), Tarragona (40,8%), Terrassa (45,5%) o Sabadell (46,3%). On el percentatge ha estat més baix és a Vilamòs (18,3%) i Badia del Vallès (18,8%).
En canvi, hi ha hagut 35 municipis -tots ells petits- on l'independentisme ha aconseguit fins i tot aglutinar el 90% dels sufragis, encapçalats per Sant Martí d'Albars (Osona), amb un 97,1% -i l'únic vot no independentista ha estat per als comuns-, seguits de Capolat (Berguedà) amb el 95,1%, la Quar (Berguedà) amb el 95% i Castellar del Riu (Berguedà) amb el 94,8%. Els municipis més grans on aquestes formacions han superat el 50% són Lleida (52,6%), Reus (52,2%), Girona (64,7%) i Sant Cugat del Vallès (55,2%).
A nivell supralocal, ERC, Junts, la CUP i les altres formacions del "sí" han aglutinat més de la meitat dels suports a 35 de les 42 comarques, dues més que que fa tres anys. En tot cas, s'han situat per sota del 40% al Baix Llobregat (36,6%) i l'Aran (32,2%), mentre que es troben entre aquest percentatge i el 50% al Tarragonès (41,2%), el Barcelonès (43,2%), el Baix Penedès (44,8%), el Vallès Occidental (45,4%) i el Garraf (48%). En canvi, han superat el 80% al Pla de l'Estany (83,2%), el Priorat (80,5%), el Pallars Sobirà (80,3%) i el Berguedà (80,3%).
Pel que fa a l'evolució dels sufragis, el percentatge de vot independentista s'ha incrementat a 661 municipis i ha caigut a 286, cosa que evidencia que el suport a aquestes formacions s'incrementa de forma força generalitzada, a més de dos terços del total de localitats. En general, a més, allà on cau són llocs on el nivell d'implantació era ja força majoritari, mentre que segueix creixent a les zones tradicionalment més unionistes. Cal tenir en compte, però, que l'abstenció ha crescut de forma molt generalitzada, així que rarament aquest augment de vots en termes percentuals equival a més vots absoluts.
Aquesta evolució és veu més clarament a nivell supramunicipal, ja que el percentatge de vots independentistes només cau a dues comarques, el Pallars Jussà (-1,8 punts) i el Priorat (-0,4 punts), amb un total aconseguit el 14-F del 71,4% i el 80,5%, respectivament. A les altres 40 comarques, el nivell de suport creix, incloent totes les que encara es troben per sota del 50%, com el Baix Penedès (+5,2 punts), el Vallès Occidental (+4,6), el Tarragonès (+4,5), el Baix Llobregat (+3,4), el Garraf (+3) i el Barcelonès (+2,4).