Eleccions catalanes 14-F

La desfeta del PDECat, en 10 actes

La formació postconvergent celebrarà a principis de març un consell nacional per decidir el futur del projecte, que sobreviu per ara amb 170 alcaldies i els quatre diputats al Congrés

per Oriol March , 15 de febrer de 2021 a les 18:00 |

Els 76.697 vots obtinguts per Àngels Chacón no han estat suficients perquè el PDECat entrés al Parlament. Els postconvergents, que aspiraven a tenir grup propi i a condicionar el Govern, hauran d'observar des de fora quin tipus d'executiu es forma i quin rumb emprèn el procés després que la majoria independentista s'hagi vist reforçada en escons i percentatge de vot. El fracàs del primer intent en solitari del PDECat per entrar a la cambra, malgrat el suport d'Artur Mas en campanya, suposa el final d'un camí encetat amb la refundació -fallida- de CDC i deixa en una situació delicada les seves finances. En campanya s'han gastat 690.000 euros i no els podran recuperar amb les subvencions atorgades als partits amb presència al Parlament.


"S'ha d'anar amb calma, no es pot fer cap pas en fals", ressalten fonts de la formació consultades per NacióDigital. David Bonvehí, president del PDECat, ha comparegut per anunciar que obriran un "període de reflexió" que desembocarà en un consell nacional previst per principis de març. Aquest dilluns, Chacón ha participat en la reunió de la direcció executiva celebrada a la seu i ha agraït la feina feta, tot i constatar que no n'hi havia hagut prou per entrar al Parlament. El futur del partit passa per mantenir els alcaldes -170- i la influència dels quatre escons a Madrid. Fonts del partit insisteixen que no hi ha previstos canvis en l'executiva i mantenen que la candidata continuarà com a "cara visible" dels postconvergents al costat de Bonvehí. El president de la formació ha enviat una carta a la militància en la qual ha considerat que l'espai que volen representar "existeix" i que, per tant, el projecte continua "viu".

Dirigents consultats argumenten que ha "faltat temps" per dirigir-se al gran públic, per  fer creïble una via allunyada de Carles Puigdemont i per reivindicar l'herència de CDC. Aquests són els deu episodis que expliquen la desfeta del PDECat.


1. El pas al costat de Mas. Després de setmanes de negociacions que no arriben a bon port amb la CUP, l'aleshores líder de CDC decideix a la presidència de la Generalitat per evitar la celebració de noves eleccions. La tria del substitut, Carles Puigdemont, acaba suposant un moviment amb efectes sísmics a llarg termini. La renúncia de Mas no és ben rebuda en amplis sectors de Convergència, però ningú hi vota en contra en els òrgans de direcció. Puigdemont arriba a Palau i Mas se centra en la refundació de CDC, encara sota l'influx de la confessió de Jordi Pujol i esquitxada per casos de corrupció.

2. Refundació i pugna interna. Entre el pas al costat i la fundació del PDECat passen vuit mesos. Suficients per comprendre que el canvi de cara ordit per la cúpula convergent no serà senzill. La militància decideix enterrar les sigles de CDC i Mas ultima un disseny que situa Neus Munté com a dona forta del partit, però la dinàmica del congrés fundacional del PDECat -amb qüestionament obert d'aspectes nuclears com el nom- obliga a negociar-ho tot. Puigdemont, en un inici, es desmarca de qualsevol debat intern, però s'hi acaba implicant a fons. Ell hauria preferit que assumís el timó David Bonvehí en lloc de Marta Pascal, però s'acaba formant un tàndem liderat per qui havia estat la portaveu de CDC en l'última etapa. Els vetos creuats entre els sectors que en aquell moment lideraven Josep Rull i Jordi Turull no ajuden a calmar la situació. 


3. El règim d'incompatibilitats. Un dels aspectes que més temps porta en el congrés fundacional del PDECat és l'elaboració d'un quadre que determina quants càrrecs -institucionals i de partit- pot ocupar un mateix dirigent. De la direcció que s'acaba formant, n'hi ha quatre que l'excedeixen: Elsa Artadi, Albert Batet, Lluís Guinó i Montserrat Candini. El consell nacional tomba la possibilitat de fer excepcions i es veuen obligats a abandonar la cúpula. Primera demostració que el lideratge de Pascal té enemics interns i que no ho tindrà fàcil al capdavant del partit.

4. Referèndum i canvis al Govern. Els primers compassos del PDECat coincideixen amb l'aposta de Puigdemont pel referèndum, que genera dubtes dins la direcció postconvergent. El president ha de fer esforços per convèncer els seus, també a Mas. L'arrencada de l'estat major del procés, la primavera del 2017, i l'externalització de decisions enerva els consellers del PDECat, bona part dels quals -Neus Munté, Jordi Jané, Meritxell Ruiz i el secretari del Govern, Joan Vidal de Ciurana- acaben deixant l'executiu. El fet que ERC no pateixi cap baixa acaba d'enterbolir l'ambient. Tot i això, els càrrecs del PDECat s'alineen amb l'1-O. Les discrepàncies no desapareixerien.
 

5. La fundació de Junts per Catalunya. Mas, Pascal, Munté, Ferran Bel i David Bonvehí es desplacen a Brussel·les per abordar la fórmula electoral per a les eleccions del 21-D, forçades per l'aplicació del 155. Accepten minimitzar el pes del PDECat a les llistes i li concedeixen plens poders a Puigdemont sempre i quan ell en sigui el candidat i els diners derivats del resultat vagin al partit. És quan es forma el nucli dur que acompanyarà l'expresident, amb dirigents com Elsa Artadi, Josep Rius i Albert Batet. En campanya ja apareixen tensions pel pes dels independents i un dels debats és com es cohabitarà després de les eleccions. La percepció al PDECat és que Puigdemont i els integrants sense carnet de les llistes aprofiten el Parlament per fundar un nou partit.

6. Puigdemont impulsa la Crida. El juliol del 2018, l'expresident posa en marxa la Crida Nacional per la República, una associació en forma de partit que ha d'aixoplugar tot l'independentisme. Només s'hi suma el PDECat, tot i que amb recels. La Crida s'acaba fundant l'octubre del mateix any a Manresa i celebra el primer congrés el gener del 2019, però s'acabarà diluint dins de Junts quan Puigdemont trenqui amb el PDECat.

7. Pascal, destronada. El primer congrés ordinari dels postconvergents, el juliol del 2018, suposa la defenestració de la coordinadora nacional. Bonvehí assumeix la presidència del PDECat i Míriam Nogueras, d'estricta obediència a Waterloo, es converteix en vicepresidenta. El partit, per ordre de Puigdemont, camina cap a la dissolució dins la Crida, però les negociacions s'enquisten. En paral·lel, Pascal -a qui Puigdemont no perdona la implicació en la moció de censura de Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy- anirà allunyant-se de primera fila, acabarà deixant l'escó com a senadora i fundarà el Partit Nacionalista de Catalunya, que el 14-F sumarà 4.583 vots.

8. Cop d'autoritat amb les llistes. Les eleccions espanyoles de l'abril del 2019 suposen el primer gran pols entre Bonvehí -al capdavant d'una direcció majoritàriament vinculada a l'etapa de Pascal- i Puigdemont. L'expresident amenaça de trencar el carnet si no s'accepta la seva fórmula, que passa per no comptar amb històrics com Carles Campuzano i Jordi Xuclà -protagonistes de la moció de censura-, per incorporar Jaume Alonso-Cuevillas i, sobretot, per situar Jordi Sànchez com a cap de llista per Barcelona amb Laura Borràs de número dos. Elsa Artadi acabarà sent la candidata efectiva a l'Ajuntament de Barcelona, acompanyada de Quim Forn, i Puigdemont liderarà la llista a Europa. Josep Rull i Jordi Turull aniran al Congrés per Tarragona i Lleida, respectivament. En la repetició electoral del novembre, els presos -ja condemnats per l'1-O- no poden presentar-se i el PDECat obté 4 dels 8 escons obtinguts sota el paraigua de Junts.
 

9. Ara sí, dos partits diferents. La pandèmia atura les negociacions entre el PDECat i la Crida per reordenar Junts per Catalunya. Sànchez, al capdavant de la Crida, exigeix que els postconvergents es dissolguin i descarta la coalició. Els presos posen damunt la taula una "assemblea constituent" i la dissolució del PDECat en diferit, però la direcció postconvergent hi vota en contra. És la guspira que porta Puigdemont a materialitzar la fundació del nou partit sota les sigles de Junts, obtingudes a través d'una maniobra telemàtica que està judicialitzada. El trencament és total. Dos dies després que el PDECat denunciï Junts per l'ús de la marca, l'expresident estripa el carnet. La mateixa setmana, Quim Torra cessa Àngels Chacón, única consellera fidel als postconvergents. És el dia que qualsevol possibilitat d'entesa queda enterrada. Mas es queda al PDECat després d'intentar evitar la trencadissa, i no s'enfronta obertament a Puigdemont.

10. Desaparició del Parlament. Les dues formacions fan vida per separat i competeixen a les urnes. El PDECat basa la campanya en atacar Junts per tots els flancs possibles: la promesa de la declaració d'independència, la preusmpta proximitat amb les polítiques de la CUP, la posició sobre els Mossos d'Esquadra i, fins i tot, el fitxatge de Josep Maria Argimon com a possible conseller de Salut. Borràs i Puigdemont els ignoren fins pràcticament el final, però acaben fent crides al vot útil i a no "perdre" cap vot independentista que pugui quedar fora del Parlament. Després d'anys de desavinences, Junts ha quedat per darrere d'ERC i el PDECat s'ha convertit en extraparlamentari.

Diputats a escollir:135
Cens total:5.368.992
Escrutat100,00%
Vots comptabilitzats:2.874.61053,54%
Abstencions:2.494.38246,46%
Vots nuls:40.9661,43%
Vots en blanc:24.0210,84%
PartitVots%Diputats
PSC652.85823,04%33
ERC603.60721,30%33
JxCat568.00220,04%32
VOX217.8837,69%11
CUP-G189.0876,67%9
ECP-PEC194.6266,87%8
Cs157.9035,57%6
PP109.0673,85%3
PDeCAT77.0592,72%0
RECORTES CERO-GV-M12.7070,45%0
MPIC5.9400,21%0
FNC4.9760,18%0
PNC4.5830,16%0
PCTC4.5040,16%0
IZQP2.0590,07%0
SOM TERRES DE L'EBRE1.4140,05%0
PUM+J1.3270,05%0
UEP6310,02%0
EB5900,02%0
UNIDOS SI - DEf - PDSJE - SOMOS ESPAÑA4030,01%0
ALIANZA C V1670,01%0
SCAT1380,01%0
M.C.R.920,01%0


Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació