Pòquer de campanya: dia 15

Vots per acabar amb la incertesa

Més d'un any després que Junts i ERC donessin la legislatura per esgotada, es dirimeix qui liderarà la nova etapa, amb el PSC afermat com a alternativa als socis independentistes, més rivals que mai aquest 14-F

per Joan Serra Carné , 12 de febrer de 2021 a les 20:27 |
Laura Borràs, Pere Aragonès i Salvador Illa, principals favorits del 14-F | ND
El 29 de gener del 2020, fa més d'un any, Quim Torra va exposar que la legislatura no tenia recorregut polític, pel deteriorament de la relació amb ERC, agitada en aquell moment per la retirada de l'escó al president de la Generalitat. Catalunya s'abocava a unes noves eleccions -pensades per després de l'aprovació dels pressupostos-, però la pandèmia ho va capgirar tot el mes de març. El Govern que no tenia trajecte per endavant ha hagut de gestionar la crisi sanitària més rellevant de les últimes dècades, amb dures derivades econòmiques i socials. El coronavirus continua causant estralls onze mesos després, fet que no ha impedit que aquest diumenge se celebrin els comicis de la incertesa, precedits per una resolució judicial sobre la data que ha fet més anòmala la convocatòria.

La pugna entre Junts i ERC no s'ha amorosit en aquest escenari d'urgències i titulars tràgics. I la convivència s'albira igualment complicada després del 14-F. La campanya ha fet grans les diferències, que també són estratègiques -amb protagonisme inclòs de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras-, per molt que uns i altres hagin subscrit aquesta setmana el document que acorda no pactar amb el PSC. En un context de victòria independentista o de majoria parlamentària de les forces sobiranistes, el que es dirimirà diumenge és qui pilotarà la nova etapa des del Palau de la Generalitat.


Les dues últimes setmanes, però, no ens han ajudat a resoldre interrogants: Junts continua sense garantir la presidència a Pere Aragonès si guanya i ERC no ha aclarit si està disposat a emancipar-se definitivament de la força que ara capitaneja Laura Borràs, amb el permís de Waterloo. No és estrany que les crides al vot útil davant del PSC de Salvador Illa hagin copat els últims missatges dels líders de les dues principals forces independentistes. Els socialistes s'ofereixen com l'alternativa que vol "passar pàgina", però han assumit, amb l'aval de Pedro Sánchez, el discurs de Ciutadans. I només plantegen una fórmula de govern possible, amb els comuns, que es mostren disponibles. Resulta, però, que l'aritmètica pot fer que la investidura d'Illa tan sols sigui materialitzable amb l'aval parlamentari de Vox.

Els partits reclamen el vot diumenge per acabar amb la incertesa. Caldrà comprovar si, amb els arguments desplegats en una campanya que ara es tanca, han estat creïbles. El percentatge de participació, que recularà amb tota seguretat, en serà el millor termòmetre.


El protagonista


Quim Torra ha tingut una presència limitada en campanya -ha participat al míting de Junts a Granollers i en una conversa per Instagram amb Laura Borràs-, però aquest divendres ha ocupat titulars, pel moviment judicial vehiculat en l'última jornada de la cursa electoral. L'expresident de la Generalitat ha presentat una querella als jutjats de Madrid contra Andrés Betancor, exmembre de la Junta Electoral Central (JEC) per haver compaginat el càrrec a l'ens electoral amb un contracte d'assessorament a Ciutadans. Torra considera que Betancor va incórrer en un presumpte delicte d'incompliment del Codi Penal i de la Llei Orgànica de Règim Electoral General. Recorda la defensa de l'expresident -en l'escrit de la querella- que, des del càrrec en l'organisme públic, Betancor va intervenir en procediments instats per Ciutadans, com la petició de retirada de la pancarta dels presos polítics de la façana del Palau de la Generalitat, que va comportar la inhabilitació de Torra. Una inhabilitació que va precipitar les eleccions d'aquest diumenge.

 La proposta


Els comuns acostumen a explotar els missatges musicals en campanya. La primera campanya d'Ada Colau, les municipals del 2015, va sonar a ritme de rumba, amb aquell run-run que va fer fortuna, i el 2019, quan va revalidar l'alcaldia, l'alcaldessa va optar pel reggaeton. En Comú Podem ha farcit la cursa del 14-F de rap i, en l'última jornada de campanya, ha estrenat Yes a la Jess, un altre tema musical a ritme de reggaeton que té com a protagonista Jéssica Albiach. Una manera divertida de vehicular el missatge polític, que presenta alguna curiositat en la lletra que convida a les interpretacions. Els comuns canten que "el procés ja cansa" -tot i que aquest divendres el mateix Pablo Iglesias posava el conflicte polític català com a exemple de la "democràcia limitada" que és Espanya-, i també reivindiquen una candidata "mestissa" i "xarnega", per bé que Albiach és nascuda al País Valencià.

 L'estirabot


Esbossi un somriure o s'expressi amb rostre seriós, Salvador Illa serà un dels protagonistes de la nit electoral, perquè els resultats que obtingui explicaran l'èxit o el fracàs del canvi de candidat orquestrat pel PSC. I el cap de llista socialista ha aprofitat els últims actes electorals per polaritzar amb l'independentisme. Després de repetir que el document que rubricava el veto al PSC era "la fotografia de Colón" dels independentistes, aquest divendres ha cridat els electors a votar contra l'"odi permanent". "Nosaltres només fem cordons sanitaris contra l'extrema dreta", ha insistit sobre l'acord amb el qual ha desgastat ERC en les últimes hores. Illa continua sense aclarir, però, si rebutjarà ser president si la seva investidura depèn dels vots de Vox.

 La frase


El PDECat ha tancat la campanya reivindicant el suport del PNB i emmirallant-se en el sobiranisme d'ordre que proposen els nacionalistes bascos. Aitor Esteban, cap de files de la formació al Congrés, ha sintetitzat què comparteix amb Àngels Chacón i, per oposició, què el diferencia d'altres propostes polítiques: "Soc independentista i per això em vaig afiliar al PNB, però això no vol dir que ho hagi de dir cada dia". El dirigent basc no ha volgut referir-se explícitament a l'estratègia de Junts -basada en "activar" i "defensar" la declaració d'independència en paral·lel a la negociació d'un referèndum acordat i de l'amnistia-, però sí que ha indicat que cal anar amb compte amb les "promeses". El PDECat i Junts han intensificat la pugna en l'esprint final de campanya, necessitats com estan de convèncer indecisos que se situen a la frontera de les dues formacions.

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació