09
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
17:09h
L'ANC ha analitzat exhaustivament els programes electorals independentistes -Junts, ERC, CUP, PDECat i Primàries- en base al decàleg de l'entitat, que consta de 56 accions concretes per avançar cap a la independència. El partit més ben valorats per l'ANC és Junts, seguit a una certa distància per la CUP i Primàries. ERC i el PDECat suspenen, segons es desprèn de l'anàlisi feta pública aquest dimarts per l'entitat. L'ANC ha fet una fiscalització minuciosa en les últimes setmanes dels programes electorals d'aquests cinc partits en base als deu punts, però ha evitat fer una mitjana sobre al total d'aquests deu punts per deixar que cada elector es fixi en allò que més li interessi. "Som conscients que hem analitzat programes, compromisos, i la nostra tasca continuarà després de les eleccions", ha apuntat Paluzie.
Els resultats en aquest cas són "millors" que els del Govern de Junts i ERC, que va suspendre, segons l'ANC, en les passes cap a la República durant la legislatura passada. El director de comunicació de l'ANC, Adrià Alsina, ha remarcat que no s'ha entrat a valorar la ideologia dels partits, sinó si coincideixen els programes amb el decàleg aprovat per l'entitat i ha remarcat que l'ANC estarà atenta perquè es compleixin els punts que els partits han portat al programa. Paluzie ha deixat clar també que l'entitat no demanarà el vot per cap candidatura concreta, sinó que promouran el vot pels partits independentistes. De tota manera, sí que reclamen un govern que sigui únicament independentista. Això descartaria enteses amb els comuns, per exemple.
L'ANC ha presentat una taula amb els deu punts del decàleg i les notes de cada partit en relació a cada punt. Junts és qui n'aprova més, amb 9 de 10. Després hi ha la CUP, que n'aprova 7, i Primàries, que n'aprova 6. ERC aprova en 5 punts i, per últim, el PDECat només aprova en 3 dels 10 punts.
Pel que fa al respecte per la voluntat dels electors, que fa referència al respecte al mandat de l'1-O o a la DUI, només aprova Primàries (8,78), seguit de Junts (4,89) i la CUP (4,22). En relació a la sobirania i no cooperació institucional, aproven Primàries (10), la CUP (8) i Junts (7,71). En la construcció de la institucionalitat pròpia, aproven Junts (8,33), Primàries (7,5), la CUP (6) i ERC (5,4). Respecte a la sobirania fiscal i financera, només aprova Junts (6,83); i en relació a la sobirania econòmica, aproven amb bona nota tots els partits menys el PDECat.
Pel que fa a la sobirania en energia, infraestructures i mitjans de comunicació, aproven tots els partits, igual que pel que fa a la justícia lingüístic. Respecte a la seguretat pública, només aproven Junts (7,57) i la CUP (5). Pel que fa a l'acció internacional, només aprova Junts (5.5). Per últim, pel que fa a la justícia social, aproven tots els partits menys Primàries.
Aquests resultats són mitjanes respecte als subpunts de cada punt del decàleg. De 0 a 4, el semàfor és vermell; de 4,1 a 5,9, el semàfor és groc; i de 6 a 10, el semàfor és verd. "Aquesta manera d'incidir en processos electorals s'ha anat popularitzant", ha dit Paluzie, i ha posat d'exemple les eleccions al rectorat de la UB o els decàlegs de la Plataforma per la Llengua o la fiscalització de l'Institut Ostrom.
Els resultats en aquest cas són "millors" que els del Govern de Junts i ERC, que va suspendre, segons l'ANC, en les passes cap a la República durant la legislatura passada. El director de comunicació de l'ANC, Adrià Alsina, ha remarcat que no s'ha entrat a valorar la ideologia dels partits, sinó si coincideixen els programes amb el decàleg aprovat per l'entitat i ha remarcat que l'ANC estarà atenta perquè es compleixin els punts que els partits han portat al programa. Paluzie ha deixat clar també que l'entitat no demanarà el vot per cap candidatura concreta, sinó que promouran el vot pels partits independentistes. De tota manera, sí que reclamen un govern que sigui únicament independentista. Això descartaria enteses amb els comuns, per exemple.
L'ANC ha presentat una taula amb els deu punts del decàleg i les notes de cada partit en relació a cada punt. Junts és qui n'aprova més, amb 9 de 10. Després hi ha la CUP, que n'aprova 7, i Primàries, que n'aprova 6. ERC aprova en 5 punts i, per últim, el PDECat només aprova en 3 dels 10 punts.
Pel que fa al respecte per la voluntat dels electors, que fa referència al respecte al mandat de l'1-O o a la DUI, només aprova Primàries (8,78), seguit de Junts (4,89) i la CUP (4,22). En relació a la sobirania i no cooperació institucional, aproven Primàries (10), la CUP (8) i Junts (7,71). En la construcció de la institucionalitat pròpia, aproven Junts (8,33), Primàries (7,5), la CUP (6) i ERC (5,4). Respecte a la sobirania fiscal i financera, només aprova Junts (6,83); i en relació a la sobirania econòmica, aproven amb bona nota tots els partits menys el PDECat.
Pel que fa a la sobirania en energia, infraestructures i mitjans de comunicació, aproven tots els partits, igual que pel que fa a la justícia lingüístic. Respecte a la seguretat pública, només aproven Junts (7,57) i la CUP (5). Pel que fa a l'acció internacional, només aprova Junts (5.5). Per últim, pel que fa a la justícia social, aproven tots els partits menys Primàries.
Aquests resultats són mitjanes respecte als subpunts de cada punt del decàleg. De 0 a 4, el semàfor és vermell; de 4,1 a 5,9, el semàfor és groc; i de 6 a 10, el semàfor és verd. "Aquesta manera d'incidir en processos electorals s'ha anat popularitzant", ha dit Paluzie, i ha posat d'exemple les eleccions al rectorat de la UB o els decàlegs de la Plataforma per la Llengua o la fiscalització de l'Institut Ostrom.