11
de febrer
del
2021
La gestió de l’agricultura i la ramaderia a Catalunya comporta unes complexitats que, sumades, consoliden la creença d’una crisi permanent en el sector primari del país.
Les problemàtiques que sorgeixen de les idiosincràsies pròpies dels sectors catalans s’uneixen als vaivens econòmics i polítics a escala global, i això repercuteix en l’administració de la cartera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, una de les més espinoses de l’executiu català. La competitivitat i la professionalització defineixen el camí emprès pel sector primari català en els darrers anys, encara que el departament ha de fer equilibris entre els pressupostos del Govern de la Generalitat (aquest 2020 ha gestionat 726 milions) les ajudes que arriben d’Espanya i d’Europa i les noves vies de mercats internacionals.
Què s'ha fet en la passada legislatura?
En aquesta legislatura s'ha impulsat el Pla estratègic de l'Alimentació 2021-2026. Aquest projecte és un instrument interdepartamental i intersectorial que ha de fixar les bases del Pacte nacional per a l'alimentació de Catalunya i que té com a objectiu construir un sistema alimentari sostenible, segur, saludable i d'accés universal. El procés d'elaboració va finalitzar el desembre del 2020 i començarà a implementar-se en aquest nou mandat.
En aquests anys de govern s’ha aprovat també la Llei d’Espais Agraris que pretén planificar el territori tenint en compte el sector agrari, en la seva activitat de productor d’aliments, bens i serveis, però també valorant el seu paper d’equilibrador del territori i cohesionador social. Els objectius de la normativa són, d’una banda, definir bé què són els espais agraris i identificar aquells que tenen un alt valor, amb l’objectiu de preservar-los. Per altra, es vol mobilitzar al màxim les terres, especialment aquelles que estan en desús o en estat no productiu, per tenir el màxim de superfície agrícola en condicions de producció.
Més d'un miler de joves s’han incorporat als camps catalans en aquest mandat. Part d’aquest augment ha estat gràcies a eines posades en marxa pel departament que lidera Teresa Jordà com els ajuts a la primera instal·lació de joves agricultors, la formació a les Escoles Agràries de Catalunya i el Projecte Odisseu, impulsat amb el suport de la Direcció General de Joventut, la col·laboració d’ARCA, de la xarxa catalana de grups Leader i de la Fundació del Món Rural.
En relació amb sòl i purins, l’executiu ha donat llum verda en aquesta legislatura al Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes amb l'objectiu d'assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies. La moratòria també vetlla per garantir la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català.
D'altra banda, des del mes de juny de 2018, Catalunya compta amb una Estratègia Marítima, una eina consensuada entre tots els departaments de la Generalitat que posa les bases per a una política marítima pròpia.
Aquest nou pla és el resultat del Programa d'acció marítima de la Generalitat, aprovat pel Govern el desembre de 2016, amb el propòsit de donar resposta als reptes de desenvolupar l’economia blava de manera sostenible mitjançant una gestió integrada de les activitats sectorials que impacten sobre l’espai marítim català.
La conselleria ha apostat en aquests darrers anys per donar una empenta també al consum de proximitat i a l'autosuficiència alimentària. Per fer-ho possible, ha presentat el Pla director d'Horta amb l'objectiu de fomentar l'horticultura a Catalunya com a un sector estratègic i vertebrador del territori i l'economia. Aquest any s'impulsaran 27 línies d'acció.
Quins reptes té el nou Govern?
Un dels majors reptes que ha d'afrontar el sector primari català és el de l’adaptació al canvi global derivat de l’escalfament del planeta i que ja està forçant a prendre mesures tant des de la mateixa pagesia com de l’administració. Maduracions de la fruita abans que canviï el color de la pell, desacoblament entre la floració i la presència de determinades espècies pol·linitzadores, pèrdua de productivitat o noves plagues són alguns dels problemes que necessitaran solucions en els pròxims anys.
D’altra banda, el camp català necessita seguir desenvolupant el relleu generacional. En els darrers anys s’han incorporat al sector més de 2.500 joves pagesos, però gairebé la meitat dels propietaris de les explotacions agràries del país tenen encara 65 anys o més.
Els joves agricultors s’enfronten a reptes com ara la baixa disponibilitat de terres, els alts preus del sòl, baixa rendibilitat i difícil accés al crèdit. Aquests problemes s'han de minimitzar per garantir el futur de la pagesia.
En aquesta tessitura, els sindicats també reclamen que els ajuts al Pla Renove de la maquinària agrícola es dissenyin d’acord amb el que marca la Llei de modernització de les explotacions agràries, a fi i efecte de prioritzar els ajuts per la pagesia professional.
Donar sortida a l’excedent de fruita que es produeix a Catalunya és un altre dels desafiaments de l’executiu català. El departament calcula que cada ciutadà del país hauria de consumir 120 quilos de fruita cada any per tal d’assumir tota la producció, una xifra inviable que obliga a traçar noves vies comercials arreu del món. En qüestions de producció, Catalunya està promocionant la recuperació de varietats de productes antics.
Mantenir una bona posició de l’agricultor en les cadenes de valor és un dels altres reptes del Departament d’Agricultura i Ramaderia. Per aconseguir un marge més gran es requereix que tots els que treballen en la cadena de producció i distribució estiguin satisfets, i en especial l'agricultor, sovint la baula més dèbil de l'engranatge. En resum; reforçar la comunitat, el medi ambient i l'equilibri social.
Convertir el producte català en una referència internacional. Les campanyes que s'han fet en els darrers anys van per aquest camí, però des de la conselleria s'apunta que cal insistir en aquest model per donar a conèixer els productes del camp català. És una tasca que demana temps.
Què podria fer una Catalunya independent?
Una Catalunya independent tindria tres beneficis principals vinculats al camp; en primer lloc, la Generalitat tindria la capacitat dissenyar estratègies pròpies sense l'obligat vincle amb l'Estat espanyol, la qual cosa permetria la utilització de tots els recursos econòmics i legislatius per fer avançar el sector.
D'altra banda, com a estat membre de la Unió Europea, el país guanyaria en poder de decisió perquè tindria vot i veu dins la Comissió, la qual cosa li permetria incidir directament en la distribució dels fons europeus.
Finalment, República catalana tindria el permís per mantenir relacions i tancar tractes amb la resta de països. L'obertura de nous mercats per als productes catalans es podria desenvolupar, doncs, d'una manera més directa que actualment.
Les problemàtiques que sorgeixen de les idiosincràsies pròpies dels sectors catalans s’uneixen als vaivens econòmics i polítics a escala global, i això repercuteix en l’administració de la cartera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, una de les més espinoses de l’executiu català. La competitivitat i la professionalització defineixen el camí emprès pel sector primari català en els darrers anys, encara que el departament ha de fer equilibris entre els pressupostos del Govern de la Generalitat (aquest 2020 ha gestionat 726 milions) les ajudes que arriben d’Espanya i d’Europa i les noves vies de mercats internacionals.
Què s'ha fet en la passada legislatura?
En aquesta legislatura s'ha impulsat el Pla estratègic de l'Alimentació 2021-2026. Aquest projecte és un instrument interdepartamental i intersectorial que ha de fixar les bases del Pacte nacional per a l'alimentació de Catalunya i que té com a objectiu construir un sistema alimentari sostenible, segur, saludable i d'accés universal. El procés d'elaboració va finalitzar el desembre del 2020 i començarà a implementar-se en aquest nou mandat.
En aquests anys de govern s’ha aprovat també la Llei d’Espais Agraris que pretén planificar el territori tenint en compte el sector agrari, en la seva activitat de productor d’aliments, bens i serveis, però també valorant el seu paper d’equilibrador del territori i cohesionador social. Els objectius de la normativa són, d’una banda, definir bé què són els espais agraris i identificar aquells que tenen un alt valor, amb l’objectiu de preservar-los. Per altra, es vol mobilitzar al màxim les terres, especialment aquelles que estan en desús o en estat no productiu, per tenir el màxim de superfície agrícola en condicions de producció.
Més d'un miler de joves s’han incorporat als camps catalans en aquest mandat. Part d’aquest augment ha estat gràcies a eines posades en marxa pel departament que lidera Teresa Jordà com els ajuts a la primera instal·lació de joves agricultors, la formació a les Escoles Agràries de Catalunya i el Projecte Odisseu, impulsat amb el suport de la Direcció General de Joventut, la col·laboració d’ARCA, de la xarxa catalana de grups Leader i de la Fundació del Món Rural.
En relació amb sòl i purins, l’executiu ha donat llum verda en aquesta legislatura al Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes amb l'objectiu d'assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies. La moratòria també vetlla per garantir la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català.
D'altra banda, des del mes de juny de 2018, Catalunya compta amb una Estratègia Marítima, una eina consensuada entre tots els departaments de la Generalitat que posa les bases per a una política marítima pròpia.
Aquest nou pla és el resultat del Programa d'acció marítima de la Generalitat, aprovat pel Govern el desembre de 2016, amb el propòsit de donar resposta als reptes de desenvolupar l’economia blava de manera sostenible mitjançant una gestió integrada de les activitats sectorials que impacten sobre l’espai marítim català.
La conselleria ha apostat en aquests darrers anys per donar una empenta també al consum de proximitat i a l'autosuficiència alimentària. Per fer-ho possible, ha presentat el Pla director d'Horta amb l'objectiu de fomentar l'horticultura a Catalunya com a un sector estratègic i vertebrador del territori i l'economia. Aquest any s'impulsaran 27 línies d'acció.
Quins reptes té el nou Govern?
Un dels majors reptes que ha d'afrontar el sector primari català és el de l’adaptació al canvi global derivat de l’escalfament del planeta i que ja està forçant a prendre mesures tant des de la mateixa pagesia com de l’administració. Maduracions de la fruita abans que canviï el color de la pell, desacoblament entre la floració i la presència de determinades espècies pol·linitzadores, pèrdua de productivitat o noves plagues són alguns dels problemes que necessitaran solucions en els pròxims anys.
D’altra banda, el camp català necessita seguir desenvolupant el relleu generacional. En els darrers anys s’han incorporat al sector més de 2.500 joves pagesos, però gairebé la meitat dels propietaris de les explotacions agràries del país tenen encara 65 anys o més.
Els joves agricultors s’enfronten a reptes com ara la baixa disponibilitat de terres, els alts preus del sòl, baixa rendibilitat i difícil accés al crèdit. Aquests problemes s'han de minimitzar per garantir el futur de la pagesia.
En aquesta tessitura, els sindicats també reclamen que els ajuts al Pla Renove de la maquinària agrícola es dissenyin d’acord amb el que marca la Llei de modernització de les explotacions agràries, a fi i efecte de prioritzar els ajuts per la pagesia professional.
Donar sortida a l’excedent de fruita que es produeix a Catalunya és un altre dels desafiaments de l’executiu català. El departament calcula que cada ciutadà del país hauria de consumir 120 quilos de fruita cada any per tal d’assumir tota la producció, una xifra inviable que obliga a traçar noves vies comercials arreu del món. En qüestions de producció, Catalunya està promocionant la recuperació de varietats de productes antics.
Mantenir una bona posició de l’agricultor en les cadenes de valor és un dels altres reptes del Departament d’Agricultura i Ramaderia. Per aconseguir un marge més gran es requereix que tots els que treballen en la cadena de producció i distribució estiguin satisfets, i en especial l'agricultor, sovint la baula més dèbil de l'engranatge. En resum; reforçar la comunitat, el medi ambient i l'equilibri social.
Convertir el producte català en una referència internacional. Les campanyes que s'han fet en els darrers anys van per aquest camí, però des de la conselleria s'apunta que cal insistir en aquest model per donar a conèixer els productes del camp català. És una tasca que demana temps.
Què podria fer una Catalunya independent?
Una Catalunya independent tindria tres beneficis principals vinculats al camp; en primer lloc, la Generalitat tindria la capacitat dissenyar estratègies pròpies sense l'obligat vincle amb l'Estat espanyol, la qual cosa permetria la utilització de tots els recursos econòmics i legislatius per fer avançar el sector.
D'altra banda, com a estat membre de la Unió Europea, el país guanyaria en poder de decisió perquè tindria vot i veu dins la Comissió, la qual cosa li permetria incidir directament en la distribució dels fons europeus.
Finalment, República catalana tindria el permís per mantenir relacions i tancar tractes amb la resta de països. L'obertura de nous mercats per als productes catalans es podria desenvolupar, doncs, d'una manera més directa que actualment.
Què proposen els partits?
- Ciutadans: El partit taronja es compromet a "facilitar la posada en servei del canal Segarra-Garrigues a partir de suavitzar-ne els requisits d’accés". També pretén treballar per millorar el relleu generacional al camp i crear més incentius "per a la titularitat compartida de les explotacions agràries".
- Junts: Proposen desenvolupar la Llei d’Espais Agraris aprovada pel Parlament de Catalunya i impulsar el futur Pla d’espais agraris protegits i productius.
- ERC: Els republicans aposten per la qualitat i la seguretat alimentària "com a base de la confiança del consumidor en el sector agrari amb productes agroalimentaris sans, segurs i de qualitat", per una "competitivitat i la sostenibilitat com a base d’un sector agrari fort, que orienti les seves produccions als mercats, amb varietats rendibles i adaptades al medi" i la implementació de pràctiques agràries mediambientalment sostenibles.
- PSC: El PSC planteja garantir la viabilitat de les produccions agrícoles i ramaderes, "estudiant alternatives que compensin l'important augment dels costos de l'energia i de producció". També es compromet a donar suport a la modernització i competitivitat de les cooperatives agràries per donar resposta als reptes del sector.
- Comuns: Els comuns proposen reforçar les petites i mitjanes empreses de base familiar, defensar el producte de proximitat i protegir el productor en la cadena alimentària. En aquest sentit aposten per una flexibilització de la llei que discrimini positivament el petit empresari agrícola.
- CUP: Els cupaires defensen la "sobirania alimentària". Adoptar els canvis normatius i fiscals per permetre la comercialització directa per part dels petits productors i "artesans". Incentivar la creació i/o consolidació de xarxes locals de distribució d’aliments i cooperatives de consum ecològic i local.
- PP: Els populars prometen donar suport al sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) a través de "plans de foment de consum de productes de proximitat, així com de la seva exportació".
- PDECat: Els postconvergents proposen una "distribució adequada del valor afegit en la cadena agroalimentària farà que la pagesia i la ramaderia siguin sectors atractius per mitjà d’uns ingressos justos i adequats". També apostar per la marca Catalunya com a segell de productes agraris de qualitat i col·laborar amb ajuntaments per elaborar un registre de terres agràries en el context de la Llei d'Espais Agraris.
- Ciutadans: El partit taronja es compromet a "facilitar la posada en servei del canal Segarra-Garrigues a partir de suavitzar-ne els requisits d’accés". També pretén treballar per millorar el relleu generacional al camp i crear més incentius "per a la titularitat compartida de les explotacions agràries".
- Junts: Proposen desenvolupar la Llei d’Espais Agraris aprovada pel Parlament de Catalunya i impulsar el futur Pla d’espais agraris protegits i productius.
- ERC: Els republicans aposten per la qualitat i la seguretat alimentària "com a base de la confiança del consumidor en el sector agrari amb productes agroalimentaris sans, segurs i de qualitat", per una "competitivitat i la sostenibilitat com a base d’un sector agrari fort, que orienti les seves produccions als mercats, amb varietats rendibles i adaptades al medi" i la implementació de pràctiques agràries mediambientalment sostenibles.
- PSC: El PSC planteja garantir la viabilitat de les produccions agrícoles i ramaderes, "estudiant alternatives que compensin l'important augment dels costos de l'energia i de producció". També es compromet a donar suport a la modernització i competitivitat de les cooperatives agràries per donar resposta als reptes del sector.
- Comuns: Els comuns proposen reforçar les petites i mitjanes empreses de base familiar, defensar el producte de proximitat i protegir el productor en la cadena alimentària. En aquest sentit aposten per una flexibilització de la llei que discrimini positivament el petit empresari agrícola.
- CUP: Els cupaires defensen la "sobirania alimentària". Adoptar els canvis normatius i fiscals per permetre la comercialització directa per part dels petits productors i "artesans". Incentivar la creació i/o consolidació de xarxes locals de distribució d’aliments i cooperatives de consum ecològic i local.
- PP: Els populars prometen donar suport al sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) a través de "plans de foment de consum de productes de proximitat, així com de la seva exportació".
- PDECat: Els postconvergents proposen una "distribució adequada del valor afegit en la cadena agroalimentària farà que la pagesia i la ramaderia siguin sectors atractius per mitjà d’uns ingressos justos i adequats". També apostar per la marca Catalunya com a segell de productes agraris de qualitat i col·laborar amb ajuntaments per elaborar un registre de terres agràries en el context de la Llei d'Espais Agraris.