Eleccions catalanes 14-F

Junts s'erigeix com a únic vot útil davant l'aliança de PSC i comuns

Borràs se situa com a garant de la menor presència possible de Vox al futur Parlament i exhibeix perfil de gestió en plena pugna amb ERC per l'hegemonia independentista

per Oriol March , Vic, 7 de febrer de 2021 a les 13:20 |
Míting central de Junts a Vic. | Josep M. Montaner
Junts encara la recta final cap al 14-F amb moral de victòria, emmirallant-se en el record de les últimes eleccions catalanes -una remuntada contra pronòstic els va permetre superar ERC- i amb el convenciment que l'última setmana de campanya només girarà al voltant de quatre eixos: la pugna entre Laura Borràs i Salvador Illa per la presidència de la Generalitat; la necessitat d'evitar que hi hagi un nou tripartit a Catalunya; la voluntat de reprendre els avenços cap a la independència davant d'una estratègia, la d'Oriol Junqueras i Pere Aragonès, que Junts emmarca dins del concepte de "renúncia"; i la capacitat de "frenar" la ultradreta de Vox, molt present en els discursos. Tots aquests elements han aparegut en el míting central de la formació, celebrat al recinte firal El Sucre de Vic amb cinc pantalles a l'escenari -per on han passat una desena de candidats territorials i Carles Puigdemont- i amb un faristol des d'on els principals missatges els han protagonitzat Borràs i el secretari general de Junts, Jordi Sànchez.

"Això va d'ells o nosaltres", ha apuntat la candidata, que ha plantejat una dicotomia entre la formació de Puigdemont i el PSOE, entre ells i el 155, entre ells i la possibilitat que hi hagi un nou tripartit a la Generalitat. Per què, segons ella, només Junts garanteix un Govern independentista que no plantegi renúncies? "Aquí hi ha pocs matisos, poques ambigüetats. Quan parlem d'amnistia, volem respostes clares. Sí o no, senyors de socialistes i comuns? Sí o no al final de la repressió? I de l'autodeterminació? Necessitem respostes clares. El nostre vot és útil perquè no hi hagi cap tripartit ni cap Govern amb els partits del 155, dels vots dels quals no acceptarem", ha defensat Borràs, que ha carregat contra el model de Barcelona i de Madrid.


"Votar Junts fa que aquest model, fals, hipòcrita i decadent no arribi a la Generalitat. Aquests governs no tenen cap vergonya", ha apuntat en relació a la Moncloa i a l'Ajuntament de Barcelona. Borràs ha indicat que el vot a Junts també és per "frenar l'extrema dreta". "Naturalment que la combatem", ha apuntat sobre els fets d'ahir a Vic. "Contra Vox, vots massius per la democràcia. Cada vot per nosaltres servirà perquè Vox sigui més irellevant al Parlament. La millor manera de vèncer la ultradreta és la ultrademocràcia. Només la combatrem amb més democràcia que mai", ha apuntat. La irrupció de la ultradreta, apunten a Junts, deixarà enrere el PP i pot arribar als dos dígits. L'exemple d'Andalusia i del Congrés dels Diputats arrela amb força.

Missatge de gestió


La candidata ha demanat encetar una "nova etapa" al capdavant de la Generalitat, i s'ha erigit com a estendard de la igualtat en tant que possible primera presidenta de la història. "Practicaré la col·laboració i no la competència. Practicaré més que predicaré la sororitat. Em posaré a la pell de les persones, em mouré amunt i avall per escoltar la gent que té dificultats", ha apuntat l'exconsellera de Cultura. "Oferim solvència, però no renunciem de cap de les maneres de la independència. Molta gent parla de política nova, però ens volen fer creure que no cal que la gent voti", ha apuntat en relació a Illa. "Nosaltres hi som des de l'experiència i des de la novetat", ha reivindicat. 


En aquest sentit, ha recordat que tant ella com Gemma Geis, candidata per Girona, es van estrenar en política fa tres anys. "Som un país d'alcaldes com Marta Madrenas i Jordi Munell, alcaldesses com l'Anna Erra, que ens acull avui a Vic. Som un partit de consellers, però també de joventut, de professionals. Oferim haver estat en partits de govern, haver estat Govern i haver estat fent oposició com jo al cor de la tenebra, al Congrés dels Diputats", ha remarcat Borràs, que ha apuntat que "coneix" l'administració i que, per tant, està preparada per defensar-se una "transformació.

"Us oferim aquest equip d'homes i dones que encapçalo. Volem treballar pel país, hem treballat pel país i per això ho volem continuar fent. El nostre projecte és un vot útil que vol transformar la realitat. El vot que es perd no la transforma. Nosaltres, jo mateixa, us demanem el vot per sortir de la crisi de manera immediata, fent tot allò que cal fer, fent tot allò que han fet els països europeus", ha apuntat Borràs. "Volem transformar perquè Catalunya pugui sortir de la crisi i tenir una atenció sanitària i de primer nivell. Un model que integri el model de residències i de salut", ha destacat, en referència al canvi que va fer el president Quim Torra -absent en l'acte central però que intervindrà aquesta tarda per primera vegada en campanya a Granollers- en plena pandèmia.

Puigdemont i la "declaració unilateral d'incompetència"

Puigdemont -que ha mogut la càmera que el grava des de Waterloo per ensenyar com havia nevat a la localitat belga on resideix- ha arrencat criticant Illa per haver "confirmat per què Espanya és el pitjor país per als joves i per gestionar la pandèmia". "Ell no vol referèndums, ja sap què volen els catalans. Algú que es vanta de no preguntar als ciutadans, no fos cas que no li agradés la resposta. Per això Espanya és el país de les oportunitats perdudes. No escolta, no pregunta mai els ciutadans i quan ho fem porta la gent a la presó. El PSOE pertany a una manera de governar que talla les ales a un país com Catalunya, on la gent vol ser escoltada i vol decidir", ha recalcat l'expresident.


L'eurodiputat de Junts ha assegurat que no tenen "cap por" a preguntar. "Volem saber fins i tot què opinen les persones de més de 16 anys, i també les persones que ara no poden votar", ha apuntat sobre el col·lectiu de catalans d'origen estranger que no poden participar a les eleccions. Puigdemont també ha recordat com el PSOE ha "centrifugat" ministres com Josep Borrell i el mateix Illa. S'ha centrat en el primer, per la seva "incompetència" i "complicitat amb la repressió". "El candidat és de la mateixa escola que el senyor Borrell. Tenen moltes coses en comú, perquè són la cara visible d'una humiliació", ha apuntat el dirigent independentista, que ha demanat "barrar el pas" al PSC a les urnes. "Tots dos són protagonistes de la DUI: declaració unilateral d'incompetència", ha remarcat el cap de cartell simbòlic de Junts.

"Per això ens cal un vot útil, que allunya la política inútil: no escoltar, governar des de Madrid, mantenir la repressió", ha apuntat Puigdemont, que ha defensat que votar Junts és la clau perquè el PSC i els comuns no governin la Generalitat com ho fan a Barcelona. És per això que ha demanat el vot per a Borràs malgrat la "desigualtat" en la lluita electoral. La formació lamenta aquests dies no tenir drets electorals, que ara pertanyen al PDECat, avaladora de la candidatura de Junts per Catalunya el 2017.

Jordi Sànchez: llibertat "col·lectiva" i dard a Albiach

Una de les intervencions estrella l'ha protagonitzat Jordi Sànchez, secretari general de Junts i empresonat des del 16 d'octubre del 2017. "Si alguna persona s'ha anat perfilant com a futura presidenta, i si alguna persona ha rebut els atacs de la resta de formacions, aquesta és Laura Borràs. I aquest és un element molt important, no només per l'orgull del partit que representa, sinó perquè és la garantia que la il·lusió de la tardor del 2017 ha tornat", ha assenyalat Sànchez. El secretari general de Junts, expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha apuntat que "molts" donaven per descomptat que la "majoria de l'1-O" es quedaria a casa. També ha indicat que el "pragmatisme mal entès" pot acabar sent "renúncia", en direcció a ERC.

Sànchez també ha volgut enviar un missatge a Borràs, asseguda a la primera fila, en relació a la situació dels represaliats i a la possibilitat que plantejar renúncies en el full de ruta serveixi per millorar la situació dels presos polític. "T'ho demano: la nostra llibertat personal no es ven per la renúncia de la llibertat col·lectiva. Estem amb tu perquè tu com a presidenta tinguis la majoria suficient per seure en una taula i negociar. Som gent de diàleg i de negociació, però ho farem des de la dignitat, sense renúncies, sense xantatges. Et demano que siguis la veu que ens defensi. La llibertat avui només té un som: autodeterminació i amnistia", ha ressaltat l'expresident de l'ANC.
 
"Ens ataquen fins i tot els partits que no tenen frontera electoral amb nosaltres. Òbviament Junts és el fre a l'extrema dreta, perquè ningú espera que Vox avali ni tan sols amb la seva abstenció qualsevol proposta política que neixi de nosaltres. Altres, que només saben parlar de valors republicans en abstracte, no són capaços de dir públicament que renuncien a l'abstenció de Vox", ha destacat Sànchez en relació al PSC i Illa, però també a ministres com Fernando Grande-Marlaska. "On era la veu dels valors republicans quan han callat per les condemnes per tortures?", ha destacat. També ha carregat contra Jéssica Albiach per haver exhibit el seu vot contrari a la declaració d'independència del 2017, escena que Sànchez va viure des de la presó.

"O Puigdemont, o Felip VI"

Ramon Tremosa, cap de cartell per Lleida, s'ha connectat des de Tremp, i ha indicat que la independència és una qüestió urgent, també en termes pressupostaris i d'inversions. Gemma Geis, candidata per Girona, ha incidit en el dèficit fiscal que "asfixia" empreses i ciutadans. "La principal exigència d'un país democràtic és poder viure en llibertat sense partits feixistes pactant amb el govern espanyol, també sense presos i exiliats", ha apuntat Geis, que ha atacat Albiach per dir que el referèndum pot comportar "expectatives" que no es puguin complir. "Algú li va dir això a Rosa Parks? Ells van dir que canviarien el règim del 78 i han ajudat a fugir el rei", ha apuntat.

La candidata per Girona també ha recordat com en una reunió va defensar no suspendre els diputats empresonat, i que això la va enfontar a una representant dels comuns que la va acusar de dur el país "a la ruïna" Tots els vots que no vagin a Junts faran president Salvador Illa. No podem deixar el país en mans d'un tripartit. Ni vies àmplies, ni efecte Illa. Per això l'únic vot útil és el de Junts", ha apuntat Geis. Albert Batet, cap de cartell per Tarragona, ha ampliat en aquesta línia argumental i ha carregat contra la política pressupostària -amb el suport d'ERC- del PSOE i de Podem a l'Estat. El vot a Junts, ha dit, també és per a les infermeres i tot el col·lectiu sanitari. "Som els campions pagant impostos, però volem serveis de qualitat. I això passa per un estat independent", ha apuntat el també president del grup parlamentari de Junts.

En aquest sentit, també ha defensat que la formació tingui Salut, Ensenyament i Treball, Afers Socials i Famílies perquè en canviï la gestió, sempre i quan Junts disposi d'un bon suport a les urnes. Tots aquests tres departaments han estat en mans d'ERC al llarg d'aquesta legislatura i han rebut crítiques -també des de dins del Govern, on comparteixen espai amb Junts- per la seva gestió, especialment des que ha arrencat la pandèmia "Per això és un vot útil", ha remarcat. "O Borràs presidenta, o Illa. O avançar, o retrocedir. O Puigdemont, o Felipe VI i Pedro Sánchez. O Junts, o el tripartit a canvi de res que estem veient a l'Ajuntament de Barcelona i al Congrés dels Diputats", ha ressaltat l'exalcalde de Valls i membre del nucli dur de Junts.

"República o rendició"

Des del Vallès Oriental s'hi ha connectat Jordi Turull al costat de la seva successora al capdavant de Presidència, Meritxell Budó. La intervenció de Turull ha estat breu però inequívoca: "El 14 de febrer ens juguem quina R guanya. Si la R de refermar l'1-O, o la R de renúncia. O la R de República, o la R de rendició", ha remarcat Turull, un dels dirigents més sol·licitats de la campanya de Junts des que va obtenir el tercer grau a les portes que arrenqués la recta final cap als comicis. Tant ell com Josep Rull han fet quilòmetres al territori, de la mateixa manera que ho van fer el 21-D del 2017.

Elsa Artadi, una de les principals dirigents de Junts, s'ha connectat al míting des de Barcelona al costat de Titón Laïlla -representant de Demòcrates-, tots tres dins dels llocs de sortida de la llista a la principal demarcació del país. Artadi s'ha referit a una de les polèmiques de les últimes hores: Junts denuncia que les brigades municipals de l'Ajuntament de Barcelona retiren cartells de la formació de Puigdemont però no fan el mateix, segons ells, amb el d'altres candidatures com En Comú Podem. L'alcaldessa Ada Colau els va demanar ahir a la tarda una "rectificació" per fer d'aquesta qüestió una polèmica a les xarxes en l'equador de la campanya electoral.

Joan Canadell, número 3 per Barcelona, ha defensat en connexió telemàtica que el salari mínim català pugui arribar als 1.500 euros

Joan Canadell, número tres per Barcelona, no ha estat a Vic, però ha protagonitzat la primera connexió territorial del míting des del Maresme. "Hem de situar el salari mínim entre 1.400 i 1.500 euros", ha apuntat al costat de Judit Toronjo, màxima dirigent de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC). Canadell, segons va assenyalar Borràs aquest divendres en una entrevista a NacióDigital, és un dels noms que poden entrar a formar part del futur Govern en cas que el presideixi Junts. La candidata, en aquest sentit, va indicar que el seu executiu tindria persones "eficaces i preparades", una categoria en la qual va incloure l'expresident de la Cambra de Comerç de Barcelona.

L'encarregada d'obrir l'acte ha estat Anna Erra, alcaldessa de Vic i vicepresidenta de Junts, que ha ressaltat el "compromís" de la formació amb la independència. "Nosaltres som els del punt i seguit", ha ressaltat Erra, que també s'ha referit de forma implícita als aldarulls que va provocar ahir Vox a la capital d'Osona. "Som una ciutat acollidora amb els qui venen en so de pau", ha apuntat la dirigent independentista. En el míting també hi ha aparegut la dibuixant Plarín Bayés, que en la campanya del 21-D va participar presencialment en un acte a Vic i també va participar en el tancament. Per prescripció mèdica no ha pogut assistir al recinte firal, però ha demanat el suport a Borràs.

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació