07
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
09
de febrer
a les
16:27h
Determinats perfils demogràfics i econòmics estan més presents en les bases d'uns partits que en d'altres, però les simpaties polítiques també presenten certa correlació amb qüestions com la confiança social, la felicitat o els mitjans amb què s'informa cada espai. Això darrer ja sembla més lògic, però llavors, quins diaris, canals de televisió o emissores radiofòniques consumeix més cada electorat? De nou, usant les dades dels baròmetres del 2020 i 2017, aquí s'analitza tot això i com ha evolucionat en aquesta legislatura.
Confiança social: Els simpatitzants de CUP, Vox i comuns són els únics que, en major mesura, creuen que generalment es pot confiar en la gent, amb més adhesions a aquesta opció que no a la necessitat de prendre precaucions en la majoria d'ocasions. Això, però, es podria deure a que es tracta també e les bases socials més joves -com ja es va analitzar-. Sigui com sigui, els més desconfiats i que més creuen que cal prendre precaucions són els del PDECat (68,8%), força per davant que els del PSC (56,9%).
Aquest gràfic, però, ha canviat força respecte el 2017, quan els simpatitzants de quasi tots els partits tenien més confiança en la resta de la ciutadania. En el cas de la CUP, aquesta ha caigut quasi 15 punts i en el de Cs, 11, mentre que només ha crescut en el PP. Es pot deure, en part, a canvis en les preferències polítiques dels enquestats, però igualment sembla que algun esdeveniment (ja sigui la sentència de l'1-O, la pandèmia o d'altres) ha limitat la confiança social.
Riscos: A l'hora de prendre riscos, els simpatitzants més conservadors són els del PP i el PSC, mentre que els de la CUP són els més oberts a assumir-ne. Sembla que les bases socials joves accepten de nou més el risc, però en aquest cas també les de forces independentistes (o potser, al revés, l'aversió als riscos derivats del procés independentista porta a defensar l'estatus quo). Malgrat tot, el cert és que, després de tot el que ha passat aquesta legislatura, sobretot els simpatitzants de forces independentistes s'han tornat més conservadors del que ho eren el 2017.
Satisfacció vital: Pel que fa a la felicitat respecte la pròpia vida, els simpatitzants de partits independentistes semblen lleugerament més contents. I aquells que tenen una major proporció de molt poc o poc satisfets són els de Vox (13,2%) -tot i que també tenen quasi el 50% de molt satisfets-, el PP (10,8%), comuns (9,6%) i Cs (9,5%). Pel que fa al 2017, llavors l'espai postconvergent encara era molt més feliç que ara, amb un 64,2% molt satisfet, i tenia Cs en segon lloc (54,9%).
Diaris: La preferència per una o altra capçalera presenta grans divergències, però ja n'hi ha d'inici pel que fa a la proporció dels que llegeixen política als diaris. Més de dos terços dels simpatitzants de PP, PSC, Cs i comuns -i a prop, ERC- no ho fan i, en quasi tots els casos dels que sí, el més llegit és La Vanguardia, amb les úniques excepcions de les bases del PDECat i la CUP, que opten per l'Ara. El Periódico s'imposa com a segona opció dels simpatitzants de Cs, PSC, comuns i ERC, l'Ara ho és dels de Junts, i els de PP i Vox opten en segon lloc per diaris estatals com El Mundo, ABC o La Razón.
La situació era una mica diferent el 2017. Llavors, la primera capçalera dels simpatitzants del PSC i comuns era El Periódico, no La Vanguardia, i l'Ara no era ni la primera, ni la segona, ni la tercera de l'espai postconvergent, que primer triava La Vanguardia i després El Punt Avui i El Periódico. En canvi, l'Ara sí que era llavors la segona capçalera dels simpatitzants d'ERC. En tot cas, el percentatge de lectors de diari (en paper) ha caigut força en quasi totes les bases socials.
Televisió: El consum de telenotícies és força més generalitzat, malgrat que un 42,1% dels simpatitzants de la CUP i el 37% dels comuns no en miren. Entre els que sí que ho fan, TV3 és pràcticament hegemònica en les bases de Junts, ERC, CUP i PDECat, mentre que la resta estan més dividides. Els simpatitzants del PSC es troben entre TVE, Telecinco, La Sexta, Antena 3 i TV3, i els dels comuns dubten sobretot entre TV3 i La Sexta. Antena 3 és la primera opció entre les bases de Cs i Vox, i la del PP balla entre aquesta cadena, TVE i Telecinco.
El consum de TVE era força major el 2017 entre simpatitzants de PP i Cs -quan els populars governaven a Madrid i, per tant, tenien més control de la cadena-. Pel que fa a la resta, hi ha hagut pocs canvis, excepte que les bases del PSC miren ara menys TV3, però no per confiar en TVE, sinó en La Sexta.
Ràdio: Els informatius radiofònics són força menys escoltats, però amb diferències, ja que hi ha molts més oients entre els simpatitzants de forces independentistes que en la resta. I aquests estan dividits entre Rac 1 i Catalunya Ràdio, decantant-se per la primera els de Junts, ERC i PDECat i per la cadena pública els de la CUP. En canvi, els simpatitzants del PSC i comuns escolten sobretot els informatius de la Ser, els del PP i Vox opten per la Cope, i els de Cs es troben entre aquesta emissora i Onda Cero.
El 2017 hi havia algunes diferències, ja que llavors l'espai del PDECat triava sobretot Catalunya Ràdio i el de la CUP, Rac 1, al revés que ara. La pública catalana era també la més escoltada pels simpatitzants dels comuns, per damunt de la Ser, la qual escoltaven tant com Rac1. Els del PP ja optaven per la Cope i els de Cs, per la Ser i Onda Cero.
Xarxes socials: L'ús de determinades xarxes per informar-se de política és força variable i no depèn exclusivament d'una qüestió generacional. Pel que fa a Twitter, hi són presents sobretot els simpatitzants de la CUP (57,4%), però també molt els de Junts (50%) i PDECat (47,1%). L'altra força independentista, ERC (31,6%), queda per darrere dels comuns (39,9%) i el PP (36,4%). Els simpatitzants que menys l'usen són els del PSC (19,4%). En aquest cas, però, no hi ha prou dades per comparar-ho amb el 2017 (es va començar a preguntar just en el darrer baròmetre d'aquell any).
Quant a Facebook, hi ha un major equilibri i proporcions en ocasions oposades a Twitter. Els simpatitzants que hi són més presents són els de Vox (54,1%), per davant dels comuns (45,3%), PDECat (44,1%) i PSC (43,8%). Per contra, els que menys utilitzen aquesta plataforma per informar-se de política són les bases de Cs (31,1%) i de la CUP (31,9%).
Confiança social: Els simpatitzants de CUP, Vox i comuns són els únics que, en major mesura, creuen que generalment es pot confiar en la gent, amb més adhesions a aquesta opció que no a la necessitat de prendre precaucions en la majoria d'ocasions. Això, però, es podria deure a que es tracta també e les bases socials més joves -com ja es va analitzar-. Sigui com sigui, els més desconfiats i que més creuen que cal prendre precaucions són els del PDECat (68,8%), força per davant que els del PSC (56,9%).
Aquest gràfic, però, ha canviat força respecte el 2017, quan els simpatitzants de quasi tots els partits tenien més confiança en la resta de la ciutadania. En el cas de la CUP, aquesta ha caigut quasi 15 punts i en el de Cs, 11, mentre que només ha crescut en el PP. Es pot deure, en part, a canvis en les preferències polítiques dels enquestats, però igualment sembla que algun esdeveniment (ja sigui la sentència de l'1-O, la pandèmia o d'altres) ha limitat la confiança social.
Riscos: A l'hora de prendre riscos, els simpatitzants més conservadors són els del PP i el PSC, mentre que els de la CUP són els més oberts a assumir-ne. Sembla que les bases socials joves accepten de nou més el risc, però en aquest cas també les de forces independentistes (o potser, al revés, l'aversió als riscos derivats del procés independentista porta a defensar l'estatus quo). Malgrat tot, el cert és que, després de tot el que ha passat aquesta legislatura, sobretot els simpatitzants de forces independentistes s'han tornat més conservadors del que ho eren el 2017.
Satisfacció vital: Pel que fa a la felicitat respecte la pròpia vida, els simpatitzants de partits independentistes semblen lleugerament més contents. I aquells que tenen una major proporció de molt poc o poc satisfets són els de Vox (13,2%) -tot i que també tenen quasi el 50% de molt satisfets-, el PP (10,8%), comuns (9,6%) i Cs (9,5%). Pel que fa al 2017, llavors l'espai postconvergent encara era molt més feliç que ara, amb un 64,2% molt satisfet, i tenia Cs en segon lloc (54,9%).
Diaris: La preferència per una o altra capçalera presenta grans divergències, però ja n'hi ha d'inici pel que fa a la proporció dels que llegeixen política als diaris. Més de dos terços dels simpatitzants de PP, PSC, Cs i comuns -i a prop, ERC- no ho fan i, en quasi tots els casos dels que sí, el més llegit és La Vanguardia, amb les úniques excepcions de les bases del PDECat i la CUP, que opten per l'Ara. El Periódico s'imposa com a segona opció dels simpatitzants de Cs, PSC, comuns i ERC, l'Ara ho és dels de Junts, i els de PP i Vox opten en segon lloc per diaris estatals com El Mundo, ABC o La Razón.
La situació era una mica diferent el 2017. Llavors, la primera capçalera dels simpatitzants del PSC i comuns era El Periódico, no La Vanguardia, i l'Ara no era ni la primera, ni la segona, ni la tercera de l'espai postconvergent, que primer triava La Vanguardia i després El Punt Avui i El Periódico. En canvi, l'Ara sí que era llavors la segona capçalera dels simpatitzants d'ERC. En tot cas, el percentatge de lectors de diari (en paper) ha caigut força en quasi totes les bases socials.
Televisió: El consum de telenotícies és força més generalitzat, malgrat que un 42,1% dels simpatitzants de la CUP i el 37% dels comuns no en miren. Entre els que sí que ho fan, TV3 és pràcticament hegemònica en les bases de Junts, ERC, CUP i PDECat, mentre que la resta estan més dividides. Els simpatitzants del PSC es troben entre TVE, Telecinco, La Sexta, Antena 3 i TV3, i els dels comuns dubten sobretot entre TV3 i La Sexta. Antena 3 és la primera opció entre les bases de Cs i Vox, i la del PP balla entre aquesta cadena, TVE i Telecinco.
El consum de TVE era força major el 2017 entre simpatitzants de PP i Cs -quan els populars governaven a Madrid i, per tant, tenien més control de la cadena-. Pel que fa a la resta, hi ha hagut pocs canvis, excepte que les bases del PSC miren ara menys TV3, però no per confiar en TVE, sinó en La Sexta.
Ràdio: Els informatius radiofònics són força menys escoltats, però amb diferències, ja que hi ha molts més oients entre els simpatitzants de forces independentistes que en la resta. I aquests estan dividits entre Rac 1 i Catalunya Ràdio, decantant-se per la primera els de Junts, ERC i PDECat i per la cadena pública els de la CUP. En canvi, els simpatitzants del PSC i comuns escolten sobretot els informatius de la Ser, els del PP i Vox opten per la Cope, i els de Cs es troben entre aquesta emissora i Onda Cero.
El 2017 hi havia algunes diferències, ja que llavors l'espai del PDECat triava sobretot Catalunya Ràdio i el de la CUP, Rac 1, al revés que ara. La pública catalana era també la més escoltada pels simpatitzants dels comuns, per damunt de la Ser, la qual escoltaven tant com Rac1. Els del PP ja optaven per la Cope i els de Cs, per la Ser i Onda Cero.
Xarxes socials: L'ús de determinades xarxes per informar-se de política és força variable i no depèn exclusivament d'una qüestió generacional. Pel que fa a Twitter, hi són presents sobretot els simpatitzants de la CUP (57,4%), però també molt els de Junts (50%) i PDECat (47,1%). L'altra força independentista, ERC (31,6%), queda per darrere dels comuns (39,9%) i el PP (36,4%). Els simpatitzants que menys l'usen són els del PSC (19,4%). En aquest cas, però, no hi ha prou dades per comparar-ho amb el 2017 (es va començar a preguntar just en el darrer baròmetre d'aquell any).
Quant a Facebook, hi ha un major equilibri i proporcions en ocasions oposades a Twitter. Els simpatitzants que hi són més presents són els de Vox (54,1%), per davant dels comuns (45,3%), PDECat (44,1%) i PSC (43,8%). Per contra, els que menys utilitzen aquesta plataforma per informar-se de política són les bases de Cs (31,1%) i de la CUP (31,9%).
| NOTA ACLARIDORA |
|---|
| Els resultats d'aquests gràfics s'han obtingut agrupant les respostes dels tres baròmetres del CEO del 2020 i dels tres del 2017. S'ha agafat de referència la simpatia per cada partit i no la intenció o el record de vot perquè s'entén com un element més estable i menys depenent del candidat o la conjuntura, però sobretot per facilitar les comparacions entre els dos anys, ja que el 2017 encara hi havia Junts pel Sí al Parlament. Així mateix, no s'han ponderat les respostes per evitar maximitzar biaixos quan les mostres no eren massa grans en determinades respostes, així que convé anar amb compte amb les interpretacions. Si algun col·lectiu apareix infrarepresentat a la mostra, ho estarà segurament també en el perfil dels simpatitzants de cada partit, així que no cal entendre que un percentatge exacte de la base social té una característica o altra, sinó que s'ha de considerar en termes relatius amb els perfils de simpatitzants dels altres partits, si aquesta característica hi és més present o menys. Igualment, quan es diu que un partit té més simpatitzants d'un determinat tipus, ens referim al fet que tenen més pes respecte del total de simpatitzants d'aquest mateix partit, no en termes absoluts. És a dir, que si un partit té un 10% de simpatitzants menors de 25 anys no vol dir que en tingui més en termes absoluts que un altre partit amb un 8% de simpatitzants menors de 25 anys, ja que aquest segon partit pot tenir el doble de simpatitzants i, per tant, en realitat en seran més. |