04
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
22:00h
Dues votacions al Congrés -la dels fons europeus i la d'una esmena de Junts per blindar el sistema d'emergències català- han servit a Laura Borràs per alertar del suport de Vox a un hipotètic Govern format pel PSC i els comuns a la Generalitat. En aquestes dues votacions, el PSOE i Unides Podem han rebut el suport parlamentari de l'extrema dreta, i Borràs ho ha fet servir per situar Junts com el "vot útil" destinat a impedir que els d'Ignacio Garriga facin costat a Salvador Illa com a president. "Només una victòria de Junts pot impedir un executiu format per socialistes i comuns", ha assenyalat la candidata de Junts en un míting a Badalona en el qual ha fet constar que Illa no ha rebutjat de manera explícita els vots de l'extrema dreta per accedir a la Generalitat.
"On és el cordó sanitari que hauríem d'estar fent amb l'extrema dreta? És a les portes del nostre Parlament", ha ressaltat Borràs, que també ha demanat evitar la "sucursalització" de la política catalana a través d'un executiu format pel PSC i els comuns. Illa aspira a arribar a Palau de la mà de l'aliança existent a Madrid, i per fer-ho és indispensable el suport del bloc constitucionalista, segons totes les enquestes. En aquesta legislatura, al Parlament només hi havia el PP i Ciutadans, però en aquesta ocasió la irrupció de Vox altera els equilibris. L'extrema dreta va oferir el seu suport a Illa -ho va fer Javier Ortega Smith, secretari general del partit- però al cap de pocs dies se'n va desdir amb l'argument que no serien socis "indirectes" de "colpistes".
Borràs, a banda, també ha recordat que Illa es va manifestar amb l'extrema dreta després del referèndum de l'1-O. En els mítings de Junts es pot escoltar -ho va fer fa uns dies Elsa Artadi- que, com a secretari d'organització del PSC, l'exministre va animar la militància a participar en les mobilitzacions de Societat Civil Catalana. "Si el candidat que ens han enviat es pot manifestar de bracet amb l'extrema dreta, junts per Barcelona, és evident que poden votar junts a Catalunya com estan fent a Madrid. Això és el que també: aquest canvi que ha d'impedir que el govern de l'Estat espanyol es reediti amb una sucursalització de la política catalana. Hi ha gent que veu trumpistes i xenòfobs a tot arreu menys quan voten amb ells", ha reflexionat la candidata.
"Votar una vegada al Congrés pot ser un accident, dos pot ser una casualitat. Però no ho és. Quan es tracta de la unitat d'Espanya, el PSOE, el PP i els comuns blanquegen l'extrema dreta, amb el perill que això comporta. Per això nosaltres hem de treballar perquè això no passi a Catalunya. Recordeu que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van passar de no poder dormir si governaven junts a pactar en un tres i no res amb l'argument que venia la ultradreta. No els fa tanta por, ja fan coses junts", ha remarcat l'exconsellera de Cultura, que ha tornat a compartit escenari amb Puigdemont.
L'expresident ha demanat una "triple majoria" el 14-F. En què consisteix? En primer lloc, que l'independentisme obtingui una majoria en escons. En segon lloc, que superi el 50% dels vots. I, tercer, que dins d'aquesta majoria la formació més votada sigui Junts. "Només la majoria de Junts és garantia d'un Govern nítidament independentista i que es mobilitzarà la força a les urnes per construir una República catalana", ha apuntat.
"On és el cordó sanitari que hauríem d'estar fent amb l'extrema dreta? És a les portes del nostre Parlament", ha ressaltat Borràs, que també ha demanat evitar la "sucursalització" de la política catalana a través d'un executiu format pel PSC i els comuns. Illa aspira a arribar a Palau de la mà de l'aliança existent a Madrid, i per fer-ho és indispensable el suport del bloc constitucionalista, segons totes les enquestes. En aquesta legislatura, al Parlament només hi havia el PP i Ciutadans, però en aquesta ocasió la irrupció de Vox altera els equilibris. L'extrema dreta va oferir el seu suport a Illa -ho va fer Javier Ortega Smith, secretari general del partit- però al cap de pocs dies se'n va desdir amb l'argument que no serien socis "indirectes" de "colpistes".
Borràs, a banda, també ha recordat que Illa es va manifestar amb l'extrema dreta després del referèndum de l'1-O. En els mítings de Junts es pot escoltar -ho va fer fa uns dies Elsa Artadi- que, com a secretari d'organització del PSC, l'exministre va animar la militància a participar en les mobilitzacions de Societat Civil Catalana. "Si el candidat que ens han enviat es pot manifestar de bracet amb l'extrema dreta, junts per Barcelona, és evident que poden votar junts a Catalunya com estan fent a Madrid. Això és el que també: aquest canvi que ha d'impedir que el govern de l'Estat espanyol es reediti amb una sucursalització de la política catalana. Hi ha gent que veu trumpistes i xenòfobs a tot arreu menys quan voten amb ells", ha reflexionat la candidata.
"Votar una vegada al Congrés pot ser un accident, dos pot ser una casualitat. Però no ho és. Quan es tracta de la unitat d'Espanya, el PSOE, el PP i els comuns blanquegen l'extrema dreta, amb el perill que això comporta. Per això nosaltres hem de treballar perquè això no passi a Catalunya. Recordeu que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van passar de no poder dormir si governaven junts a pactar en un tres i no res amb l'argument que venia la ultradreta. No els fa tanta por, ja fan coses junts", ha remarcat l'exconsellera de Cultura, que ha tornat a compartit escenari amb Puigdemont.
L'expresident ha demanat una "triple majoria" el 14-F. En què consisteix? En primer lloc, que l'independentisme obtingui una majoria en escons. En segon lloc, que superi el 50% dels vots. I, tercer, que dins d'aquesta majoria la formació més votada sigui Junts. "Només la majoria de Junts és garantia d'un Govern nítidament independentista i que es mobilitzarà la força a les urnes per construir una República catalana", ha apuntat.