03
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
22:41h
La campanya electoral transita entre la gestió de la pandèmia -s'acosten lleugeres modificacions en les restriccions- i l'ombra de la tardor del 2017, allargada i persistent en els missatges de l'independentisme. Dels tres conceptes que presideixen el discurs -amnistia, referèndum i declaració d'independència-, aquest últim és el que aixeca més controvèrsia. Els altres dos són compartits, d'una manera o altra, entre Junts, ERC i la CUP, però qui més parla de la DUI és Laura Borràs. El programa de la formació de Puigdemont posa un ou a cada cistell: referèndum acordat amb la intervenció de les institucions europees, però també accions unilaterals en cas que l'Estat no negociï. I la independència, com s'ha de declarar? Només quan es pugui "defensar". Adeu, per tant, a una activació immediata de la República sigui quin sigui el resultat del 14-F.
En la particular lluita que mantenen Junts i ERC -aquest dimecres centrada en aixecar la bandera social amb la proposta de convertir en gratuïta l'educació entre els 0 i els 3 anys- hi ha dos factors que ja han entrat de ple en campanya. El primer és la taula de diàleg i l'estratègia a Madrid, focus de divergències des de l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa. Els republicans -ho feia al matí Gabriel Rufián- han elevat la veu al Congrés en la sessió de control a Sánchez, però ahir van arrencar el suport del PSOE a una reunió de la taula de diàleg després del 14-F. Un mecanisme que Junts considera fake i del qual no és entusiasta, però que fa un any va presidir Quim Torra. Carles Puigdemont, des de Tortosa, ha redoblat els atacs contra el pactisme d'ERC a Madrid: fins i tot ha insinuat que persegueixen una "medalla" com a homes d'Estat.
El segon aspecte de discrepància és la situació de Borràs com a investigada pel presumpte fraccionament de contractes. La candidata de Junts ha preferit desoir les crítiques d'Oriol Junqueras -va dir que l'exconsellera no podria anar a les llistes d'ERC en aquestes circumstàncies- i ja ha vist com Marta Rovira li exigia una rectificació per comparar el seu cas amb el de l'exvicepresident. Encara que Aragonès vulgui centrar únicament el focus en Salvador Illa, Junts no desapareixerà de l'equació. Per això, aquest matí, en referència a la proposta de Borràs de negociar el referèndum amb l'ajuda d'Europa, s'ha pronunciat així: "És millor votar l'original que la còpia". Les lliçons de la tardor del 2017 fan difícil establir qui és l'original i qui és la còpia quan damunt la taula hi ha aspectes sensibles com el referèndum o la declaració d'independència.
El protagonista
Mariano Rajoy, home reposat, deu haver tingut un sobresalt a l'hora de dinar. És quan ha transcendit l'escrit que ha enviat Luis Bárcenas, extresorer del PP, a la Fiscalia Anticorrupció quan queden pocs dies perquè arrenqui un nou judici sobre el finançament irregular de la formació conservadora. Rajoy en surt especialment mal parat, perquè Bárcenas no s'estalvia cap detall. El més sucós: l'expresident del govern espanyol va "triturar" personalment els papers que contenien la comptabilitat B del PP sense saber que Bárcenas en guardava una còpia. L'extresorer també detalla els dirigents que havien cobrat en diners en metàl·lic guardat en sobres, explica com funcionava el sistema de donacions per part d'empreses que després rebien adjudicacions públiques i es mostra penedit d'haver fet mal a la seva família amb el camí judicial tortuós que ha transitat els últims anys. L'escrit, de fet, és el mapa precís d'una etapa -vaques grasses- i d'una manera de fer -la corrupció-. Qui sap si Rajoy, des del seu retir, també s'ha penedit d'haver trencat amarres amb el tresorer que ho sabia tot.
La proposta
Salvador Illa ja té consellera de Salut en cas que sigui escollit president de la Generalitat. Es tracta d'Olga Pané, metgessa i gerent del Parc de Salut del Mar. Es tracta d'un organisme que integra l'Hospital del Mar, l'Hospital de l'Esperança, el centre sociosanitari Fòrum i el centre de salut mental Emili Mira. No és una responsabilitat mal remunerada: cobra 125.820 euros anuals, un sou fora de conveni que li ha valgut crítiques per part de Metges de Catalunya. Illa ha apuntat que el fitxatge de Pané forma part d'una estratègia per situar "professionals públics" a les principals àrees de Govern. Es tracta d'un criteri que no va seguir Pedro Sánchez quan el va nomenar ministre de Sanitat, tenint en compte la carrera de Filosofia que acredita el currículum d'Illa.
L'estirabot
"Criminalitzar les empreses de l'Íbex-35 és de partit provincià", ha assegurat aquest matí Àngels Chacón, candidata del PDECat, en una roda de premsa organitzada per l'Agència Efe. És l'enèsim dard de la cap de files postconvergent dirigit a Junts en aquesta campanya electoral. Chacón, que encara no treu el cap a les enquestes publicades -a les internes, sosté el partit, s'hi detecta grup parlamentari propi-, s'allunya explícitament de la unilateralitat, sosté que declarar la independència és un "numeret" perquè ni tindrà reconeixement ni es podrà defensar, i abandera un full de ruta gradualista inspirat pel PNB. En el camí cap al referèndum, diu, primer caldran millores en el finançament -un pacte fiscal?-, per ser cada vegada "menys dependents" de l'Estat. Amb posicionament així, l'estrany no és que la relació amb Junts acabés en trencadissa. La pregunta és com la negociació es va allargar tant en el calendari.
La dada
Més de 16.000 persones ja han presentat al·legacions per no haver de formar part de les meses electorals la jornada del 14-F. És més del triple que en un procés habitual, però aquesta vegada la pandèmia ho ha trastocat tot. La situació és tan anòmala que Santiago García, president de la Junta Electoral de Barcelona, ha posat damunt la taula la possibilitat que les meses les constitueixin voluntaris i que es facin servir metges forenses per avaluar si són fundats els arguments dels ciutadans que volen evitar participar en la maquinària dels judicis. "Està clar que la gent té por", ha assenyalat García, que ha passat avui pels micròfons de RAC1 i també pel Planta Baixa de TV3. Del 14-F, per ara, només hi ha una aposta que es pugui fer sense risc de perdre-la: la tranquil·litat habitual no presidirà aquesta vegada l'obertura dels col·legis electorals.
En la particular lluita que mantenen Junts i ERC -aquest dimecres centrada en aixecar la bandera social amb la proposta de convertir en gratuïta l'educació entre els 0 i els 3 anys- hi ha dos factors que ja han entrat de ple en campanya. El primer és la taula de diàleg i l'estratègia a Madrid, focus de divergències des de l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa. Els republicans -ho feia al matí Gabriel Rufián- han elevat la veu al Congrés en la sessió de control a Sánchez, però ahir van arrencar el suport del PSOE a una reunió de la taula de diàleg després del 14-F. Un mecanisme que Junts considera fake i del qual no és entusiasta, però que fa un any va presidir Quim Torra. Carles Puigdemont, des de Tortosa, ha redoblat els atacs contra el pactisme d'ERC a Madrid: fins i tot ha insinuat que persegueixen una "medalla" com a homes d'Estat.
El segon aspecte de discrepància és la situació de Borràs com a investigada pel presumpte fraccionament de contractes. La candidata de Junts ha preferit desoir les crítiques d'Oriol Junqueras -va dir que l'exconsellera no podria anar a les llistes d'ERC en aquestes circumstàncies- i ja ha vist com Marta Rovira li exigia una rectificació per comparar el seu cas amb el de l'exvicepresident. Encara que Aragonès vulgui centrar únicament el focus en Salvador Illa, Junts no desapareixerà de l'equació. Per això, aquest matí, en referència a la proposta de Borràs de negociar el referèndum amb l'ajuda d'Europa, s'ha pronunciat així: "És millor votar l'original que la còpia". Les lliçons de la tardor del 2017 fan difícil establir qui és l'original i qui és la còpia quan damunt la taula hi ha aspectes sensibles com el referèndum o la declaració d'independència.
El protagonista
Mariano Rajoy, home reposat, deu haver tingut un sobresalt a l'hora de dinar. És quan ha transcendit l'escrit que ha enviat Luis Bárcenas, extresorer del PP, a la Fiscalia Anticorrupció quan queden pocs dies perquè arrenqui un nou judici sobre el finançament irregular de la formació conservadora. Rajoy en surt especialment mal parat, perquè Bárcenas no s'estalvia cap detall. El més sucós: l'expresident del govern espanyol va "triturar" personalment els papers que contenien la comptabilitat B del PP sense saber que Bárcenas en guardava una còpia. L'extresorer també detalla els dirigents que havien cobrat en diners en metàl·lic guardat en sobres, explica com funcionava el sistema de donacions per part d'empreses que després rebien adjudicacions públiques i es mostra penedit d'haver fet mal a la seva família amb el camí judicial tortuós que ha transitat els últims anys. L'escrit, de fet, és el mapa precís d'una etapa -vaques grasses- i d'una manera de fer -la corrupció-. Qui sap si Rajoy, des del seu retir, també s'ha penedit d'haver trencat amarres amb el tresorer que ho sabia tot.
La proposta
Salvador Illa ja té consellera de Salut en cas que sigui escollit president de la Generalitat. Es tracta d'Olga Pané, metgessa i gerent del Parc de Salut del Mar. Es tracta d'un organisme que integra l'Hospital del Mar, l'Hospital de l'Esperança, el centre sociosanitari Fòrum i el centre de salut mental Emili Mira. No és una responsabilitat mal remunerada: cobra 125.820 euros anuals, un sou fora de conveni que li ha valgut crítiques per part de Metges de Catalunya. Illa ha apuntat que el fitxatge de Pané forma part d'una estratègia per situar "professionals públics" a les principals àrees de Govern. Es tracta d'un criteri que no va seguir Pedro Sánchez quan el va nomenar ministre de Sanitat, tenint en compte la carrera de Filosofia que acredita el currículum d'Illa.
L'estirabot
"Criminalitzar les empreses de l'Íbex-35 és de partit provincià", ha assegurat aquest matí Àngels Chacón, candidata del PDECat, en una roda de premsa organitzada per l'Agència Efe. És l'enèsim dard de la cap de files postconvergent dirigit a Junts en aquesta campanya electoral. Chacón, que encara no treu el cap a les enquestes publicades -a les internes, sosté el partit, s'hi detecta grup parlamentari propi-, s'allunya explícitament de la unilateralitat, sosté que declarar la independència és un "numeret" perquè ni tindrà reconeixement ni es podrà defensar, i abandera un full de ruta gradualista inspirat pel PNB. En el camí cap al referèndum, diu, primer caldran millores en el finançament -un pacte fiscal?-, per ser cada vegada "menys dependents" de l'Estat. Amb posicionament així, l'estrany no és que la relació amb Junts acabés en trencadissa. La pregunta és com la negociació es va allargar tant en el calendari.
La dada
Més de 16.000 persones ja han presentat al·legacions per no haver de formar part de les meses electorals la jornada del 14-F. És més del triple que en un procés habitual, però aquesta vegada la pandèmia ho ha trastocat tot. La situació és tan anòmala que Santiago García, president de la Junta Electoral de Barcelona, ha posat damunt la taula la possibilitat que les meses les constitueixin voluntaris i que es facin servir metges forenses per avaluar si són fundats els arguments dels ciutadans que volen evitar participar en la maquinària dels judicis. "Està clar que la gent té por", ha assenyalat García, que ha passat avui pels micròfons de RAC1 i també pel Planta Baixa de TV3. Del 14-F, per ara, només hi ha una aposta que es pugui fer sense risc de perdre-la: la tranquil·litat habitual no presidirà aquesta vegada l'obertura dels col·legis electorals.