HABITATGE

Els jutges i l'advocacia de Barcelona qüestionen l'efectivitat de la moratòria estatal de desnonaments

El representant dels magistrats en matèria d'habitatge qualifica d'"interpretable" la protecció que atorga la normativa a totes les famílies vulnerables

per Andreu Merino , 3 de febrer de 2021 a les 17:12 |
Protesta contra un desnonament a l'Hospitalet de Llobregat | Ricard Novella
El 22 de desembre el govern espanyol anunciava una ampliació de la moratòria de desnonaments fins al 9 de maig, anunciant que beneficiaria totes les famílies vulnerables. L'executiu rectificava després d'haver aprovat una aturada de desnonaments al març que només beneficiava a qui pogués acreditar una vulnerabilitat causada directament per la Covid-19. Amb la nova moratòria en vigor, però, els jutges i l'advocacia de Barcelona qüestionen l'anunci polític fet per PSOE i Unides Podem.

El decret d'aturada de desnonaments vigent actualitza el del març. El redactat del text remet al decret aprovat a l'inici de la pandèmia per estipular qui se'n pot beneficiar. Concretament, ho podran fer les persones a l'atur, afectades per ERTO, o amb una pèrdua substancial d'ingressos. També aquells que hagin de pagar unes despeses d'habitatge que resulti superior o igual al 35% dels ingressos nets que rebi el conjunt de membres de la unitat familiar.


El redactat del març, però, emmarca aquestes casuístiques en la vulnerabilitat causada per la Covid-19 tot i que la moratòria de desembre no fa referència explícita a aquest punt. És aquí, precisament, on comencen els problemes per valorar l'efectivitat de la mesura.


El delegat del deganat dels jutges de Barcelona en matèria de Dret Civil, Roberto García Ceniceros, considera en declaracions a NacióDigital que la majoria de jutges estan aplicant el decret, però reconeix que la consideració de vulnerabilitat és "interpretable". "És possible fer una interpretació extensiva si es compleixen els requisits, independentment que no estiguin causats per la Covid-19", defensa. Pel delegat, però, la referència a la vulnerabilitat ha deixat de ser inequívoca com en el primer decret i ara el govern espanyol ha obert la porta a una "doble interpretació". "Moltes vegades la redacció de la llei no és tan clara com hauria de ser. Ja hi estem acostumats", diu. 

Per ara, els jutges de primera instància de Barcelona, que són els encarregats d'ordenar els desnonaments, no tenen sobre la taula acordar una unificació de criteris sobre el decret, com han fet en altres ocasions. García Ceniceros, però, no descarta que ho puguin fer més endavant.


L'ICAB no veu ampliada la cobertura

Des de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) van un pas més enllà i consideren que la moratòria no protegeix les famílies en situació de vulnerabilitat prèvia a la pandèmia. "El contingut és el mateix que al març i els magistrats veuen clar que si la manca de solvència era prèvia a la pandèmia, al llogater no ser li ha d'aplicar la moratòria", defensa Cristina Vallejo, membre de la junta de govern de l'ICAB.

Marion Hohn és advocada i membre de la Comissió de Defensa de l'ICAB i igual que Vallejo considera que la moratòria no protegeix les famílies amb vulnerabilitat prèvia a la pandèmia i demana al govern espanyol "lleis clares que no deixin marge al dubte".

Des de l'Observatori DESC, l'advocat Miguel Ruiz explica que a Madrid ja s'han començat a aturar desnonaments gràcies a la moratòria. "Els jutges entenen que és aplicable, no entren a valorar-la i simplement demanen la documentació necessària", explica. Caldrà veure si aquest criteri judicial es fa extensiu al conjunt de l'Estat i també si, més enllà d'aturar desnonaments, s'articula el sistema de reallotjament per a les famílies vulnerables previst pel govern espanyol.
 
García Ceniceros apunta un altre requisit del decret que pot alentir l'aturada d'un desnonament. "No n'hi ha prou amb la petició de l'afectat. El jutjat ha d'obrir un procediment a part per donar tràmit a la part contrària i als serveis socials. Les peticions de suspensió no es fan de manera instantània", explica.

Els dubtes sobre la legislació d'urgència del govern espanyol, doncs, qüestionen que els desnonaments s'hagin aturat a l'Estat, malgrat PSOE i Podem ho han anunciat solemnement dues vegades. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació