02
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
18:51h
"Dissenyar i impulsar una política coherent de mitjans de comunicació públics (CCMA i cadenes locals) en la direcció de recuperar l'autocentrament nacional, no limitat a les quatre províncies autonòmiques, tant en el tractament informatiu i dels altres continguts, com en l'ús de la llengua catalana i en la superació de l'actual degradació de la qualitat del català". Aquest és un dels preceptes que apareix en el programa electoral de Junts, fet públic en el cinquè dia de campanya, en relació a l'ús de la llengua. En la mateixa pàgina -la número 111 de les 342 que té el full de ruta sencer-, la formació de Laura Borràs i Carles Puigdemont defensa aplicar la "veritable immersió lingüística" a les aules perquè els infants "s'acostumin a utilitzar entre ells" el català.
La llengua ha estat un aspecte espinós en determinats episodis de l'anterior legislatura i acostuma a ser font de conflictes parlamentaris amb PP i Ciutadans. Un dels casos més sonats dels últims mesos es va produir quan Mariàngela Vilallonga, en aquell moment consellera de Cultura, va assegurar que trobava que hi havia massa presència del castellà a TV3 -arran d'una sèrie anomenada Drama- i va apuntar que no li quedava clar si es tractava d'una cadena "catalana o estatal". L'endemà, en sessió de control al Parlament, va apuntar que a la cambra catalana s'hi parlava "massa castellà". Vilallonga va ser cessada al setembre per Quim Torra en la remodelació que també es va endur per davant Àngels Chacón -Empresa i Coneixement- i Miquel Buch -Interior-.
Les discrepàncies entre Buch i Torra van ser cícliques durant el pas de l'expresident per Palau, i van arribar al pic de tensió durant les protestes per la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes. L'actuació dels Mossos va desagradar el president, com també ho havia fet en el primer aniversari de l'1-O i en manifestacions contra la presència de l'extrema dreta. El programa de Junts planteja la creació d'un nou model d'unitats policials pensades per blindar la mediació.
"Dissenyarem un nou model d'unitats policials destinades a l'ordre públic per tal de potenciar les polítiques de prevenció, mediació i resolució de conflicte en aquest àmbit. La nostra prioritat és garantir el dret a la seguretat de totes les persones i que alhora puguin exercir els drets fonamentals, sempre en la darrera interpretació feta per les màximes autoritats en matèria de drets humans. Farem del just equilibri entre aquests drets, el nostre màxim objectiu en matèria de seguretat, posant-lo com a epicentre i exemple de policia democràtica", es llegeix a la pàgina 303 del programa.
Acció exterior
En clau internacional, Junts indica que la prioritat no ha de ser obrir més delegacions, tenint en compte que el mapa ja compta amb una quinzena d'oficines. "L'obertura de noves delegacions només es considerarà a mig termini en el marc de les relacions bilaterals amb Escòcia, Quebec o Flandes o de regions globals de caràcter estratègic per l'economia i la societat catalana que no estiguin cobertes actualment. En cap cas advoquem per una ampliació del nombre de delegacions catalanes a l'exterior sense, prèviament, haver consolidat les ja existents", remarca el programa.
Pel que fa a seguretat, la prioritat és aquesta: "En un procés de diferents fases, Catalunya ha de disposar, entre moltes altres estructures vinculades a la seguretat nacional, d'un organisme d'intel·ligència que ens acosti al món i als temes més rellevants a nivell internacional via antenes polítiques i diplomàtiques. Catalunya ha de ser un actor compromès, fiable i solidari al servei de la seguretat comuna internacional".
Política fiscal
Borràs ja va assenyalar ahir que descartava una reforma de l'impost de successions i, de fet, va aparcar qualsevol debat sobre la qüestió fins que Catalunya no fos un estat, tenint en compte el drenatge fiscal existent al país. El programa tampoc entra en si cal apujar o abaixar en percentatges concrets l'IRPF. "Treballarem per assolir un sistema impositiu just, atent els canvis econòmics, i unes polítiques redistributives eficients, efectives, transparents, simples, imparcials i progressives, rebutjant sempre la insolidaritat i la irresponsabilitat fiscals així com l'acumulació de patrimonis ociosos", apunta el text. També s'aposta per la creació d'un banc públic català.
La llengua ha estat un aspecte espinós en determinats episodis de l'anterior legislatura i acostuma a ser font de conflictes parlamentaris amb PP i Ciutadans. Un dels casos més sonats dels últims mesos es va produir quan Mariàngela Vilallonga, en aquell moment consellera de Cultura, va assegurar que trobava que hi havia massa presència del castellà a TV3 -arran d'una sèrie anomenada Drama- i va apuntar que no li quedava clar si es tractava d'una cadena "catalana o estatal". L'endemà, en sessió de control al Parlament, va apuntar que a la cambra catalana s'hi parlava "massa castellà". Vilallonga va ser cessada al setembre per Quim Torra en la remodelació que també es va endur per davant Àngels Chacón -Empresa i Coneixement- i Miquel Buch -Interior-.
Les discrepàncies entre Buch i Torra van ser cícliques durant el pas de l'expresident per Palau, i van arribar al pic de tensió durant les protestes per la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes. L'actuació dels Mossos va desagradar el president, com també ho havia fet en el primer aniversari de l'1-O i en manifestacions contra la presència de l'extrema dreta. El programa de Junts planteja la creació d'un nou model d'unitats policials pensades per blindar la mediació.
"Dissenyarem un nou model d'unitats policials destinades a l'ordre públic per tal de potenciar les polítiques de prevenció, mediació i resolució de conflicte en aquest àmbit. La nostra prioritat és garantir el dret a la seguretat de totes les persones i que alhora puguin exercir els drets fonamentals, sempre en la darrera interpretació feta per les màximes autoritats en matèria de drets humans. Farem del just equilibri entre aquests drets, el nostre màxim objectiu en matèria de seguretat, posant-lo com a epicentre i exemple de policia democràtica", es llegeix a la pàgina 303 del programa.
Acció exterior
En clau internacional, Junts indica que la prioritat no ha de ser obrir més delegacions, tenint en compte que el mapa ja compta amb una quinzena d'oficines. "L'obertura de noves delegacions només es considerarà a mig termini en el marc de les relacions bilaterals amb Escòcia, Quebec o Flandes o de regions globals de caràcter estratègic per l'economia i la societat catalana que no estiguin cobertes actualment. En cap cas advoquem per una ampliació del nombre de delegacions catalanes a l'exterior sense, prèviament, haver consolidat les ja existents", remarca el programa.
Pel que fa a seguretat, la prioritat és aquesta: "En un procés de diferents fases, Catalunya ha de disposar, entre moltes altres estructures vinculades a la seguretat nacional, d'un organisme d'intel·ligència que ens acosti al món i als temes més rellevants a nivell internacional via antenes polítiques i diplomàtiques. Catalunya ha de ser un actor compromès, fiable i solidari al servei de la seguretat comuna internacional".
Política fiscal
Borràs ja va assenyalar ahir que descartava una reforma de l'impost de successions i, de fet, va aparcar qualsevol debat sobre la qüestió fins que Catalunya no fos un estat, tenint en compte el drenatge fiscal existent al país. El programa tampoc entra en si cal apujar o abaixar en percentatges concrets l'IRPF. "Treballarem per assolir un sistema impositiu just, atent els canvis econòmics, i unes polítiques redistributives eficients, efectives, transparents, simples, imparcials i progressives, rebutjant sempre la insolidaritat i la irresponsabilitat fiscals així com l'acumulació de patrimonis ociosos", apunta el text. També s'aposta per la creació d'un banc públic català.
Programa lectoral de Junts by naciodigital