Coronavirus

El Govern tria els 27 projectes per optar als fons «Next Generation» de la UE

L'executiu calcula que requereixen 41.000 milions d'euros i assumeix que "difícilment" els podrà gestionar de forma directa

per NacióDigital , 2 de febrer de 2021 a les 15:00 |
Reunió del consell executiu del 2 de febrer del 2021. | Govern
El Govern ha identificat 27 projectes per optar als fons europeus Next Generation. Estan inclosos en l'informe Next Generation Catalonia, un document lliurat per la comissió per a l'elaboració del pla per a la reactivació econòmica i protecció social (Coreco). En total, es van presentar 542 iniciatives presentades per la Generalitat, ens locals, empreses privades, consorcis i entitats del tercer sector i que estan orientades a transformar l'actual model productiu cap a un de "més pròsper, inclusiu, resilient i sostenible".

Els projectes estan quantificats en uns 41.000 milions dels quals tres –Carbon Recovery, Battery Hub i l'Hydrogen Valley of Catalonia- ja en sumen la meitat. En la valoració dels projectes, també s'ha tingut en compte que els projectes siguin factibles i que es puguin executar aquest any. Abasten diversos àmbits com la salut, l'eficiència energètica, la descarbonització, la mobilitat, les telecomunicacions i la transformació digital.


La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha lamentat que la Generalitat "difícilment" podrà gestionar els fons però ha garantit que el Govern defensarà que aquests projectes "emblemàtics, importants i estratègics" es puguin dur a terme. "No està a les nostres mans, però demanem que es tingui en compte", ha afegit.

En la roda de premsa posterior al consell executiu, Budó ha dit que la Generalitat vetllarà perquè aquests 27 projectes siguin "apostes imbatibles i guanyadores" i perquè "es puguin i s'hagin de dur a terme a Catalunya". La portaveu ha afegit que de moment són 27 projectes però que podrien ser més perquè el procés encara està obert.


De fet, ha aprofitat per remarcar que es tracta de projectes amb un gran "potencial" que poden ajudar a resoldre diferents "problemes estructurals", com per exemple la taxa d'atur juvenil a Catalunya. Un altre dels punts a favor, és la seva "ràpida implementació", un fet que el Govern considerà clau per reactivar l'economia en el marc de la pandèmia. "Els podem posar en marxa aquest mateix 2021", ha afirmat.

La selecció dels projectes s'ha fet en funció de deu criteris de priorització: la singularitat dels projectes; el seu grau de maduresa; l'import; el potencial de comercialització; la capacitat d’inversió en tendències de futur; el seu lideratge fort; la contribució a la reindustrialització del país; el foment de l'equilibri territorial; la contribució a la lluita contra el canvi climàtic i la capacitat de generar benestar i progrés social.


D'entre els 27 projectes, en destaquen tres que sumats ja suposen 20.700 milions d'euros, la meitat dels 41.000 milions. El primer d'aquests és el Carbon Recovery, que té la voluntat de posicionar Catalunya com un referent europeu en descarbonització i economia circular i que aspira a captar 7.282,1 milions (745 el primer any). Hi participen, entre d'altres, la mateixa Generalitat, Suez, La Farga, Naturgy, Holaluz, Factor Energia i clústers com el de l'Energia Eficient de Catalunya o el Leather Cluster.

D'altra banda, el Battery Hub està quantificat en 6.869,9 milions d'euros, dels quals 16,5 serien d'aplicació el primer any. El projecte busca reforçar la cadena de valor de les bateries elèctriques a Catalunya i al d'Europa a partir de l'impuls a la fabricació de vehicles elèctrics i la transformació d'empreses de tota la cadena de valor del sector de l'automoció cap a l'electrificació. En aquest cas, hi participen empreses del sector de la mobilitat, universitats i centres de recerca i la mateixa Generalitat.

També destaca l'Hydrogen Valley of Catalonia, amb 6.555,8 milions d'euros, dels quals 618,9 milions d'euros per al primer any, i que vol esdevenir la plataforma regional aglutinadora de diferents iniciatives al voltant de l'hidrogen verd a Catalunya i situar el país de referent europeu quant a la seva generació, emmagatzematge i la distribució.

A banda, entre els 27 projectes també hi ha el de racionalització de l'ús de l'aigua –que contempla la modernització de regadius o la garantia de l'abastiment, entre d'altres- amb 2.648 milions d'euros. Hi participarien la Generalitat, comunitats de regants, l'ACA, Aigües Ter-Llobregat, l'AMB i Agbar, entre d'altres.

Paral·lelament, l'executiu ha aprovat aquest dimarts un decret llei que simplifica i agilitza els tràmits per gestionar els fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del Fons REACT-UE per a la Generalitat i el seu sector públic i que aquest procés sigui "eficient i transparent". Concretament, el Govern ha establert aquesta simplificació des procediments administratius en quatre àmbits: contractació pública; gestió pressupostària; subvencions i ajuts; i convenis i consorcis.

Altres notícies que et poden interessar




 


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació