01
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
12:06h
El PNB considera "realista" la via que planteja el PDECat per culminar el procés, que es basa en quatre eixos: amnistia per als presos polítics, posar les bases d'una nova estratègia unitària, negociar un referèndum acordat i aconseguir el reconeixement internacional. Els nacionalistes bascos han avalat el full de ruta d'Àngels Chacón en un acte telemàtic a cavall de Barcelona i Bilbao celebrat aquest dilluns amb la presència d'Andoni Ortuzar, màxim dirigent del PNB. Ortuzar, a banda de fer costat a la candidata del PDECat, ha marcat distàncies amb la proposta de declarar la independència si les forces partidàries de la plena sobirania superen el 50% dels vots que va fer dissabte Junts, la formació que lideren Carles Puigdemont i Laura Borràs el 14-F.
"Hem de mirar a Espanya i a Brussel·les. En el marc europeu, el moviment polític decisiu ha de ser acollit o entès, crec que aquesta és una de les claus. Cal fer una feina molt intensa a Europa, perquè la solució política pot necessitar una solució europea. Soc partidari de fer aquesta tasca pedagògica i buscar la manera que Europa ho entengui", ha ressaltat Ortuzar, que també ha plantejat dubtes sobre l'anunci que va fer Junts des de l'Arc de Triomf. "Veig la proposta amb absolut respecte, perquè és el posicionament d'una campanya, i és legítim. Però hauríem de saber quins són els passos, com s'hi arriba, com es gestionarà abans i després de fer-la, i també com es gestionarà institucionalment", ha ressaltat el màxim dirigent del PNB.
Els nacionalistes bascos, amb el lehendakari Íñigo Urkullu al capdavant, van exercir de mediadors la tardor del 2017 per evitar tant la declaració d'independència com l'aplicació de l'article 155, però no se'n van sortir. Puigdemont i Urkullu es van reunir l'estiu previ al referèndum per abordar la situació i obrir un canal de diàleg amb Madrid a través del lehendakari, malgrat que els intents de diàleg van fracassar. De d'aquell moment, els camins del PNB i de l'expresident es van anar separant. Fins al punt que Junts per Catalunya i els nacionalistes bascos van concórrer per separat a les eleccions europees del 2019, tot i que tradicionalment l'espai convergent -el PDECat era present en la candidatura de Puigdemont- i el PNB havien anat plegats.
"Hem de mirar a Espanya i a Brussel·les. En el marc europeu, el moviment polític decisiu ha de ser acollit o entès, crec que aquesta és una de les claus. Cal fer una feina molt intensa a Europa, perquè la solució política pot necessitar una solució europea. Soc partidari de fer aquesta tasca pedagògica i buscar la manera que Europa ho entengui", ha ressaltat Ortuzar, que també ha plantejat dubtes sobre l'anunci que va fer Junts des de l'Arc de Triomf. "Veig la proposta amb absolut respecte, perquè és el posicionament d'una campanya, i és legítim. Però hauríem de saber quins són els passos, com s'hi arriba, com es gestionarà abans i després de fer-la, i també com es gestionarà institucionalment", ha ressaltat el màxim dirigent del PNB.
Els nacionalistes bascos, amb el lehendakari Íñigo Urkullu al capdavant, van exercir de mediadors la tardor del 2017 per evitar tant la declaració d'independència com l'aplicació de l'article 155, però no se'n van sortir. Puigdemont i Urkullu es van reunir l'estiu previ al referèndum per abordar la situació i obrir un canal de diàleg amb Madrid a través del lehendakari, malgrat que els intents de diàleg van fracassar. De d'aquell moment, els camins del PNB i de l'expresident es van anar separant. Fins al punt que Junts per Catalunya i els nacionalistes bascos van concórrer per separat a les eleccions europees del 2019, tot i que tradicionalment l'espai convergent -el PDECat era present en la candidatura de Puigdemont- i el PNB havien anat plegats.