15
de febrer
del
2021
Actualitzat
a la
13:28h
La Fiscalia s'ha fet esperar. Contra tot pronòstic ha deixat passar la campanya electoral i les eleccions abans de presentar el recurs contra el tercer grau que els presos polítics van aconseguir a finals de gener. Com va fer a l'estiu, quan la Generalitat els va concedir el règim de semillibertat per primera vegada, el ministeri fiscal s'hi ha oposat argumentant que no és procedent i és prematur perquè els líders independentistes no s'han penedit dels delictes pels quals han estat condemnats i encara els falta bona part de la pena per complir. Així, el fiscal demana al jutjat de vigilància penitenciària que deixi en suspens el tercer grau i enviï de nou els presos a la presó. La darrera vegada el jutge va ser extremadament diligent i el mateix dia en va ordenar el reingrés.
Si mantenen el criteri del Tribunal Suprem, els jutjats de vigilància penitenciària que veuen els recursos de la Fiscalia haurien de suspendre el tercer grau immediatament. Ara bé, en aquest aspecte hi ha certa inseguretat jurídica, perquè a l'estiu el jutge que va veure el cas dels presos de Lledoners sí que va decidir deixar en suspens el seu règim de semillibertat, però en el cas de Carme Forcadell i Dolors Bassa un altre jutge va decidir que poguessin continuar sortint de la presó mentre es revisava el fons del recurs. El perfil del jutge que revisi el cas pot ser determinant. Al final, tots dos jutjats van avalar el tercer grau, tot i que els presos homes van continuar a la presó. Finalment, el cas va arribar al Suprem, que va decidir tombar-lo i enviar Forcadell i Bassa també, de nou, a la presó.
El 14 de gener Lledoners, Puig de les Basses i Wad-Ras van proposar un nou tercer grau els presos. Van argumentar, entre d'altres qüestions, que havien passat sis mesos des de l'última modificació, i que en aquest temps l'evolució dels interns havia estat positiva i tots ells estaven a punt de complir una quarta part de la pena imposada del Suprem. Dues setmanes després, la Generalitat va ratificar la proposta de les presons i va concedir el tercer grau als líders de l'1-O, just el primer dia de campanya. Aquella mateixa tarda, alguns d'ells ja van participar en actes amb els seus respectius partits. Tots sabien, això sí, que el tercer grau seria efímer, a l'espera d'un recurs de la Fiscalia que finalment s'ha fet esperar més del que semblava en un principi.
Els presos ja han complert una quarta part de la condemna i això vol dir que poden accedir a permisos penitenciaris, si finalment el jutge els tomba el tercer grau. En tenen 36 l'any i la Fiscalia hi té poc a dir. El jutjat sempre els ha acceptat. Més enllà dels permisos ordinaris, la victòria solvent de l'independentisme a les eleccions redobla l'aposta per l'amnistia, amb 74 diputats favorables i els 8 dels comuns, que no hi estan del tot en contra. El PSOE, de moment, no en vol sentir a parlar i es decanta més per l'opció dels indults (ajornada per motius electoralistes, com denunciava Jéssica Albiach en campanya) o la reforma de la sedició, sense calendaris.
Si mantenen el criteri del Tribunal Suprem, els jutjats de vigilància penitenciària que veuen els recursos de la Fiscalia haurien de suspendre el tercer grau immediatament. Ara bé, en aquest aspecte hi ha certa inseguretat jurídica, perquè a l'estiu el jutge que va veure el cas dels presos de Lledoners sí que va decidir deixar en suspens el seu règim de semillibertat, però en el cas de Carme Forcadell i Dolors Bassa un altre jutge va decidir que poguessin continuar sortint de la presó mentre es revisava el fons del recurs. El perfil del jutge que revisi el cas pot ser determinant. Al final, tots dos jutjats van avalar el tercer grau, tot i que els presos homes van continuar a la presó. Finalment, el cas va arribar al Suprem, que va decidir tombar-lo i enviar Forcadell i Bassa també, de nou, a la presó.
El 14 de gener Lledoners, Puig de les Basses i Wad-Ras van proposar un nou tercer grau els presos. Van argumentar, entre d'altres qüestions, que havien passat sis mesos des de l'última modificació, i que en aquest temps l'evolució dels interns havia estat positiva i tots ells estaven a punt de complir una quarta part de la pena imposada del Suprem. Dues setmanes després, la Generalitat va ratificar la proposta de les presons i va concedir el tercer grau als líders de l'1-O, just el primer dia de campanya. Aquella mateixa tarda, alguns d'ells ja van participar en actes amb els seus respectius partits. Tots sabien, això sí, que el tercer grau seria efímer, a l'espera d'un recurs de la Fiscalia que finalment s'ha fet esperar més del que semblava en un principi.
Els presos ja han complert una quarta part de la condemna i això vol dir que poden accedir a permisos penitenciaris, si finalment el jutge els tomba el tercer grau. En tenen 36 l'any i la Fiscalia hi té poc a dir. El jutjat sempre els ha acceptat. Més enllà dels permisos ordinaris, la victòria solvent de l'independentisme a les eleccions redobla l'aposta per l'amnistia, amb 74 diputats favorables i els 8 dels comuns, que no hi estan del tot en contra. El PSOE, de moment, no en vol sentir a parlar i es decanta més per l'opció dels indults (ajornada per motius electoralistes, com denunciava Jéssica Albiach en campanya) o la reforma de la sedició, sense calendaris.