Un país, 14 reptes

El coronavirus fa inajornables els reptes de l'escola catalana

El debat sobre els concerts a les privades, la digitalització o la lluita contra la segregació marcarà la nova legislatura

per Bernat Surroca , 4 de febrer de 2021 a les 18:35 |
Alumnes d'una escola de Catalunya | ACN
El nou Govern es trobarà amb un sistema educatiu molt estressat per la pandèmia del coronavirus. Un dels èxits de la legislatura, dels únics pel que fa a la lluita contra la Covid-19, ha estat haver pogut mantenir obertes les escoles aquest curs. De tota manera, el coronavirus ha fet evidents mancances que caldrà abordar a partir del 14-F. Modernització, digitalització i combatre la segregació educativa són només uns exemples dels fronts que tindrà el nou Govern.

Junt i ERC es reivindiquen en l'obra de govern les seves consecucions en l'àmbit de l'educació, però l'oposició critica que no s'ha fet prou i els sindicats pressionen per dotar-la de més recursos. Tots els partits coincideixen en la necessitat enfortir el sistema educatiu i fer-lo accessible per a tothom, i un dels debats que marcarà l'esdevenidor serà, novament, el concert a les escoles privades, especialment les que segreguen per sexe, i també com blindar i millorar el sistema d'immersió lingüística arreu del país.  


Què s'ha fet en la passada legislatura?

La pandèmia ho ha condicionat tot, també l'educació i un dels fronts del Govern aquests últims mesos ha estat mantenir les escoles obertes després que el curs 2019-20 acabés de manera precària per l'emergència sanitària, que va posar en evidència totes les mancances del sistema. En relació a la pandèmia, la qüestió de les escoles és, probablement, un dels únics èxits de l'executiu: haver aconseguit mantenir els centres oberts durant el primer trimestre i, per ara, també durant el segon amb un percentatge de grups confinats relativament baix. Per fer front a l'emergència educativa s'ha aprovat una dotació extraordinària de 233 milions d'euros. Les crítiques dels sindicats, però, s'han fet notar des de bon principi, reclamant contractació de més personal i més mesures de seguretat. 



En els pressupostos de la Generalitat s'ha augmentat la partida d'educació. Segons consta en el document de balanç de la XII legislatura, el Govern ha aprovat el pacte contra la segregació escolar, s'ha avançat en el desplegament del decret d'educació inclusiva, s'ha recuperat la inversió en educació de 0 a 70 anys amb 70 milions d'euros i s'ha accelerat el Pla d'Educació Digital 2020-2023 amb una partida extraordinària de 103 milions d'euros que s'havia de traduir en 300.000 ordinadors portàtils per a l'alumnat de tercer d'ESO fins a la postobligatòria, però encara no han arribat. S'han convocat 5.000 places d'oposicions per a docents i s'ha aprovat el decret de regulació de l'Institut Obert de Catalunya. També s'ha posat en marxa la Comissió Rectora del Sistema de Formació i Qualificació Professionals.


Quins reptes té el nou Govern?

Una de les polèmiques aquesta legislatura ha sorgit arran de la voluntat de la Generalitat de no renovar el concert a les escoles que segreguen per sexe, onze a Catalunya. El TSJC va tombar aquesta decisió, però és una qüestió que continua present en la política catalana i que caldrà abordar ben aviat. Igual que el debat sobre què fer amb l'escola concertada, que genera discrepàncies entre dretes i esquerres al Parlament. Més enllà d'això, el nou Govern té sobre la taula una sèrie de reptes que haurà d'afrontar. Segons detalla la Fundació Jaume Bofill, cal abordar qüestions com millorar la qualitat de l'educació de 0 a 3 anys, reduir la segregació escolar, eliminar les desigualtats educatives, acabar amb l'absentisme i l'abandonament escolar i reforçar el suport educatiu perquè cap alumne quedi enrere. 



Per assolir aquestes millores, la Fundació Jaume Bofill, una de les veus autoritzades dins de la comunitat educativa, proposa un seguit de mesures concretes com ara crear una unitat al Departament d'Educació que coordini i promogui mesures contra la segregació arreu del país, per evitar centres gueto. També un increment del finançament dels centres educatius per garantir totes les activitats als alumnes més vulnerables. Proposen augmentar la dotació per als departaments d'orientació escolar i garantir l'obertura dels centres durant la tarda per acollir-hi activitats de suport educatiu. La Fundació reclama un pla de país que garanteixi l'extensió global de l'actualització educativa a deu anys vista i accelerar la digitalització educativa. També incrementar l'oferta pública de formació professional en 30.000 noves places.

Què podria fer una Catalunya independent?

En matèria d'educació, Catalunya té plenes competències, però el fet de tenir una república independent sí que permetria determinar quin percentatge del PIB s'hi destina, prendre decisions més definitives en relació amb les escoles concertades o que segreguen per sexe. Hi hauria més marge per modificar els plans docents o per reforçar el català a les aules. En aquest aspecte, així i tot, ja no es compleix la llei actual que fixa un mínim de castellà a les aules que sempre se supera. En una República, l'educació no es dependria de les lleis espanyoles, que acostumen a canviar cada cop que hi ha un canvi de govern a la Moncloa. En els últims anys n'hi ha hagut vuit, fet que demostra l'absència d'un pla estatal sobre com ha de ser l'educació. 

Què proposen els partits?

- Ciutadans: Proposen implementar un model d'escola trilingüe i que el castellà tingui el mateix pes que el català a les aules. També volen que la selectivitat es pugui fer en castellà no i reforçar les escoles concertades. Afirmen que acabaran amb els barracons i reduiran les ràtios d'alumnes per aula. 

- Junts: Proposa combatre la segregació escolar i avançar cap a la plena gratuïtat de l'educació. Defensen preservar el model d'immersió lingüística i promoure'n el compliment real. També treballaran per evitar el fracàs escolar, l'absentisme i l'abandonament prematur. 

- ERC: Els republicans proposen garantir la gratuïtat de l'escola bressol dels 0 a 3 anys per a les famílies que ho sol·licitin, i desplegar el pla d'escoles lliures de violències. També es comprometen a continuar impulsant el programa Escoles Segures, amb mesures per afrontar l'impacte de la Covid als centres. Es comprometen a impulsar un pla model lingüístic educatiu plurilingüe i intercultural que potenciï el català, i impulsar el reforç de la immersió lingüística. 

- PSC: Els socialistes proposen avançar cap al 6% d'inversió en educació, impulsar un pacte social per a l'Educació i reduir les ràtios. També prometen no renovar el concert als centres que segreguen per sexes. Pel que fa a la llengua, proposen "millorar l'avaluació del sistema educatiu en matèria d'aprenentatge de llengües" i impulsar una millora dels projectes lingüístics dels centres, amb l'objectiu de millorar les competències orals i escrites en català i castellà.

- Comuns: Proposen garantir la presencialitat i aconseguir una disminució de les ràtios, i incorporar personal sanitari, de manera progressiva, a tots els centres educatius. També prometen una "digitalització democràtica" de l'educació i avançar cap a una única xarxa pública, eliminant progressivament els concerts en els centres privats, començant pels que segreguen per sexe. 

- CUP: Els anticapitalistes proposen, entre més, una escola pública, de qualitat i catalana. Reduir les ràtios, els concerts escolars i no permetre la gestió privada al sistema educatiu. També volen millorar les condicions laborals dignes dels treballadors i posar fi a la precarietat en l'àmbit educatiu. Reclamen, en aquest sentit, dedicar un mínim del 6% del PIB a l'ensenyament públic.

- PP: Els populars proposen defensen l'escola concertada i que segrega per sexes i reforçar els concerts econòmics. Defensen també incrementar l'ensenyament en anglès a l'escola pública i garantir que es fa com a mínim un 25% de les hores en castellà.

- PDECat: La formació post-convergent proposa preservar les escoles privades i concertades, perquè reflecteixen "la pluralitat de la societat i fan possible la llibertat d'elecció de les famílies". També aposten per incrementar el finançament del sistema educatiu públic i incrementar progressivament l'increment de professorat dels centres. Proposen també reforçar el model d'immersió lingüística.


Els altres reportatges de la sèrie














 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació