Marta Pascal: «Prometre declarar la independència com fa Borràs és una broma de mal gust»

Poc es podia imaginar Marta Pascal (Vic, 1983) fa tan sols tres anys que acabaria confrontant projecte en unes eleccions amb antics companys de viatge com Carles Puigdemont, Artur Mas, David Bonvehí, Josep Rull o Jordi Turull. La candidata del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) coneix les dificultats d'entrar al Parlament, i per això insisteix que el seu és un projecte a mig termini que tindrà continuïtat en les eleccions al Congrés, a l'Eurocambra i als ajuntaments.

El lema que fa servir el PNC és Atreveix-te, i Pascal l'ha volgut reforçar amb un canvi radical de look. En aquesta entrevista a NacióDigital, la candidata es mostra crítica amb els principals partits independentistes, aposta per negociar el concert econòmic i lamenta la gestió de la pandèmia.

- Al PNC li hauria anat millor que les eleccions fossin el 30 de maig en lloc del 14 de febrer?

- Ens prenem aquestes eleccions com una oportunitat fantàstica per poder donar a conèixer el nostre projecte. Més temps permet explicar-nos més, però crec que toca que la gent es pugui expressar a les urnes. És decebedor que aquest Govern no hagi fet absolutament res per garantir la seguretat dels que hem de votar i de les meses. Sabem que després del 14 de febrer ve el 15 de febrer, i aquest és un projecte pensat per al mig termini. El primer repte era recollir els avals per poder-nos presentar -en vam sumar més de 8.000-, el segon era fer una bona llista -la tenim, potent, amb professionals que ara volen fer política-, i sortim a explicar què som i què volem. Això requereix temps, i les eleccions són una oportunitat.

- Creu que serà segur votar el 14 de febrer?

- Tinc la sensació d'un cert despropòsit general des de fa molt de temps. No m'atreveixo a vaticinar res. El que era més lògic és que aquesta legislatura s'hagués acabat quan el president Torra diu que val més que es convoquin eleccions per la mala relació entre els socis de Govern. Després es fa tot el vodevil de la pancarta, els socis tenen una picabaralla, hi ha la crisi amb el PDECat... I arribem on arribem per la inacció del Govern i per la falta de valentia de donar la veu a la ciutadania. Dit això, pot passar qualsevol cosa. Demano que hi hagi unes condicions mínimes. Ens hem adonat que, des del setembre que sabíem que no teníem president, el Govern no ha fet res. S'han d'assumir responsabilitats.

- Aquesta setmana ha aixecat molta polseguera el fet que es permeti saltar-se el confinament municipal per anar a mítings. És una mesura comprensible?

- És un altre despropòsit, un exemple més de la desconnexió entre els partits actuals -els que han format part del sistema fins ara- i la ciutadania. Això es nota demanant saltar-se el confinament per anar-los a escoltar, o bé la comparació de tancar bars i restaurants però permetre mítings. La ciutadania diu que ja n'hi ha prou. Hi ha persones que els ha tocat anar a les meses que s'hi han negat perquè veuen que no es compleixen les condicions. És urgent que els que han fet política fins ara deixin pas i la gent es pugui expressar. Tanta incompetència no es pot aguantar.

"És decebedor que aquest Govern no hagi fet absolutament res per garantir la seguretat dels que hem de votar i de les meses"

- Creu que el resultat serà legítim si cau molt la participació?

- Aquestes eleccions s'han convocat ben convocades des del punt de vista del règim electoral, però el Govern no ha fet absolutament res perquè les condicions per votar garanteixin la màxima participació. Si haguessin habilitat el vot telemàtic o haguessin reforçat el vot per correu, això hauria garantit que tothom anés a votar. En el moment en què hi ha gent que diu que no hi anirà perquè té por de contagiar-se, no sé si és un tema de legitimitat, però sí que em preocupa que estem debilitant el fet democràtic del vot. Evidentment, menys participació sempre és una mala notícia, bàsicament perquè la gent no es pot expressar amb tranquil·litat i els extrems en surten beneficiats.
 
- Considera que l'independentisme tindrà la pulsió de defensar que el resultat de les eleccions no és legítim si el resultat no els afavoreix?

- Fa temps que l'independentisme té la pulsió de donar la culpa als altres i d'aprofitar-se de les circumstàncies. És una de les coses que ha fet que una part de la societat catalana s'hagi desconnectat del que hem conegut fins ara del procés. Tu no li pots dir a algú que demà proclamaràs la independència i després no abaixar la bandera. Ni l'octubre del 2017, ni ara. I quan el senyor Illa deixa el ministeri amb els números que el deixa, i el PSC ha anat amb la dinàmica de buscar el millor moment electoral pels seus interessos, la presa de pèl a la ciutadania és considerable. Penso que tot això la gent ho farà notar a les urnes.

- Ha estat molt crítica amb la gestió que ha fet el Govern de la pandèmia. Què es podria haver fet millor?

- Per començar, el Govern en la primera part de la pandèmia, quan es planteja l'estat d'alarma, tant Junts per Catalunya com el PDECat van denunciar la recentralització de competències. Vaig veure poca responsabilitat per assumir una situació tan complexa. Però el més greu, per una catalanista com jo, és que quan recuperem les competències la gestió de la Generalitat no és la correcta. Els mesos de juny i juliol no hi ha interlocució amb els sectors, existeix una improvisació absoluta, les ajudes no són reals sinó de cara a la galeria, hi ha el bunyol dels autònoms... Tots ens dona mostres que el Govern ho hauria pogut fer millor. I, d'altra banda, ens podem adonar que l'executiu espanyol del PSOE s'ha espolsat moltes responsabilitats. El discurs del senyor Sánchez és que les autonomies "ja faran". En una dinàmica com l'actual, es poden fer millor. A Alemanya, les ajudes de l'estat federal a la gent de la hostaleria es paguen al dia.

- Catalunya, sosté el Govern, pateix un problema endèmic de finançament.

- Sí. Fa deu anys que en aquest país no es fan coses grans i contundents des del punt de vista del finançament autonòmic. Per això portem el concert econòmic en el nostre programa. De fet, posem com a prioritat el concert i no el referèndum. És fonamental que la Generalitat disposi de més diners. L'Estatut ens permet el concert, és qüestió d'un pacte polític amb el govern espanyol de torn. Cal que els tributs es gestionin des de Catalunya. En la mesura que tinguem més diners, podrem ajudar les situacions complicades dels sectors. També fem un altre plantejament: prou d'ofegar les famílies i les petites i mitjanes empreses. Hem de suprimir l'impost de Successions i el de Patrimoni, i suprimir la meitat dels càrrecs públics i eventuals, així com les Diputacions. Tots els diners que ens estalviem, amb el concert econòmic, els hem de destinar a la gent. És ambiciós però realista, i considerem que és el pas endavant que ha de fer el país en aquest moment per sortir de la situació.

"Fa deu anys que en aquest país no es fan coses grans i contundents des del punt de vista del finançament autonòmic. Per això posem com a prioritat el concert i no el referèndum"

- Veu Pedro Sánchez acceptant el concert econòmic per a Catalunya?

- El senyor Sánchez s'ha d'adonar que no som una comunitat més. Aquesta exigència de bilateralitat que estem plantejant es basa en què Catalunya és una nació i té dret a decidir el seu futur. Si és responsable i vol resoldre els problemes que hi ha sobre la taula, hauria d'acceptar aquest concert econòmic. No hi ha cap problema des del punt de vista legal, és un tema de voluntat política.

- Ha parlat amb ell, últimament?

- Tinc interlocució amb diversos actors polítics aquí i a Madrid. Hem tingut intercanvi de missatges. Ell coneix molt bé la meva posició, ja fa temps que ens coneixem, fins i tot des d'abans que fos president. Sempre li he dit que, en la mesura que l'Estat desconnecta del que és la realitat catalana i no vol entendre que és una comunitat singular que vol fer les coses d'una altra manera, no pot mirar cap a una altra banda ni pot fer política deliberadament contra Catalunya.
 
- Es veu amb opcions d'entrar al Parlament malgrat que cap enquesta els dona opció?

- Vam fer un pas endavant des del grup de Poblet assumint que feia falta una alternativa catalanista i nacionalista, amb idees molt clares. Els últims deu anys no han estat positius i el país no està millor després d'aquesta dècada. Tot comença amb la sentència de l'Estatut, perquè d'errors n'hi ha hagut per les dues bandes. Ens adonem que aquest espai catalanista no és al Parlament, i per això fem un pas endavant. No fem càlculs personalistes per anar amb altres opcions i tenir garantit l'escó. El projecte és desacomplexadament nacionalista, mira de cara els problemes reals de la gent. El nostre objectiu és que la ciutadania conegui que som una alternativa, i això no es pot fer amb sis mesos. En un context de pandèmia, la dificultat és evident. A banda, veiem incompetència, mediocritat i cinisme en la gent que és a les institucions.

"Chacón diu que vol suprimir l'impost de Patrimoni, però era consellera de Torra quan Junts, ERC i el PDECat van decidir apujar-lo"

Escoltava l'altre dia Àngels Chacón [candidata del PDECat] dient que suprimiria l'impost de Patrimoni. Aquesta senyora era consellera de Torra quan Junts, ERC i el PDECat van decidir apujar-lo. També diu que està a favor de l'escola concertada. I aquesta senyora era consellera mentre els diputats del PDECat van votar a favor del decret d'admissió d'alumnes de la conselleria d'Educació, que és un revés total a la concertada. O quan el senyor Illa diu que ara ve i ho arregla tot, però veiem els números dels ministeris pel que fa a execució pressupostària estan clars. O quan els senyors d'ERC parlen de via àmplia i els demanes si la desobediència i la confrontació queden fora de l'equació, i diuen que no hi poden renunciar. O directament el senyor Puigdemont dient que es va equivocar en la via del diàleg [la tardor del 2017], tot i que no vaig veure que el practiqués gaire. Facin el favor! Feia falta una alternativa valenta.

- Si queden fora del Parlament, els veurem a les pròximes eleccions al Congrés, a les municipals i a Europa?

- Hem plantejat un cicle electoral. Tenim regidors que s'han incorporat al PNC, com a Puig-Reig, Figueres o Sant Just Desvern. La idea és portar aquest projecte en tots els àmbits electorals. Estem convençuts que aquest espai hi és.

- Com estan pagant la campanya?

Treballem amb els donatius dels militants, quotes i aportacions. I funcionem amb voluntaris, hem creat una xarxa. De les 18 persones que hi ha a l'executiva, tots tenim les nostres respectives feines. El món real, la gent normal, som els que tindrem capacitat de canviar l'enfocament polític que el país necessita.

- Demanaran préstecs a bancs?

- No ho tenim previst. Volem ser lliures. Ho hem plantejat tot a través dels donatius.

- Va ser presidenta de la JNC, portaveu de CDC i coordinadora general del PDECat. S'havia imaginat que s'hauria acabat enfrontant a les urnes amb excompanys com Artur Mas, Jordi Turull o Josep Rull?

- Jo no m'he mogut d'on era. Em vaig donar de baixa del PDECat perquè el projecte s'esvaeix quan es pacta amb la CUP -li costa al càrrec al president Mas- i quan s'alinea amb la unilateralitat. Em sento en el mateix espai que vaig començar a militar, i em sap greu veure com persones que han tingut trajectòria han quedat abonats en el discurs de la confrontació. I en la por a diferenciar-se de determinats postulats polítics, més per la banda dels antisistema de la CUP.
 
- Ha estat molt crítica amb les decisions que es van prendre la tardor del 2017 a Catalunya, però vostè estava a la cuina del que es coïa. Les reflexions que fa ara ja les havia traslladat on tocava en el moment dels fets?

- Sí. De fet, recordo que quan s'ha de fer la declaració d'independència faig una reflexió a Puigdemont segons la qual això no es pot fer si no es pot complir. I creia que preservar les institucions i que es convoquessin les eleccions per evitar el 155 era més favorable. Recordo que em vaig quedar sola defensant un plantejament com aquest. Per lleialtat personal em vaig quedar on estava, i ara m'adono que em vaig equivocar. També els dies 6 i 7 de setembre, quan hi ha les lleis de desconnexió, m'hauria d'haver plantat. Tenia la sensació d'una certa angoixa a diferir d'alguns postulats. El patriotisme es demostra de moltes maneres, no amb un sí més gran en un referèndum o en un llaç més gros. Defensar empreses i treballadors, que la gent cobri, és el vertader patriotisme.

- Dilluns, Laura Borràs, candidata de Junts, va prometre que declararia la República si l'independentisme superava el 50% dels vots. Considera que és realista?

- No, és una broma que arriba al mal gust. Amb la que cau, només cal passejar-se per qualsevol carrer de qualsevol poble i ciutat per veure la quantitat de locals tancats, gent que demana treballar i no els deixen, vas a qualsevol hospital i a qualsevol CAP i els sanitaris estan desbordats. Falten reformes en profunditat. Aquesta senyora fa dues coses: criticar el Govern a dojo quan va formar-ne part i el seu partit en forma part; i prometre bromes de mal gust.

"Em sento allunyada d'ERC i de Junts des del punt de vista que continuen defensant la desobediència i la confrontació"

- En un moment en què ERC ha fet una aposta per la via pragmàtica i del diàleg amb l'Estat, se sent més propera a Oriol Junqueras i a Pere Aragonès que no pas a Puigdemont i Laura Borràs?

- Em sento allunyada dels dos des del punt de vista que continuen defensant la desobediència i la confrontació. D'ERC s'escriu i es diu que està en una via més pragmàtica, però quan preguntes a Aragonès, Vilalta o Junqueras sobre confrontació i desobediència, diuen que no hi poden renunciar. Més del mateix. Però sí que hi ha un aspecte en el qual jo difereixo molt d'ERC, que és l'abnegació per continuar apujant impostos, per anar contra l'escola concertada, per posar traves al desenvolupament de la iniciativa público-privada. Estic a anys llum des del punt de vista ideològic. Puc estar d'acord amb la participació d'ERC en la política de Madrid, però en aquests pressupostos [de Pedro Sánchez] jo els hauria donat un altre toc pel que fa a abaixar impostos o reforçar polítiques d'inversió a Catalunya. I també hi ha una cosa que fa el PNB i que nosaltres farem quan estem al Govern, que és cobrar per avançat. Aquest país genera prou perquè tot allò que se'ns deu es pagui d'una vegada per totes. Calen inversions, resoldre temes pendents i tenir veu a Brussel·les.

- Imagini que entren al Parlament i és a les seves mans fer president Salvador Illa o bé Pere Aragonès, en cas que siguin els més votats. Què faria?

- Depèn. Si el senyor Illa és el de l'última manifestació que va anar amb Societat Civil Catalana, què voleu que us digui. I si Aragonès és que el va contra la concertada, apuja impostos i no renuncia a la unilateralitat, tampoc. Hauríem de veure els programes.

- I a Laura Borràs, l'investiria?

- Contundentment no. Posa com a primer punt del seu programa la desobediència i la confrontació amb l'Estat. Per tant, no ens podem entendre. Hi ha una cosa que comparteixen Borràs i Aragonès: ser còmplices del desgovern que hi ha hagut fins ara. A més, tenen aquesta espècie d'amistat eterna amb la CUP que està forçant situacions molt delicades per aquest país.
 
- El procés va començar a descarrilar quan se li va donar la clau de la investidura d'Artur Mas a la CUP?

- Sí. El gran error del president Mas és donar la centralitat política a un grup antisistema. És un dels principis de la fi de CDC, sumat al 3%. Quan tu dones el ritme polític a la CUP i aquells que tenim opinions diferents no parlem clar, això acaba despistant una mica la ciutadania.

"El gran error del president Mas és donar la centralitat política a un grup antisistema. És un dels principis de la fi de CDC, sumat al 3%"

- CDC va avalar en aquell moment el pas al costat de Mas.

- Algunes persones van aixecar la veu. Jo era presidenta de la JNC i recordo una conversa telefònica amb Mas i després una en persona. Li vaig plantejar que creia que era un error, que s'estava equivocant, que ell no podia sortir de l'equació. El temps ens ha donat la raó als qui crèiem que la CUP no havia de tenir un paper central. I una de les meves discrepàncies de fons amb el president Puigdemont és quan ell planteja una estratègia de dos anys, amb els pressupostos i la desobediència de l'1-O, amb la CUP tenint un rol fonamental.

- Des del constitucionalisme es defensa que l'independentisme ha de demanar disculpes per la tardor del 2017. Ho veu necessari?

- És necessari mirar endavant. Hi ha una part de l'independentisme que s'ha expressat en termes d'autocrítica. Nacionalistes com jo que diem que el 6 i 7 de setembre no ens vam agradar, i que en aquell procés vam deixar descoberta una institució com la Generalitat. Al final té efectes negatius contra la ciutadania. Per altra banda, no he sentit mai Illa, Iceta, Sánchez, Arrimadas o Alejandro Fernández dir què és tot allò que l'Estat no ha fet bé, més enllà dels cops de porra de l'1-O. En els governs del PP i, en alguns moments, del PSOE, hi ha hagut immobilisme. No ens podem donar lliçons, però hem de passar pàgina i mirar els reptes de futur. La política i les institucions no han de ser una trava, i ara mateix ho són.

- Abans parlava del concert econòmic. El consens més gran dels últims anys a Catalunya és al voltant de la idea del referèndum. Hi ha marge per negociar-lo amb Sánchez i Podem a la Moncloa, sumada a l'aritmètica actual al Congrés?

- Aquesta negociació és més lenta del que alguns voldríem. És possible que no fructifiqui, encara, perquè hi ha molts espais de desconfiança. La prioritat ha de ser resoldre la situació de debilitat del país, i el referèndum és un objectiu a mig termini.

- Els indults són indispensables perquè el terreny de joc torni a ser practicable?

- Sí. Tant me fa que facin una amnistia, un indult o una reforma del delicte de sedició. És evident que mentre hi hagi persones a la presó i a l'exili això genera una tibantor del clima polític a Catalunya que fa que alguns partits se'n beneficiïn -els extrems sempre es toquen- i dificulta una solució plausible per a les dues parts.
 
- Ha demanat a Íñigo Urkullu que pressioni pels indults?

- Tinc relació personal amb ell i hi vaig parlant. És coneguda la seva posició i la del PNB a favor de destensar. Ell va fer tot i més perquè no s'arribés a l'abisme l'octubre del 2017. Ha estat treballant des de darrere, en silenci, per normalitzar la situació. Ha anat a veure a la presó les persones que, tristament, hi són. Necessitem persones com Urkullu per canalitzar la sortida política. Assumint dues coses: que el govern espanyol ha d'entendre que exigim la bilateralitat, i que el primer pas per resoldre molts dels problemes és aconseguir el concert econòmic.

"El PDECat va plantejar clarament que la meva presència era un impediment per l'acord; jo vaig fer un pas enrere però ells van decidir continuar flirtejant amb la confrontació i el govern de Junts i ERC"

- Per què no s'han presentat amb el PDECat?

- El PDECat va dir que no. Nosaltres, més que anar a buscar el PDECat, vam plantejar una aliança de tots els nacionalistes que volguessin sumar esforços al Parlament. Ens trobem amb Units per Avançar, que prefereix sotmetre's al dictat del PSOE -suposo que per garantir l'escó d'algú-, i també amb el PDECat. Quan parlem amb ells plantegem un punt de trobada que podria ser una coalició. I que si la coalició no és possible, per nosaltres no quedarà. El PDECat planteja clarament que la meva presència és un impediment per l'acord, jo faig un pas enrere i dic que no aniré a la llista, que el país passa per davant. Després acaben decidint seguir flirtejant amb la confrontació i el govern de Junts i ERC, i s'adonen que amb el PNC no hi poden anar. Al final, les traves les van posar ells. Nosaltres som un projecte nou i és bo que això es vagi explicitant a la gent. Els resultats electorals i el mapa posterior ajudarà a reajustar molt els espais polítics, i el PNC podrà ser la casa comuna dels catalanistes. Volem que el país funcioni.

- En va parlar amb Artur Mas, d'aquesta aliança?

- En vaig parlar amb David Bonvehí, amb qui ens vam veure. Amb el president Mas vam parlar via missatge, més telemàtica. I Àlex Moga, secretari d'organització del PNC, es va veure amb Ferran Bel, el seu homòleg del PDECat. Va haver-hi converses, però van arribar a la conclusió que preferien transitar per aquest flirteig amb la confrontació. Mas deia que és millor que el PDECat condicioni Junts i ERC en lloc de la CUP, i també que no s'enfrontaria políticament amb Puigdemont. El PNC sí que es confrontarà amb aquesta manera de fer política.

- Es va reunir el febrer de l'any passat amb Puigdemont. Hi ha tornat a parlar?

- Hi vaig parlar quan vaig decidir que deixava el Senat, de forma telemàtica. No hi he tornat a parlar. La conversa a Waterloo va ser llarga. Vam parlar de tot: política catalana, espanyola i europea. Vam constatar diferències polítiques insalvables, però per damunt de tot hi ha les persones. Ell sap que en tot el que pugui ajudar per solucionar la seva situació, que és difícil, ho faré.