30
de gener
del
2021
Actualitzat
el
01
de febrer
a les
8:19h
Miquel Porta coneix bé la societat nord-americana. Va ser professor a la Universitat de Carolina del Nord durant tres anys. Al llarg d'aquesta pandèmia, l'epidemiòleg ha seguit amb preocupació l'aparició d'un altre virus potser tan perillós com la Covid: la demagògia entorn la crisi sanitària i la proliferació d'opinió desinformada sobre la salut. El científic, de mentalitat rebeca, denuncia de fa temps aquest populisme trumpià en temes de salut pública, la seva especialitat.
Porta és doctor en Medicina, fa recerca a l'Institut d'Investigació Mèdica de l'Hospital del Mar (IMIM) i és catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública a la UAB. Els seus àmbits principals d'investigació són l'epidemiologia del càncer de pàncrees i l'impacte sobre la salut dels diversos agents químics ambientals. En aquesta entrevista defensa la robustesa d'una potent estructura de salut per afrontar aquesta crisi i les que vindran.
- Des d'un punt de vista epidemiològic, les eleccions del 14-F són un error?
- No ho crec. En salut pública mai mirem només el virus o la pandèmia, sinó que hem de contemplar tots els factors en joc, els socials, els polítics, els humans. Hem de poder fer eleccions amb totes les garanties, i les eleccions podrien ser durant molt de temps en les condicions actuals.
- Creu que si es fan ara serà amb plenes garanties?
- Naturalment. Que no estem operant? Hi ha molt de tacticisme. Un ajornament al març o a l'abril? És que podríem estar ajornant-les durant molt de temps.
- Pel que fa a la gestió feta, tant per part del govern espanyol com de la Generalitat, què creu que s'ha fet bé i què hauria d'haver estat diferent.
- Hi ha hagut cooperació entre les diverses administracions però n'ha faltat més. Cap comunitat autònoma pot defensar sola el benestar de la seva gent. Ens cal més cooperació vertical (ajuntaments, comunitats i govern estatal) i horitzontal (entre comunitats). Necessitem reforçar arreu els organismes de governança global, també a nivell supranacional. I, per millorar, ens calen institucions més eficients.
- S'ha reaccionat amb lentitud?
- Sí, evidentment que hi ha hagut lentitud, però també s'han fet acusacions greus contra les administracions per part de persones que no tenen ni idea de salut pública. El que ha passat és que les institucions que haguessin permès reaccionar ràpid a una crisi com aquesta estaven raquítiques. Començant per l'Agència de Salut Pública de Catalunya, que va ser degradada a l'inici de la recessió. Per mi, aquest és un tema molt important.
- Expliqui'ns-ho.
- La Llei General de Salut Pública va ser aprovada per unanimitat, que ha passat poques vegades. La van impulsar la Marina Geli i Antoni Plasencia, però tant me fa. D'haver-se consolidat l'Agència de Salut Pública, pensada amb autonomia del govern, hauríem tingut els mitjans materials que a dia d'avui encara trobem a faltar.
- Va ser dins del paquet de retallades?
- No s'haurien de dir retallades, sinó destralades. Jo faig consideracions polítiques, perquè la salut pública és política, però jo no entro en aspectes partidistes. El projecte de l'Agència es va inspirar en els exemples de Suècia, Canadà i Austràlia. Quan començàvem a recuperar-la, ens va venir la pandèmia. Això els ha passat a molts llocs, incloent-hi l'estat espanyol. Un element comú a Catalunya i l'Estat ha estat la manca d'institucions de salut pública amb la potència per anticipar-se a la pandèmia.
- Ha demanat un millor funcionament del Consell Interterritorial de Salut. Això no és un aspecte molt tècnic?
- No, no. És una cosa molt política i molt pràctica. En aquests mesos, hem vist un forat negre, un angle mort. No se sap com funciona. No sabem els fonaments científics de les seves decisions. Vèiem compareixences públiques, però hem de saber com es preparen les decisions, com s'apliquen i se'n fa un seguiment.
- Fa uns dies alertava en un article contra el populisme entorn la pandèmia. Deia literalment, "contra el populisme trumpista, eficiència pandèmica". S'ha fet molta demagògia entorn la gestió de la crisi?
- El cas de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, és impressionant. Tot val. És el cas més escandalós a l'estat espanyol. Seguit molt de prop per Quim Torra. Maltractar la pròpia agència de salut pública jo només ho he vist amb Donald Trump i el president Quim Torra. Això és una realitat. A Catalunya hem vist populisme trumpista entorn la pandèmia. El menysteniment de l'Agència de Salut Pública catalana ha estat un exemple de trumpisme. Les lluites intestines al Govern també. Però jo només parlo com a epidemiòleg.
- És equiparable? Tant s'ha maltractat la institució de la salut pública catalana?
- Per fer mal als socis de govern. És fort. La política té l'obligació de fixar-se en quins efectes té en la vida de la gent aquesta devastació pandèmica. Això és el fracàs d'una societat que no ha reclamat institucions més fortes i eficaces. La feblesa del ministeri de Sanitat li ha anat bé a tothom. No parlo de més competències, sinó de recursos per exercir les que té.
- Les vacunes van amb molt de retard?
- Hem d'anar més ràpid. Si arribem al Nadal amb un percentatge només relativament alt de població vacunada, encara no podrem fer vida normal.
- No ens espanti. I això?
- Perquè aleshores potser seran els joves els que entraran a les UCI. Christian Drosten, l'assessor de salut d'Angela Merkel, expressava fa uns dies un interrogant molt inquietant. Quan estiguin vacunats els grups més vulnerables, la gent gran i els sanitaris, hi haurà una pressió econòmica i humana a la primavera per tornar a la vida normal i aleshores el virus potser atacarà més els joves. Ara estem parlant de les variants britànica, sud-africana, brasilera... La britànica sembla que encomana un 35% més. Això és catastròfic. Podem veure més joves intubats a les UCI. Com a epidemiòleg, només puc demanar que anem amb la màxima celeritat a vacunar. I també amb la màxima serenitat. Si us plau, que els mitjans i els polítics deixin treballar les institucions amb serenitat.
- Vol comentar alguna cosa sobre els alts càrrecs que s'han vacunat saltant-se els protocols?
- Això és morralla. L'any 1997, com a president de la Societat Espanyola d'Epidemiologia, vaig denunciar la feblesa de les institucions estatals de curació en el cas de la meningitis. Era un campi qui pugui. Recordo que qui era president del Congrés, Federico Trillo, va vacunar els seus fills saltant-se també els protocols.
- Quin escenari realista de "normalització" es pot preveure per aquest 2021?
- No ho puc dir. Miguel Hernán, un gran epidemiòleg, amic meu, professor a Harvard, diu que qui sap de virus mai parla de dates. És una frase molt sàvia. Hem d'anar pas a pas. És que ens vam refiar massa. Encara avui no fem el rastreig ben fet.
- Veig que al seu compte de Twitter hi té fixada una frase de Dostoievsky: "Tots som responsables de tots".
- Sí, m'agrada molt. Aquesta frase inspira un llibre que vam escriure una vintena d'epidemiòlegs, Los imaginarios colectivos, just abans de la pandèmia. És que la salut pública és una manera de tenir cura els uns dels altres.
- És un especialista en contaminació interna. Què és?
- Són els residus industrials i els residus de pesticides i de plàstics, que alteren les defenses de l'organisme. Acabem de presentar un projecte sobre això a la Marató. Perquè alguns d'aquests tòxics que tenim a l'interior del cos són immunosupressors, que vol dir que afebleixen les defenses de l'organisme. I volem estudiar-los. Perquè veiem gran diferències en la resposta immunitària de la gent. A igualtat d'infecció, veiem que a unes persones els anticossos els duren molt i a d'altres no.
- La pandèmia pot ajudar a que temes com aquest tan vinculats a la salut pública estiguin per fi damunt la taula?
- Les sindèmies, la multiplicació de dos o més pandèmies, que és el que estem vivint, amb la Covid-19, la crisi climàtica, les desigualtats socials i el model de producció mundial, fan que la situació sigui insostenible.
- Com creu que serà l'escenari mundial que sortirà d'aquesta crisi?
- En les persones i institucions més responsables, aquesta sindèmia les portarà a aplicar polítiques amb més celeritat, com en el camp climàtic. Però n'hi haurà molts que aviat oblidaran. Molts tornaran als obsolets nivells de consum demencial. Per mi, va ser molt impactant veure com va actuar la gent a l'abril i com va tornar a fer com abans. Però ara que dic tornar. Això de voler "tornar a"... Quina idea més humana, no? És com el que ha fet un ictus i vol tornar a ser obès.
Porta és doctor en Medicina, fa recerca a l'Institut d'Investigació Mèdica de l'Hospital del Mar (IMIM) i és catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública a la UAB. Els seus àmbits principals d'investigació són l'epidemiologia del càncer de pàncrees i l'impacte sobre la salut dels diversos agents químics ambientals. En aquesta entrevista defensa la robustesa d'una potent estructura de salut per afrontar aquesta crisi i les que vindran.
- Des d'un punt de vista epidemiològic, les eleccions del 14-F són un error?
- No ho crec. En salut pública mai mirem només el virus o la pandèmia, sinó que hem de contemplar tots els factors en joc, els socials, els polítics, els humans. Hem de poder fer eleccions amb totes les garanties, i les eleccions podrien ser durant molt de temps en les condicions actuals.
- Creu que si es fan ara serà amb plenes garanties?
- Naturalment. Que no estem operant? Hi ha molt de tacticisme. Un ajornament al març o a l'abril? És que podríem estar ajornant-les durant molt de temps.
- Pel que fa a la gestió feta, tant per part del govern espanyol com de la Generalitat, què creu que s'ha fet bé i què hauria d'haver estat diferent.
- Hi ha hagut cooperació entre les diverses administracions però n'ha faltat més. Cap comunitat autònoma pot defensar sola el benestar de la seva gent. Ens cal més cooperació vertical (ajuntaments, comunitats i govern estatal) i horitzontal (entre comunitats). Necessitem reforçar arreu els organismes de governança global, també a nivell supranacional. I, per millorar, ens calen institucions més eficients.
- S'ha reaccionat amb lentitud?
- Sí, evidentment que hi ha hagut lentitud, però també s'han fet acusacions greus contra les administracions per part de persones que no tenen ni idea de salut pública. El que ha passat és que les institucions que haguessin permès reaccionar ràpid a una crisi com aquesta estaven raquítiques. Començant per l'Agència de Salut Pública de Catalunya, que va ser degradada a l'inici de la recessió. Per mi, aquest és un tema molt important.
"Un element comú a Catalunya i l'Estat ha estat la manca d'institucions de salut pública amb la potència per anticipar-se a la pandèmia"
- Expliqui'ns-ho.
- La Llei General de Salut Pública va ser aprovada per unanimitat, que ha passat poques vegades. La van impulsar la Marina Geli i Antoni Plasencia, però tant me fa. D'haver-se consolidat l'Agència de Salut Pública, pensada amb autonomia del govern, hauríem tingut els mitjans materials que a dia d'avui encara trobem a faltar.
Miquel Porta. Foto: Adrià Costa
- Va ser dins del paquet de retallades?
- No s'haurien de dir retallades, sinó destralades. Jo faig consideracions polítiques, perquè la salut pública és política, però jo no entro en aspectes partidistes. El projecte de l'Agència es va inspirar en els exemples de Suècia, Canadà i Austràlia. Quan començàvem a recuperar-la, ens va venir la pandèmia. Això els ha passat a molts llocs, incloent-hi l'estat espanyol. Un element comú a Catalunya i l'Estat ha estat la manca d'institucions de salut pública amb la potència per anticipar-se a la pandèmia.
- Ha demanat un millor funcionament del Consell Interterritorial de Salut. Això no és un aspecte molt tècnic?
- No, no. És una cosa molt política i molt pràctica. En aquests mesos, hem vist un forat negre, un angle mort. No se sap com funciona. No sabem els fonaments científics de les seves decisions. Vèiem compareixences públiques, però hem de saber com es preparen les decisions, com s'apliquen i se'n fa un seguiment.
- Fa uns dies alertava en un article contra el populisme entorn la pandèmia. Deia literalment, "contra el populisme trumpista, eficiència pandèmica". S'ha fet molta demagògia entorn la gestió de la crisi?
- El cas de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, és impressionant. Tot val. És el cas més escandalós a l'estat espanyol. Seguit molt de prop per Quim Torra. Maltractar la pròpia agència de salut pública jo només ho he vist amb Donald Trump i el president Quim Torra. Això és una realitat. A Catalunya hem vist populisme trumpista entorn la pandèmia. El menysteniment de l'Agència de Salut Pública catalana ha estat un exemple de trumpisme. Les lluites intestines al Govern també. Però jo només parlo com a epidemiòleg.
- És equiparable? Tant s'ha maltractat la institució de la salut pública catalana?
- Per fer mal als socis de govern. És fort. La política té l'obligació de fixar-se en quins efectes té en la vida de la gent aquesta devastació pandèmica. Això és el fracàs d'una societat que no ha reclamat institucions més fortes i eficaces. La feblesa del ministeri de Sanitat li ha anat bé a tothom. No parlo de més competències, sinó de recursos per exercir les que té.
"El cas més escandalós de demagògia amb la pandèmia a l'estat espanyol ha estat Ayuso, seguida de molt a prop per Quim Torra"
- Les vacunes van amb molt de retard?
- Hem d'anar més ràpid. Si arribem al Nadal amb un percentatge només relativament alt de població vacunada, encara no podrem fer vida normal.
Miquel Porta a la seu de l'IMIM a Barcelona. Foto: Adrià Costa
- No ens espanti. I això?
- Perquè aleshores potser seran els joves els que entraran a les UCI. Christian Drosten, l'assessor de salut d'Angela Merkel, expressava fa uns dies un interrogant molt inquietant. Quan estiguin vacunats els grups més vulnerables, la gent gran i els sanitaris, hi haurà una pressió econòmica i humana a la primavera per tornar a la vida normal i aleshores el virus potser atacarà més els joves. Ara estem parlant de les variants britànica, sud-africana, brasilera... La britànica sembla que encomana un 35% més. Això és catastròfic. Podem veure més joves intubats a les UCI. Com a epidemiòleg, només puc demanar que anem amb la màxima celeritat a vacunar. I també amb la màxima serenitat. Si us plau, que els mitjans i els polítics deixin treballar les institucions amb serenitat.
- Vol comentar alguna cosa sobre els alts càrrecs que s'han vacunat saltant-se els protocols?
- Això és morralla. L'any 1997, com a president de la Societat Espanyola d'Epidemiologia, vaig denunciar la feblesa de les institucions estatals de curació en el cas de la meningitis. Era un campi qui pugui. Recordo que qui era president del Congrés, Federico Trillo, va vacunar els seus fills saltant-se també els protocols.
- Quin escenari realista de "normalització" es pot preveure per aquest 2021?
- No ho puc dir. Miguel Hernán, un gran epidemiòleg, amic meu, professor a Harvard, diu que qui sap de virus mai parla de dates. És una frase molt sàvia. Hem d'anar pas a pas. És que ens vam refiar massa. Encara avui no fem el rastreig ben fet.
- Veig que al seu compte de Twitter hi té fixada una frase de Dostoievsky: "Tots som responsables de tots".
- Sí, m'agrada molt. Aquesta frase inspira un llibre que vam escriure una vintena d'epidemiòlegs, Los imaginarios colectivos, just abans de la pandèmia. És que la salut pública és una manera de tenir cura els uns dels altres.
Miquel Porta: "Molta gent tornarà als nivells de consum demencial d'abans de la pandèmia". Foto: Adrià Costa
- És un especialista en contaminació interna. Què és?
- Són els residus industrials i els residus de pesticides i de plàstics, que alteren les defenses de l'organisme. Acabem de presentar un projecte sobre això a la Marató. Perquè alguns d'aquests tòxics que tenim a l'interior del cos són immunosupressors, que vol dir que afebleixen les defenses de l'organisme. I volem estudiar-los. Perquè veiem gran diferències en la resposta immunitària de la gent. A igualtat d'infecció, veiem que a unes persones els anticossos els duren molt i a d'altres no.
- La pandèmia pot ajudar a que temes com aquest tan vinculats a la salut pública estiguin per fi damunt la taula?
- Les sindèmies, la multiplicació de dos o més pandèmies, que és el que estem vivint, amb la Covid-19, la crisi climàtica, les desigualtats socials i el model de producció mundial, fan que la situació sigui insostenible.
- Com creu que serà l'escenari mundial que sortirà d'aquesta crisi?
- En les persones i institucions més responsables, aquesta sindèmia les portarà a aplicar polítiques amb més celeritat, com en el camp climàtic. Però n'hi haurà molts que aviat oblidaran. Molts tornaran als obsolets nivells de consum demencial. Per mi, va ser molt impactant veure com va actuar la gent a l'abril i com va tornar a fer com abans. Però ara que dic tornar. Això de voler "tornar a"... Quina idea més humana, no? És com el que ha fet un ictus i vol tornar a ser obès.