03
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
20:58h
Li agrada recordar la seva infantesa a la plaça de l'Església del Masnou i la relació amb les veïnes del seu carrer. Hi va arribar quan tenia només nou anys i aleshores ni es podia imaginar que acabaria sent diputada del Parlament de Catalunya, la primera en posar-hi els peus amb un hiyab. Però Najat Driouech (Asilah, Marroc, 1981), que ocupa el quart lloc a les llistes d'ERC com a independent, presenta quines són les seves credencials més enllà de representar el que defineix com "la majoria de la minoria": gent gran, infància i serveis socials són les carpetes que han ocupat la seva trajectòria política.
Fuig de l'estereotip en el qual sovint pretenen encasellar-la. Quan a les primeres entrevistes li preguntaven com se sentia sent la primera diputada amb vel a l'hemicicle, responia ras i curt: "Com la companya del costat, que també acaba d'entrar al Parlament i porta el cabell curt o ros". Reivindica, en definitiva, parlar de mocions, de propostes de resolució, de política, que és el que ha vingut a fer més enllà de normalitzar el que molts encara assenyalen com una excepcionalitat. Tot i això, assegura que va pagar "el peatge" d'haver de respondre les preguntes que espera que ja no facin a les que vinguin després d'ella.
Treballadora social, filòloga i professora, Driouech va entrar al Parlament després de les eleccions del 2017, on ocupava el desè lloc de la llista per Barcelona. La seva fotografia als cartells electorals de fa tres anys es va derivar en un historial d'anècdotes que té gravades en la memòria. Com la d'una noia que li va explicar que, mentre conduïa, es va aturar per veure el cartell i, acte seguit, va arrencar a plorar. "Per fi em sentia reconeguda", li va confessar. O el veí que sempre havia volgut ser mosso i, just després de veure-la entrar al Parlament, va admetre que s'havia animat a intentar-ho. O la mestra que no gosava presentar-se a llistes per exercir a l'escola pública i que, després d'escoltar-la en un míting a Molins de Rei, li va prometre que ho intentaria. "Me la vaig trobar un temps després. Jo aparcava el cotxe a la Ciutadella i ella entrava al zoo amb la seva classe d'una escola pública.
El cafè clau amb Marta Rovira
La candidata republicana té tres fills d'11, 8 i dos anys i mig. De fet, va entrar al Parlament estant embarassada del petit. La seva vinculació amb ERC neix l'any 2014, quan coneix Marta Rovira en una taula rodona d'un seminari sobre immigració. "En realitat jo estava enfadada perquè no es tracta només de visibilitzar, sinó d'estar en espais entre iguals. Els que estan a la primera línia han de reconèixer el país tal com és. Algú es pensa que no tinc capacitat per defensar-me jo mateixa?", assegura que va dir després de relatar com portava tota la vida havent-se d'explicar de per què parla tan bé el català -"la immersió a l'escola funciona"-, sentint-se observada al tren o bé sent preguntada sobre si feia de cangur del qui, en realitat, és fill seu.
"Tu fas l'esforç per ser igual però la gent no t'hi veu. Has de demostrar el triple perquè t'hi vegi", argumenta. I Rovira va respondre que tenia raó i que li agradaria que fossin companyes al Parlament. Driouech s'ho va prendre com una manera de dir, però Rovira la va trucar poc temps després per fer un cafè i a partir d'aquí es va precipitar tot. L'any 2015 va conèixer Oriol Junqueras i, dos anys més tard, se sumava a la candidatura republicana en unes eleccions, les del 21-D, convulses pel 155 i l'empresonament i exili dels líders independentistes.
De la seva primera legislatura, sent especial orgull per la llei d'igualtat de tracte i no discriminació, que es va aprovar just abans que es dissolgués la cambra i de la qual ha estat ponent relatora. "Ha estat com un repte personal, no podíem permetre'ns el luxe de no aprovar aquesta llei, que ha requerit de molta feina negociadora perquè fos transversal", explica. Es va dedicar durant quatre mesos nit i dia a la qüestió. Ara, diu, el repte d'aquesta legislatura és desplegar-la, més encara quan les enquestes pronostiquen que Vox pot irrompre al Parlament.
A Najat Driouech se l'ha vista indignar-se des del seu escó quan Ciutadans va utilitzar expressions com "tots moros o tots cristians" a l'hemicicle. O quan una diputada de Junts per Catalunya va utilitzar l'expressió "catalans autòctons". "Hem de ser responsables, som el mirall de la ciutadania i hem de ser conscient de l'impacte que poden tenir les nostres paraules i la minimització de persones que ja ho tenen de per si molt difícil", argumenta. I és que, en el seu dia a dia, es troba havent de respondre preguntes que li fan els seus fills petits a partir de les situacions que es troben a l'escola. "Què és immigrant? Què és moro?", explica que li va plantejar el mitjà, de 8 anys, nascut a Catalunya.
Driouech gaudeix jugant a futbol, tot i que ara només té temps per jugar-hi amb els seus fills, a qui els dedica tot el temps lliure que pot. De fet, el que més li agrada fer fora de la jornada laboral és compartir activitats amb la família i els veïns del poble. També escriure, especialment records. "No vull perdre el contacte amb qui sóc", conclou. De cara al 14-F, només té una petició: "Que guanyi el sentit comú".
Fuig de l'estereotip en el qual sovint pretenen encasellar-la. Quan a les primeres entrevistes li preguntaven com se sentia sent la primera diputada amb vel a l'hemicicle, responia ras i curt: "Com la companya del costat, que també acaba d'entrar al Parlament i porta el cabell curt o ros". Reivindica, en definitiva, parlar de mocions, de propostes de resolució, de política, que és el que ha vingut a fer més enllà de normalitzar el que molts encara assenyalen com una excepcionalitat. Tot i això, assegura que va pagar "el peatge" d'haver de respondre les preguntes que espera que ja no facin a les que vinguin després d'ella.
Treballadora social, filòloga i professora, Driouech va entrar al Parlament després de les eleccions del 2017, on ocupava el desè lloc de la llista per Barcelona. La seva fotografia als cartells electorals de fa tres anys es va derivar en un historial d'anècdotes que té gravades en la memòria. Com la d'una noia que li va explicar que, mentre conduïa, es va aturar per veure el cartell i, acte seguit, va arrencar a plorar. "Per fi em sentia reconeguda", li va confessar. O el veí que sempre havia volgut ser mosso i, just després de veure-la entrar al Parlament, va admetre que s'havia animat a intentar-ho. O la mestra que no gosava presentar-se a llistes per exercir a l'escola pública i que, després d'escoltar-la en un míting a Molins de Rei, li va prometre que ho intentaria. "Me la vaig trobar un temps després. Jo aparcava el cotxe a la Ciutadella i ella entrava al zoo amb la seva classe d'una escola pública.
El cafè clau amb Marta Rovira
La candidata republicana té tres fills d'11, 8 i dos anys i mig. De fet, va entrar al Parlament estant embarassada del petit. La seva vinculació amb ERC neix l'any 2014, quan coneix Marta Rovira en una taula rodona d'un seminari sobre immigració. "En realitat jo estava enfadada perquè no es tracta només de visibilitzar, sinó d'estar en espais entre iguals. Els que estan a la primera línia han de reconèixer el país tal com és. Algú es pensa que no tinc capacitat per defensar-me jo mateixa?", assegura que va dir després de relatar com portava tota la vida havent-se d'explicar de per què parla tan bé el català -"la immersió a l'escola funciona"-, sentint-se observada al tren o bé sent preguntada sobre si feia de cangur del qui, en realitat, és fill seu.
"Tu fas l'esforç per ser igual però la gent no t'hi veu. Has de demostrar el triple perquè t'hi vegi", argumenta. I Rovira va respondre que tenia raó i que li agradaria que fossin companyes al Parlament. Driouech s'ho va prendre com una manera de dir, però Rovira la va trucar poc temps després per fer un cafè i a partir d'aquí es va precipitar tot. L'any 2015 va conèixer Oriol Junqueras i, dos anys més tard, se sumava a la candidatura republicana en unes eleccions, les del 21-D, convulses pel 155 i l'empresonament i exili dels líders independentistes.
De la seva primera legislatura, sent especial orgull per la llei d'igualtat de tracte i no discriminació, que es va aprovar just abans que es dissolgués la cambra i de la qual ha estat ponent relatora. "Ha estat com un repte personal, no podíem permetre'ns el luxe de no aprovar aquesta llei, que ha requerit de molta feina negociadora perquè fos transversal", explica. Es va dedicar durant quatre mesos nit i dia a la qüestió. Ara, diu, el repte d'aquesta legislatura és desplegar-la, més encara quan les enquestes pronostiquen que Vox pot irrompre al Parlament.
"Hem de ser responsables, som el mirall de la ciutadania"
A Najat Driouech se l'ha vista indignar-se des del seu escó quan Ciutadans va utilitzar expressions com "tots moros o tots cristians" a l'hemicicle. O quan una diputada de Junts per Catalunya va utilitzar l'expressió "catalans autòctons". "Hem de ser responsables, som el mirall de la ciutadania i hem de ser conscient de l'impacte que poden tenir les nostres paraules i la minimització de persones que ja ho tenen de per si molt difícil", argumenta. I és que, en el seu dia a dia, es troba havent de respondre preguntes que li fan els seus fills petits a partir de les situacions que es troben a l'escola. "Què és immigrant? Què és moro?", explica que li va plantejar el mitjà, de 8 anys, nascut a Catalunya.
Driouech gaudeix jugant a futbol, tot i que ara només té temps per jugar-hi amb els seus fills, a qui els dedica tot el temps lliure que pot. De fet, el que més li agrada fer fora de la jornada laboral és compartir activitats amb la família i els veïns del poble. També escriure, especialment records. "No vull perdre el contacte amb qui sóc", conclou. De cara al 14-F, només té una petició: "Que guanyi el sentit comú".