06
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
18:07h
Gemma Lienas és la número 4 del PSC el 14-F, després que Miquel Iceta tanqués el seu fitxatge el mes de desembre passat. Lienas torna així a donar suport als socialistes, després de situar-se a l'òrbita d'ICV, participar de forma testimonial en la primera candidatura d'Ada Colau a les municipals de Barcelona i ser la número 2 de Catalunya Sí Que Es Pot a les eleccions al Parlament del 2015.
Filla d'un petit industrial català i d'una mestressa de casa francesa, Lienas es va donar a conèixer a finals dels 80 i principis dels 90 per la seva faceta d'escriptora. Es va consolidar gràcies al personatge de Carlota, que protagonitzaria El diari lila de la Carlota, El diari vermell de la Carlota o Així és la vida, Carlota.
L'obra literària de la candidata del PSC -ocupa un lloc destacat a les llistes tot i ser una independent- ha tingut continuïtat i el 2018 va guanyar el primer BBVA Sant Joan amb la novel·la El hilo invisible. També va obtenir el premi Vaixell de vapor amb l'obra Jo, en Watson i l'armari de la Jacqueline.
El leitmotiv de la seva literatura és la perspectiva de gènere i el feminisme, a través del qual ha abordat la bulímia, la violència masclista o la sexualitat. Ara és aquesta mateixa mirada la que li permet ocupar un lloc preponderant en les llistes dels socialistes.
La trajectòria activista de Lienas en el camp del feminisme va ser reconeguda el 2010 amb una Medalla al treball President Macià i en la seva etapa als comuns va treballar per la igualtat des de l'arena institucional. La postura dels seus antics companys de partit, però, ja no és la seva. Lienas s'ha convertit en una de les cares visibles contra el transfeminisme. És a dir, d'aquell corrent del feminisme que no considera les dones transgènere com a dones de ple dret.
De la literatura al feminisme TERF
Lienas defensa un feminisme en què la dona ho és exclusivament des del punt de vista biològic. Per tant, és contrària a la defensa de l'anomenada identitat de gènere o teoria queer, que defensa l'autodeterminació del gènere de les persones trans. Forma part, doncs, de l'anomenat feminisme TERF (feminisme radical transexcloent, per les seves sigles en anglès).
El debat és viu dins el feminisme, i 600 col·lectius i 11.000 persones han signat recentment el manifest Feministes pels drets de les persones trans, en què reclamen el reconeixement dels drets de les persones trans i neguen que aquests suposin una amenaça per a les dones.
El moment escollit per a l'aterratge de Lienas al PSC no és gratuït. Al desembre, el PSC va votar amb el PP al Parlament en contra d'incloure les dones trans a la llei contra la violència masclista. A més, el pacte de govern espanyol entre els socialistes i Podem incloïa l'aprovació de la coneguda com a llei trans, que en principi ha de permetre que una persona pugui canviar la seva identitat de gènere als registres sense documents oficials ni necessitat de presentar cap dictamen mèdic o psicològic, entre altres avenços.
El PSOE, però, se n'ha desmarcat i demana que la "situació estable" de transsexualitat estigui "degudament acreditada". Una postura contrària als postulats d'organismes com Amnistia Internacional o l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. També a l'expressada pels antics companys de Lienas al Parlament. Per ara, però, els socialistes no se surten amb la seva i l'esborrany de la llei preveu el dret a la identitat de gènere "lliurement manifestada".
Lienas arriba al PSC per abanderar la postura del feminisme TERF i ho fa amb l'experiència d'haver estat diputada a la cambra en una de les legislatures més calentes, la prèvia a l'1-O. Aleshores, tot i ser la número 2 de Lluís Rabell, va perdre protagonisme en favor d'altres companys com Joan Coscubiela. Caldrà veure si en el seu retorn a la cambra interpreta el paper que li concedeixen les llistes.
Filla d'un petit industrial català i d'una mestressa de casa francesa, Lienas es va donar a conèixer a finals dels 80 i principis dels 90 per la seva faceta d'escriptora. Es va consolidar gràcies al personatge de Carlota, que protagonitzaria El diari lila de la Carlota, El diari vermell de la Carlota o Així és la vida, Carlota.
L'obra literària de la candidata del PSC -ocupa un lloc destacat a les llistes tot i ser una independent- ha tingut continuïtat i el 2018 va guanyar el primer BBVA Sant Joan amb la novel·la El hilo invisible. També va obtenir el premi Vaixell de vapor amb l'obra Jo, en Watson i l'armari de la Jacqueline.
El leitmotiv de la seva literatura és la perspectiva de gènere i el feminisme, a través del qual ha abordat la bulímia, la violència masclista o la sexualitat. Ara és aquesta mateixa mirada la que li permet ocupar un lloc preponderant en les llistes dels socialistes.
La trajectòria activista de Lienas en el camp del feminisme va ser reconeguda el 2010 amb una Medalla al treball President Macià i en la seva etapa als comuns va treballar per la igualtat des de l'arena institucional. La postura dels seus antics companys de partit, però, ja no és la seva. Lienas s'ha convertit en una de les cares visibles contra el transfeminisme. És a dir, d'aquell corrent del feminisme que no considera les dones transgènere com a dones de ple dret.
De la literatura al feminisme TERF
Lienas defensa un feminisme en què la dona ho és exclusivament des del punt de vista biològic. Per tant, és contrària a la defensa de l'anomenada identitat de gènere o teoria queer, que defensa l'autodeterminació del gènere de les persones trans. Forma part, doncs, de l'anomenat feminisme TERF (feminisme radical transexcloent, per les seves sigles en anglès).
El debat és viu dins el feminisme, i 600 col·lectius i 11.000 persones han signat recentment el manifest Feministes pels drets de les persones trans, en què reclamen el reconeixement dels drets de les persones trans i neguen que aquests suposin una amenaça per a les dones.
El moment escollit per a l'aterratge de Lienas al PSC no és gratuït. Al desembre, el PSC va votar amb el PP al Parlament en contra d'incloure les dones trans a la llei contra la violència masclista. A més, el pacte de govern espanyol entre els socialistes i Podem incloïa l'aprovació de la coneguda com a llei trans, que en principi ha de permetre que una persona pugui canviar la seva identitat de gènere als registres sense documents oficials ni necessitat de presentar cap dictamen mèdic o psicològic, entre altres avenços.
El PSOE, però, se n'ha desmarcat i demana que la "situació estable" de transsexualitat estigui "degudament acreditada". Una postura contrària als postulats d'organismes com Amnistia Internacional o l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. També a l'expressada pels antics companys de Lienas al Parlament. Per ara, però, els socialistes no se surten amb la seva i l'esborrany de la llei preveu el dret a la identitat de gènere "lliurement manifestada".
Lienas arriba al PSC per abanderar la postura del feminisme TERF i ho fa amb l'experiència d'haver estat diputada a la cambra en una de les legislatures més calentes, la prèvia a l'1-O. Aleshores, tot i ser la número 2 de Lluís Rabell, va perdre protagonisme en favor d'altres companys com Joan Coscubiela. Caldrà veure si en el seu retorn a la cambra interpreta el paper que li concedeixen les llistes.