21
de gener
del
2021
Actualitzat
el
22
de gener
a les
11:01h
La condemna de Bernat Solé per desobediència trenca una tendència que s'ha vist en aquests últims mesos. Fins ara, totes les causes que afectaven alcaldes en relació a l'1-O havien quedat arxivades abans de judici o amb una absolució després de la vista oral. Algunes, encara no han arribat a judici. El cas de Solé, que era alcalde d'Agramunt i diputat d'ERC al Parlament l'any 2017, i és conseller d'Exteriors, és el primer que acaba en condemna. Concretament, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on va ser jutjat per la seva condició d'aforat, l'ha condemnat a un any d'inhabilitació per un delicte de desobediència greu per no haver fet cas al Tribunal Constitucional (TC).
Solé és, per ara, el primer alcalde condemnat per l'1-O. N'hi ha set que encara tenen causes obertes. A les comarques de Lleida, hi ha oberta la causa de Miquel Serra, exalcalde d'Alcarràs. A les de Girona, hi ha la causa de l'exalcaldessa de Figueres, Marta Felip, i de l'alcalde de Castelló d'Empúries, Salvi Güell. A les Terres de l'Ebre tenen causes pendents l'alcalde de Roquetes, Paco Gas, i el de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós. A la Catalunya Central, l'alcalde de Collbató, Miquel Solà; i a les comarques de Barcelona, l'alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals. La causa de Solé, com la de la resta d'alcaldes, neix de les investigacions de la Fiscalia dies abans de l'1-O contra els ajuntaments del país que havien decidit col·laborar amb el Govern per tirar endavant la votació.
Des que la Fiscalia va enfrontar-se al món municipal, bona part de les causes s'han anat arxivant. Dos exemples són el cas de Neus Lloveras, expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i exalcaldessa de Vilanova i la Geltrú, i Miquel Buch, exconseller d'Interior i expresident de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Tots dos van ser investigats per l'1-O però finalment la causa va ser arxivada. Fins ara, només l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, havia estat jutjada pels fets de l'1-O i va quedar absolta. Els precedents -i el propi judici, amb proves molt dèbils per part de la Fiscalia- feien pensar en una sentència similar per al cas de l'aleshores alcalde d'Agramunt, però el TSJC ha optat per una sentència condemnatòria, tot i que amb una pena més baixa que la que sol·licitava el ministeri fiscal en un principi.
Durant la vista oral, que va durar un matí i amb només tres testimonis, Solé es va desmarcar de l'organització i la logística de l'1-O, va negar que donés cap indicació per amagar les urnes i va refermar que el seu únic objectiu el dia del referèndum era "preservar l'ordre públic". La Fiscalia va aportar proves més aviat dèbils, només un parell d'articles de la revista Sió, d'Agramunt, feta per voluntaris aficionats. La sentència considera provat el que deien aquests articles. Diu que Solé no només va permetre que el 25 de setembre de 2017 s'utilitzés un local propietat de l'Ajuntament per fer una conferència destinada a promoure la participació en el referèndum, sinó que hi va participar com a orador en qualitat d'alcalde i diputat, aprofitant l'ocasió per encoratjar els oients a "votar el dia 1 d'octubre".
Pel que fa al dia del referèndum, la sentència conclou que Solé va tenir una participació "activa i decidida" en el seu desenvolupament. Va assistir al centre de votació i va assumir "responsabilitats logístiques, de suport i d'assistència als organitzadors", i els va traslladar les informacions que arribaven des d'altres ajuntaments sobre l'actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. El tribunal sosté que Solé va "col·laborar decisivament en la presa de decisions capitals, com ara la d'amagar les urnes en un lloc segur o finalment avançar l'hora de tancament de la votació davant la possibilitat que es personessin al poble les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat".
Sentència condemnatòria, nou cop al Govern
La sentència no es ferma, es pot recórrer al Tribunal Suprem, però ja té conseqüències immediates perquè Solé no podrà concórrer a les eleccions a les llistes dels republicans (ocupa el número dos a la demarcació de Lleida). El seu rol com a conseller el podrà continuar exercint fins que el Suprem ratifiqui la condemna. De fet, Solé és el responsable últim de l'organització de processos electorals i l'encarregat de fer que les eleccions es puguin celebrar amb certa normalitat. La situació del Govern, en tot cas, és precària i es torna a fer evident: si la justícia apartés Solé, l'executiu no tindria capacitat per nomenar un substitut a la conselleria d'Exteriors.
Tot plegat, suposa un nou cop en una setmana negra, en termes judicials. Aquest mateix dijous, el TSJC ha decidit mantenir les eleccions del 14-F de manera provisional malgrat el criteri de la Generalitat, que demana suspendre-les fins el 30 de maig. La resolució encara no és definitiva -la decisió final s'espera en plena campanya electoral- però suposa un nou revés judicial per l'executiu que piloten Junts i ERC. La Generalitat i el TSJC, més distanciats que mai.
Solé és, per ara, el primer alcalde condemnat per l'1-O. N'hi ha set que encara tenen causes obertes. A les comarques de Lleida, hi ha oberta la causa de Miquel Serra, exalcalde d'Alcarràs. A les de Girona, hi ha la causa de l'exalcaldessa de Figueres, Marta Felip, i de l'alcalde de Castelló d'Empúries, Salvi Güell. A les Terres de l'Ebre tenen causes pendents l'alcalde de Roquetes, Paco Gas, i el de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós. A la Catalunya Central, l'alcalde de Collbató, Miquel Solà; i a les comarques de Barcelona, l'alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals. La causa de Solé, com la de la resta d'alcaldes, neix de les investigacions de la Fiscalia dies abans de l'1-O contra els ajuntaments del país que havien decidit col·laborar amb el Govern per tirar endavant la votació.
Des que la Fiscalia va enfrontar-se al món municipal, bona part de les causes s'han anat arxivant. Dos exemples són el cas de Neus Lloveras, expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i exalcaldessa de Vilanova i la Geltrú, i Miquel Buch, exconseller d'Interior i expresident de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Tots dos van ser investigats per l'1-O però finalment la causa va ser arxivada. Fins ara, només l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, havia estat jutjada pels fets de l'1-O i va quedar absolta. Els precedents -i el propi judici, amb proves molt dèbils per part de la Fiscalia- feien pensar en una sentència similar per al cas de l'aleshores alcalde d'Agramunt, però el TSJC ha optat per una sentència condemnatòria, tot i que amb una pena més baixa que la que sol·licitava el ministeri fiscal en un principi.
Durant la vista oral, que va durar un matí i amb només tres testimonis, Solé es va desmarcar de l'organització i la logística de l'1-O, va negar que donés cap indicació per amagar les urnes i va refermar que el seu únic objectiu el dia del referèndum era "preservar l'ordre públic". La Fiscalia va aportar proves més aviat dèbils, només un parell d'articles de la revista Sió, d'Agramunt, feta per voluntaris aficionats. La sentència considera provat el que deien aquests articles. Diu que Solé no només va permetre que el 25 de setembre de 2017 s'utilitzés un local propietat de l'Ajuntament per fer una conferència destinada a promoure la participació en el referèndum, sinó que hi va participar com a orador en qualitat d'alcalde i diputat, aprofitant l'ocasió per encoratjar els oients a "votar el dia 1 d'octubre".
Pel que fa al dia del referèndum, la sentència conclou que Solé va tenir una participació "activa i decidida" en el seu desenvolupament. Va assistir al centre de votació i va assumir "responsabilitats logístiques, de suport i d'assistència als organitzadors", i els va traslladar les informacions que arribaven des d'altres ajuntaments sobre l'actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. El tribunal sosté que Solé va "col·laborar decisivament en la presa de decisions capitals, com ara la d'amagar les urnes en un lloc segur o finalment avançar l'hora de tancament de la votació davant la possibilitat que es personessin al poble les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat".
Sentència condemnatòria, nou cop al Govern
La sentència no es ferma, es pot recórrer al Tribunal Suprem, però ja té conseqüències immediates perquè Solé no podrà concórrer a les eleccions a les llistes dels republicans (ocupa el número dos a la demarcació de Lleida). El seu rol com a conseller el podrà continuar exercint fins que el Suprem ratifiqui la condemna. De fet, Solé és el responsable últim de l'organització de processos electorals i l'encarregat de fer que les eleccions es puguin celebrar amb certa normalitat. La situació del Govern, en tot cas, és precària i es torna a fer evident: si la justícia apartés Solé, l'executiu no tindria capacitat per nomenar un substitut a la conselleria d'Exteriors.
Tot plegat, suposa un nou cop en una setmana negra, en termes judicials. Aquest mateix dijous, el TSJC ha decidit mantenir les eleccions del 14-F de manera provisional malgrat el criteri de la Generalitat, que demana suspendre-les fins el 30 de maig. La resolució encara no és definitiva -la decisió final s'espera en plena campanya electoral- però suposa un nou revés judicial per l'executiu que piloten Junts i ERC. La Generalitat i el TSJC, més distanciats que mai.