20
de gener
del
2021
Actualitzat
el
21
de gener
a les
11:58h
Dues setmanes més de pròrroga de restriccions, 612 persones ingressades a les UCI, mesures més dràstiques sobre la taula i unes eleccions que, de moment i a l'espera de què resol el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, es mantenen per al 14 de febrer. Aquest és l'escenari en què es troba Catalunya, tenallada per la situació sanitària i a expenses, de nou, d'una decisió judicial que tensiona tots els partits i, especialment, la relació entre la Generalitat i la Moncloa. Fins al punt que es genera el dubte de si és la pandèmia la que condiciona la disputa sobre les eleccions o són les eleccions les que condicionen les mesures que es prenen per gestionar la tercera onada.
El pols, continua. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, s'ha compromès a "batallar fins al final" per aconseguir acreditar que per protegir la salut dels ciutadans i l'exercici lliure i igualitari del vot, és imprescindible posposar les eleccions fins al 30 de maig. Ha defensat des del faristol del Parlament aquest posicionament, on ha arribat amb el decret del divendres tombat però també amb unes restriccions que el Procicat ha decidit allargar fins al 7 de febrer. La darrera pròrroga havia estat d'una setmana. Ara que s'ha superat el pic de la segona onada i que s'ha sobrepassat el llindar dels 600 ingressats crítics per coronavirus, s'ha apostat directament per 15 dies més de confinament municipal, de tancament parcial de comerç i d'obertura limitada de la restauració.
Aquest termini té un impacte directe en el panorama polític, ja que si el TSJC no resol el fons dels recursos presentats contra l'endarreriment electoral abans del 29 de gener -Federalistes d'Esquerres ha fet marxa enrere en el seu recurs-, la campanya haurà de començar amb la incertesa de si es votarà o no però amb unes restriccions de mobilitat i d'interacció d'abast important vigents. Aragonès ha subratllat la "incoherència" que suposa aquesta situació amb el fet de mobilitzar més de cinc milions de persones per a la jornada de votació en el moment àlgid de la tercera onada.
Més encara quan sobre la taula està la possibilitat de demanar mesures més dràstiques, com ara avançar el toc de queda a les vuit del vespre -una opció avalada pel secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon-, o, com apunta l'informe de Salut aportat per a l'ajornament dels comicis, la possibilitat de sol·licitar un confinament domiciliari.
Conscient del "conflicte d'interessos" que la situació genera sobre Salvador Illa com a ministre de Sanitat i, a la vegada, candidat del PSC a la presidència de la Generalitat, Aragonès l'ha emplaçat a trencar el silenci i a valorar una situació que incomoda el cap de llista socialista. De fet, durant el consell interterritorial de Salut d'aquest dimecres, autonomies com Castella i Lleó i Galícia, comandades pel PP, però també d'altres presidides pel PSOE -com el País Valencià-, o el País Basc han reclamat aquest avançament del toc de queda que, en el cas de Catalunya, ara comença a les deu de la nit. Amb tot, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha argumentat que tampoc aquest avançament del confinament nocturn tindria un gran impacte sobre la pandèmia.
Illa, però, ha descartat, per ara, avançar el toc de queda malgrat que el dilluns, abans que el TSJC es pronunciés i mantingués viva la data del 14-F, no el veia amb mals ulls. "Ho estudiarem", s'ha limitat a dir. Tot i que diversos territoris han plantejat obrir la porta a endurir les restriccions, el ministre, que pretén mantenir-se en el càrrec fins a l'inici de la campanya -sigui quan sigui- ha defensat que s'exploti tot el marge de l'estat alarma vigent sense modificacions. En paral·lel, però, la pandèmia bat rècords a l'estat espanyol: s'han diagnosticat 41.576 casos en les últimes 24 hores i 464 morts més.
L'increment de contagis transita, doncs, a l'alça, i ho fa en paral·lel a la inseguretat jurídica i una crispació política in crescendo. Al marge dels pèssims indicadors arreu de l'Estat, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha criticat l'endarreriment electoral signat per la Generalitat i ha defensat que els comicis són necessaris ja perquè hi ha una "crisi de governabilitat" a Catalunya. Ha negat, a més, que la situació sigui comparable a l'ajornament del País Basc i Galícia de l'any passat perquè la data electoral s'ha posposat "sense consens". Quasi a la mateixa hora de les seves declaracions, la Fiscalia es pronunciava a favor de les mesures cautelars acceptades pel TSJC que mantenen vigent el 14-F.
Per contra, Aragonès ha argumentat que el procediment seguit per la Generalitat és "calcat" al del precedent basc i gallec, i que l'ajornament es va aprovar per unanimitat perquè, fins i tot el PSC, va proposar altres dates diferents a la del 14-F. Això sí, els socialistes no van avalar que fossin el 30 de maig, però sí la gran majoria de formacions polítiques. A l'espera de què resol el tribunal, els partits estan instal·lats en la campanya i han convertit la sessió de la diputació permanent al Parlament en tot un ring.
El pols, continua. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, s'ha compromès a "batallar fins al final" per aconseguir acreditar que per protegir la salut dels ciutadans i l'exercici lliure i igualitari del vot, és imprescindible posposar les eleccions fins al 30 de maig. Ha defensat des del faristol del Parlament aquest posicionament, on ha arribat amb el decret del divendres tombat però també amb unes restriccions que el Procicat ha decidit allargar fins al 7 de febrer. La darrera pròrroga havia estat d'una setmana. Ara que s'ha superat el pic de la segona onada i que s'ha sobrepassat el llindar dels 600 ingressats crítics per coronavirus, s'ha apostat directament per 15 dies més de confinament municipal, de tancament parcial de comerç i d'obertura limitada de la restauració.
Aquest termini té un impacte directe en el panorama polític, ja que si el TSJC no resol el fons dels recursos presentats contra l'endarreriment electoral abans del 29 de gener -Federalistes d'Esquerres ha fet marxa enrere en el seu recurs-, la campanya haurà de començar amb la incertesa de si es votarà o no però amb unes restriccions de mobilitat i d'interacció d'abast important vigents. Aragonès ha subratllat la "incoherència" que suposa aquesta situació amb el fet de mobilitzar més de cinc milions de persones per a la jornada de votació en el moment àlgid de la tercera onada.
Més encara quan sobre la taula està la possibilitat de demanar mesures més dràstiques, com ara avançar el toc de queda a les vuit del vespre -una opció avalada pel secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon-, o, com apunta l'informe de Salut aportat per a l'ajornament dels comicis, la possibilitat de sol·licitar un confinament domiciliari.
Conscient del "conflicte d'interessos" que la situació genera sobre Salvador Illa com a ministre de Sanitat i, a la vegada, candidat del PSC a la presidència de la Generalitat, Aragonès l'ha emplaçat a trencar el silenci i a valorar una situació que incomoda el cap de llista socialista. De fet, durant el consell interterritorial de Salut d'aquest dimecres, autonomies com Castella i Lleó i Galícia, comandades pel PP, però també d'altres presidides pel PSOE -com el País Valencià-, o el País Basc han reclamat aquest avançament del toc de queda que, en el cas de Catalunya, ara comença a les deu de la nit. Amb tot, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha argumentat que tampoc aquest avançament del confinament nocturn tindria un gran impacte sobre la pandèmia.
Illa, però, ha descartat, per ara, avançar el toc de queda malgrat que el dilluns, abans que el TSJC es pronunciés i mantingués viva la data del 14-F, no el veia amb mals ulls. "Ho estudiarem", s'ha limitat a dir. Tot i que diversos territoris han plantejat obrir la porta a endurir les restriccions, el ministre, que pretén mantenir-se en el càrrec fins a l'inici de la campanya -sigui quan sigui- ha defensat que s'exploti tot el marge de l'estat alarma vigent sense modificacions. En paral·lel, però, la pandèmia bat rècords a l'estat espanyol: s'han diagnosticat 41.576 casos en les últimes 24 hores i 464 morts més.
L'increment de contagis transita, doncs, a l'alça, i ho fa en paral·lel a la inseguretat jurídica i una crispació política in crescendo. Al marge dels pèssims indicadors arreu de l'Estat, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha criticat l'endarreriment electoral signat per la Generalitat i ha defensat que els comicis són necessaris ja perquè hi ha una "crisi de governabilitat" a Catalunya. Ha negat, a més, que la situació sigui comparable a l'ajornament del País Basc i Galícia de l'any passat perquè la data electoral s'ha posposat "sense consens". Quasi a la mateixa hora de les seves declaracions, la Fiscalia es pronunciava a favor de les mesures cautelars acceptades pel TSJC que mantenen vigent el 14-F.
Per contra, Aragonès ha argumentat que el procediment seguit per la Generalitat és "calcat" al del precedent basc i gallec, i que l'ajornament es va aprovar per unanimitat perquè, fins i tot el PSC, va proposar altres dates diferents a la del 14-F. Això sí, els socialistes no van avalar que fossin el 30 de maig, però sí la gran majoria de formacions polítiques. A l'espera de què resol el tribunal, els partits estan instal·lats en la campanya i han convertit la sessió de la diputació permanent al Parlament en tot un ring.