20
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
18:55h
Les prediccions meteorològiques són cada cop més fiables. Les dades obtingudes dels satèl·lits i de l'enorme i diversa quantitat de sensors distribuïts per tot arreu s'acaben integrant en superordinadors. Seguint la temperatura dels oceans, dels pols, i les variables atmosfèriques a diferents nivells —entre altres factors— s'elaboren models d'àrees globals de referència, com els del Centre Europeu per a la predicció del temps a mig termini.
L'estat de l'atmosfera en un moment i en un punt determinat són el punt de partida per a fer una predicció local. A partir dels models d'àrea global, els meteoròlegs segueixen models numèrics de predicció basats en la mecànica de fluids, i, amb tot, avancen pas a pas cap a la possible evolució de l'atmosfera. A posteriori s'analitzen les desviacions que la realitat aporta, de manera que el mètode es corregeix continuadament. Així s'arriben a elaborar prediccions cada cop més acurades, com va passar amb l'alta probabilitat amb què es va anunciar el temporal anomenat Filomena que acabem de superar.
Filomena ha estat un dels temporals de neu més importants en els darrers cinquanta anys. En la primera onada de fred de l'any, les temperatures han estat molt baixes, el sis de gener es van enregistrar -34,12꙳C a l'Alt Pirineu. Ara bé, probablement dalt dels cims circumdants —on no hi ha sensors— la temperatura encara va ser inferior. Aquests valors han fet dubtar a alguns de l'emergència climàtica dictaminada per l'escalfament global.
Tanmateix, Filomena no està en contradicció amb el canvi climàtic. Per a comprendre-ho cal no confondre temps i clima, cosa que succeeix amb freqüència, no només entre la població general, sinó també entre polítics i periodistes. Com diferenciar-ho? Amb un exemple. Si coincideix que vas al Masnou justament un cap de setmana en què plou molt, potser deduiràs que sempre hi plou; quan, en realitat, a la costa del Maresme la major part dels dies són assolellats. Un cap de setmana de molta pluja és un fenomen poc freqüent. Podríem dir que el temps ofereix l'anècdota, mentre que el clima ofereix la perspectiva.
Ara bé, si els fenòmens poc freqüents van augmentant potser es pot pensar en un canvi climàtic; això sí, només després d'anys d'estudi i seguiment. Les baixes temperatures assolides durant el pas de la tempesta Filomena criden l'atenció, perquè també s'ha informat que 2020 va ser l'any més càlid des que es té registre. No només en alguns indrets de Catalunya, sinó també a nivell global ha estat un dels tres anys més càlids enregistrats.
El problema no és només que hi hagi anys càlids, sinó que cada cop són més seguits. A Catalunya, la dècada 2011-2020 ha estat la més càlida de manera absoluta des que hi ha registre. És a dir que, no només hi ha un escalfament global, sinó que s'accentua. I cal també tenir en compte que el 2020 hi va haver el fenomen de La Niña, un esdeveniment natural que contribueix al refredament global; si no hagués estat per La Niña, molt probablement la temperatura hauria estat algunes dècimes de grau per damunt de la temperatura mitjana global.
Aleshores, està el temporal Filomena relacionat amb el canvi climàtic? Anem a pams. Les projeccions climàtiques apunten que el clima s'està fent més extrem, cosa que es notarà més en els anys i les dècades que han de venir. Fenòmens com aquest episodi hivernal, o les onades de calor i les tempestes de l'estiu són més intenses i severes. Però en el context de l'escalfament global, s'esperen més fenòmens més associats a la calor que al fred.
Essent prudents, doncs, a l'escalfament global només es poden lligar amb certesa les onades de calor. Per tant, es fa difícil d'afirmar que fenòmens concrets com són el temporal Filomena o els tornados a la Mediterrània (medicanes) estan relacionats amb el canvi climàtic. Ara bé, tots aquests fenòmens meteorològics compleixen les projeccions climàtiques que apunten cap a fenòmens més acusats, cap a un clima més extrem.
Quina és la projecció climàtica, doncs? Per a fer-la cal vigilar el comportament dels oceans, perquè atesa la immensa quantitat d'energia que emmagatzemen, tenen un fort efecte sobre el clima de la Terra. A nivell global, es preveu que, malauradament, segueixi el desglaç de les banquises polars. L'aigua dolça freda del desglaç influirà en la temperatura global i en els corrents oceànics. En el cas de l'Atlàntic nord, els models apunten que podria disminuir la intensitat tant del corrent en jet atmosfèric, com del corrent del Golf, cosa que, a Europa occidental, provocaria més tempestes fortes a l'hivern.
A Catalunya, els dies de precipitació tendeixen a concentrar-se. La quantitat de pluja anual que cau a Barcelona és pràcticament igual a la Londres. Però no és el mateix que plogui poquet però seguidet, que ho faci en pocs dies. Al cap i a la fi, als deserts, també hi ha grans precipitacions esporàdiques que les plantes aprofiten per a florir. Així que entre la concentració de la pluja i les onades de calor ens aboquem cap a la sequera.
I què podem fer per mitigar el canvi climàtic? I ja sabem què cal fer: aturar les emissions de gasos d'efecte hivernacle per no pujar massa més la temperatura. Dit en altres paraules, un canvi profund en els hàbits de consum energètic.
L'estat de l'atmosfera en un moment i en un punt determinat són el punt de partida per a fer una predicció local. A partir dels models d'àrea global, els meteoròlegs segueixen models numèrics de predicció basats en la mecànica de fluids, i, amb tot, avancen pas a pas cap a la possible evolució de l'atmosfera. A posteriori s'analitzen les desviacions que la realitat aporta, de manera que el mètode es corregeix continuadament. Així s'arriben a elaborar prediccions cada cop més acurades, com va passar amb l'alta probabilitat amb què es va anunciar el temporal anomenat Filomena que acabem de superar.
Filomena ha estat un dels temporals de neu més importants en els darrers cinquanta anys. En la primera onada de fred de l'any, les temperatures han estat molt baixes, el sis de gener es van enregistrar -34,12꙳C a l'Alt Pirineu. Ara bé, probablement dalt dels cims circumdants —on no hi ha sensors— la temperatura encara va ser inferior. Aquests valors han fet dubtar a alguns de l'emergència climàtica dictaminada per l'escalfament global.
Tanmateix, Filomena no està en contradicció amb el canvi climàtic. Per a comprendre-ho cal no confondre temps i clima, cosa que succeeix amb freqüència, no només entre la població general, sinó també entre polítics i periodistes. Com diferenciar-ho? Amb un exemple. Si coincideix que vas al Masnou justament un cap de setmana en què plou molt, potser deduiràs que sempre hi plou; quan, en realitat, a la costa del Maresme la major part dels dies són assolellats. Un cap de setmana de molta pluja és un fenomen poc freqüent. Podríem dir que el temps ofereix l'anècdota, mentre que el clima ofereix la perspectiva.
Ara bé, si els fenòmens poc freqüents van augmentant potser es pot pensar en un canvi climàtic; això sí, només després d'anys d'estudi i seguiment. Les baixes temperatures assolides durant el pas de la tempesta Filomena criden l'atenció, perquè també s'ha informat que 2020 va ser l'any més càlid des que es té registre. No només en alguns indrets de Catalunya, sinó també a nivell global ha estat un dels tres anys més càlids enregistrats.
El problema no és només que hi hagi anys càlids, sinó que cada cop són més seguits. A Catalunya, la dècada 2011-2020 ha estat la més càlida de manera absoluta des que hi ha registre. És a dir que, no només hi ha un escalfament global, sinó que s'accentua. I cal també tenir en compte que el 2020 hi va haver el fenomen de La Niña, un esdeveniment natural que contribueix al refredament global; si no hagués estat per La Niña, molt probablement la temperatura hauria estat algunes dècimes de grau per damunt de la temperatura mitjana global.
Aleshores, està el temporal Filomena relacionat amb el canvi climàtic? Anem a pams. Les projeccions climàtiques apunten que el clima s'està fent més extrem, cosa que es notarà més en els anys i les dècades que han de venir. Fenòmens com aquest episodi hivernal, o les onades de calor i les tempestes de l'estiu són més intenses i severes. Però en el context de l'escalfament global, s'esperen més fenòmens més associats a la calor que al fred.
Essent prudents, doncs, a l'escalfament global només es poden lligar amb certesa les onades de calor. Per tant, es fa difícil d'afirmar que fenòmens concrets com són el temporal Filomena o els tornados a la Mediterrània (medicanes) estan relacionats amb el canvi climàtic. Ara bé, tots aquests fenòmens meteorològics compleixen les projeccions climàtiques que apunten cap a fenòmens més acusats, cap a un clima més extrem.
Quina és la projecció climàtica, doncs? Per a fer-la cal vigilar el comportament dels oceans, perquè atesa la immensa quantitat d'energia que emmagatzemen, tenen un fort efecte sobre el clima de la Terra. A nivell global, es preveu que, malauradament, segueixi el desglaç de les banquises polars. L'aigua dolça freda del desglaç influirà en la temperatura global i en els corrents oceànics. En el cas de l'Atlàntic nord, els models apunten que podria disminuir la intensitat tant del corrent en jet atmosfèric, com del corrent del Golf, cosa que, a Europa occidental, provocaria més tempestes fortes a l'hivern.
A Catalunya, els dies de precipitació tendeixen a concentrar-se. La quantitat de pluja anual que cau a Barcelona és pràcticament igual a la Londres. Però no és el mateix que plogui poquet però seguidet, que ho faci en pocs dies. Al cap i a la fi, als deserts, també hi ha grans precipitacions esporàdiques que les plantes aprofiten per a florir. Així que entre la concentració de la pluja i les onades de calor ens aboquem cap a la sequera.
I què podem fer per mitigar el canvi climàtic? I ja sabem què cal fer: aturar les emissions de gasos d'efecte hivernacle per no pujar massa més la temperatura. Dit en altres paraules, un canvi profund en els hàbits de consum energètic.