CRÒNICA

Entitats afins al PSC converteixen la suspensió del 14-F en un laberint jurídic

Federalistes d'Esquerres i la Lliga Democràtica recorren la decisió del Govern al TSJC, que es pronunciarà per primera vegada en les pròximes hores

per Bernat Surroca , 18 de gener de 2021 a les 18:15 |
El PSC evita per ara aclarir si impugnarà les eleccions. | PSC
Era previsible i finalment ha passat. Els primers recursos contra la suspensió de les eleccions del 14 de febrer ja són sobre la taula del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que té a les seves mans la decisió sobre si els comicis es poden fer tal com estaven previstos en un principi o s'ajornen fins al 30 de maig, la data proposada pel Govern amb l'acord de tots els partits excepte el PSC. Han estat, de fet, dues formacions polítiques afins als socialistes -la Lliga Democràtica i els Federalistes d'Esquerres- les que han interposat dos recursos contra el decret del Govern. No sol·liciten mesures cautelars, per tant la decisió es pot allargar encara uns dies. Un tercer recurs, presentat per un particular, sí que en demana i, per tant, la primera resolució judicial amb relació a la suspensió de les eleccions es podria prendre en les pròximes hores. El laberint jurídic que suposa tot plegat ha començat. 

La Lliga Democràtica, encapçalada per Astrid Barrio, i Federalistes d'Esquerres, liderada per Joan Botella, han estat les dues formacions que, ara com ara, s'han oposat, per via judicial, a la suspensió del 14-F. Totes dues formacions han tingut proximitat o vincles amb el PSC, l'únic partit que es va oposar a la reunió de divendres a ajornar les eleccions fins al 30-M. La Lliga va estar negociant amb els socialistes per concórrer conjuntament a les eleccions, però finalment les converses no van reeixir. Pel que fa a Federalistes, una de les seves integrants, Beatriz Silva, és diputada del PSC al Parlament i formava part de les llistes per al 14-F. Formacions polítiques afins, doncs, que ja han impugnat les eleccions mentre el PSC evita concretar si farà el pas. Els socialistes, això sí, han suspès la campanya electoral i han instat la resta de formacions a fer el mateix. 


Tot i desmarcar-se'n, el PSC ha considerat "legítims" els recursos presentats per la Lliga i Federalistes. La portaveu socialista, Eva Granados, ha reconegut les converses amb la formació de Barrio per integrar la candidatura del 14-F, tot i remarcar que no tenen cap lligam orgànic. Pel que fa a la Federalistes, Granados ha recordat que el seu president, Joan Botella, era un "insigne militant d'ICV". Sigui com sigui, els recursos fan entrar en joc la justícia i posen pals a les rodes a la decisió del Govern d'intentar ajornar les eleccions per evitar mobilitzar més de cinc milions de persones en un moment en què els indicadors de la pandèmia van a l'alça. La pressió assistencial augmenta i en les properes setmanes Salut preveu superar els ingressats en hospitals i UCI superin els nivells de la segona onada de la tardor. En les pròximes hores està previst que es presentin més recursos. 


Dos recursos que denuncien vulneració de drets

Els recursos de la Lliga i Federalistes bàsicament denuncien una vulneració de drets fonamentals per haver suspès les eleccions sense prou fonaments sanitaris. En la presentació de l'escrit, la Lliga ha denunciat "l'extrema gravetat" de deixar sense efecte la convocatòria electoral tenint en compte la "precarietat institucional" de la Generalitat.​ Concretament presenten dos escrits, un recurs contenciós administratiu pel procediment de protecció de drets fonamentals i un escrit d'un recurs contenciós administratiu ordinari. Segons aquesta formació, no s'ajornen les eleccions sinó que es produeix una "veritable suspensió de la democràtica" i suposa un "abús de poder inacceptable". 

 
En la mateixa línia, Federalistes sosté que la suspensió de les eleccions no és procedent per manca de competència, perquè l'ajornament no porta la signatura del president de la Generalitat; poca concreció, perquè el Govern no indica quines condicions sanitàries es necessiten per poder fer el procés electoral; i aprofundeix en la "paralització administrativa i institucional" de Catalunya. És per això que demanen una solució "com més aviat millor" a través d'unes eleccions que es facin amb les millors condicions de seguretat que permetin constitució del Parlament i la investidura d'un nou president. 

Una resolució judicial en les pròximes hores

Cap de les dues formacions, però, han sol·licitat al TSJC que prengui mesures cautelars. Per tant, el tribunal pot trigar setmanes a resoldre els seus recursos. Qui sí que n'ha demanat és un particular a través de la interposició d'un recurs contra la suspensió de les eleccions. Així, la sala contenciosa s'haurà de pronunciar en les pròximes hores sobre si deixa en suspens el decret de Govern que anul·la la convocatòria del 14-F i, per tant, manté la celebració de les eleccions tal com estava prevista. El tribunal pot acceptar així les mesures cautelaríssimes sol·licitades, o desestimar-les i demanar a les parts que es posicionin abans de prendre una mesura cautelar sobre la suspensió de les eleccions. En tot cas, cap decisió cautelar anticipa la resolució del fons del recurs i la decisió final dels tribunals. 

Un laberint jurídic

Sigui com sigui, la suspensió de les eleccions i l'eventual decisió judicial que anul·li la voluntat del Govern situa Catalunya en un laberint jurídic. Mai abans s'havia donat aquesta circumstància en què per raons sanitàries s'hagués hagut de suspendre una convocatòria electoral i l'encarregat de fer-ho fos un Govern sense president. La situació és d'"incertesa normativa", com apuntava el constitucionalista Xavier Arbós en declaracions a aquest diari la setmana passada. En la mateixa línia, Mercè Barceló defensava que per ajornar els comicis cal justificar que és "imprescindible, adequat i proporcional". Els recursos presentats fins ara apunten, precisament, que la situació no és tan greu com per no poder celebrar eleccions. 

I ara, què? Arbós considera que qui les recorre podria demanar mesures cautelaríssimes al Tribunal Constitucional per suspendre el decret d'ajornament i, després, el TSJC hauria de ser qui es pronunciés. No en canvi la Junta Electoral Central (JEC), que considera que la seva actuació s'ha de circumscriure al procés electoral i no li correspon entrar en la valoració d'un decret governamental. En tot cas, com que es trepitja terreny movedís, assegura que, amb els precedents dels darrers dos anys, no es pot descartar que algú recorri a la JEC.

També els juristes Joan Queralt i Marc Marsal ho interpreten així. Queralt admet, però, que hi ha diverses possibilitats: presentar un recurs administratiu, recórrer al TSJC o bé anar a la JEC. Marsal també recorda que la competència és de la sala contenciosa del TSJC on, de fet, s'han presentat els tres recursos contra la suspensió electoral. Barceló apunta que la JEC sí que podria intervenir en cas de recurs de qualsevol partit o ciutadà que consideri vulnerat el dret de participació política i, en canvi, considera que el TC no hi podria dir res. La decisió del Govern de suspendre les eleccions aboca Catalunya a un escenari incert, i el recurs contra la suspensió posen el país de ple en un laberint jurídic. La decisió, de nou, en mans dels jutges. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació