20
de gener
del
2021
Actualitzat
el
21
de gener
a les
18:50h
Joe Biden serà proclamat aquesta tarda (hora catalana) president dels Estats Units i d'aquesta manera posa punt (i final?) a l'era Donald Trump. No han servit de res les tàctiques del president sortint, malgrat arribar al punt de promoure l'ocupació del Capitoli fa pocs dies, amb imatges que vam fer la volta al món. Biden té previst aplicar un paquet de mesures per enterrar l'etapa de Trump a la Casa Blanca i posar la primera pedra per controlar la pandèmia als Estats Units. Amb la seva proclamació, l'exsenador i exvicepresident farà realitat un somni que acaronava des de feia dècades.
"T'explicaré un secret: saps què vol ser? Vol ser senador a trenta anys i president dels Estats Units després". Això hauria dit, ja fa anys, Neilia Hunter, primera esposa de Biden, a un dels seus millors amics, segons recull The Dallas Morning News. Es van casar el 1966 i van tenir tres fills, però sis anys després Neilia i la filla del matrimoni van morir en un accident de cotxe. Ell, de fet, va prendre possessió com a senador per Delaware a l'hospital, setmanes després del sinistre.
Gairebé cinc dècades després, Joe Biden (Scranton, Pennsilvània, 1942), l'oncle Joe, ha construït una llarga carrera al Senat -hi va arribar amb 31 anys poc després del tràgic accident- i ara ha guanyat les eleccions a la presidència del Estats Units davant del candidat republicà i actual president, Donald Trump.
Les enquestes donaven, amb més o menys marge, la victòria a Biden, però com bé sap Hillary Clinton i els demòcrates, això no era garantia de res, i per això han optat per la cautela fins que no han vist que els estats clau s'anaven tenyint de blau. Dos dies després de la nit electoral s'ha confirmat la victòria del candidat demòcrata, que tindrà la responsabilitat de gestionar els Estats Units que deixa Donald Trump, més dividits que mai i immersos en quatre crisis alhora: sanitària, econòmica, social i institucional. Desescalar la tensió i posar les bases per a refer la cohesió d'un país en canvi seran algunes de les grans tasques de Biden, un veterà de la política, ara des del Despatx Oval.
El candidat demòcrata arriba a la presidència amb uns Estats Units fracturats. Les divisions eren prèvies al mandat de Trump, però el republicà ha actuat com a multiplicador. La pandèmia i la gestió erràtica que n'ha fet Trump també hi han aprofundit. El gran repte de Biden, un demòcrata pragmàtic, moderat i experimentat en l'arena política, serà reconstruir la confiança de bona part dels nord-americans en la política i afrontar l'emergència sanitària i les crisis que se'n deriven.
Malgrat la victòria demòcrata, com apunta la investigadora del CIDOB Carme Colomina, "el trumpisme continua", la tensió és elevada als carrers i l'extrema dreta -amb grups armats- se sent amb l'aval d'un Trump que sempre ha evitat condemnar amb contundència la seva conducta. Això també ho haurà de gestionar.
Representant de la vella política i candidat "in extremis"
Ja queda lluny l'esperança que va provocar -especialment als sectors més progressistes i a Europa- l'arribada de Barack Obama a la Casa Blanca. Sense les mancances del seu mandat -i la poca habilitat en campanya de Clinton, que no va saber llegir la remor de fons- tampoc no s'explica l'ascens del populista Trump. Biden no genera una especial il·lusió si no és en contraposició amb el president sortint.
D'edat avançada i representant d'una manera antiga de fer política, amb tics masclistes pel que fa al tracte a les dones i nenes -l'escassa observança de les distàncies corporals en alguns actes públics li ha dut problemes-, Biden reivindica la seva experiència i trajectòria per fer-se valedor del càrrec. Els seus assessors, però, prefereixen que no improvisi perquè l'edat no perdona i a vegades els seus discursos són dispersos i oblida algun nom.
Incorporar altres sensibilitats
Es va convertir en candidat demòcrata in extremis, després que molts el donessin per mort. El "Súper Dimarts" el va situar de nou al capdavant i va desbancar candidats més a l'esquerra, com Bernie Sanders, que tenia el suport d'un dels valors a l'alça del Partit Demòcrata, com la congressista Alexandria Ocasio-Cortez. Ocasio ha donat suport en campanya a Biden en contra de Trump, tot i que ella s'ubica més a l'esquerra que el guanyador de les eleccions.
De tota manera, Biden també ha estat hàbil per incloure algunes de les propostes d'altres candidats com Sanders en el seu programa, i ha situat com a vicepresidenta Kamala Harris, senadora per Califòrnia i la primera dona afroamericana que pot accedir al càrrec. Com que és probable que Biden estigui només un mandat a la presidència, Harris té molts números de ser la cap de files dels demòcrates el 2024.
Sense posicionament sobre Catalunya
A Joe Biden no se li coneix interès de cap mena o posicionament públic sobre Catalunya, tampoc quan va ser vicepresident d'Obama, fins al gener de 2017. El moment àlgid del procés a la Casa Blanca hi havia Donald Trump, que va donar suport al govern espanyol tot i que va demostrar ser conscient del conflicte. En tot cas, d'informes sobre Catalunya, Biden n'ha d'haver tingut com a mínim dos a les mans preparats pel seu personal després d'entrevistar-se amb dirigents independentistes. L'exlíder d'ERC, Joan Puigcercós, va reunir-se en dues ocasions amb assessors de Biden quan era senador per Delaware.
L'exlíder d'ERC, Joan Puigcercós, m'explica que en dues ocasions ell es va reunir amb l'equip d'assessors de Biden quan era senador per Delaware. Als anys noranta hi va anar amb Àngel Colom i Josep-Lluís Carod-Rovira en nom d'ERC i convidats pel departament d'Estat. Una de les persones que els va rebre per interessar-se per la situació política catalana era el cap de gabinet del nou president. Anys més tard, quan Puigcercós era diputat a Madrid, hi va anar també en una visita organitzada pel govern americà i també va tenir contacte amb els assessors de Biden a les seves oficines al Senat. Bona part dels seus 36 anys al Senat americà el nou president els va passar presidint el Comitè de Relacions Exteriors i va estar, per exemple, molt actiu per assegurar la implicació americana en el conflicte dels Balcans i en el debat sobre la invasió d'Afganistan i Iraq.
Experiència i "amic" d'Obama
Nascut a Scranton, Pennsilvània, el 1942, Biden és fill d'una família de classe treballadora i catòlica procedent d'Europa. El seu pare era venedor de cotxes de segona mà en ple cinturó industrial dels EUA, un territori, de fet, que va ser clau per a la victòria de Trump ara fa quatre anys i que ara ha estat en disputa. Va graduar-se en Història i Ciències Polítiques a la Universitat de Delaware, i en Dret a la Universitat de Siracusa, i aviat es va erigir en una de les promeses del Partit Demòcrata, tot i que també el van intentar reclutar els republicans durant el convuls mandat de Nixon.
El 1970 és elegit representant al Consell del Comtat de New Castle, i amb vint-i-vuit anys ja tenia entre cella i cella fer el salt a Washington, primer com a senador i després com a president. De fet el 1988 ja va fer una temptativa per ser el candidat demòcrata -el va ensorrar que es demostrés que havia plagiat un discurs- i el 2008 hi va tornar, però l'escàs suport entre les bases del partit, que van triar Obama, van fer que es retirés.
Abans d'arribar a la Casa Blanca, Biden va fer una llarga carrera al Senat nord-americà per Delaware. Va destacar pel seu interès en la xarxa ferroviària, els temes judicials i la seva implicació en els assumptes de la política exterior. Hi arriba el gener de 1973 i s'hi passarà 36 anys abans que Barack Obama se l'emporti amb ell al Despatx Oval com a vicepresident dels Estats Units. Considerat un home estable, una característica buscada després de quatre anys de Trump, i amb capacitat d'empatia, no ha pogut explotar tant com voldria tot el seu carisma aquests últims mesos perquè ha hagut de fer una campana telemàtica. Durant aquest temps, Biden ha apel·lat a aquesta experiència i s'ha presentat com a amic d'Obama, molt implicat en la seva campanya.
Una història familiar tràgica
I si la vida política ha estat llarga i fructífera, la personal ha estat difícil. La seva primera dona i una filla van morir a l'accident i amb els altres dos fills que hi va tenir tampoc ha estat fàcil. El gran, Beau, advocat i militar, va morir el 2015 per un tumor cerebral, i el segon, Hunter, ha estat víctima de l'addicció a l'alcohol i les drogues i la dreta política i mediàtica l'ha situat com en teories conspiratives amb russos i ucranians amb els que feia negocis. Al debat amb Trump, Biden es va haver de defensar de les acusacions. El 1977 Biden es va casar en segones núpcies amb la mestra Jill Jacobs, amb la que van tenir una altra filla, Tracy. La seva muller ha assegurat que, igual que va recosir la família, ara sabrà recosir el país.
A punt de fer setanta-vuit anys, Biden compleix el seu objectiu i arriba a la presidència dels Estats Units en un dels moments més complicats que viu el país i amb l'objectiu de recuperar el lideratge mundial després de la presidència de Trump.
"T'explicaré un secret: saps què vol ser? Vol ser senador a trenta anys i president dels Estats Units després". Això hauria dit, ja fa anys, Neilia Hunter, primera esposa de Biden, a un dels seus millors amics, segons recull The Dallas Morning News. Es van casar el 1966 i van tenir tres fills, però sis anys després Neilia i la filla del matrimoni van morir en un accident de cotxe. Ell, de fet, va prendre possessió com a senador per Delaware a l'hospital, setmanes després del sinistre.
Gairebé cinc dècades després, Joe Biden (Scranton, Pennsilvània, 1942), l'oncle Joe, ha construït una llarga carrera al Senat -hi va arribar amb 31 anys poc després del tràgic accident- i ara ha guanyat les eleccions a la presidència del Estats Units davant del candidat republicà i actual president, Donald Trump.
Les enquestes donaven, amb més o menys marge, la victòria a Biden, però com bé sap Hillary Clinton i els demòcrates, això no era garantia de res, i per això han optat per la cautela fins que no han vist que els estats clau s'anaven tenyint de blau. Dos dies després de la nit electoral s'ha confirmat la victòria del candidat demòcrata, que tindrà la responsabilitat de gestionar els Estats Units que deixa Donald Trump, més dividits que mai i immersos en quatre crisis alhora: sanitària, econòmica, social i institucional. Desescalar la tensió i posar les bases per a refer la cohesió d'un país en canvi seran algunes de les grans tasques de Biden, un veterà de la política, ara des del Despatx Oval.
El candidat demòcrata arriba a la presidència amb uns Estats Units fracturats. Les divisions eren prèvies al mandat de Trump, però el republicà ha actuat com a multiplicador. La pandèmia i la gestió erràtica que n'ha fet Trump també hi han aprofundit. El gran repte de Biden, un demòcrata pragmàtic, moderat i experimentat en l'arena política, serà reconstruir la confiança de bona part dels nord-americans en la política i afrontar l'emergència sanitària i les crisis que se'n deriven.
Malgrat la victòria demòcrata, com apunta la investigadora del CIDOB Carme Colomina, "el trumpisme continua", la tensió és elevada als carrers i l'extrema dreta -amb grups armats- se sent amb l'aval d'un Trump que sempre ha evitat condemnar amb contundència la seva conducta. Això també ho haurà de gestionar.
Representant de la vella política i candidat "in extremis"
Ja queda lluny l'esperança que va provocar -especialment als sectors més progressistes i a Europa- l'arribada de Barack Obama a la Casa Blanca. Sense les mancances del seu mandat -i la poca habilitat en campanya de Clinton, que no va saber llegir la remor de fons- tampoc no s'explica l'ascens del populista Trump. Biden no genera una especial il·lusió si no és en contraposició amb el president sortint.
D'edat avançada i representant d'una manera antiga de fer política, amb tics masclistes pel que fa al tracte a les dones i nenes -l'escassa observança de les distàncies corporals en alguns actes públics li ha dut problemes-, Biden reivindica la seva experiència i trajectòria per fer-se valedor del càrrec. Els seus assessors, però, prefereixen que no improvisi perquè l'edat no perdona i a vegades els seus discursos són dispersos i oblida algun nom.
Incorporar altres sensibilitats
Es va convertir en candidat demòcrata in extremis, després que molts el donessin per mort. El "Súper Dimarts" el va situar de nou al capdavant i va desbancar candidats més a l'esquerra, com Bernie Sanders, que tenia el suport d'un dels valors a l'alça del Partit Demòcrata, com la congressista Alexandria Ocasio-Cortez. Ocasio ha donat suport en campanya a Biden en contra de Trump, tot i que ella s'ubica més a l'esquerra que el guanyador de les eleccions.
De tota manera, Biden també ha estat hàbil per incloure algunes de les propostes d'altres candidats com Sanders en el seu programa, i ha situat com a vicepresidenta Kamala Harris, senadora per Califòrnia i la primera dona afroamericana que pot accedir al càrrec. Com que és probable que Biden estigui només un mandat a la presidència, Harris té molts números de ser la cap de files dels demòcrates el 2024.
Sense posicionament sobre Catalunya
A Joe Biden no se li coneix interès de cap mena o posicionament públic sobre Catalunya, tampoc quan va ser vicepresident d'Obama, fins al gener de 2017. El moment àlgid del procés a la Casa Blanca hi havia Donald Trump, que va donar suport al govern espanyol tot i que va demostrar ser conscient del conflicte. En tot cas, d'informes sobre Catalunya, Biden n'ha d'haver tingut com a mínim dos a les mans preparats pel seu personal després d'entrevistar-se amb dirigents independentistes. L'exlíder d'ERC, Joan Puigcercós, va reunir-se en dues ocasions amb assessors de Biden quan era senador per Delaware.
L'exlíder d'ERC, Joan Puigcercós, m'explica que en dues ocasions ell es va reunir amb l'equip d'assessors de Biden quan era senador per Delaware. Als anys noranta hi va anar amb Àngel Colom i Josep-Lluís Carod-Rovira en nom d'ERC i convidats pel departament d'Estat. Una de les persones que els va rebre per interessar-se per la situació política catalana era el cap de gabinet del nou president. Anys més tard, quan Puigcercós era diputat a Madrid, hi va anar també en una visita organitzada pel govern americà i també va tenir contacte amb els assessors de Biden a les seves oficines al Senat. Bona part dels seus 36 anys al Senat americà el nou president els va passar presidint el Comitè de Relacions Exteriors i va estar, per exemple, molt actiu per assegurar la implicació americana en el conflicte dels Balcans i en el debat sobre la invasió d'Afganistan i Iraq.
Experiència i "amic" d'Obama
Nascut a Scranton, Pennsilvània, el 1942, Biden és fill d'una família de classe treballadora i catòlica procedent d'Europa. El seu pare era venedor de cotxes de segona mà en ple cinturó industrial dels EUA, un territori, de fet, que va ser clau per a la victòria de Trump ara fa quatre anys i que ara ha estat en disputa. Va graduar-se en Història i Ciències Polítiques a la Universitat de Delaware, i en Dret a la Universitat de Siracusa, i aviat es va erigir en una de les promeses del Partit Demòcrata, tot i que també el van intentar reclutar els republicans durant el convuls mandat de Nixon.
El 1970 és elegit representant al Consell del Comtat de New Castle, i amb vint-i-vuit anys ja tenia entre cella i cella fer el salt a Washington, primer com a senador i després com a president. De fet el 1988 ja va fer una temptativa per ser el candidat demòcrata -el va ensorrar que es demostrés que havia plagiat un discurs- i el 2008 hi va tornar, però l'escàs suport entre les bases del partit, que van triar Obama, van fer que es retirés.
Abans d'arribar a la Casa Blanca, Biden va fer una llarga carrera al Senat nord-americà per Delaware. Va destacar pel seu interès en la xarxa ferroviària, els temes judicials i la seva implicació en els assumptes de la política exterior. Hi arriba el gener de 1973 i s'hi passarà 36 anys abans que Barack Obama se l'emporti amb ell al Despatx Oval com a vicepresident dels Estats Units. Considerat un home estable, una característica buscada després de quatre anys de Trump, i amb capacitat d'empatia, no ha pogut explotar tant com voldria tot el seu carisma aquests últims mesos perquè ha hagut de fer una campana telemàtica. Durant aquest temps, Biden ha apel·lat a aquesta experiència i s'ha presentat com a amic d'Obama, molt implicat en la seva campanya.
Una història familiar tràgica
I si la vida política ha estat llarga i fructífera, la personal ha estat difícil. La seva primera dona i una filla van morir a l'accident i amb els altres dos fills que hi va tenir tampoc ha estat fàcil. El gran, Beau, advocat i militar, va morir el 2015 per un tumor cerebral, i el segon, Hunter, ha estat víctima de l'addicció a l'alcohol i les drogues i la dreta política i mediàtica l'ha situat com en teories conspiratives amb russos i ucranians amb els que feia negocis. Al debat amb Trump, Biden es va haver de defensar de les acusacions. El 1977 Biden es va casar en segones núpcies amb la mestra Jill Jacobs, amb la que van tenir una altra filla, Tracy. La seva muller ha assegurat que, igual que va recosir la família, ara sabrà recosir el país.
A punt de fer setanta-vuit anys, Biden compleix el seu objectiu i arriba a la presidència dels Estats Units en un dels moments més complicats que viu el país i amb l'objectiu de recuperar el lideratge mundial després de la presidència de Trump.