procés català

Adrià Carrasco torna de l'exili

La justícia arxiva la causa contra l'activista dels CDR, que ja és a Catalunya després de tres anys a Bèlgica

per Bernat Surroca , 11 de gener de 2021 a les 11:09 |
Adrià Carrasco aquest dilluns davant del TSJC | ACN
El jove Adrià Carrasco ha tornat de l'exili. En una roda de premsa aquest matí, l'activista independentista i el seu grup de suport ha anunciat que el cas s'ha arxivat i han convocat una concentració aquest vespre a les 19.30h davant l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat, el municipi d'on és el noi. L'Adri ha passat més de 1.000 dies a Belgica exiliat després que la Guàrdia Civil entrés per sorpresa a casa seva amb una acusació de terrorisme que amb el pas dels mesos s'ha anat desinflant. Aquell mateix dia, 10 d'abril de 2018, van detenir la també activista dels CDR Tamara Carrasco, que finalment va quedar absolta després d'estar confinada més d'un any al seu municipi. 

"Som aquí per denunciar que un cop més l'Estat es val de muntatges policials per defensar els ses interessos criminalitzant la dissidència que pugui amenaçar el poder establert", ha dit Carrasco. El jove ha denunciar la vulneració de drets fonamentals i ha deixat clar que seguirà "lluitant i desobeint". 

Durant aquests tres anys d'exili Carrasco s'ha mantingut en segon pla. El seu cas, molt menys mediàtic que el que afecta als líders de l'1-O, s'ha arxivat ara, però ja feia mesos que es veia que no hi havia cap fonament. En declaracions a NacióDigital, el jove explicava a l'octubre que malgrat ser acusat de terrorisme no hi havia cap ordre de detenció contra ell a Bèlgica, on podia fer una vida més o menys normal. 


Una causa sense fonament

Tamara Carrasco va ser absolta en una causa que, inicialment, també l'afectava a ell. Tots dos eren l'objectiu de la Guàrdia Civil l'abril de 2018. Carles Puigdemont havia estat detingut i empresonat a Alemanya, la justícia bloquejava investidures al Parlament i l'article 155 continuava en vigor. Les accions dels CDR eren habituals i es traduïen en talls de carretera o campanyes contra els peatges, i l'Audiència Nacional tenia entre cella i cella desactivar aquest nou actor independentista, partidari d'una acció més directa que no pas l'ANC o Òmnium. Com? Amb grans operacions judicials i mediàtiques per crear la imatge que a Catalunya hi havia terrorisme i violència.


Amb els pas dels mesos, la causa contra els CDR s'ha esmicolat per falta de proves. S'anomenava operació Cadera i volia desarticular els CDR. En un principi estava comandada per l'Audiència Nacional, però amb el pas dels mesos i la manca d'evidències, el tribunal es va inhibir i va traslladar el cas als jutjats ordinaris de Catalunya. En aquell moment, les causes de la Tamara i l'Adri es van separar.

L'operació de l'Audiència Nacional va fracassar, en part, per l'exili de l'Adri. Era difícil sostenir una presó preventiva per terrorisme en el cas de la Tamara i no enviar una ordre de detenció a Bèlgica per l'Adri. "Sabien que Bèlgica no hauria acceptat extradir l'Adri per terrorisme", explicava fa uns mesos a aquest diari l'advocada d'Alerta Solidària Eva Pous. Quasi tres anys després, l'Adri ha pogut tornar a casa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació