11
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
9:43h
"Reprendre l'octubre del 2017". Aquesta és la proposta que defensa l'expresident Carles Puigdemont com a cap de llista de Junts si a les eleccions catalanes l'independentisme supera el 50% del suport, una fita que no ha aconseguit fins ara. En una entrevista a TV3, ha precisat que això vol dir "desplegar la declaració d'independència" que va quedar suspesa aquella tardor.
"Davant la negativa de l'Estat, hem de tenir planificació per reprendre l'octubre del 2017", ha subratllat. Amb tot, Puigdemont ha desvinculat el full de ruta de Junts del del Consell per la República, que considera que és fruit d'un document "plural" que està a disposició de tots els grups compromesos amb la independència. En tot cas, ha precisat que serà el Parlament qui decideixi primer cap a on s'ha d'anar.
El que no pot ser, ha argumentat, és que torni a passar "el que ha passat fins ara". Si se supera la barrera del 50% i, per tant, esté la "força i la determinació suficient", les condicions que es generaran seran unes altres respecte l'octubre del 2017. Puigdemont ha admès que l'actual Govern ho ha tingut "més difícil" que el que ell va encapçalar perquè el 155 "no ha marxat", hi ha líders polítics a la presó, hi ha "retallades" econòmiques i de recursos i el Parlament està "permanentment amenaçat".
Amb tot, sota el seu punt de vista, si es repeteix l'aliança amb ERC, ha afirmat que s'ha de fer "sobre unes noves bases" que pivotin en el "respecte mutu" i la lleialtat. De fet, ha emmarcat dins de la normalitat que el candidat republicà a la presidència de la Generalitat, Pere Aragonès, i la de Junts, Laura Borràs, es reunissin el 22 de desembre, com ha avançat La Vanguardia, per intentar pactar un fair play de cara a la campanya electoral.
"Cap alternativa a Borràs"
Puigdemont ha volgut deixar clar que la candidata a la presidència de la Generalitat "és i serà" Laura Borràs i que no hi ha "cap alternativa". Malgrat la causa judicial en la qual està implicada la dirigent, el líder de Junts assegura que no contemplen "en cap cas que sigui inhabilitada" i ha reclamat, en aquest sentit, una justícia espanyola que "no faci servir el lawfare".
Puigdemont ha insistit que, si hi hagués voluntat política, el govern espanyol aprovaria l'indult perquè sortissin de la presó els líders independentistes i tramitaria l'amnistia al Congrés dels Diputats. "Si es vol solucionar el conflicte, és fàcil", ha dit tot afegint si "continuarà ignorant" els revessos de la justícia belga i alemanya.
En aquest sentit, dijous tant Puigdemont com Clara Ponsatí declararan davant la comissió d'afers legals del Parlament Europeu pel suplicatori que recau sobre ells. L'expresident ha avançat que buscaran demostrar la "persecució política" que pateixen i ha assegurat que espera que influeixi el triomf de l'exconseller Lluís Puig, a qui la justícia belga va decidir definitivament la setmana passada no extadir a Espanya.
"Davant la negativa de l'Estat, hem de tenir planificació per reprendre l'octubre del 2017", ha subratllat. Amb tot, Puigdemont ha desvinculat el full de ruta de Junts del del Consell per la República, que considera que és fruit d'un document "plural" que està a disposició de tots els grups compromesos amb la independència. En tot cas, ha precisat que serà el Parlament qui decideixi primer cap a on s'ha d'anar.
El que no pot ser, ha argumentat, és que torni a passar "el que ha passat fins ara". Si se supera la barrera del 50% i, per tant, esté la "força i la determinació suficient", les condicions que es generaran seran unes altres respecte l'octubre del 2017. Puigdemont ha admès que l'actual Govern ho ha tingut "més difícil" que el que ell va encapçalar perquè el 155 "no ha marxat", hi ha líders polítics a la presó, hi ha "retallades" econòmiques i de recursos i el Parlament està "permanentment amenaçat".
Amb tot, sota el seu punt de vista, si es repeteix l'aliança amb ERC, ha afirmat que s'ha de fer "sobre unes noves bases" que pivotin en el "respecte mutu" i la lleialtat. De fet, ha emmarcat dins de la normalitat que el candidat republicà a la presidència de la Generalitat, Pere Aragonès, i la de Junts, Laura Borràs, es reunissin el 22 de desembre, com ha avançat La Vanguardia, per intentar pactar un fair play de cara a la campanya electoral.
"Cap alternativa a Borràs"
Puigdemont ha volgut deixar clar que la candidata a la presidència de la Generalitat "és i serà" Laura Borràs i que no hi ha "cap alternativa". Malgrat la causa judicial en la qual està implicada la dirigent, el líder de Junts assegura que no contemplen "en cap cas que sigui inhabilitada" i ha reclamat, en aquest sentit, una justícia espanyola que "no faci servir el lawfare".
Puigdemont ha insistit que, si hi hagués voluntat política, el govern espanyol aprovaria l'indult perquè sortissin de la presó els líders independentistes i tramitaria l'amnistia al Congrés dels Diputats. "Si es vol solucionar el conflicte, és fàcil", ha dit tot afegint si "continuarà ignorant" els revessos de la justícia belga i alemanya.
En aquest sentit, dijous tant Puigdemont com Clara Ponsatí declararan davant la comissió d'afers legals del Parlament Europeu pel suplicatori que recau sobre ells. L'expresident ha avançat que buscaran demostrar la "persecució política" que pateixen i ha assegurat que espera que influeixi el triomf de l'exconseller Lluís Puig, a qui la justícia belga va decidir definitivament la setmana passada no extadir a Espanya.